El sistema financer és el conjunt d’institucions, mitjans i mercats que canalitzen l’estalvi d’unes persones i entitats cap a unes altres persones o entitats que necessiten finançament (intermediació financera entre els estalviadors i els finançats).

El sistema financer comprèn:

• Els instruments financers (diners, accions, etc.)
• Les institucions financeres (bancs, caixes d’estalvis, etc.)
• Els mercats financers (borsa, etc.)

L’actor més conegut del sistema financer al nostre país són els bancs i, fins fa poc, també les caixes d’estalvis.

El sistema financer tradicional desenvolupa aquesta funció d’intermediació financera amb l’objectiu principal de maximitzar beneficis. Tot i així, la banca tradicional ja no realitza únicament aquesta funció d’intermediació financera. També acudeix als mercats financers realitzant grans inversions, sovint de caràcter especulatiu, sense importar en molts casos, més enllà de criteris de rendibilitat, ni quin producte financer es contracta ni quina activitat, sector o empresa s’està finançant.

Hem de ser conscients que amb els nostres estalvis, directament o indirectament, ajudem a desenvolupar un tipus d’economia i, en conseqüència, un tipus de societat o una altra.

• Sabem on van els nostres diners estalviats?
• Sabem si els nostres diners serveixen per fabricar armes o contaminar el medi ambient?
• Gestionem els nostres diners en sintonia amb els nostres valors?
• Com hem escollit la nostra entitat financera? Sabem què implica aquesta elecció?

El sistema financer ètic desenvolupa també aquesta funció d’intermediació financera, però amb l’objectiu que els diners recollits siguin tan sols una eina en favor dels projectes amb un valor afegit per a la societat des del punt de vista social, mediambiental, cultural, educatiu, democràtic, etc. Es vol recuperar l’ús social i original dels diners per ser simplement una eina que pugui generar recursos productius i no fer que els diners siguin un fi en sí mateix.

ALGUNES INVERSIONS CONTROVERTIDES DEL SISTEMA FINANCER TRADICIONAL

No existeix gaire transparència ni informació accessible sobre el destí dels estalvis i fons d’inversió dels usuaris de la banca tradicional. Aquest fet dificulta la presa de consciència per part dels clients, i que aquests exerceixin algun tipus de control sobre els seus diners. Tot i així se sap que:

• Els bancs espanyols han invertit 3.200 milions d’euros en el negoci armamentístic, el qual produeix les armes que alimenten desenes de conflictes armats a tot el món.
• Els bancs inverteixen directament en grans projectes i infraestructures que desplacen comunitats i contaminen territoris o participen econòmicament en transnacionals que deterioren el medi ambient.
• La banca tradicional està involucrada en violacions massives de drets humans (per inversió directa o finançant les transnacionals responsables).
• El frau fiscal, o evasió d’impostos, a l’estat espanyol s’estima en uns 60.000 milions d’euros segons l’Agència Tributària. Segons aquesta agència, el 74% del frau fiscal se centra en els sectors de les grans famílies, grans empreses i gran banca (qui, a més, canalitza aquest frau a paradisos fiscals).
• Molts bancs tradicionals s’estan enriquint “movent” els nostres diners guanyant, simplement, en la fluctuació de preus i no per a consolidar cap activitat productiva o adquirir o gaudir del bé o servei en el qual està invertint. Aquests especulen amb divises, immobles i alimentació, entre d’altres. Els jocs especulatius i les variacions en el preu de qualsevol de les matèries primeres (aliments, metalls i energia) són una font constant d’amenaces per a la qualitat de vida de milions de persones, pels seus efectes en cadena.

QUÈ ÉS LA BANCA ÈTICA?

Partint de la premissa que els diners han d’estar al servei de les persones, neixen les finances ètiques i, dins d’elles, la banca ètica.

Les finances ètiques són les que fan compatible la rendibilitat econòmica i financera amb la consecució d’objectius socials i ambientals, incorporant l’ètica en el conjunt del procés del finançament.

La banca ètica (incloent les cooperatives de crèdit ètic) parteix del principi que els seus usuaris (persones i entitats estalviadores) tenen dret a saber on i en què s’inverteixen els seus diners, comprometent-se com a entitat a no finançar activitats que es consideren reprovables, i optant per destinar els seus recursos només en projectes amb contingut social, ambiental i a facilitar l’accés al crèdit a persones i grups que generalment n’estan exclosos.

No es tracta, doncs, exclusivament d’administrar els diners de forma responsable des d’un punt de vista financer, sinó també fer-ho socialment i mediambientalment responsable.

Les entitats de banca ètica es dediquen a captar estalvis de persones o organitzacions, i amb aquests diners concedir préstecs a empreses o projectes que necessiten finançament, cobrant un petit interès. Amb això cobreixen els seus costos, poden remunerar uns interessos a qui els han dipositat els seus estalvis, i fins i tot tenir beneficis econòmics.

Fins aquí és pràcticament la mateixa activitat que fan els bancs o entitats financeres tradicionals. Però la principal diferència amb ells és que les entitats de finances ètiques no concedeixen préstecs a qualsevol tipus d’empresa, sinó que apliquen uns estrictes criteris ètics i socials de selecció de projectes a finançar, per la qual cosa invertiran els nostres diners únicament en empreses amb un impacte social i mediambiental positiu. A més, tot això ho fan amb total transparència, quelcom totalment oposat al “secret bancari” i l’opacitat que impera en la banca tradicional.

La banca ètica està especialitzada en el finançament dels col·lectius més desafavorits, les entitats d’economia social, les ONG i les empreses més responsables amb el seu entorn humà, social i ecològic. Per exemple, prioritza els projectes de desenvolupament a països del Sud, com el comerç just, microcrèdits, petits negocis gestionats per dones; així com projectes que aposten per un model energètic renovable, bioconstrucció, biodiversitat, agricultura ecològica, comerç de proximitat, cooperatives i sectors que incloguin persones amb discapacitat o risc d’exclusió social, etc.

Cadascuna de les entitats de banca ètica es diferencia de les altres pel seu àmbit d’especialització. Així doncs, a Catalunya unes es decanten pel foment de la solidaritat cap als països del Sud (com és el cas del Projecte Fiare o Oikocrèdit), d’altres aposten pel cooperativisme i el desenvolupament comunitari (com COOP57); altres impulsen projectes que respectin el medi ambient (Triodos Bank), etc.

Ara bé, malgrat el bon estat de la banca ètica, aquesta ha d’afrontar una sèrie d’obstacles que frenen el seu creixement:

• Insuficient suport de les administracions públiques.
• Poca notorietat als mitjans de comunicació.
• Desconfiança de la població en la gestió ètica dels diners.
• Desconfiança en els resultats financers.

DIFERÈNCIES ENTRE EL SISTEMA FINANCER TRADICIONAL I L’ÈTIC

La principal diferència recau en el fet que el tradicional té com a objectiu primordial obtenir la màxima rendibilitat econòmica, mentre que l’ètic persegueix un doble objectiu: ser viable econòmicament i finançar activitats econòmiques que tinguin un impacte social positiu.

Així, les entitats financeres tradicionals acostumen a realitzar grans inversions, sovint de caràcter especulatiu, als mercats financers sense tenir en compte quina activitat productiva, financera o especulativa s’està finançant. D’aquesta manera, els diners que dipositem en aquestes entitats poden estar finançant empreses i activitats que no s’ajusten al nostre sistema de valors, sense tenir-ne coneixement. Activitats com la producció i venda d’armament, l’explotació laboral i infantil, la destrucció del medi ambient, el comerç de drogues i màfies, etc.
En canvi, les finances ètiques busquen que els diners que dipositem en elles puguin ser una eina útil per al desenvolupament de la societat gràcies a l’afavoriment de projectes amb un alt contingut social, mediambiental, cultural, educatiu, democràtic, etc.

En definitiva, activitats que poden resultar-nos més coherents amb el nostre sistema de valors. A més, aquesta gestió es realitza sota criteris de transparència i els clients tenen dret a saber com i on està invertint l’entitat financera.

Cal tenir-ho en compte a l’hora d’invertit els nostres diners!

PRINCIPIS QUE REGEIXEN LES FINANCES ÈTIQUES

Hi ha cinc principis ètics que caracteritzen les finances ètiques. Aquests han d’estar presents en tot el procés del finançament (activitats, actituds, compromisos, etc.), doncs una entitat financera ètica ha de ser ètica a tots els nivells:

• Principi d’Ètica Aplicada: L’ètica, com un procés de reflexió contínua en l’aplicació dels criteris d’inversió i concessió de crèdits.
• Principi d’Implicació: L’entitat ha de definir a quines activitats i projectes vol invertir. Aquesta política d’inversió ha de seguir els principis i criteris ètics dels inversors.
• Principi de Coherència: Els diners s’inverteixen en projectes coherents amb els valors de l’entitat.
• Principi de Participació: La presa de decisions es realitza de manera democràtica, els socis voten i participen en la definició de les polítiques bàsiques de l’entitat.
• Principi de Transparència: L’entitat ha d’oferir als clients informació regular i pública de totes les activitats que desenvolupa i les seves conseqüències.

DADES DIVERSES

Desenvolupament al Sud.

Gairebé el 20% dels diners que dipositem a la banca ètica es destinen a projectes de cooperació al desenvolupament, a cooperatives de famílies productores que ens fan arribar productes de comerç just i a micronegocis gestionats per dones.

Invertir en comerç just és oferir finançament a famílies que s’organitzen en cooperatives participatives, i apostar per un model que garanteix rebre un preu just pel treball realitzat i beneficis per a la comunitat. També reben crèdit botigues de comerç just que permeten a la ciutadania del Nord exercir un consum crític i solidari.

La Banca Ètica ofereix microfinançaments a persones que la banca convencional exclou. Més del 75% dels receptors d’aquests préstecs són dones, que poden iniciar petits negocis que permeten mantenir  la família i sostenir la seva comunitat.

Medi ambient.

Més del 40% dels diners que dipositem a la banca ètica es destinen a projectes d’agricultura ecològica, energies renovables i preservació del medi.

La lluita contra el canvi climàtic i la generació d’alternatives ecològiques requereix finançament. La Banca Ètica inverteix a potenciar models energètics sostenibles, finançant projectes que desenvolupen les energies renovables i potenciant la bioconstrucció.

Aposta per l’agricultura ecològica, oferint crèdit a iniciatives de producció i comercialització de proximitat. També pal·lia les externalitats negatives del model econòmic actual reforestant boscos o donant suport a ONGs de defensa ambiental.

Iniciatives socials.

Més del 30% dels diners que dipositem a la Banca Ètica es destinen al treball cooperatiu, a iniciatives empresarials d’inserció social, a projectes culturals i educatius, a la promoció de la vida i valors comunitaris.
La Banca Ètica cerca la transformació de la societat i entén que això implica potenciar una altra educació, art i cultura a l’abast de tothom, practicar un oci responsable, entendre la salut de manera integral, promoure iniciatives de creixement personal i l’enfortiment de l’economia solidària.

Aposta pel treball en cooperatives, com a forma organitzativa democràtica i participativa, i per iniciatives que inclouen sectors poc reconeguts a la societat: persones amb discapacitat, en risc d’exclusió social, gent gran, etc.

Informació extreta de https://xarxanet.org/   https://www.vilaweb.cat/   https://fets.org/   https://www.setem.org/   http://www.demanabancaetica.org   https://www.oikocredit.es