INICIATIVES. LA SEVA GESTIÓ EN XARXES SOCIALS

XARXES SOCIALS PER A CAUSES SOLIDÀRIES: COM GESTIONAR-LES

Benet M. Marcos

http://www.socialancer.com

T’agradaria definir i engegar una acció solidària a través de les xarxes socials? Vols saber com crear, fer créixer i gestionar amb èxit un projecte solidari gràcies al potent efecte de les xarxes?

A continuació t’explicaré en 3 senzills passos com, en només 2 setmanes, amb molt pocs recursos i treballant únicament des de les xarxes socials, pots engegar qualsevol iniciativa solidària i implicar a un gran nombre de persones en ella.

T’ho explicaré posant-te com a exemple, en cadascun dels punts, les coses que hem anat fent a #ViernesSolidarios, una iniciativa que té poc més de 2 setmanes de vida i que ha aconseguit resultats tangibles en aquest breu espai de temps:

– Recollir més de 120 kg d’aliments en un entorn local.

– Captar l’interès de desenes de persones entorn d’un fi comú.

– Crear una comunitat cohesionada i en continu creixement de gairebé 500 persones.

– Aconseguir repercussió en mitjans offline i institucions.

– Recaptar sol·licituds d’actuació des de més de 10 ciutats de 4 països diferents.

Seré molt específic perquè segurament el desplegament de reflexions i accions entorn d’aquest projecte et poden servir com a pautes per conceptualitzar, difondre i fer créixer el teu propi.

1. COM COMENÇAR EL PROJECTE: UN PROBLEMA, UNA SOLUCIÓ.

El més probable és que, si vols engegar un projecte, és perquè t’has adonat que existeix un problema al qual, des de la teva presència en les xarxes socials, creus que podries donar solució. Normalment aquesta motivació inicial comença amb una història impactant.

En el cas de #ViernesSolidarios, ens va succeir el següent:

El divendres 15 de febrer de 2013, un missatge d’una persona a Facebook alertava que una nena de 10 anys s’havia quedat sense menjar; ella i tota la seva família (7 persones). Aquest missatge (que va partir de xarxes socials, fixa’t en el detall) va ser el desencadenant d’una acció: acostar aliments a l’associació que els lliuraria a aquesta família. El missatge es va difondre per Facebook, i en molt poques hores vam recollir uns quants quilos de menjar. Un Centre de Negocis es va brindar a oferir un espai per a la recollida d’aliments.

Davant aquesta situació, pots adonar-te que existeix un problema al qual és relativament fàcil donar-li solució:

portar aliments a una associació que els lliurarà a aquesta família.

Però anem més enllà. En el teu projecte vols arribar més lluny perquè saps que aquest problema no succeeix en un únic lloc del planeta, sinó pràcticament en totes les ciutats. I t’assalten preguntes. En el nostre cas van ser aquestes dues:

I si hi hagués més empreses solidàries que, com el Centre de Negocis, volguessin participar en la recollida d’aliments?
Com podríem ajudar a altres associacions a aconseguir aliments?

El primer que hauràs de fer, per tant, és conceptualitzar el projecte partint del problema o de la dificultat.

Els 5 plantejaments següents et poden ajudar:

a) Detecta el problema.

Sigui a través d’una història com l’anterior o bé per un altre tipus de motivació relacionada amb el teu entorn, t’adones d’una realitat que t’impulsa a actuar. Aquest va ser el problema que vam veure i que ens van corroborar persones d’un entorn proper:

– En una societat com aquesta en la qual vivim, on existeix menjar en abundància que moltes vegades es tira, hi ha nens que es maregen a la classe perquè no poden menjar ni a casa ni en el col·legi. Mira una entrevista que va fer Jordi Évole per entendre-ho més clarament.

b) Fes-te

Davant un problema, el primer que hauries de fer és entendre-ho, i per entendre-ho t’ajudarà molt fer-te preguntes entorn del problema. Si tens un grup de gent amb el qual fer aquesta anàlisi, molt millor que si ho fas solament.
Aquestes van ser les primeres preguntes que ens van sorgir. Com veuràs, moltes d’elles tenen a veure més amb el projecte en si que amb les xarxes socials, però les xarxes socials són els canals que permetran vehicular totes les accions:

– Hi ha més gent sensibilitzada amb aquesta situació?

– Per què molta d’aquesta gent no està ajudant?

– Quines barreres impedeixen que la gent ofereixi ajuda d’una manera fàcil?

– Quins motius fan que la gent s’impliqui en l’ajuda solidària?

– On es pot localitzar a aquests nens que tenen una necessitat real?

– Què poden fer les xarxes socials per posar en contacte a qui pot ajudar i a qui necessita ajuda?

– Com puc treballar jo des de les xarxes socials?

c) Troba respostes.

En les respostes a aquestes preguntes vam poder entendre com pensa la gent i per què s’actua menys del que es podria. Respon a les preguntes amb claredat i tenint sempre al cap la resolució del problema:

– Estem immersos en el nostre propi món i ens costa sortir d’ell. Per això de vegades no mirem: per no veure-hi.

– No ens volem comprometre massa amb causes alienes: tots tenim els nostres propis problemes.

– Ajudem més fàcilment quan veiem a qui ajudem.

– Si un nen ens demana ajuda, l’ajudem.

– Ens preocupa la gent que enganya i s’aprofita de la situació. Per això no oferim ajuda a qualsevol, encara que pugui necessitar-la. No ens arrisquem.

– Moltes vegades no sabem on van els diners que lliurem en campanyes solidàries.

– Podem ajudar treballant en el que sabem fer, ja que no és incompatible i no ens porta tant temps.

d) Extreu-ne les claus.

En les claus detectes què és el més important de les respostes que has obtingut. En el nostre cas semblaven bastant òbvies, però ajudaven a definir la part important de les respostes:

– Hi ha molta gent que vol ajudar però no sap com fer-ho.

– L’ajuda es produeix més fàcilment quan és per a algú proper (s’ha de fer de forma local).

– Cal evitar l’engany.

– No pot entrar diners en joc, només aliments no caducs.

– Molta gent necessita menjar, però és important centrar-se en els nens. Ajudar als nens ajudarà als pares.

– Ajudar des del mateix lloc de treball facilita l’acció dels “inactius”.

– L’ajuda no pot ser alguna cosa puntual: s’ha de produir de forma continuada.

e) Conceptualitza el projecte.

Amb tota aquesta informació, vam poder corroborar que aquestes preguntes que ens assaltaven al principi podien convertir-se realment en un projecte. En aquest cas, l’única cosa que hauries de fer és conceptualitzar el projecte partint de la informació de la qual disposes. Així conceptualitzem #ViernesSolidarios.

Es podria engegar un projecte, basat en les xarxes socials, que permetés posar en relació als qui necessiten ajuda i als qui poden i volen oferir-la. I s’hauria de fer de forma periòdica, no serveix una campanya puntual. Per a això convé que siguem facilitadors en la manera d’ajudar tenint en compte la situació de cadascú.

2. DEFINEIX EL TEU PÚBLIC.

Una vegada has donat forma a la idea inicial, has de detectar als agents que participaran en el projecte i definir-los.
En aquest cas, i en relació amb el que havíem analitzat en el pas anterior, apareixien clarament 3 públics generals, o més aviat 3 baules les “necessitats de les quals” havien de ser cobertes per la iniciativa:

– Els qui poden oferir aliments.

– Els qui necessiten rebre’ls.

– Els qui poden recollir-los.

No obstant això, tot projecte s’ha d’articular de manera coherent i sòlida, així que ens plantegem primer si aquests “agents” eren els més adequats per donar, recollir i repartir. I concretem encara més:

– Ciutadans. Donar.

– Punts de Recollida (negocis, empreses o institucions amb local propi). Recollir.

– Organitzacions Solidàries (associacions, ONGs, parròquies, etc.). Repartir.

Una vegada tens clar cada públic, has de definir-lo. Si enteníem bé quines eren les característiques de cadascun dels “públics” que es movien per una sèrie de motivacions específiques, podríem arribar a ells amb totes les accions online i offline que anéssim a realitzar. No t’aventuris a treballar en xarxes socials si no tens clar a qui et dirigeixes! Nosaltres definim als nostres públics de la següent manera:

A. Ciutadà Solidari.

Partint de l’anàlisi anterior, el Ciutadà Solidari és una persona qualsevol a la qual li agradaria participar en iniciatives solidàries però que no ho fa perquè considera que no té temps. Viu tancat al seu món i, encara que sap que en el seu entorn hi ha situacions més complicades que la seva, pren distància per no sentir-se lligat a un compromís que no podrà mantenir. O potser és que realment no s’adona que aquests problemes estan succeint prop d’ell i reaccionaria si fos conscient d’ells.

Objectius que ens marquem.

– Facilitar-li al ciutadà la seva participació al màxim acostant-li els punts d’ajuda. (Aconseguir que li resulti difícil no ajudar.)

– Fer veure al ciutadà que la seva ajuda es dirigeix a algú molt proper, del mateix barri o fins i tot del col·legi del seu fill; algú a qui segurament coneix o ha vist alguna vegada pel carrer. (Que vegi que la seva ajuda té una conseqüència directa. Aquest és el millor premi per a la participació.)

– Que ho faci de forma periòdica. (És millor poc cada setmana que molt un dia i deixar de participar.)

El bé és que, si et dirigeixes a tots els ciutadans que tenen una motivació clara, però adormida, per ajudar, serà més fàcil que la teva iniciativa arribi molt lluny, doncs es tracta d’un públic molt ampli que, partint del local, pot arribar a aconseguir el global.

Si cadascun dels nens d’un col·legi portés una sola vegada per setmana un aliment no caduc a classe, es recollirien tones d’aliments cada setmana.

B. Punt de Recollida.

Es tracta d’espais repartits per tot el món. Un Punt de Recollida és un comerç, una empresa, una institució, instal·lacions esportives, un col·legi, etc., que vol cedir un petit espai en el seu local per recollir aliments (una taula, o senzillament una caixa o un petit prestatge). La seva única labor és la de servir de connector entre el Ciutadà Solidari i l’Organització Solidària. I és molt important perquè per al Ciutadà Solidari el Punt de Recollida en el qual deixa els aliments és un lloc de confiança.

Objectius que ens marquem.

– Facilitar-li moltíssim la participació. El Punt de Recollida és únicament un punt d’enllaç entre qui vol ajudar i qui necessita ajuda.

– Donar-li visibilitat en xarxes socials. Animar-lo al fet que publiqui a Facebook fotografies del que reculli cada setmana i replicar aquestes accions des dels espais socials de #ViernesSolidarios.

– Situar-ho en un Mapa Solidari (Google Maps) perquè sigui fàcil de localitzar.

– Responsabilitat Social Corporativa. Que la iniciativa li serveixi per mostrar com una de les seves accions de RSC.
– Si és un comerç, potser el Ciutadà Solidari pot comprar algun dels seus productes i lliurar-los per a la iniciativa. És una farmàcia i ven llet en pols per a bebès? Es tracta d’un supermercat i pot cridar l’atenció sobre la iniciativa perquè els ciutadans comprin algun producte de més i ho deixin en la “caixa solidària”? O una cafeteria que ven també galetes o magdalenes empaquetades? D’aquesta manera es facilitarà molt al Ciutadà Solidari el seu accés a l’acció solidària.

– No ha de preocupar-se de la recollida. Aquesta és labor de l’Organització Solidària.

– No ha de repartir aliments. No és la seva responsabilitat repartir aliments, sinó de l’Organització Solidària.

– Pot deixar la iniciativa quan vulgui. No existeix cap tipus de compromís ni vincle obligatori amb aquesta iniciativa solidària.
I, ja que de vegades no és senzill explicar una iniciativa només amb paraules, pensem que amb una infografia podríem conceptualitzar millor les funcions dels Punts de Recollida.

C. Organització Solidària.

L’Organització Solidària és aquella associació, ONG, parròquia o banc d’aliments que es dedica ja a ajudar a gent necessitada del seu barri o zona d’actuació. És una organització coneguda al barri en el qual actua que té necessitat de cridar l’atenció sobre el Ciutadà Solidari perquè doni aliments i pugui realitzar les seves accions amb major facilitat i abast. Hauria de responsabilitzar-se de la recollida d’aliments en els Punts de Recollida i mostrar transparència en la relació dels aliments que rep dels Punts de Recollida.

Objectius.

– Ajudar-la a recollir aliments per cobrir les seves necessitats com a organització.

– Donar-li visibilitat: fer que el Ciutadà Solidari la conegui i sàpiga quina labor exerceix per sentir-se més implicat en les accions solidàries que tenen lloc prop d’ell. Que el ciutadà pugui veure on i a qui es lliuren els Aliments Solidaris.

– Que vegi en els Punts de Recollida als seus aliats i contacti amb ells per recollir setmanalment el menjar que deixin els Ciutadans Solidaris.

3. CREA UN BON EQUIP DE TREBALL EN XARXES SOCIALS.

I aquí comença la part de difusió i acció en les xarxes socials. Una vegada tens clar el projecte i el públic al qual et dirigeixes, has d’envoltar-te d’un equip de treball potent que vulgui participar en el projecte realitzant la seva acció solidària des d’una altra perspectiva. No tot és donar; també cal comunicar. Estàs en la primera fase i necessites que la teva iniciativa arribi a molta gent; també necessites comprendre bé les inquietuds dels qui participen en ella, els problemes amb els quals es troben, per la qual cosa hauràs de fer una escolta activa important.

A. Voluntaris Solidaris.

Ja que es tracta d’una iniciativa que no amaga cap tipus de benefici econòmic, aprofitar la participació de la gent a les xarxes socials és relativament senzill. Segur que trobes a molta gent amb habilitats en xarxes socials i altres àmbits afins que voldrien aportar el seu coneixement i part del seu temps a un projecte ben definit. Seran els Voluntaris Solidaris, i la clau perquè funcioni el treball que realitzeu radicarà en com siguis capaç de coordinar a aquest equip, que anirà creixent a mesura que augmentin les necessitats. Però recorda: ha de créixer de forma escalable i coordinada. Estableix càrrecs que es fonamentin en les necessitats.

En #ViernesSolidarios, tota la part de conceptualització i seguiment l’hem dut a terme un equip de 6 persones: Beatriz Aguilar, Antonio Arteaga, Verito Monetta, Javier Portalés, Luciana Reis i jo. Gersón Beltrán ha creat i gestiona el Mapa Solidari i Margarita Osborn és la nostra primera Traductora Solidària a l’anglès.

B. Crea un Grup privat a Facebook.

Els grups són els millors espais per dirigir converses dinàmiques i properes, i per fer aquesta escolta activa de la qual et parlava, doncs la gent participa amb major facilitat que en una pàgina. Dedica temps a la seva dinamització per captar millor les inquietuds dels participants.

C. Continguts que mobilitzin als usuaris.

Presta molta atenció als continguts. En els projectes solidaris els continguts que funcionen molt bé són els que mostren accions o frases solidàries, especialment en forma d’imatge. És important que aconsegueixis transmetre el sentiment de formar part d’una causa important. Fixa’t en la repercussió que tenen algunes notícies gràcies al missatge que es trasllada.

En el cas de #ViernesSolidarios, els continguts d’imatge els organitzem per àlbums als quals els diferents agents puguin recórrer com a material de difusió o per donar visibilitat a les accions que s’estan duent a terme, idees, propostes, etc. És a dir, la comunicació en xarxes socials facilita l’acció.

D’altra banda, quan un establiment comparteix una foto d’una acció que ha realitzat, li donem visibilitat a la pàgina de Facebook per implicar-lo encara més i que es conegui el que fa. Això permet no només donar-los reconeixement en el seu propi entorn (els etiquetem) sinó també en la comunitat que va creixent entorn de la causa.

D. Treballa diverses xarxes però comença a poc a poc.

Per començar, és important que et centris en una xarxa, especialment per concretar bé les accions i entendre molts dels problemes amb els quals et pots trobar en un futur. Però no perdis de vista les altres xarxes. Segurament trobaràs Voluntaris Solidaris que manegen millor altres xarxes, i seran de gran ajuda perquè el projecte creixi. Designa a Community Managers Solidaris que portin la presència del projecte en diferents xarxes socials, que dinamitzin i animin a cadascuna de les comunitats.

#ViernesSolidarios és un projecte que ha nascut a Facebook i que a poc a poc s’anirà estenent a altres xarxes per captar a aquests públics en espais socials diferents.

Conclusió.

Com veus, engegar un projecte solidari i aconseguir resultats interessants en un termini de temps relativament breu no és tan complicat si parteixes d’una idea definida i una planificació clara. #ViernesSolidarios és un projecte que ha nascut de forma local però que vol expandir-se, seguint aquest mateix concepte de “local”, a molts altres punts concrets. És senzillament un espai de suport, difusió i visibilitat d’iniciatives solidàries que ja s’estan duent a terme; no és ni més ni menys que un hashtag del que es pot apropiar qui estigui realitzant aquest tipus d’accions. I les xarxes socials són l’espai ideal per donar un abast global a qualsevol acció local.

Si vols participar en la iniciativa com a Voluntari Solidari, com a Punt de Recollida o com a Associació, posa’t en contacte a través de la pàgina de Facebook o participa en el grup privat.

I tu? Treballes amb alguna organització o en algun projecte solidari? Com esteu utilitzant les xarxes socials? Explica’ns la teva experiència en els comentaris!