L’EGOISME

El significat oposat o invers de la paraula “solidaritat” és “insolidaritat“, però també ho és “egoisme“.

Es diu egoisme a l’actitud de qui manifesta un excessiu amor per si mateix, ocupant-se solament d’allò que és per al seu propi benefici, sense atendre ni reparar en les necessitats dels altres.

L’egoisme, per tant, és un concepte oposat a la solidaritat, ja que aquesta es refereix a ajudar sense rebre res a canvi.

L’egoisme, com a tal, és una actitud que dificulta la relació amb el proïsme, doncs la persona egoista tracta i fa sentir als altres com si no existissin, o com si les seves preocupacions o idees no importessin. Per aquest motiu també se’l compara amb l’individualisme.

En aquest sentit, l’egoisme és un antivalor, oposat a valors tan importants per a la convivència humana com la solidaritat, la gratitud o l’altruisme.

LES PERSONES EGOISTES COMPARTEIXEN AQUESTS 6 TRETS

Resum de l’escrit de Xavier Molina –  psicologiaymente.net

L’egoisme és una actitud davant la vida que ens costa reconèixer en nosaltres mateixos, solament ho percebem en els altres.

Tots hem conegut a persones molt egoistes durant la nostra vida, però és molt més complicat detectar aquest tipus d’hàbits i actituds en un mateix. Preferim creure que si actuem així alguna vegada, és perquè no ens n’hem adonat o ho intentem justificar amb qualsevol excusa que no ens faci sentir malament.

Tots sabem què significa ser egoista: mirar solament pel benefici propi, i rarament moure un dit pels altres si no és perquè n’obtenim una compensació.

Seguidament mostrem algunes característiques que defineixen a les persones egoistes; conductes i hàbits quotidians que ens poden advertir que solament rebrem la seva ajuda si obtenen alguna cosa a canvi.

1. Aprofiten la situació per sortir beneficiades.

És bastant freqüent que tractin d’obtenir algun tipus de benefici de les situacions quotidianes. Són petits detalls que poden passar desapercebuts, com per exemple pagar menys en un sopar entre amics, anar sempre en el cotxe d’algú o copiar en un examen.

Les persones egoistes solen buscar petites ocasions diàries per treure profit d’una forma una mica il·legítima. Tots en alguna ocasió hem actuat així, i tampoc és cap cosa de la qual ens hàgim de preocupar, però hi ha alguns individus que s’excedeixen en aquest tipus d’actituds i són experts a treure rendiment de múltiples situacions.

2. Són poc propenses a compartir.

Si en el punt 1 parlàvem de la capacitat de les persones egoistes per treure profit de certes situacions quotidianes, en aquest segon punt destaquem la seva poca propensió a compartir.

Per exemple, quan un amic eventualment no porta diners damunt amb els quals pagar l’entrada del cinema, són molt poc inclinats a oferir-se per pagar ells. Succeeix el mateix amb totes les possessions materials (i immaterials a vegades): no els agrada fer partícips d’elles a terceres persones, prefereixen gaudir-les en solitud. Donen molta importància a l’exclusivitat, a sentir-se bé per ser els únics que poden gaudir d’un còmic nou, un videojoc, un llibre, un cotxe…

3. Porten a l’extrem el principi de reciprocitat.

…O podríem dir que són una mica rancoroses. Si quan és el seu aniversari et convida a la seva festa i no li fas cap regal, segurament no et dirà res però apuntarà el teu nom a la llista negra, i oblida’t de rebre algun detall per la seva banda en el futur.

Aquestes persones solen tenir una concepció de les relacions humanes amb certs esquemes econòmics: solament donen alguna cosa si en reben una altra a canvi. No acostumen a tenir detalls de forma desinteressada.

4. Rarament es desprenen de “l’últim exemplar”.

Si li demanes a un individu egoista un xiclet o una mica d’aigua que els queda en una ampolla… oblida’t que t’ho donin. Trobaran una excusa per reservar-se per a ells aquestes poques existències, no s’arriscaran a quedar-se sense.

Per això podran recórrer des de justificacions més o menys creïbles fins a mentides. Per exemple, és bastant habitual que, si els demanes un xiclet i solament els en queda un, t’assegurin que ja se’ls han acabat.

5. Temen deixar qualsevol cosa.

Si li manlleves alguna cosa a una persona egoista, és bastant probable que no t’ho cedeixi tret que hi hagi un motiu de pes per fer-ho (per exemple, que et pugui demanar alguna cosa a canvi, o que es reservi el favor per usar-ho en el futur).

Pensen que deixar aquest bolígraf, llibre, disc… suposarà la possibilitat que no torni a les seves mans. I fins i tot pot ser que pensin amb un criteri economicista “per què ho haig de deixar si no és a canvi d’alguna cosa?”

6. Apliquen la llei del mínim cost.

Aquest tipus de persones solament estan disposades a recollir amb el seu cotxe un amic si aquest viu a prop, o si el lloc els ve de camí. No contemplen la possibilitat de desviar-se del seu itinerari per fer un favor a algú.

En definitiva, les persones egoistes apliquen un criteri d’eficiència a la seva vida social, amb la qual cosa poden resultar desagradables, massa fredes i calculadores i poc amistoses.

Per sort, tots som a temps de detectar si som una mica egoistes i començar a pensar d’una altra manera, amb principis i actituds que ens ajudin a connectar amb els altres i fomentant l’empatia.