LA TRANSICIÓ ESPANYOLA

S’anomena transició espanyola al procés de desmantellament de la dictadura que va tenir lloc en morir Franco i va culminar amb l’establiment d’un règim democràtic. Seguidament es relacionen les principals dates d’aquesta transició:

20-11-75.  Mor Francisco Franco, dictador d’Espanya des de feia gairebé 40 anys.

22-11-75.  Joan Carles I és proclamat Rei d’Espanya.

Després de prendre possessió com a cap d’estat, el Rei Joan Carles I ratificà en el seu càrrec al President del Govern del règim franquista, Carlos Arias Navarro, però aquest, massa vinculat al règim anterior, presenta la seva dimissió l’1 de juliol de 1976.

5-7-1976.  Adolfo Suárez és nomenat President del Govern pel Rei Joan Carles I.

Suárez es va dedicar immediatament a iniciar converses amb els líders dels principals partits polítics i forces socials emergents, continuant amb tots els tràmits necessaris per a dur Espanya cap a la democràcia, encara que amb molts entrebancs per part dels sectors més franquistes i grups terroristes de tots els colors.

També va promulgar una amnistia pels presos polítics.

18-11-76. La Llei de Reforma Política és aprovada per les corts provinents del franquisme i ratificada en referèndum el 15-12-76.

Aquesta llei deroga de forma tàcita el sistema polític franquista, preveu la redacció d’una Constitució i obre pas a la celebració de les primeres eleccions democràtiques.

15-6-77.  Primeres eleccions generals.

Les guanya el partit Unión de Centro Democrático (UCD), que és l’encarregat de formar govern amb l’Adolfo Suárez de president. S’inicia el procés de redacció de la Constitució.

17-10-77.  Es nomena a Josep Tarradellas com a president provisional de la Generalitat de Catalunya.

Tarradellas, que ja era president a l’exili des del 1954, va formar un govern de concentració amb dotze consellers per tal de redactar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

25-10-77.  Pactes de la Moncloa entre el govern, sindicats, associacions empresarials i partits parlamentaris.

En una situació de forta crisi i amb la necessitat d’afrontar una gran reforma industrial, econòmica, social i fiscal, es van adoptar per consens una colla de mesures impopulars però necessàries i efectives.

29-12-78.  Entra en vigor la nova Constitució Espanyola, aprovada en referèndum el 6-12-78.

La redacció de la Constitució es va fer per consens de diverses forces polítiques. Es declara Espanya com un “estat social i democràtic de dret”, la sobirania resideix en el poble espanyol, la forma de l’estat és una monarquia parlamentària de caràcter no confessional, es proclama una àmplia declaració de drets, s’aboleix la pena de mort, es configura Espanya com un estat autonòmic, es reconeix la cooficialitat de les altres llengües d’Espanya en els seus territoris, etc.

25-10-79.  Es celebra un referèndum a Catalunya en el qual s’aprova el seu Estatut.

També és conegut com a Estatut de Sau, en memòria del lloc on es va redactar, i Estatut del 1979.

20-3-80. Se celebren les primeres eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya després de la Guerra Civil.

Les va guanyar Convergència i Unió i fou investit President de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol.

23-2-81.  Aquest dia es va produir un intent fallit de cop d’estat per part del tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero i altres militars d’alta graduació.

L’actuació decidida del rei va impedir que aquest intent prosperés. Va ser el moment més difícil de la nova democràcia, però a partir d’aquell moment no hi van haver més intents seriosos de desestabilitzar l’estat.

28-10-82. El Partido Socialista Obrero Español (PSOE) obté la majoria absoluta en les eleccions generals.

És la primera victòria en unes eleccions a Espanya d’un partit d’esquerres des de la prebèl·lica victòria del Front Popular de l’any 1936. En produir-se l’alternança política es pot donar per consolidada la democràcia espanyola.

La transició espanyola ha estat objecte de tota mena de controvèrsies: des d’aquells que la consideren admirable per desenvolupar-se de forma pacífica (exceptuant les víctimes del terrorisme), fins aquells altres que diuen que, en realitat, es va instal·lar una democràcia “vigilada” i “limitada”, al quedar impunes tots aquells que havien participat en la dictadura. La qüestió és que en aquell moment es va arribar, partint d’una dictadura, a una democràcia amb un amplíssim consens i sense traumes, mostrant molt de seny i solidaritat.

En aquest cas no em cal dir que “m’hauria agradat ser-hi” perquè ja hi era, si més no als mítings i votacions que s’anaven efectuant.

 

3.3.4. (1)

3.3.4. (2)

3.3.4. (3)

3.3.4. (4)

3.3.4. (5)

3.3.4. (6)

3.3.4. (7)

3.3.4. (11)

3.3.4. (12)