DANIEL DAN

Entrevista realitzada el 30 de novembre de 2016, en castellà, al Sr. Daniel Dan, de nacionalitat romanesa i amb 48 anys, que va arribar a Catalunya fa 15 anys, vivint els 2 primers entre Bell-lloc i Mollerussa, i els 13 últims a Bellpuig. Viu amb la seva esposa i té 4 fills, alguns ja emancipats.

Daniel, com es vivia a Romania abans que emigressis l’any 2001?

Després de la revolució que va treure a Nicolae Ceausescu del govern, l’any 1989, es va anar privatitzant tot, es va guanyar en llibertats civils però va desaparèixer la cobertura governamental de les necessitats bàsiques per a tota la població. Tots els productes es van encarir però els sous van pujar molt poc, per la qual cosa es vivia molt malament i es va produir una gran emigració.

Com es viu ara allí?

Vaig estar-hi l’estiu passat. El país l’he vist una mica pitjor que abans de venir. Amb Ceausescu no podies dir res i no podies comprar perquè no tenies diners. Ara pots dir el que vulguis, les tendes estan molt plenes… però tot és molt car. Per exemple, la gasolina està més cara que aquí i, en canvi, els sous són d’uns 300 euros al mes. A més, la gent està molt negativa, parla malament dels polítics, dels metges, de la policia, parla malament de tot. No hi ha cap il·lusió ni esperança.

Què feies allí abans de venir a Catalunya?

Treballava en una empresa privatitzada que després va tancar. Amb la indemnització que em van donar em vaig comprar un taxi, i això és el que feia abans de venir a Espanya, de taxista.

Tens estudis?

Vaig fer el batxillerat i 2 anys de formació professional en metal·lúrgia.

Per què vas emigrar?

Ho vaig fer perquè a Romania no veia cap futur per als meus 4 fills, per molt que treballés. Jo no sabia què m’esperava a l’estranger però, com tinc molta fe en Déu, confiava que ens podia anar millor.

Per què vas escollir Catalunya?

No coneixia Catalunya, ni Espanya, però tenia un amic a Mollerussa que em va buscar feina i em va preparar el terreny abans de venir.

Quant temps va trigar la teva família a reunir-se amb tu?

Primer va venir la meva esposa de visita i després tota la família per quedar-s’hi, més o menys al cap d’un any i mig.

Havies pensat en altres destinacions abans?

Sí. Uns anys abans havia pensat anar a Àustria, perquè allí també tenia un amic. Però els meus germans més grans estaven a l’estranger i el meu pare es trobava paralític, necessitant molta ajuda, per la qual cosa no ho vaig dur a terme. Després, un altre germà més petit ja va tenir edat per cuidar els nostres pares i va ser quan vaig prendre la decisió de venir a Espanya. Actualment aquest germà viu a Mollerussa.

Per què creus que tanta gent de Romania tria Espanya per emigrar?

Més que res vas on tens familiars o amics. A més, també a Alemanya, Àustria, Itàlia i França hi ha molts emigrants romanesos, poca gent s’ha quedat a Romania.

En venir, vas tenir dificultats amb l’idioma?

Jo, quan vaig venir, solament sabia que venia a Espanya, però no sabia res de Catalunya. Fins que vaig arribar aquí no em vaig assabentar que es parlava un altre idioma, el català. El meu amic no m’ho va dir. L’idioma és un gran problema fins que l’aprens. Però aquí, quan aprens un idioma, si dius alguna cosa malament ningú se’n riu, s’és molt tolerant en aquest aspecte. En canvi, a Romania, quan algú parla malament el romanès de seguida se’n riuen i se’n burlen.

De què has treballat aquí?

Vaig començar com a peó de la construcció. Amb aquest treball tan físic ho vaig passar malament, ja que no havia treballat mai així. A Romania, a la fàbrica era controlador de qualitat i, després, taxista autònom. Actualment treballo en una fàbrica de cables elèctrics de Bellpuig, on manejo màquines i estic molt bé.

Què tal se’t va acollir aquí?

Et seré molt sincer. He escoltat a molts immigrants que m’han dit que aquí ho han passat malament, però jo he trobat sempre gent bona i que m’ha ajudat. No puc dir res de dolent, ni de Bell-lloc, ni de Mollerussa, ni de Bellpuig.

A Bell-lloc tenia molta relació amb els veïns: sortíem cada dia al carrer per parlar, al vespre, cosa que també feia a Romania. També ens van facilitar mantes, plats, etc. A més, en la part de Bell-lloc on vivíem hi havia pocs nens i els nostres, com que eren quatre, atreien cap allí a altres nens del poble, donant-li vida a la zona.

Tot i això, què caldria fer per millorar l’acolliment dels immigrants?

L’única cosa que recomanaria és que es procurés donar-los una oportunitat laboral, d’integració, etc. Quan arriba algú, lloga un pis i ningú el coneix, es triga molt temps a establir una relació amb els veïns, almenys per arribar a conèixer-lo bé. Caldria intentar conèixer als estrangers per veure quines possibilitats tenen, fins on poden arribar, etc.

En la legislatura municipal anterior era membre de la Taula de la Immigració (ara ja no existeix) i també vaig col·laborar amb un partit local. Tot això ho vaig fer pel meu desig de crear en l’àmbit municipal una oficina de suport a l’immigrant, atesa per voluntaris immigrants i que obrís unes hores cada setmana, per informar els immigrants de qualsevol país en qüestions com: demanar la targeta sanitària, escolaritzar als nens, conèixer quins cursos d’idiomes hi ha a la població, etc., tinguessin o no papers. També hauria d’existir una borsa de treball amb ofertes per a la recollida de fruita, netejar cases, etc.

En quant a la teva esposa, quins problemes va haver d’afrontar ella en arribar aquí?

El seu problema més gran i perllongat va ser l’idioma, ja que com que no va trobar feina durant molt temps, no tenia ocasió de relacionar-se amb els d’aquí i aprendre l’idioma. Avui té ambdues coses resoltes.

I els teus fills, quins problemes van tenir?

Els fills van arribar a Espanya amb 13 anys la gran i 5 la petita, i es van adaptar molt bé. La seva única dificultat va ser quan vam canviar de Bell-lloc a Mollerussa i després a Bellpuig, pels amics. Ells estan també molt contents d’estar aquí.

Quins aspectes de la cultura del teu país trobes més a faltar?

Hi ha una cosa molt bonica que feia allà per Nadal i és que els feligresos de l’església cristiana recorríem els carrers i algunes cases, mentre nevava, cantant cançons. Se sortia a transmetre el missatge de Nadal. Em recordo molt d’això. Els romanesos que no són de la nostra religió també fan alguna cosa semblant, vestits amb pells d’ovelles, etc.

Els immigrants romanesos ho hem provat de fer aquí però no resulta el mateix, no hi ha neu, no hi ha tradició…

 Quins aspectes de la cultura de Catalunya et van sorprendre més?

M’ha sorprès la festa dels Reis, ja que és una celebració molt més propera a la Bíblia que el Pare Noel. Per això m’ha agradat molt. A Romania se celebra el Pare Noel però no els Reis.

També m’ha sorprès la processó dels Dolors de Bellpuig.

Quines diferències són més ostensibles entre Romania i Catalunya?

Hi ha moltes i molt importants diferències.

Per exemple, aquí, si vaig a l’Ajuntament m’atendran com a un altre qualsevol, tan aviat com puguin i sense pagar res. A Romania, per aconseguir un paper o una signatura de l’Ajuntament, sempre cal donar uns quants diners de sotamà, sinó t’ho resoldran al cap de molt temps i de mala gana.

Si vas al metge, igual. La meva mare va viure un temps amb nosaltres aquí estant malalta de càncer. Doncs tant a Bellpuig com a l’hospital de Lleida la van tractar tan bé com a qualsevol altra persona més important o rica. Fins i tot el Cap d’Oncologia va venir a veure-la, li va besar la mà i es va interessar per ella. A l’hospital, cada dia li canviaven els llençols.

A Romania, perquè et canviïn el llit una vegada a la setmana cal pagar; per posar-te una injecció cal pagar o donar-li alguna cosa a la infermera; per entrar a l’hospital cal donar-li una propina al porter, etc. Amb la policia passa igual.

Quan aquí em para la policia estic content perquè sé que hi és per a protegir-me, està al meu favor. A Romania, si et para la policia és per a treure’t alguna cosa. La corrupció es troba  a tot arreu.

A Romania, li ha servit d’alguna cosa la Unió Europea, encara que hagi estat un dels últims països a entrar-hi?
El que li ha succeït a Romania és que, quan li tocava a la Unió Europea ajudar-la, ha arribat la crisi i s’han quedat les ajudes mig suspeses.

Hi ha tan consumisme com aquí?

A Romania hi ha un 15% de la població que té bastants o molts diners. Però també hi ha una gran part de la població que no té res a la nevera per menjar però té un televisor últim model, perquè si ve algú de visita el vegi.

A part de treballar, quines altres coses fas aquí?

Vaig a l’Església Evangèlica de Mollerussa, on ajudo al pastor en les celebracions.

Tocava la trompeta a la Banda Municipal de Bellpuig, però ho he hagut de deixar per incompatibilitat horària quan faig torn de tarda.

Sóc voluntari de Càritas Bellpuig, on m’encarrego de recollir gairebé tots els dies, amb la meva furgoneta, els aliments donats pels comerços Plus Fresc i Consum. També la meva dona ajuda tots els dijous a la tenda de Càritas.

Un grup d’amics de diversos pobles fem, setmanalment i a la meva casa, unes reunions on parlem de diferents coses, compartim problemes, ens ajudem, etc. i també comentem una mica la Bíblia. Aquestes reunions estan obertes a tot aquell que hi vulgui venir.

També faig d’avi.

Amb 48 anys i la teva trajectòria, què més n’esperes de la vida?

Els meus pares em van ensenyar que per on passes has de deixar sempre alguna cosa bona, perquè pot ser que no recullis tu mateix el seu fruit però segur que ho recolliran els teus fills o els teus néts. Sempre cal sembrar coses bones, perquè algú, algun dia, les recollirà. Per tant, això és el que espero, poder “sembrar”.

També espero veure els meus fills casats i poder cuidar i ensenyar als meus néts.

I, posat a somiar, si tingués diners faria un gimnàs per a la gent que no té diners i està molt grossa, i no vol anar a un gimnàs per vergonya. També faria una cafeteria al costat del gimnàs amb sucs i altres refrescs o aliments naturals, on no es vengués alcohol. No ho faria per guanyar diners sinó per ajudar a aquesta gent.

I aquí acaba l’entrevista a un romanès, Daniel Dan, que amb les seves paraules ens ha demostrat que la plena integració dels immigrants no solament és desitjable sinó també possible.

Moltes gràcies, Daniel.

De res. Que Déu beneeixi a Romania i també a Catalunya.

 

dsc01701