LA MARATÓ DE TV3

La Marató de TV3 és un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 i enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties que, ara per ara, no tenen curació definitiva.

Però La Marató de TV3 va més enllà de l’obtenció de fons. Té una important tasca de sensibilització de la població catalana respecte a les malalties a les quals es dedica i a la necessitat de potenciar la recerca científica per prevenir-les i/o curar-les. Per a La Marató és tan important la recaptació de diners com la divulgació científica, la conscienciació i l’educació de la societat en la cultura científica.

El 1992, any en què va començar, TV3 va ser la televisió pública pionera a Espanya a fer un “telethon”.

El programa de televisió, que se celebra anualment el mes de desembre, té una durada aproximada de 15 hores en directe i està conduït per un o dos presentadors que, com la resta de l’equip, fan una autèntica marató. Cada any el segueixen més de 3 milions de persones.

La recaptació de La Marató en el seu conjunt d’activitats és, els darrers anys, d’uns 12 milions d’euros i genera una mobilització ciutadana tan extraordinària que s’ha consolidat com la gran festa de la solidaritat a Catalunya. Per això, és el programa que més fons recapta a l’estat espanyol i se situa al mateix nivell de les maratons internacionals de més prestigi.

El programa combina la sensibilització, la divulgació científica i l’entreteniment. Durant l’emissió s’explica la realitat de les malalties a través del testimoni directe de les persones que les pateixen, de les seves famílies, dels metges i els científics que hi tenen relació, i amb l’ajuda de les tècniques audiovisuals més avançades. Guiada pel rigor científic i l’ètica, La Marató de TV3 combina aquest plantejament amb la voluntat de ser també un programa d’entreteniment. Per això també hi col·laboren figures del món de la música, el teatre, el cinema o l’esport que participen en el programa desinteressadament o que, com molts altres voluntaris anònims, dediquen el seu temps a recollir les trucades de donacions en les seus telefòniques o en altres tasques de suport.

Des de l’any 2005 s’edita el  Disc de la Marató (amb 215.000 còpies l’any 2013 i que es ven amb diversos diaris un sol diumenge) i des del 2008 el Llibre de La Marató (amb 15.000 còpies l’any 2013 i que es ven als quioscs).

Al disc, cada any hi participen no sols destacats cantants catalans sinó també de fora, de manera desinteressada i en català, com per exemple: Laura Pausini i Rosario el 2014; Pablo Alboran i Luz Casal el 2013; Alejandro Sanz i Miguel Bosé el 2012; Ana Torroja, Malú, Raphael i Melendi el 2011; Martirio i Ecos del Rocío el 2010; Lolita, Chenoa i Manolo Escobar el 2008; La Oreja de Van Gogh i Antonio Orozco el 2007; El Canto del Loco el 2006; i Sergio Dalma, que és català però resident a Madrid, els anys 2011 i 2005.

Els resultats de les diferents edicions de La Marató han demostrat la capacitat de convocatòria i cohesió de TV3, així com la capacitat de la societat catalana d’aplegar-se en un acte solidari. La reacció de la població és tan exitosa per la quantitat de diners recaptats com pel nombre de ciutadnas i empreses que es mobilitzen per la causa. Els primers, col·laborant amb les seves donacions i treball i organitzant actes en suport de La Marató (més de 1.000 arreu dels Països Catalans). El m aporta el seu treball, els seus productes i serveis o les seves donacions, i així fa possible que el total dels fons recaptats es destini a sensibilització i recerca. En la gràfica es pot veure que, malgrat la crisi, la recaptació ha crescut molt en els darrers anys.

Els diners recaptats, una vegada deduïdes algunes despeses inevitables d’administració i promoció (un 12% aproximadament), es reparteixen en diversos projectes segons l’objectiu de l’any: per exemple, l’any 2012 es van finançar 42 projectes d’investigació sobre el càncer, dels 318 que ho van demanar, amb més d’11 milions d’euros repartits.

L’elecció d’aquests projectes beneficiaris és, precisament, una de les tasques més difícils, la qual és delega en persones expertes tant estrangeres com nacionals. Precisament aquest any 2012 es van produir moltes crítiques entre la comunitat d’investigadors del càncer, ja que entre els 42 projectes aprovats n’hi faltaven molts dels presentats per les entitats més prestigioses catalanes i, en canvi, se n’havien aprovat altres que havien estat refusats pel Pla Nacional de R+D en altres convocatòries. La Fundació de La Marató ja ha pres mesures per a millorar el procés de selecció.

Per altra banda, hi ha qui opina que aquestes tasques les hauria de fer el govern i no pas per mitjà de maratons, que ja paguem prou impostos perquè s’ocupin d’aquests temes. I probablement tenen raó: el govern hauria de dedicar més diners a la recerca biomèdica (i a la recerca en general), però aquí cada euro suma, cap euro dedicat a recerca sobra. Encara que el govern dediqués cinc vegades més pressupost a finançar grups de recerca, l’aportació dels milions d’euros extra cada any seguiria sent igual d’útil. En aquest cas es pot ben assegurar també que “allò que cadascú de nosaltres donem, no ho donarà ningú més”.

RECAPTACIONS I PROJECTES DELS DARRERS ANYS:

  1. 9,4 M€. Diabetis i obesitat.
  2. 11,4 M€. Malalties del cor.
  3. 11,8 M€. Malalties neurodegeneratives.
  4. 12,4 M€. Càncer.
  5. 8,9 M€. Regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits.

(Informació extreta de la web de La Marató de TV3).

 

3.1.3. (3)

Image