INICIATIVES DE VOLUNTARIAT

FORMES DE VOLUNTARIAT: COM PUC COL·LABORAR?

Esther Camuñas

http://www.consumer.es

Per col·laborar com a voluntari tan sols cal triar l’ONG i causa a la qual donar suport, les persones a les quals es desitja acompanyar i valorar els coneixements i qualitats que s’aporten.

Al món el nombre de persones voluntàries supera els mil milions, segons Nacions Unides. I a Espanya, hi ha 3,1 milions, segons la directora de la Plataforma del Voluntariado de España, Mar Amate, la qual assegura que, en la seva majoria, són dones treballadores majors de 45 anys amb formació universitària. La varietat de formes de voluntariat afavoreix que qualsevol persona que desitgi col·laborar en un projecte social trobi la millor manera de fer-ho, ja sigui de manera presencial, virtual, a la seva ciutat o a un altre país. Tenir l’impuls de voler ajudar és el primer pas per després concretar el voluntariat. En aquest article es proposen diferents formes de voluntariat i àmbits en els quals col·laborar segons els interessos i coneixements de la persona voluntària.

Àmbits en els quals ser voluntari.

Una vegada que es desperten les ganes de fer voluntariat, el següent pas és decidir la causa a la qual es vol donar suport, on i com col·laborar-hi. Segons la Plataforma de ONGs de Acción Social, s’estima que hi ha unes 29.000 organitzacions a Espanya, així que les possibilitats de cooperar en un projecte social es multipliquen. Per triar el projecte, es pot tenir en compte l’àmbit d’actuació de l’ONG i les persones a les quals acompanya, així com les tasques que es poden desenvolupar.

Existeixen diversos àmbits de desenvolupament del voluntariat:

– Voluntariat social amb persones en situació de vulnerabilitat (nens, acompanyament a persones grans, amb problemes d’addiccions, amb discapacitat, refugiats, etc.).

– Voluntariat internacional en cooperació al desenvolupament a través de programes d’educació, medi ambient, accions d’ajuda humanitària i emergència. Per viatjar a l’estiu o una altra època de l’any.

– Voluntariat ambiental en defensa dels ecosistemes i els recursos naturals, protecció o recuperació de la fauna i la flora, conservació i millora dels rius i el paisatge natural.

– Voluntariat cultural per promoure el patrimoni cultural i afavorir la participació en la vida cultural de la comunitat.
– Voluntariat esportiu per fomentar la pràctica esportiva com a forma d’inclusió social. Pot ser amb persones amb alguna discapacitat física o mental, persones amb ansietat o depressió, etc.

– Voluntariat educatiu amb l’objectiu de millorar activitats extraescolars i amb altres programes d’aprenentatge per a persones estrangeres, alfabetització, etc.

– Voluntariat sociosanitari que combini la prevenció i assistència, així com la intervenció integral en aspectes físic, psicològic i social: el suport a famílies amb malalts d’Alzheimer, ioga o meditació per a persones amb càncer, etc.

– Voluntariat d’oci i temps lliure per desenvolupar el creixement personal, les habilitats, competències i actituds en les persones, com amb persones amb discapacitat mental o amb nens de famílies desestructurades.

Formes de col·laborar com a voluntari.

Hi ha activitats de voluntariat que requereixen certes habilitats, coneixements i capacitats. Però sempre és possible trobar una oferta de voluntariat que s’adapti al perfil i les qualitats de la persona. Els professionals i responsables de voluntariat de l’ONG informen sobre les tasques en les quals es necessiten voluntaris, entrevisten a la persona interessada i junts valoren les diferents possibilitats de col·laboració. Hi ha organitzacions que disposen de molt pocs recursos econòmics i de personal que estan necessitant el suport de voluntaris en tasques administratives, de comptabilitat, de disseny i comunicació, informàtica, suport psicològic, etc.

Encara que és més conegut el voluntariat presencial, també existeix la possibilitat de fer voluntariat en línia o virtual pels qui disposen de poc temps i gaudeixen amb la tecnologia. És una forma d’ajudar des de casa i a través de la connexió a Internet. Es pot recolzar amb la creació i dinamització de pàgines web i xarxes socials i també en el suport de campanyes de captació de fons per ONGs.

On buscar ofertes per a voluntaris.

Hi ha diferents plataformes de voluntariat que compten amb un cercador d’ofertes d’ONGs, algunes classificades pel tipus de voluntariat i de vegades per la localitat. La plataforma Hacesfalta.org és el major espai de trobada entre ONGs i persones voluntàries. Es pot fer la cerca pel tipus de voluntariat que més interessa, el país o la província a Espanya.

També hi ha voluntariat promogut per les universitats, per col·laborar de forma presencial o virtual al nostre país o fora. L’interlocutor més important és l’Observatori de la Cooperació Universitària al Desenvolupament (OCUD), que es coordina amb l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID). Hi ha moltes universitats vinculades, com la Universitat d’Alcalá i el seu portal de Cooperación y Voluntariado Universitario.

Segons la comunitat autònoma, és possible accedir a diferents portals o plataformes com el Portal del Voluntariado de la Comunidad de Madrid o el Portal de la Juventud de Euskadi.

Si el que es busca és voluntariat internacional, es pot fer a través de Idealist o Aiesec Internacional.
En el cas de voluntariat en línia, es pot contactar amb el lloc oficial de Nacions Unides on hi ha una secció d’oportunitats i tasques que es poden realitzar. També és possible tractar amb Avaaz , una comunitat en línia d’activistes sobre problemàtiques socials, polítiques i climàtiques que coordinen campanyes en 15 idiomes. I en Hacesfalta.org també hi ha una selecció d’oportunitats de voluntariat virtual.

 

VOLUNTARIAT EN FAMÍLIA: COMPARTEIX LA SOLIDARITAT AMB ELS TEUS

Esther Camuñas

http://www.consumer.es

El voluntariat en família permet que pares i fills s’ajuntin per col·laborar en un projecte social. El proper 15 de maig se celebra el Dia Internacional de la Família. Una opció per celebrar aquesta jornada és col·laborar amb altres persones donant el temps i habilitats de tots els membres de la família a una ONG. Encara que el voluntariat en família és una pràctica poc estesa al nostre país, cada vegada més organitzacions proposen activitats conjuntes per a pares i fills tant a Espanya com a l’estranger. En aquest article s’expliquen els beneficis del voluntariat en família, les diferents formes de voluntariat que existeixen i les entitats socials amb les quals col·laborar.

Què aporta el voluntariat en família?

El voluntariat familiar afavoreix que pares i fills passin un temps junts fent un bé social. Són activitats que aporten benestar tant a la família com a les persones que se senten acompanyades i les ONGs que necessiten la mà de voluntaris. Aquests són alguns dels beneficis que aporta ajudar a uns altres al costat de la família:

– Transmissió de valors i compromís amb l’entorn. El voluntariat des que són nens afavoreix convertir-los en adults responsables i solidaris. Aprenen valors com la solidaritat, compartir i participar de forma activa en la societat.

– Emfatitzar amb altres realitats en el nostre entorn més proper o en una altra part del món. És una forma de conèixer com viuen altres menors, adults o persones majors i saber que no totes les persones compten amb els mateixos recursos i suports.

– Acostament al treball de les ONGs. És una forma de conèixer la labor social que duen a terme moltes entitats socials i entendre que hi ha un altre sector professional amb el qual poder col·laborar i treballar.

– Compartir una activitat igualitària entre pares i fills que afavoreix la comunicació entre ells, integra i uneix als membres de la família. A més, el voluntariat incrementa la sensibilitat i el sentit del compromís cap a altres persones.

– Conèixer a altres famílies amb inquietuds similars. És una forma que coneguin a altres nens i altres pares, desenvolupin l’observació i aprenguin per imitació. A més, si el voluntariat és continuat, els petits també aprenen a ser constants i a adquirir hàbits més solidaris.

Tipus de voluntariat amb nens i nenes.

– Voluntariat amb animals. Es pot anar a una protectora d’animals on tenir-ne cura, netejar-los i, depenent de l’animal, treure’ls a passejar. A més, organitzacions com a Amics del Gos busquen casa d’acolliment fins que el gos trobi una família definitiva; ells es fan càrrec de totes les despeses de l’animal mentre conviu a la casa amb la família d’acolliment.

– Voluntariat en la naturalesa i protecció del medi ambient. Amb l’arribada de la primavera hi ha moltes opcions per fer activitats a l’aire lliure i cuidar espais naturals. Els nens poden col·laborar en la neteja de rius i en la reforestació. Organitzacions com a Amics de la Terra afavoreixen aquest tipus de voluntariat.

– Voluntariat internacional. Un viatge a l’estranger per fer voluntariat és una excel·lent forma d’ensenyar als nens a créixer emocionalment, explorar un nou lloc i compartir una experiència amb persones d’una altra cultura. Pares i fills treballen junts donant servei a projectes que necessiten el suport d’uns altres. Es pot fer la ruta nord del Marroc. També a través de l’organització Projects Abroad és possible anar a un munt de destinacions amb nens a partir dels quatre anys. I AIPC Pandora organitza tots els anys viatges solidaris en família a Sud-àfrica, Bali i Cisjordània.

– Voluntariat d’oci i temps lliure amb menors amb discapacitat. Es poden fer activitats amb persones en risc d’exclusió social, des d’acolliment de nens, oci amb menors o acompanyament a petits amb discapacitat. A través de l’associació de pares de Montealto o l’ONG Desarrollo y Asistencia, les famílies voluntàries recullen al nen amb discapacitat i es reuneixen amb altres famílies voluntàries per jugar, anar al parc, a un museu o una ludoteca. Aquest voluntariat està dins dels programes de respir familiar per als pares i mares que tenen un fill amb discapacitat.

– Voluntariat amb persones grans. Està comprovat que la qualitat de vida de les persones grans augmenta quan estan envoltats de nens. A Espanya el 22,6% de les persones majors de 65 anys viuen soles a les seves cases o residències, però sense la companyia de familiars. A través d’associacions com a Amics dels Grans es pot col·laborar juntament amb tota la família oferint temps i cura a una persona gran.

– Convertir als menors en cooperants (metges, bombers, arquitectes) per dur a terme una important missió. Aquest taller de solidaritat ha estat engegat per la Granja Escuela El Álamo que permet als petits viatjar a través d’un conte a una tribu africana i ajudar-los a construir un pou, salvar vides i conèixer com és la vida en un camp de refugiats.

– Donació de joguines. A través d’aquest gest tan senzill, els més petits aprendran el valor de donar i compartir amb els altres el que ells tenen.

 

CLASSES GRATUÏTES D’ESPANYOL PER A IMMIGRANTS

Azucena García

http://www.consumer.es

El coneixement de l’idioma facilita la comunicació en la vida diària i la incorporació al món laboral.
Conèixer l’idioma d’un país és un factor d’integració. Millora la comunicació amb l’entorn i afavoreix l’accés a determinats àmbits, com el laboral. Fins i tot, a vegades, es converteix en un requisit indispensable que pot excloure de certs cercles als qui no ho dominen. Per evitar-ho, algunes ONGs han engegat cursos d’espanyol gratuïts per a adults immigrants (i de català a Catalunya).

El grau de coneixement d’una llengua pot ser causa de fracàs escolar. Investigadors de la Universitat de Màlaga estudien des de fa gairebé un any la influència del grau de coneixement del llenguatge oral en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura en espanyol. L’anàlisi se centra en els nens bilingües hispano-àrabs, però què passa amb els adults?

Els petits tenen la possibilitat d’acudir al col·legi i aprendre l’idioma de manera progressiva, mentre els adults, amb menys oportunitats, solen ser autodidactes. Sovint cacen paraules al vol i les memoritzen fins a ser capaços de crear frases amb sentit.

Una de les ONGs pioneres a oferir cursos gratuïts d’espanyol per a immigrants és Equus Zebra. Situada a La Coruña, la seva intenció és aconseguir que totes les persones immigrants que resideixen allí “comptin amb els drets i obligacions de qualsevol altre ciutadà”. Per això, imparteixen cursos durant tot l’any, de manera ininterrompuda i gratuïta.

L’entitat es proposa atendre les demandes que sorgeixen durant el període d’acolliment. “Ocupem els buits als quals no arriba l’Administració”, explica el coordinador del departament de formació, Jesús García. “De vegades, són persones mancades de papers, d’identitat. Però són persones amb molta necessitat i ganes d’aprendre”, afegeix. Tampoc l’Associación Colectivo La Calle exigeix requisits legals per acudir a les seves classes. “Són obertes a tothom”, assenyala Bernabé Ramírez, educador social d’aquesta organització.

Motivacions.

Les raons per les quals els immigrants tenen desitjos d’aprendre l’idioma són senzilles: “Volen poder integrar-se més ràpidament a Espanya”, subratlla Bernabé Ramírez. “Acudeixen per la necessitat de tenir un vehicle que els serveixi per comunicar-se i trobar un mitjà per subsistir, un treball”, agrega Jesús García. De fet, per facilitar l’assistència, les classes s’imparteixen en horari de matí i de tarda, encara que ni tan sols així s’aconsegueix de vegades omplir els pupitres. Els horaris d’alguns treballs són incompatibles amb els cursos i, per als estudiants, pesen més els motius econòmics.

Des de l’Associación Colectivo La Calle, els cursos d’espanyol es veuen també com “una eina molt important per facilitar la integració”, assenyala Ramírez. Les classes van començar fa quatre anys, coincidint amb l’engegada del programa d’acolliment humanitari d’immigrants vulnerables.

Temps d’aprenentatge.

La rapidesa amb la qual s’assimila l’idioma depèn de la capacitat d’aprenentatge de cada persona, si bé, en general, “els africans parlen la seva llengua materna i una segona llengua europea, per la qual cosa en pocs mesos són capaços de desenvolupar-se de manera autònoma en el dia a dia”, indica Bernabé Ramírez.
El nivell cultural dels alumnes és divers. Alguns tenen un títol universitari, són llicenciats en Dret, Farmàcia o Tècnics Superiors, mentre que uns altres amb prou feines han estudiat. Cada cas determina el temps que tarden a començar a comunicar-se en espanyol. “Alguns ho fan a partir del tercer mes i uns altres a partir del primer any”, precisa Jesús García.

Per la seva banda, Bernabé Ramírez recalca que, en general, tenen una gran capacitat per assimilar la nova informació “ja que el seu futur professional depèn d’això”. Les lliçons que més els interessen són aquelles relacionades amb qüestions del dia a dia, “de les notícies que veuen a la televisió o llegeixen a la premsa”, diu.
No obstant això, per atendre tots els casos, en Equus Zebra els cursos es divideixen en nivells:

– Alfabetització. Nivell bàsic, aprenentatge de lectoescriptura i conversa bàsica.

– Iniciació. Assegurar l’escriptura i lectura, i ampliar vocabulari.

– Avançat. Perfeccionament de lectura, escriptura i conversa.

Professors voluntaris.

Són una part fonamental de tot el procés. D’ells pot dir-se que són la peça clau. Els professors ensenyen, motiven i, en definitiva, donen als alumnes la confiança que necessiten per saber que són capaces de comunicar-se en una altra llengua diferent de la materna.

Tots són voluntaris, amb experiència i, sobretot, ganes d’ajudar. Es valora la seva sensibilització cap als problemes de les persones immigrants i la seva capacitat de compromís, que amb prou feines exigeix unes hores a la setmana per a l’ensenyament. La formació, en la seva majoria, és heterogènia, “la qual cosa aporta una major riquesa a la metodologia i als continguts impartits”, matisa García.

Hi ha persones jubilades i en actiu, professors que han exercit la seva professió en l’ensenyament públic o privat, i altres titulats superiors amb una formació sòlida. Cadascun d’ells tracta de transmetre la seva experiència i, per això, no sempre hi ha un mètode concret d’ensenyament. “Impartim classes de gramàtica, cultura general, anatomia, física, geografia… Realment, ensenyem de tot”, precisa García.

Però també ells aprenen. Els alumnes procedeixen de Senegal, Camerun, Nigèria, República Democràtica del Congo, Marroc, Algèria, Bielorússia, Ucraïna, Xina, Romania, Brasil… Algunes aules són una gran barreja de cultures, una torre de Babel massa alta en la qual es busca un punt de trobada que ajudi a baixar per acabar amb la incomunicació.

 

PERFILS MÉS DEMANDATS PER LES ONGs (COM A PROFESSIONALS)

Esther Camuñas

http://www.consumer.es

Vuit de cada deu organitzacions compten amb professionals remunerats amb coneixements especialitzats en l’àmbit social, certes habilitats i una sensibilitat especial.

Cada vegada són més les persones solidàries i motivades per la qüestió social que no solament col·laboren de forma voluntària en una ONG, sinó que decideixen treballar en el sector social. Les associacions i fundacions s’han professionalitzat i els perfils demandats són similars als quals sol·liciten les empreses, amb l’excepció que es requereixen coneixements especialitzats en l’àmbit social, certes habilitats i una sensibilitat especial cap a les persones més vulnerables. En aquest article es mostren els perfils més demandats per les ONGs, el tipus de treball al qual es poden vincular i els diferents llocs que existeixen tant en l’oficina com en el terreny.

Cooperació internacional versus acció social.

Quan es busca treball en una ONG es necessita conèixer una primera distinció que és bàsica en voler vincular-se a l’àmbit social.

Existeixen organitzacions dedicades a la cooperació per al desenvolupament internacional, és a dir, és un treball que va més enllà de les nostres fronteres. Són organitzacions la labor de les quals es realitza en països en desenvolupament d’Àfrica, Àsia o Amèrica Llatina. Pot ser que la seu de l’organització se situï a Espanya o un altre país europeu des d’on es gestionen els recursos i projectes. En aquestes organitzacions, els idiomes són un requisit indispensable (anglès, francès i de forma més minoritària el portuguès).

A Espanya, aquestes ONGs es coordinen amb l’Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID), les accions de la qual estan orientades a la lluita contra la pobresa, aconseguir el progrés humà sostenible en països en desenvolupament i l’assistència en cas de catàstrofes humanitàries. En aquestes organitzacions es requereixen perfils tècnics com a mèdics i enginyers, però també coordinadors i gestors de projectes orientats a la planificació i definició de programes.

Una altra opció és treballar en una organització sense ànim de lucre de l’anomenat Tercer Sector d’Acció Social, la funció del qual és donar serveis socials, educatius, d’habitatge, de salut, denunciar, reivindicar i sensibilitzar. Aproximadament, vuit de cada deu organitzacions del sector compten amb treballadors remunerats: dóna feina a gairebé 645.000 persones i aglutina a més de 30.000 organitzacions que treballen en l’àmbit socio-sanitari, drets humans, integració i inserció laboral, medi ambient, participació, etc. Es requereix una formació especialitzada i, en molts casos, experiència prèvia.

Treballar en una oficina o en el terreny.

Les possibilitats es diversifiquen, si el que es vol és treballar en el terreny o en una oficina.

Treballar en el terreny significa treballar als països del Sud, és a dir, fora d’Espanya o del país on estigui la seu de l’ONG. En aquest cas, es requereix una formació sòlida i saber idiomes i és important un caràcter tolerant, obert i amb habilitats socials. Les ONGs seleccionen a persones amb gran capacitat per adaptar-se a les circumstàncies en entorns multiculturals i, de vegades, davant situacions extremes, com és el cas de l’ajuda humanitària. De totes maneres i després d’haver estat un llarg temps en el terreny, el retorn del cooperant al seu país d’origen no és fàcil.

De vegades no és necessari anar-se’n al lloc on opera l’ONG, també es pot exercir el treball des de l’oficina o seu de l’entitat. Aquí, sense anar-se’n a un altre país, també hi ha molt a fer. Es requereixen perfils de comunicació, logística, captació de socis, recursos humans, informàtica, finances, etc.

En qualsevol cas, els uns sense els altres no poden treballar; és a dir, les funcions i tasques dels empleats en el terreny i els de les oficines són complementàries.

Perfils més demandats.

En general, les organitzacions busquen candidats que s’identifiquin amb els valors de l’ONG, demostrin experiència en el sector (també és valorat el voluntariat) i motivació per treballar prop de les persones més vulnerables.
Entre les competències més buscades estan la flexibilitat i capacitat d’adaptació a un entorn on cada vegada hi ha més incertesa. Es volen persones molt formades, adaptables, dinàmiques, compromeses, multitasca i proactives.
A la web específica de cada ONG i també en alguns portals del sector social es poden trobar ofertes d’ocupació, encara que cada vegada són menys i més específiques.

On més oferta existeix és en matèria de captació de fons que és un dels grans reptes de les entitats. Així que es requereixen professionals en fundraising i, sobretot, promotors o captadors de socis i donants al carrer, l’anomenat “face to face”. També es busca cobrir llocs tècnics o comandaments entremitjos relacionats amb la comunicació, el màrqueting i el fundraising.

En les oficines es demana també personal administratiu i comptable, educadors socials i integradors sociolaborals, en el cas d’organitzacions del Tercer Sector d’Acció Social. D’igual forma, alguns dels llocs més sol·licitats tenen a veure amb la coordinació i gestió de projectes. No obstant això, existeix poca demanda de llocs directius en els quals hi ha menys rotació i, de vegades, l’oferta no es fa pública i el lloc és cobert per personal amb experiència i bagatge en l’organització.

Quan es tracta de treballar en el terreny i en una ONG de cooperació per al desenvolupament es requereixen perfils més tècnics i experts en l’àmbit sanitari, gestió d’aigües, higiene, seguretat alimentària, logística i arquitectura. També avaluadors i coordinadors dels projectes als diferents països, que s’encarregaran de dur a terme el contacte amb les contraparts i les administracions locals. Un altre perfil molt demandat és el de traductors que són fonamentals per a l’acompliment d’algunes tasques d’acompanyament a professionals mèdics, infermers o psicòlegs.