LA INTEGRACIÓ DELS IMMIGRANTS

Des de fa bastants anys, són moltíssims els immigrants que vénen al nostre país a la recerca d’una vida millor per a ells i la seva família (al revés del que succeïa en els anys 60, en què érem nosaltres els que emigràvem). Això comporta una sèrie de problemes d’adaptació i d’integració que tant ells com nosaltres haurem d’anar solucionant. És necessari mantenir una convivència pacífica i integradora en benefici de tots.

Un dels problemes fonamentals al que cal fer front perquè es produeixi la integració dels immigrants és el racisme i la xenofòbia, els quals representen una amenaça per a la nostra societat. És necessari realitzar una lluita activa contra aquestes amenaces i posar tots els mitjans per combatre-les.

Racisme i xenofòbia són termes diferents, encara que presenten algunes connotacions semblants. El racisme és el conjunt de teories i creences que estableix la diferència racial i supremacia d’uns pobles sobre uns altres. La xenofòbia és una actitud hostil i de rebuig cap als estrangers, els immigrants, les persones que vénen d’altres països per quedar-se a viure en el nostre temporalment o definitivament.

En moltes ocasions, la xenofòbia es produeix per causes econòmiques, creiem que els immigrants es convertiran en els nostres competidors en la cerca d’ocupació i acceptaran sous tan baixos que faran que s’abarateixin alguns llocs de treball, etc. En canvi, els prejudicis que algunes persones tenen cap als immigrants no solen donar-se en aquells que posseeixen un alt nivell econòmic: ells sempre són ben rebuts a tot arreu.

La immigració a la qual em refereixo en aquest escrit es produeix per la situació de pobresa i les escasses oportunitats de sortir d’ella o de prosperar que algunes persones tenen al seu país d’origen; no em refereixo als immigrants forçosos a causa de conflictes bèl·lics als seus països, etc.

Els immigrants, una vegada aquí, el primer que desitgen és trobar un treball que els permeti estalviar diners per enviar-los als seus familiars. Solen ser treballs molt durs i amb sous baixos, sent pocs els diners que els queden per enviar, però la quantitat que els arriba és alta en relació amb el nostre país, a causa de la diferència del nivell de vida.

Pensem molt en els possibles efectes negatius de la immigració, la majoria d’ells falsos o exagerats, però poques vegades pensem en l’immigrant, en la vida que porta i en els seus sentiments. Els prejutgem i no considerem la situació tan extrema en la qual s’han hagut de trobar per deixar el seu país, família, costums, idioma i amics, o com succeeix en alguns casos, per arriscar la seva vida en l’intent d’anar cap a un món millor.

Ens hem d’adonar que l’immigrant ha de realitzar un gran esforç per adaptar-se. El seu desig d’emigrar es transforma en una dura realitat quan arriben al nostre país o a qualsevol altre. Han d’habituar-se als grans canvis que sofreix la seva vida en diferents aspectes i a fer front als problemes i dificultats que això comporta, en unes condicions molt precàries.

Es troben sols, sense família ni amics, i sense recursos. El llenguatge, en molts casos, és diferent i en poc temps han d’aprendre’l per poder comunicar-se mínimament. Els costums i forma de vida són diferents, desconeixent el territori; moltes vegades es troben davant una societat hostil que els tracta amb prejudicis; s’enfronten a un treball nou; comparteixen habitatge amb persones que amb prou feines coneixen; senten solitud, desarrelament i sentiments de fracàs; algunes vegades es troben fins i tot en situacions extremes de supervivència; etc.; tot això els genera molta tensió i comporta una sèrie de canvis psicològics molt intensos.

És necessari facilitar-los el procés d’adaptació i, sobretot, no complicar-los ni dificultar-los encara més la seva estada al nostre país. Si aconseguim que s’integrin plenament en la nostra societat, evitarem problemes i aconseguirem que la convivència sigui més senzilla per a tots. Per això hem de:

– Prendre una actitud clarament contraria al racisme i manifestar el nostre rebuig davant qualsevol comentari racista. Tota persona mereix el nostre respecte independentment de la seva raça, color, religió o nacionalitat.
– Estimular l’empatia cap als immigrants i educar en la tolerància mútua, els drets humans, la solidaritat, el respecte per altres cultures i religions. Buscar sempre una convivència pacífica.
– Transmetre pensaments d’unitat entre totes les races i cultures, i educar amb la idea que la societat del futur serà una societat multicultural. De les nostres actituds dependrà tenir una convivència pacífica i integradora. Tothom ha de mentalitzar-se del canvi que està patint la nostra societat (i totes les societats) i preparar-se per acceptar i respectar els altres.
– Conscienciar a les persones de l’obligació moral i ètica de tractar a tots per igual i no permetre cap tipus d’injustícies. Hem de denunciar les injustícies salarials, la discriminació en la cerca d’ocupació, habitatge, etc.
– És convenient pensar en positiu, considerant els beneficis de la immigració: augmenta la natalitat, genera més cotitzacions a la seguretat social, impulsa l’economia en sectors on la mà d’obra és barata i afavoreix el coneixement d’altres cultures.
– L’immigrant també ha d’adequar-se a la cultura en la qual s’està inserint i ser respectuós amb les tradicions, cultura, costums i pensaments dels homes i dones del país on viu. Un immigrant, per exemple, no pot demanar un tracte d’igualtat al seu treball, a la seva escola, etc. i no respectar els drets d’igualtat de la dona.

Quan els immigrants tenen un treball i s’ha estabilitzat la seva situació, el primer que procuren és portar la seva esposa i els seus fills. La immigració està plantejant seriosos problemes d’adaptació a les escoles. Les famílies d’aquests alumnes, en alguns casos, solen tenir un nivell socioeconòmic més baix que el dels alumnes nacionals. Això suposa una menor implicació escolar dels pares i, en conseqüència, un menor seguiment en els seus resultats acadèmics.

Però un dels problemes fonamentals està en la integració dels alumnes d’origen immigrant amb la resta dels nens. Perquè la integració es produeixi plenament, és necessària la intervenció tant de professors com dels pares d’uns i altres.

Els professors, a part de no permetre cap tipus de discriminació dins de l’escola ni comentaris amb prejudicis, haurien d’incentivar un acostament cap a aquests alumnes i la seva cultura, desenvolupant activitats que permetin un major coneixement d’aquesta cultura i informant sobre els drets humans.

Per la seva banda, els pares han d’actuar despertant en els seus fills l’interès per conèixer les persones que els envolten i ensenyant-los a acceptar costums diferents. Han d’inculcar als seus fills el respecte cap als altres i el valor de la justícia i la tolerància. D’altra banda, els pares d’aquests nens immigrants han d’adaptar-se a la situació i als costums del país que els acull i respectar-los, ensenyant als seus fills a respectar-los també.

És necessari que els fills dels immigrants estiguin plenament integrats a les escoles, ja que això facilita la seva futura integració en la societat com a adults.

En resum, que la societat en el seu conjunt pot i ha de col·laborar en la disminució de les dificultats que afronten els qui arriben d’altres països a la recerca d’un futur millor; si així ho fem, no solament haurem complert amb el nostre deure humà sinó que també ens anirà millor a tots.

(Escrit basat en el de la psicòloga Trinidad Aparicio Pérez publicat a www.pulevasalud.com)   

19

20