LES CROADES

sobrehistoria.com   Fernando

 

Les Croades són un dels esdeveniments més representatius de l’Edat mitjana, una de les etapes més fosques de la història d’Europa. Els exèrcits de croats van travessar Europa lluitant en nom del Papa i del cristianisme i buscant recuperar la Terra Santa, deixant al seu pas milers de morts.

Què eren les Croades?

Les Croades van ser una sèrie de campanyes militars que van realitzar els Papes per diversos territoris de l’Europa llatina cristiana, principalment per França i Itàlia, però també per Espanya i altres països d’Europa de l’est. Els exèrcits estaven formats pels croats, ciutadans als quals els eren perdonats els seus pecats a canvi de combatre en les Croades.

L’objectiu d’aquestes Croades era recuperar els territoris de la Terra Santa i restablir el domini de la religió cristiana en ells. D’aquesta manera, les Croades es van lliurar contra pobles amb una ideologia i idiosincràsia que rivalitzava amb el concepte de cristianisme i Terra Santa, principalment contra els musulmans, però també contra molts altres pobles o fins i tot classes socials (esclaus pagans, jueus, cristians ortodoxos grecs i russos, mongols, càtars, hussites, valdenses, prussians) i enemics del cristianisme o del Papa en qüestió.
El punt àlgid de les Croades va durar uns 200 anys (entre 1099 i 1291), encara que en alguns països com Espanya o a Europa de l’est es van prolongar fins al segle XV.

Origen i història de les Croades.

Les Croades tenen el seu origen a la fi del segle XI, quan l’emperador bizantí Aleix I va demanar ajuda al Papa Urbà II per a protegir els pobles cristians d’orient davant la dominació musulmana. Aquestes Croades van ser llavors promulgades durant el Concili de Clermont. Després de la predicació de les Croades el poble cristià va assentir en massa i les va aprovar al crit de Deus lo vult (“Déu el vol”).

És per això que l’origen de les Croades normalment s’atribueix al fervor religiós i a la necessitat dels cristians de protegir la seva religió i els seus territoris. No obstant això, altres lectures històriques també veuen a les Croades com un símbol de l’ànsia de poder del Papat i de les seves ànsies d’expansió per orient.

La primera de les Croades es va posar en marxa a la fi de 1095. Estava formada per un grup de fidels cristians que anaven comandats pel predicador Pere d’Amiens l’Ermità i se la va anomenar “la croada dels pobres o popular”.
En total es van realitzar 9 Croades, de les quals 5 d’elles es consideren Croades menors. Però, quines van ser les seves conseqüències? Va aconseguir el Papat el seu objectiu de reconquerir el que ells consideraven com a Terra Santa?

Conseqüències de les Croades.

Les Croades van portar nombroses conseqüències econòmiques, polítiques i socials. Una de les principals va ser l’enfortiment de les monarquies europees en detriment dels rics senyors feudals, ja que molts d’aquests van perdre gran part de les seves terres i riqueses durant les Croades, això els que no van morir. A més, molts dels servents dels senyors feudals van anar a combatre en les Croades i molts d’ells no van tornar, per la qual cosa es va produir també una important crisi de mà d’obra per a treballar els territoris dels senyors feudals.

Així mateix, també es produeix el desenvolupament d’una nova classe social com és la burgesia. Es tractava de petits artesans o comerciants que eren cada vegada més necessaris per a proveir d’armes i eines a l’exèrcit. Aquesta burgesia encara trigaria temps a adquirir gran importància però començava a apuntar el cap com un nou grup social que guanyava terreny als senyors feudals.

També es van obrir vies a l’expansionisme i al comerç, sobretot entre Europa o orient. D’aquesta manera, ciutats com Gènova o Pisa es van convertir en importants centres comercials, sobretot per al comerç naval en el Mar Mediterrani.

Per descomptat, una altra de les conseqüències de les Croades va ser un enfortiment del cristianisme i dels símbols religiosos. Per altra banda, es va crear entre la població una forta animadversió cap als pobles jueu i musulmà.

Cal dir que els musulmans s’havien mostrat tolerants amb els cristians o practicants d’altres religions en els seus territoris de la Terra Santa. No obstant això, les Croades buscaven eliminar de soca-rel qualsevol creença contrària al cristianisme, per la qual cosa després del restabliment del poder islàmic al final de les Croades, molts seguidors del profeta no es van mostrar tan tolerants com fins llavors amb els cristians. Això va derivar en persecucions i matances.

En definitiva, les Croades són unes guerres iniciades pel fervor religiós que van canviar en gran manera la societat, la cultura i la ideologia d’Europa i orient.

(L’any 2000, el llavors Papa de l’Església Catòlica Joan Pau II va demanar perdó a la humanitat sencera per les massacres comeses en nom de la fe catòlica i apostòlica durant les croades, i va prometre que un esdeveniment així mai es repetiria.)

 

LA CROADA DELS POBRES

es.wikipedia.org

Pere l’Ermità va recórrer els burgs i els camps d’Itàlia i França predicant la Croada als humils. Segons es diu, era un home de petita talla, de faç eixuta, llarga barba i ulls negres plens de passió; la seva senzilla túnica de llana i les sandàlies li donaven un aspecte d’autèntic asceta. Les multituds el veneraven com si fos un sant i es consideraven feliços si podien besar o tocar els seus vestits. Va reunir una bigarrada munió de 100.000 persones, entre homes, dones i nens.

La majoria mancava d’armes, uns altres s’havien emportat les eines, estris de la casa i bestiars, com si es tractés d’un curt viatge. Van travessar Alemanya, Hongria i els Balcans, creient sempre que la ciutat pròxima seria ja Jerusalem. Saquejaven els llogarets i robaven el bestiar pel camí per a alimentar-se, per la qual cosa els governants de les regions per les quals passaven es van veure obligats a donar-los subministraments o a utilitzar la força per a deslliurar-se d’ells. En algunes ciutats van atacar els jueus i les seves propietats. Van arribar a Constantinoble, on l’emperador bizantí Aleix I Comneno els va facilitar bucs per al pas del Bòsfor. A principi d’agost van travessar l’estret i van prosseguir el seu descontrolat avanç. Aleix I havia aconsellat a Pere l’Ermità que acampés i esperés els altres croats que provenien de la resta d’Europa, però els lloctinents de Pere es van impacientar i van decidir seguir la travessia, animats pels botins que aconseguien en el camí. Van marxar cap a Nicea amb un “exèrcit” d’uns 20.000 integrants.

A Nicea van ser emboscats i aniquilats pels turcs seljúcides el 21 d’octubre de 1096. Pere l’Ermità i un reduït nombre de supervivents van tornar a Constantinoble, on van esperar l’arribada dels cavallers croats. Aquesta altra expedició resposta a la mateixa convocatòria del papa Urbà II, però organitzada des del punt de vista militar i social per la noblesa de diverses monarquies europees, rep el nom de Croada dels prínceps i és la que la historiografia sol denominar habitualment com a Primera Croada.