INICIATIVES PER A LA FAMÍLIA

10 CONSELLS PERQUÈ ELS TEUS FILLS SIGUIN SOLIDARIS

http://www.padresonones.es

La solidaritat és una de les qualitats que tots els nens han d’aprendre perquè puguin ajudar a construir un món millor. Els pares han d’ensenyar-los amb petits gestos.

Educar en valors és una tasca dels pares i la solidaritat, igual que altres qualitats s’aprèn en família.
Aquestes són deu claus per educar als teus fills a ser solidaris i que aprenguin des de la primera infància a ajudar els altres:

– Donar exemple. El que veuen i viuen els nens és mil vegades més útil que el que se’ls intenta ensenyar amb paraules. Si veuen a casa que els pares són solidaris i ajuden els altres ells aprendran a fer-ho.

– Ser solidari no és només donar diners. Els pares han d’ensenyar als seus fills el valor dels gestos, que tan important com l’ajuda material és l’actitud amb la qual es fa, i que hi ha solidaritats que gens tenen a veure amb els diners. Des de petits els nens han d’aprendre a cedir en les disputes, ajudar a casa, deixar el seu seient a una persona molt gran, compartir joguines…

– Ajudar als germans, cosins i amics. Els nens en el seu àmbit més proper es relacionen amb nens i és en aquesta relació on es comença a gestar la solidaritat. Així, ajudar a un germà petit amb els deures o a un amic amb una tasca difícil, és una bona forma de començar a ser solidaris.

– Conèixer que existeix una altra realitat social i altres nens menys afortunats. Perquè els nens desenvolupin l’empatia és fonamental que s’acostin a la realitat d’altres persones. Explicar-los que hi ha nens que no tenen el que tenen ells, que sofreixen necessitats i que se’ls ha d’ajudar, és la millor manera de que aprenguin la necessitat de compartir.

– La necessitat a l’abast de la mà. Les persones que necessiten la nostra solidaritat no estan només als països del tercer món. Els pares poden ensenyar als nens que moltes ONGs treballen amb nens, dones i col·lectius amb necessitats a la seva ciutat.

– Regalar roba i joguines que ja no s’utilitzin i fins i tot renunciar a un regal seu per donar-lo a un altre nen amb més necessitat. Aquesta és una forma molt pràctica perquè els nens s’iniciïn a atendre les necessitats d’uns altres. Poden ser ells mateixos els qui les portin a les organitzacions que les reparteixen a col·lectius amb necessitat.

– Proposar-los petits gestos i compartir-los. Els pares poden ensenyar als seus fills petites accions i després compartir-les en família.

– Veure una pel·lícula o un llibre amb temàtica social. És una bona forma i entretinguda perquè els petits de la casa aprenguin poc a poc a conèixer més sobre valors relacionats amb la solidaritat.

– Jugant també s’aprèn. Els jocs socials són molt útils per aprendre en valors.

– Assistir a mercadets o festivals solidaris. D’aquesta manera podran comprovar que hi ha molta gent compromesa amb els col·lectius més necessitats.

 

IDEES PER A UNA FAMÍLIA SOLIDÀRIA

Carlos Salem i Belén Juan

http://www.serpadres.es

Si volem que els nostres fills siguin persones solidàries demà, hem d’ensenyar-los ja a respectar i ajudar als altres. Aquest aprenentatge es fa, sobretot, a casa. Aquí s’exposen algunes idees per inculcar valors solidaris als nens en família.

Els pares som el referent més important dels nostres fills. De poc valdrà que deixem anar discursos als nens sobre la importància de ser solidaris amb els que tenen menys sort, si amb els nostres actes els vam demostrar tot el contrari.

Solidaritat del dia a dia.

– Si en el col·legi el nostre fill té un company procedent d’un altre país o cultura, hem d’afavorir el coneixement i el respecte pels seus costums, perquè comprengui que el diferent solament és això: diferent. Si ens explica que per aquesta diferència és objecte de burles i el rebutgen, podem animar-li a fer el contrari: que el convidi a casa i el conegui millor.

– En lloc d’amagar al nen realitats com la discapacitat o la deficiència psíquica d’altres nens, deixem que les conegui. En la primera infància els nens ho accepten tot amb naturalitat i són capaços d’una gran empatia. Recordem-li les dificultats amb què s’enfronten les persones amb discapacitat i els inconvenients que els imposa la vida en ciutats que no estan preparades per a ells.

– Preparar el menjar o ajudar a algun familiar malalt en els quefers domèstics mentre està impedit, i compartir aquestes tasques amb el nen, li ensenyarà la importància de la col·laboració.

– Si el malalt és un company de col·legi, el pots ajudar amb els deures i mantenir-lo al dia del que s’ensenya al col·legi. I no tot ha de ser treball, també pot anar a jugar amb ell.

– Passar temps amb persones ancianes farà que entengui la vellesa com un procés natural. Si vam mostrar davant el nostre fill respecte pels ancians i li expliquem quantes coses han viscut, és més probable que ell els tracti amb respecte i afecte en el futur.

El meu és meu… per això ho comparteixo.

Igual que ensenyem al nen a cuidar el que és seu, podem fer-li comprendre amb el nostre exemple que compartir allò nostre, en lloc de posar en dubte aquesta propietat, la ratifica. Així, deixa, comparteix o regala perquè vols fer-ho, i no per ajustar-se a un model marcat des de fora.

Parlar amb el nen de què passa al món.

Per poc que vegem la tele a casa, els informatius ens informen de desastres naturals, guerres, atemptats… És important parlar a casa del que succeeix al món, però sense mortificar al nen “ni tirar-li en cara, implícitament, que és un privilegiat pel que fa a aquests altres nens que veu en la televisió”, adverteix la psicòloga Isabel García Mellado.

És millor comentar amb ells aquests aspectes i, en lloc d’adoctrinar-los, promoure les seves pròpies reflexions.
Qualsevol acció que el nen vulgui emprendre serà més positiva si parteix de la pròpia convicció i no solament de la imitació del nostre discurs.

Col·laborar en família amb una ONG.

Les organitzacions de voluntariat no solen acceptar menors de 12 anys, encara que hi ha excepcions. Si els pares formeu part d’una ONG que fa activitats de voluntariat i us emporteu als vostres fills a aquestes activitats, estareu compartint un temps preciós amb els nens i transmetent-los els vostres valors a través de l’exemple.
Sovint ensenyem, sense desitjar-ho, que la solidaritat demana col·laborar amb una causa justa però llunyana, “gairebé com si volguéssim acostar al nen a una problemàtica real, però al mateix temps dir-li que tot això queda molt lluny d’ell”, explica la psicòloga.

Encara no formes part de cap ONG? Pots buscar la que més s’adapti als teus interessos a la web de la Coordinadora ONG per al Desenvolupament Espanya (www.congde.org) o en la Guia de Ongs (www.guiaongs.org).

Algunes ONGs tenen programes específics per a nens.

YMCA, per exemple, desenvolupa programes per a nens de 9 a 15 anys. El seu objectiu és l’entesa entre els pobles i contribuir a crear una societat basada en la justícia i la pau. Està present en més de 125 països. Més informació: www.ymca.org

L’ONG “El desierto de los niños” organitza viatges al Marroc en els quals nens espanyols formen part d’un comboi que porta material escolar, guixos, pilotes, etc. a nens d’aquest país i conviuen amb ells. Més informació: http://www.raidaventura4x4.com

Donar joguines.

Quantes joguines teniu a casa que ja no utilitzen els nens? En lloc de tirar-les a les escombraries podeu donar-les. És important implicar al nen en la donació de joguines: seleccioneu junts els jocs que aneu a donar a altres nens i prepareu-los entre tota la família. Probablement caldrà netejar-los, fer-los algun arreglo, empaquetar-los i portar-los a algun lloc.

Si l’animem a col·laborar amb una campanya solidària, és important fixar el concepte que no dóna el que no li serveix, sinó el que pot donar. “No es tracta solament de buidar el calaix de joguines que ja no usa per fer-les arribar a nens que no en tenen, sinó d’assimilar que està compartint, i gaudir d’això”, adverteix la psicòloga Isabel García Mellado.

Hi ha moltes associacions i ONGs que recullen joguines, normalment abans de Nadal.

La Fundación Crecer Jugando, que defensa el dret dels nens a jugar, organitza cada any la campanya “Una joguina, una il·lusió”.

La cadena de joguines Imaginarium té la campanya “Nens solidaris”. La idea és fer arribar, dins de caixes de sabates, regals fets pels nens, amb les seves famílies i en el col·legi, a nens necessitats d’entre 0 i 10 anys de tot el món que viuen en situacions difícils, orfenats, hospitals, llars d’acolliment i zones en conflicte.

Unicef té el Regal Blau per a noces, comunions i batejos: en lloc de regalar un detallet als convidats, fas una aportació de subministraments (vacunes, menjar, material didàctic) a Unicef. Els convidats reben una targeta o una i-card que l’hi explica.

Apadrinar a un nen.

Si decidiu apadrinar a un nen, impliqueu al vostre fill des del primer moment en el procés.

Explica-li al teu fill en què consisteix apadrinar un nen i per què ho feu (pots ensenyar-li fotos, buscar informació en Internet sobre el país amb ell o inventar-te una petita història sobre les necessitats que existeixen al país d’origen d’aquest nen i per a què serveix l’ajuda que envieu). Si el nen apadrinat us escriu, posa la seva foto en un lloc destacat de la casa i anima al teu fill a escriure-li també o fer-li un dibuix. Si el teu fill vol aportar una part de la seva paga, millor que millor.

Podeu buscar una ONG de confiança a www.apadrina.net.

 

TU (SÍ, TU!) TAMBÉ POTS SER SOLIDARI (PER A NOIS/ES)

Jesús López

http://leoymemeo.blogspot.com.es

Solidaritat, ONGs, ajuda, suport… Suposo que són paraules que alguna que una altra vegada hauràs vist o escoltat a la tele, la ràdio o Internet. Però, què és la solidaritat?

Bàsicament, la solidaritat és adonar-se que algú necessita la nostra ajuda i nosaltres podem donar-la-hi sense esperar res a canvi. De fet, un dels seus sinònims és ajuda. A mi m’agrada afegir a aquesta definició que la solidaritat també és fer que algú se senti millor, encara que no necessiti la nostra ajuda directament.

Us vaig a posar alguns exemples amb els quals podem ser solidaris diàriament, d’acord?

Al col·legi.

  1. Juga i permet jugar a tots els teus companys en l’esbarjo. Imagina’t el malament que se sent una persona quan escolta “no pots jugar amb nosaltres” (es queda sol, s’avorreix i no se sent volgut pels seus amics), així que ja saps, intenta que tots els teus companys tinguin lloc en els jocs de pati.
  2. En classe, ajuda als companys que tinguin algun dubte mentre fas els exercicis. També pots deixar el llapis, la goma, etc., al teu company si se li ha oblidat a casa.
  3. Res d’insults. Els insults fan que els nostres companys se sentin tristos i, a més, poden fer que deixin de ser els nostres amics.
  4. Respecta els altres. No tots som iguals físicament, ni pensem exactament el mateix, ni ens comportem de la mateixa manera. Que algú pensi de forma diferent a nosaltres no vol dir que sigui el nostre enemic, d’acord?
  5. Si algun company està trist o ha plorat per algun motiu, intenta mostrar-li el teu suport. Demostra-li que ets el seu amic/a i, si pots, fes-lo riure!

A casa.

  1. Ajuda a casa als teus pares. Els teus pares van super enfeinats (treball, la llar, compromisos, problemes varis…). Imagina’t el contents que es posaran si, de tant en tant, els ajudes en tasques de la llar (fer el llit, ordenar l’habitació, posar la taula, etc.). Ells ho agrairan molt (es posaran super contents i a més els ajudaràs a que tinguin més temps per a ells).
  2. Dóna als teus papes una abraçada inesperada!
  3. Si tens germans/es, juga i comparteix els teus jocs amb ells. Segur que ho passeu molt bé.
  4. Visita de tant en tant als teus avis o a familiars que es trobin una mica sols. Moltes vegades ens oblidem dels avis i, segur que cada vegada que us veuen s’emporten una gran alegria i us abraçaran molt. Visitar als teus familiars i parlar amb ells els fa molt feliços.

LA SOLIDARITAT AMB ELS MÉS NECESSITATS

Com deia al principi, la solidaritat és, bàsicament, ajudar. Per sort, tu pots menjar, dutxar-te i dormir sota un sostre diàriament. Tens medicines per quan et trobes malament o roba per abrigar-te quan fa fred… fins i tot tens consola!

Per desgràcia, no en tots els llocs és així. És més, la majoria de nens del planeta viuen en condicions pitjors que les teves: falta de menjar, d’higiene, de medicines…

Com podem ajudar en aquests casos?

Existeixen diverses formes, encara que una de les meves preferides és mitjançant les ONGs. Com? Què és una ONG?

Bàsicament una ONG és un grup de persones que intenta ajudar a aquells que es troben en situacions difícils (per culpa de la gana, la salut, la falta d’un habitatge…). Aquestes ONGs envien menjar, vacunes, roba, etc. i a més intenten millorar les condicions de vida d’aquestes persones educant-les, ensenyant-los un treball, etc.

En companyia dels teus pares, pots posar en pràctica una forma d’ajudar a una ONG que faci que tota la teva família sigui solidària i la gent que més ho necessiti pugui rebre la vostra ajuda, t’apuntes?

AJUDA A UNA ONG AMB LA TEVA FAMÍLIA (O DE LA TEVA CLASSE DEL COL·LEGI)

  1. Pots proposar als teus pares que cada membre de la família tiri 1 euro a la setmana a una guardiola (això vol dir que de la teva paga, hauràs de tirar 1 euro cada setmana a aquesta guardiola).
  1. Quan fa un mes aproximadament, podeu triar quin tipus d’ajuda voleu donar amb els diners que hagueu estalviat. Us deixo dos exemples que m’agraden molt:

– Regal blau d’Unicef:

http://tienda.unicef.es/regalo-azul-particular

En aquesta web pots comprar vacunes per a nens, tractaments perquè la gent pugui beure aigua potable, aliment per a nens sense llar, etc. Gràcies a tu, nens d’altres països poden rebre medicaments, menjar, etc.

– Oxfam Intermon:

http://algomasqueunregalo.oxfamintermon.org/regalos

Aquí pots fer que arribi fins a altres països des de llibres i llibretes per a nens fins a gallines perquè la gent pugui criar-les en les seves granges. Pots fer que la gent d’allí tingui eines per conrear la terra i així no passar gana, bidons d’aigua perquè beguin aigua neta… etc.