LA MOBILITAT

MOBILITAT I ENERGIA

Fa poc més d’un segle la mobilitat humana es limitava a la distància que una persona o les seves bèsties de càrrega podien recórrer caminant. Avui, però, per a la majoria de persones no és estrany recórrer milers de kilòmetres l’any, sigui en desplaçaments quotidians, sigui en viatges llargs. Les mercaderies, al seu torn, recorren continents i travessen mars abans d’arribar a les cases o empreses.

Aquest increment en la capacitat de moure persones i béns és sens dubte un dels canvis més grans que han experimentat mai les formes de vida humanes. Ho ha trasbalsat tot: el treball, les relacions familiars, l’ús del territori. La demanda vinculada al transport és una de les principals partides del consum energètic mundial.

Per anar a la feina o a l’escola, triem entre els diferents mitjans de transport que tenim a l’abast. Pensem en termes de comoditat o rapidesa, és clar. Això no obstant, valdria la pena pensar també en termes d’impacte ambiental i social. Els vehicles, per exemple, són el primer responsable de la contaminació atmosfèrica, sigui de l’aire local que respirem, sigui de la composició atmosfèrica global. El trànsit, a més, també provoca contaminació acústica, ocupació de l’espai i fragmentació del territori per les infraestructures que necessita. Per això, recórrer al vehicle privat o al transport col·lectiu no és tot u en termes socioambientals.

La humanitat no vol o no pot renunciar a moure’s. Tanmateix, atesa la despesa energètica i l’afectació atmosfèrica que implica fer-ho, no hauríem d’aprendre a moure’ns millor?

Per anar a la feina o a l’escola, si es pot, la millor opció és la bicicleta: fas exercici, et distreus, no consumeixes gasolina o electricitat i no contamines. També el transport col·lectiu estalvia molta energia i redueix els embussos de trànsit. A les ciutats són molts movent-se molt, pel que han de compartir mitjans.

El transport s’enduu el 95% del petroli consumit al món, cosa que representa el 40% de tota l’energia consumida. És el sector que més creix, també als països on tradicionalment no havia tingut tant de pes. La Xina, per exemple, va passar de menys de 100.000 cotxes el 1991 a 78 milions el 2010.

La ciutat compacta i densa és el model de ciutat eficient. La ciutat mediterrània tradicional, és un model que estalvia sòl, temps i energia. Permet un gran intercanvi d’informació amb el mínim temps, genera gran diversitat d’usos molt accessibles i en poc espai, afavoreix la cohesió social i la sociabilitat, i garanteix una major eficiència en la gestió del territori.

A la ciutat taxa o difusa, en canvi, el consum de materials, temps i energia és més gran, perquè l’espai s’especialitza i el contacte, la comunicació i l’intercanvi entre persones és més petit. Ocasiona problemes ambientals lligats al consum del territori i a l’augment de la mobilitat obligada associada a l’ús del vehicle privat. Però també socials i econòmics, per la manca de cohesió que produeix l’enorme cost de construcció i manteniment d’aquestes àrees.

Però la ciutat compacta no equival a ciutat congestionada. La congestió és un problema freqüent a les ciutats per la subordinació dels espais al vehicle privat. L’ordenació ha de fer possible la multiplicitat de funcions de l’espai, per tal de disminuir la mobilitat obligada, i la capacitat de desplaçar-se en transport públic de manera còmoda, ordenada i sostenible.

L’eficiència comença al volant. Reduir el consum de combustible, i per tant la contaminació ambiental, alhora que disminuïm els riscos de la carretera són els objectius d’una conducció eficient. La clau és circular a una velocitat uniforme, amb la marxa més llarga possible i a baixes revolucions.

Per anar a la feina o l’escola, un de cada dos ciutadans del Vallès Occidental tria el cotxe privat. Han de competir amb els altres milers de cotxes que circulen cada dia a l’àrea metropolitana de Barcelona. Això significa congestió de les infraestructures, però també un consum elevat d’energia no renovable i altes taxes de sinistralitat i contaminació atmosfèrica.

VIATJAR I TRANSPORT

Conèixer altres realitats i entendre altre formes de veure el món és sempre un bon aprenentatge. Per fer-ho, avui tenim a l’abast mitjans ràpids i assequibles, de fet el transport en avió ha crescut un 50% en l’última dècada, que ens permet arribar fàcilment a qualsevol punt del món. Sabem, però, viatjar per conèixer millor?

Viatjar té sempre un impacte en el medi. És un impacte més gran o menys en funció de la distància recorreguda i de l’eficiència energètica del mitjà de transport escollit. Un vol d’anada i tornada a Amèrica des d’Europa genera les mateixes emissions de diòxid de carboni per passatger que la calefacció familiar d’un any sencer. Quan viatgem generem residus al lloc on anem, no sempre prou preparat per tractar-los, o hi sol·licitem serveis i prestacions adequats als nostres estàndards, per no dir els canvis sociològics que induïm en el lloc visitat.

Tots aquests impactes no han de ser necessàriament negatius. Poden ser molt positius. Podem contribuir a millorar l’economia local o a obrir societats tancades i retrògrades. També poden ser molt positius per a nosaltres. Ens podem permetre una millor comprensió de les coses, poden ampliar el nostre horitzó cultural, ens poden proporcionar satisfacció i plaer. La cultura sempre ha estat relacionada amb el viatge.

És bo conèixer món. Però és costós. I encara ho seria més si el preu inclogués les disfuncions socioambientals generades en molts casos. Per això cal pensar on anem i per què hi anem. Viatjar perquè sí comença a ser una irresponsabilitat.

Gaudir de les àrees naturals coneixent les societats locals de prop i amb un impacte ambiental mínim és una bona opció per viatjar.

Més de 20 milions de barrils de gasolina cremen diàriament. Alimenten els motors dels més de 1.000 milions de cotxes que circulen per les carreteres de tot el món. L’ús del vehicle privat no para de créixer, cosa que anul·la qualsevol millora en l’eficiència dels motors. L’automoció ja és el primer responsable de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, molt per davant de la indústria.

(Textos del llibre “Tu en el món teu” de l’Obra Social Caixa Terrassa).

 

4.2.1.5. (1)

4.2.1.5. (2)