SORPRENENTS HISTÒRIES DE GOSSOS BENEFACTORS

Aquest gos de la foto, anomenat Orión i de raça Rottweiler, va rescatar 37 persones els dies 15 i 16 de desembre del 1999, durant la tragèdia de Vargas, Veneçuela (allaus de fang i d’aigua així com corriments de terres, que van produir milers de morts).

El gos bordava nerviós des de primera hora del matí, ja que el seu instint li devia dir que s’apropava una catàstrofe. De cop, una allau d’aigua va obligar el seu propietari a deixar la casa i anar-se’n a un lloc segur amb tota la família.

A partir d’aquí, el gos va salvar una nena de vuit anys quan era arrossegada per l’aigua. Els que el van veure, pensaven que el gos s’havia tornat boix al veure’l saltar i nedar entre turbulentes aigües que arrossegaven troncs i altres materials. De cop, van veure que es posicionava al costat d’una nena i que obria la boca per agafar-la.  Tothom es va posar a cridar de por, perquè creien que li podia fer molt mal amb les seves dents en aquella situació. Però no va ser així, la va agafar només per la roba i la va portar cap a la riba sana i estalvi.

Després es va tornar a tirar i va salvar una altra nena de 14 anys. A continuació, va ajudar vuit nens a pujar a llocs alts perquè no se’ls emportés l’aigua.

I així es va passar tota la nit i part del matí següent, explicant els que ho van veure que va salvar 37 persones de morir ofegades. Tota una proesa i una prova de solidaritat envers els humans.

L’Orión va ser condecorat amb la Medalla d’Honor al Valor. Va viure fins al 2008.

 

3.1.12. (1)

3.1.12. (9)

 

Un altre gos, a Palma de Mallorca, va salvar la vida a diversos veïns d’un edifici que es va incendiar, el 26 de desembre del 2010.

Els serveis d’emergència van ser avisats de què hi havia un edifici en flames. Ràpidament s’hi van personar els bombers, que van sufocar el foc, després de molts treballs. Els serveis sanitaris van atendre dues persones que patien crisis d’ansietat, traslladant-les a l’hospital de Son Espases, sense més danys personals.

Durant l’extinció de l’incendi es van viure moments de molt dramatisme i nervis, quedant l’habitatge totalment calcinat.

Però, l’autèntic heroi del sinistre va ser un gos pastor alemany que vivia a l’edifici i que, en detectar l’inici del foc, es va posar a bordar fins que es van aixecar i van abandonar l’edifici tots els que s’hi trobaven dintre. Malauradament, el gos va morir intoxicat pel fum.

Molts veïns d’aquell edifici incendiat recordaran sempre aquell gos pastor alemany, del que no en sé el nom, com el seu gran salvador.

 

3.1.12. (2)

 

Se sospita que uns 150.000 gossos s’abandonen cada any a Espanya. En molts casos els seus propietaris, abans d’abandonar-los, els hi fan un tall al coll per a treure’ls el xip identificatiu (perquè, quan els troben, sense xip no hi pot haver denúncia).

“Turco” era un gos jovenet de raça “labrador” que va vagabundejar no se sap quant de temps pels afores de Tarifa, l’estiu del 2008, amb un tall al coll produït per l’extracció del xip abans de ser abandonat, molt prim, mig mort de set i gana… fins que va anar a parar a un camp de maniobres on el van recollir uns militars. Turco estava tan traumatitzat que va oblidar fins i tot com es bordava.

Una jove soldat vallisoletana que es diu Cristina Plaza Jorge el va cuidar fins a recuperar-lo plenament, excepte que uns anys després encara no bordava.

Un dia, un bomber del grup d’especialistes en rescats de la Junta de  Castella i Lleó, el va veure i va intuir de seguida que podria servir per a tasques de rescat, doncs es va adonar que ho ensumava tot amb la curiositat d’un detectiu. Li va demanar permís a la Cristina per a fer-li unes proves, la qual cosa li va concedir.

Passats quinze  dies, el bomber va trucar a la Cristina per avisar-la de què el Turco ja bordava i que havia començat els entrenaments de rescat amb molt d’èxit, per la qual cosa se’l quedaven.

 

3.1.12. (10)

3.1.12. (3)

 

A primers de l’any 2010 es va produir un gran terratrèmol a Haití, anant-hi el grup de rescat que va ensinistrar el Turco, el qual es van emportar.  Va salvar 18 vides, entre elles un nen de dos anys de nom Redjeson Hausteen Claude, el qual feia dos dies que estava davall de la runa d’una casa fins que el Turco el va localitzar.

 

Un cas molt semblant va passar també a Haití, amb ocasió del mateix terratrèmol, on un gos de nom Perla (encara que fos negre) i també de raça “labrador” va salvar 12 vides.

La Fundació de Gossos de Recerca dels EE.UU. l’havia tret d’un refugi de gossos abandonats, anant a parar als bombers de Los Ángeles, els quals el van prendre a Haití on va fer un treball extraordinari.

La Perla va ser nomenada “gos de l’any 2010”.

 

3.1.12. (4)

 

L’any 2008, una gosseta rondaire va salvar un nadó que havia estat abandonat dintre d’una caixa de cartó en un camp erm del Brasil. L’animal, que anava sol, va trobar la caixa i la va empènyer fins a les cases més properes on començà a bordar fins que es despertaren els veïns.

El nadó, que pesava 2,5 ks, feia poques hores que havia nascut i va ser hospitalitzat fins a recuperar-se plenament.

 

A Nairobi, Kenya, també va passar un cas molt semblant, on un gos també rondaire va salvar la vida d’un nadó que va trobar abandonat al bosc. Sembla que el gos va arrossegar el nen fins arribar a una carretera molt transitada.

 

3.1.12. (5)

 

Nicolás, un noi de 16 anys de Chimbas (San Juan, Argentina), va sortir de casa per a recollir la roba de l’estenedor quan va començar a ploure i va rebre una descàrrega elèctrica, ja que el filferro de l’estenedor estava en contacte amb una mala connexió elèctrica d’un portàtil, quedant-s’hi empegat.

Els seus familiars intentaven desprendre’l, però no se’n sortien, fins que aparegueren els seus dos gossos, de noms Bianca i Aron, que van saltar sobre el nen i el van desprendre del corrent elèctric.

El gos mascle, l’Aron, va fer-se mal però es va recuperar; en canvi, la Bianca va morir a l’acte, ja que el seu cos va servir de descàrrega per a desprendre al Nicolás. El noi va ser traslladat a l’Hospital Rawson on es va recuperar bé de les cremades que tenia al pit i al genoll.

 

A finals de l’any 2008, un jove universitari va morir per un accident de moto en una cantonada de l’avinguda Papa Paulo de la ciutat de Cochabamba (Bolívia). En el moment de l’accident, el seguia el seu gos mestís.

Doncs bé, donant-nos una gran lliçó de lleialtat i perseverança, tot i haver passat més de 5 anys des de l’accident, el gos segueix esperant el seu amo en aquella mateixa cantonada, on sovint el plora.

La gent de la zona, que el coneix molt bé després de tants anys de veure’l allí, li ha posat de nom “Hachi” i l’alimenta i cuida contínuament.

Els familiars del noi mort i moltes altres persones van intentar emportar-se’l a casa, però “Hachi” sempre acabava tornant a la cantonada de l’accident, per la qual cosa finalment el van deixar que fes el que volgués.

 

3.1.12. (12)

 

El nom de “Hachi” li van posar perquè aquest era el nom abreviat del gos d’un professor de la Universitat de Tokio que va morir l’any 1925 d’una hemorràgia cerebral mentre donava una classe i que es deia Hisaburo Ueno.

Aquest gos del professor va anar cada dia i durant els nou anys següents a la seva mort a l’estació de Shibuya, a l’hora en què arribava el tren que el retornava a casa seva, per a rebre’l.

Aquesta història ha quedat immortalitzada amb una estàtua que es va plantar en el lloc on esperava al seu protector. També li van dedicar una pel·lícula titulada “Hachiko: A Dog’s Story” (Siempre a tu lado Hachiko), protagonitzada pel Richard Gere.

 

3.1.12. (13)

 

Quantes vegades els humans hauríem d’aprendre de la solidaritat dels animals!

El Leonardo Da Vinci va dir: “Arribarà un dia en què els homes coneixeran l’ànima de les bèsties, i aleshores matar un animal serà considerat un delicte com matar un home”.

(Aquestes són algunes de les sorprenents històries publicades a 20minutos.es i altres mitjans de comunicació).