LA INSOLIDARITAT

La insolidaritat (definicionabc.com) és l’actitud d’indiferència social d’aquella persona que es deixa portar per l’individualisme i mira cap a una altra banda, evitant implicar-se en assumptes socials en els quals pot aportar el seu granet de sorra per a la construcció del bé comú.

La insolidaritat mostra la distància emocional d’aquell que viu tancat en la seva pròpia bombolla de confort per viure pendent del seu propi ego.

La insolidaritat no solament pot mostrar-se a través del pla material sinó també mitjançant l’actitud emocional. Per exemple, una persona pot no mostrar la seva col·laboració cap a un amic que està sofrint un mal moment personal.

A vegades, la insolidaritat sembla un corrent que està motivat per l’entorn, és a dir, a les grans ciutats pot existir una major indiferència social davant l’anonimat extrem que produeix caminar pel carrer sense trobar-te amb amics o familiars.

En aquest context, cadascú va a la seva i viu pendent del seu propi rumb. Una actitud d’insolidaritat és mirar amb indiferència a captaires que demanen almoina al carrer.

Aquesta manera de sentir pot ser conseqüència d’una espècie d’insensibilitat cap al dolor aliè. Existeix falta d’empatia amb el sofriment de l’altre i llavors es produeix una distància enorme. És una actitud que és contrària a la mateixa naturalesa humana, no obstant això, com a conseqüència d’experiències personals difícils la persona també pot intentar protegir-se desenvolupant una espècie d’indolència davant el sofriment aliè. Són persones que mostren una imatge frívola i superficial.

Mentre que la solidaritat potencia la col·laboració mútua i el suport recíproc pel benestar de l’equip, per contra, la insolidaritat mostra l’actitud d’aquell que s’evadeix de la seva responsabilitat ètica com a persona. Aquesta actitud pot ser puntual o prolongar-se en el temps. No obstant això, té conseqüències negatives en l’àmbit personal, una de les més importants és la solitud.

L’excés d’ego que pot donar-se en les relacions personals produeix tristesa especialment a qui té dificultats per anar més enllà de si mateix i de les seves pròpies necessitats, ja que tot ésser humà és important. És important practicar el ben i ser solidari, ja que aquesta actitud potencia el creixement interior.

El significat contrari de la paraula insolidaritat el conté la paraula solidaritat, però també altres paraules com ara altruisme, empatia, agraïment, generositat, abnegació, etc.

L’ALTRUISME
Pensa en una ocasió en la qual vas ser útil per als altres, et vas sentir bé? No es tracta de fer sempre el que els altres esperen de nosaltres; l’altruisme suposa conductes d’ajuda desinteressada que no esperen un rèdit, ni tan sols l’aprovació del pròxim. L’altruisme pot practicar-se en les teves activitats quotidianes: donar una mica de manera anònima, compartir el que li agrada a l’altre, cedir el teu seient al metro o tenir paciència mentre esperes a la cua del súper… Una bona pràctica és realitzar un acte amable perquè sí. Segur que avui mateix la vida t’oferirà la possibilitat de ser més considerat.

L’EMPATIA
Ens ajuda a comprendre el que els altres pensen i senten. És posar-se a la pell de l’altre i imaginar com et sentiries en el seu lloc. Una bona forma de practicar l’empatia és escoltar, que a més redueix la hipertensió: pregunta a una altra persona com està i escolta sense prejudicis, amb la curiositat del que vol descobrir alguna cosa nova. Els altres poden ser autèntics missatgers amb respostes per a les nostres preguntes.

L’AGRAÏMENT
Estar sempre pensant en un mateix empobreix, més encara, si es creu que un fa molt i rep poc. Apreciar les accions alienes i agrair és un antídot contra la infelicitat. N’hi ha prou amb un senzill “gràcies” davant les mostres d’amabilitat. Un bon exercici que produeix canvis positius i disminueix els símptomes depressius és la visita d’agraïment: escriu i lliura una carta de gratitud a alguna persona que es va mostrar especialment considerada i a la qual no vas tenir l’oportunitat d’agrair-li. És un bon regal de Nadal.

LA GENEROSITAT

És aquella virtut que ens porta a pensar i actuar cap a fora, en favor d’altres persones sense esperar res a canvi. La generositat no és cap a dintre sinó que té en compte la necessitat de l’altre, no busca la lluentor pròpia ni prevaler sobre els altres perquè ens admirin sinó que és desinteressada. Simplement, la generositat dóna sense obtenir cap rèdit, és la pietat d’un esperit noble.

L’ABNEGACIÓ
És un comportament humà bastant habitual en algunes persones i que es caracteritza per sacrificar de manera voluntària aquelles qüestions preuades i desitjades en el pla personal perquè se sap que a través del sacrifici de les mateixes se li estarà fent un bé als altres, al pròxim.