LES RELIGIONS I LA SOLIDARITAT

La “solidaritat”, amb diferents noms, està recomanada a les normes bàsiques  de gairebé totes les religions. No obstant això, el terme “solidaritat” no s’utilitza normalment en els seus preceptes, es fa anar més el terme “caritat”. Com a caritat, però, s’entén no sols “donar almoina al pobre” sinó també “oferir ajuda, compassió, etc., a la persona que està necessitada o patint”, és a dir, qualsevol acte d’amor al pròxim

Segons Jorge Enrique Mújica, “l’ús del mot solidaritat fou conceptualment desenvolupat inicialment per Pierre Leroux en l’àmbit del socialisme originari. Fou concebut com un concepte laic oposat a la idea cristiana de l’amor. En aquest context, la solidaritat fou pensada com una nova resposta, efectiva i racional, als problemes socials. Carles Marx va llançar la idea que havia arribat el moment de donar una solució pràctica a la pobresa en el món. Segons ell, el cristianisme havia tingut més de 1.500 anys per a mostrar la seva eficàcia i no ho havia aconseguit. Era l’hora de recórrer altres camins. Així, el socialisme es va presentar com a solidaritat, com una força del tot original i no religiosa per la qual la igualtat entre tots els homes, la pau i el final de la pobresa, serien aconseguits”.

Després d’una breu recerca per internet, he trobat les següents relacions entre la solidaritat (caritat) i  els preceptes més importants de diverses religions.

EL BUDISME

Als països occidentals, quan pensem en una religió ho fem pensant en unes creences al voltant d’un Déu únic i creador de l’univers (cristianisme, islam, judaisme…). El budisme no és així, ja que no creu en un Déu absolut. El budisme és més aviat un camí d’ensenyaments pràctics, com la meditació, per a què un mateix es transformi desenvolupant qualitats com la consciència, la bondat i la saviesa.

Les 5 regles de la felicitat del budisme tibetà són:

  1. Allibera el teu cor de l’odi.
  2. Allibera la teva ment de les preocupacions.
  3. Viu humilment.
  4. Dóna més.
  5. Espera menys.

Les 3 primeres regles vénen a dir que s’ha de viure lliures d’odi, de preocupacions i d’orgull (amb humilitat). La 4a és una regla plenament “solidària”, ja que recomana que es practiqui la caritat i generositat. La 5a diu que “s’ha d’acceptar més i esperar menys”, és a dir, que hem d’acceptar les coses tal com ens les anem trobant.

Segons aquestes regles budistes, obrant així incrementarem la nostra felicitat, ja que ens allunyarem de l’odi, de les preocupacions i de l’orgull, abraçant la generositat i l’actitud mental oberta.

CONTE BUDISTA SOBRE LA SOLIDARITAT

Dues persones estaven perdudes en el desert i s’estaven morint de fam i set. Finalment, van arribar fins a una paret molt alta. De l’altre costat de la paret s’escoltava el so d’una cascada d’aigua i el cant d’uns ocells, i per damunt de la paret en sortien les rames d’un arbre ple de fruita.

L’un es va emparrar ràpidament per la paret i va desaparèixer a l’altre costat. L’altre, en canvi, va tornar al desert per ajudar altres viatgers perduts a trobar el camí d’aquest oasi.

L’ISLAM

Els preceptes fonamentals de la llei islàmica són “els 5 pilars” i estan basats en l’Alcorà i en la tradició.

Els 5 pilars de l’islam són:

  1. Creure en un sol Déu, Al·là, en el seu profeta, Mahoma, i professar la fe.
  2. Resar almenys cinc vegades al dia, en direcció a La Meca.
  3. Donar almoina als necessitats.
  4. Dejunar durant el Ramadà.
  5. Peregrinar a La Meca almenys una vegada a la vida.

Per tant, promouen la fe, l’oració, la preocupació pels necessitats (almoina=solidaritat), el dejuni i la peregrinació a La Meca.

L’Alcorà considera un deure fonamental compartir els béns propis amb els pobres i necessitats. La llei islàmica fixa una quantitat segons el tipus i categoria dels béns, que a la pràctica ve a ser un 2,5% anual del patrimoni total de cada persona, i se sol pagar junt amb els altres impostos en els països musulmans tradicionals. No obstant això, subsisteix l’obligació moral de donar almoina voluntàriament. També es recomana donar amb amor i discreció, sense ostentacions que humiliïn el qui rep. El qui rep ha d’emprar degudament l’almoina i servir a la comunitat segons les seves possibilitats.

EL SEU PROFETA VA DIR:

“La caritat és una necessitat per a cada musulmà”. Algú li va preguntar: “Què passa si una persona no té res?”. El Profeta va contestar: “Ha de treballar amb les seves mans pel seu benefici i donar part dels seus guanys com a caritat”. Els companys preguntaren: “Què passa si no pot treballar?”. El Profeta va respondre: “Ha d’ajudar els pobres i les persones necessitades”. Els companys insistiren: “I si ni tan sols pot fer això?”. El Profeta va dir: “Ell ha de premiar (o lloar) els altres per fer el bé”. Els companys tornaren a preguntar: “I si tampoc pot fer això?”. El Profeta va contestar: “S’ha d’abstenir de fer el mal. També això és fer caritat”.

EL JUDAISME

Una de les característiques de la religió jueva, que la diferencia de les altres religions monoteistes, és que es considera no sols una religió, sinó també una tradició, una cultura i una nació. Els jueus consideren la seva religió i cultura concebudes per a un poble concret: Israel.

A més dels “10 Manaments”, molt semblants als dels cristians, els jueus tenen com a preceptes “Les 7 lleis de Noel” que són:

  1. No fer idolatria ni servir a cap imatge. Sols creure en un sol Déu.
  2. No maleir a Déu.
  3. No matar.
  4. No cometre adulteri.
  5. No robar.
  6. No menjar animals vius.
  7. S’ha d’impartir justícia (corts de llei).

Uns altres dos manaments de la Torà tradicionalment observats ho són:

– Honraràs pare i mare.

– Oferiràs caritat als necessitats.

La tradició sembla que obliga els jueus a donar com a caritat el 10% dels guanys de cadascú (l’històric delme).

EL CRISTIANISME

Jesús de Natzaret, segons el Nou Testament cristià, un dia va pujar a la muntanya i va parlar a totes les persones que el seguien sobre les Benaurances, explicant-los que la felicitat no està en tenir, dominar, divertir-se… sinó en quelcom molt diferent: estimar i ser estimat. Les Benaurances són tot un clam pels més desfavorits de la terra, pels més necessitats de “solidaritat”, i la declaració de què ells seran els “preferits”

També segons el Nou Testament, Jesús va dir al referir-se al Judici Final:

“… Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:

Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m.

Llavors els justos li respondran:

Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure?. ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir?. ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure’t?.

El rei els respondrà:

Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu.

Després dirà als de la seva esquerra:

Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.

Llavors ells li respondran:

Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?

Ell els contestarà:

Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi.

I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.”

Per tant, molts dels preceptes de Jesús envers els seus seguidors eren de què cal practicar la solidaritat, i que el no fer-ho serà castigat.

Segons J. A. Ratzinger (Benet XVI): “Pel cristianisme d’avui en dia, solidaritat significa que un es fa responsable dels altres: el sa del malalt, el ric del pobre, els països del Nord dels països del Sud. Significa que s’és conscient de la responsabilitat mútua…”.

El cristianisme, i les altres religions vigents, quan començaran a posar en pràctica tot això de manera generalitzada i evident?

 

6.1.6.

6.1.6. (2)