VIATGE A BOLÍVIA AMB MANS UNIDES 1

A principis d’aquest mes d’octubre vaig estar 7 dies a Bolívia en un viatge de formació organitzat per Mans Unides, juntament amb quatre voluntaris més de la resta d’Espanya.

Aquests viatges els organitza Mans Unides per a que alguns dels seus col·laboradors visitin projectes de l’entitat en els països del Sud, amb la intenció de proporcionar una experiència de convivència i aprenentatge amb les persones del país que es visita.

Per això, alguns dels requisits imposats als participants és que cadascun d’ells comuniqui i difongui l’experiència viscuda a la societat a través dels mitjans de comunicació, centres educatius i públic en general. I això és el que vaig a fer.

BOLÍVIA

Aquest país sudamericà compta amb una superfície d’1.099.000 km² (el doble que Espanya) però amb una població de tan sols 11 milions d’habitants.

Des de 2006 presideix el govern de Bolívia Evo Morales, després de guanyar les eleccions presidencials. Abans de 2006 va haver-hi molta inestabilitat política i econòmica, amb diversos dictadors militars durant els anys 60, 70 i 80.

El mateix any 2006, l’Evo Morales va nacionalitzar recursos com el gas i el petroli, destinant els seus ingressos a programes socials i d’infraestructures, aconseguint una notable reducció de la pobresa i la desigualtat, a més de diverses millores econòmiques.

El nom oficial de Bolívia és: Estat Plurinacional de Bolívia. La Constitució de 2009 va reconèixer la diversitat ètnica del país i va fer oficials 36 llengües indígenes en tot el territori nacional a més de l’espanyol. D’aquesta manera, Bolívia es va convertir en el país amb major nombre de llengües oficials del món. A Bolívia, més de la meitat de la població pertany a un poble indígena.

L’Índex de Desenvolupament Humà (*IDH) de Bolívia és de 0,66 (el 1990 era de 0,54). Malgrat que va millorant, si ordenem els països en funció del seu IDH, Bolívia es troba en el lloc 114 dels 188 països que el mesuren. També la seva renda per càpita és una de les més baixes de la regió (3.005 $).

* L’IDH és un important indicador del desenvolupament humà que elabora cada any Nacions Unides. Es tracta d’un indicador que, a diferència dels que s’utilitzaven anteriorment i mesuraven el desenvolupament econòmic d’un país, analitza la salut, l’educació i els ingressos.

Les dones bolivianes tenen una mitjana de 2,9 fills cadascuna, amb una notable disminució anual. Malgrat això, Bolívia és el país de tota Llatinoamèrica on més embarassos adolescents es produeixen. La culpa no és només la falta d’informació i educació sexual per a adolescents, o el poc accés a mètodes anticonceptius, sinó que cada vegada estan més exposades a ser víctimes de l’explotació sexual, violència de gènere i violacions. La taxa de natalitat en dones entre 15 i 19 anys és de 116 per cada 1.000.

Mentre el seu país veí Brasil està devorant els seus boscos i selves a un ritme frenètic, Bolívia aplica polítiques de major conservació ambiental, encara que no semblen suficients. Aquest any 2019 s’estan produint els incendis provocats i fortuïts més importants des que es van començar a prendre registres el 2013 en l’Amazònia de Bolívia, Paraguai, Perú i, sobretot, del Brasil, cremant-se milions d’hectàrees.

MANS UNIDES A BOLÍVIA

Mans Unides treballa a Bolívia des de 1971, sent els seus principals beneficiaris els *indígenes, les **dones maltractades i la ***població rural en general.

* Per exemple, els guaranís, que viuen a la part boliviana de la regió del Chaco, a finals del segle XIX van ser desposseïts del seu territori fins al punt que les famílies van quedar recloses en condicions de semiesclavitud en les grans hisendes de la regió. Aquestes circumstàncies no van canviar fins que el 1987 va sorgir l’Assemblea del Poble Guaraní i, amb l’ajuda de l’Església Catòlica i altres organitzacions, es va iniciar un procés de reassentament de les famílies en noves comunitats. “Acompanyem els guaranís des de 1999”, diu María Manso de Mans Unides, “i avui podem dir que les comunitats estan consolidant la seva capacitat econòmica, organitzativa i de participació política, encara que les condicions mediambientals i els canvis extrems del clima no són favorables”.

** Les dones i nenes de Bolívia continuen estant exposades a un alt risc de patir violència de gènere, malgrat una llei de 2013 que contempla mesures exhaustives per a prevenir i jutjar la violència contra la dona. Mans Unides col·labora amb entitats locals en la creació de centres d’acolliment i formació per a dones i noies maltractades.

*** Els projectes agrícoles representen el 54% dels recolzats en els últims 10 anys; amb aspectes que inclouen la millora agropecuària i forestal d’una forma integral, invertint en petites infraestructures, tecnologies reproduïbles pels pagesos, llavors millorades i accés al crèdit, posant l’accent en la necessària capacitació i enfortiment de les seves organitzacions sindicals agràries i millorant els accessos al mercat dels productes. A causa de les últimes sequeres, s’ha invertit molt en la millora i creació de sistemes d’acumulació i distribució d’aigua de reg.

EL VIATGE

Durant els 7 dies d’estada a Bolívia vam visitar:

– L’Instituto Politécnico Tomás Katari de Sucre (IPTK), ONG co-finançada per Mans Unides que ens va explicar un projecte que té com a objectiu millorar el nivell d’ingressos econòmics de les famílies camperoles empobrides, el qual s’ha convertit en un referent en la política de desenvolupament econòmic local.

– El Centro Juana Azurduy de Sucre, que és una ONG co-finançada per Mans Unides i fundada el 1989 per un grup de dones motivades pels alts índex de pobresa, discriminació i vulneració dels drets de les dones, l’infància i la joventut de Bolívia. És una organització que des del feminisme contribueix al desmuntatge del sistema patriarcal en la població i les institucions mitjançant l’empoderament i l’emancipació de dones i joves en els àmbits polític, cultural i social, per mitjà d’accions d’incidència i prestació de serveis. En aquest centre vam poder visitar diverses seccions així com parlar amb molts dels seus beneficiaris.

– L’Acción Cultural Loyola de Padilla (ACLO), ONG co-finançada per Mans Unides que va ser creada pels jesuïtes l’any 1966 sota l’orientació del Concili Vaticà II i que emprèn accions de promoció social, econonòmico-productives, educatives, comunicatives i d’incidència política, sempre en harmonia amb el medi ambient, cercant el que ells en diuen “una vida buena”, justa, solidària, intercultural, democràtica, sostenible, tant pels pobles indígenes camperols originaris com per a les poblacions urbanes populars. Acompanyats pels responsables d’aquesta ONG vam poder visitar diverses finques individuals i col·lectives així com parlar amb les pageses responsables de les mateixes (després de viatjar moltes hores per camins intransitables).

– El Centro Yanapasiñani Bolívia de La Paz és una ONG pel desenvolupament de la dona i la família co-finançada per Mans Unides i nascuda l’any 2006 de l’iniciativa d’unes dones que volen treballar per altres dones per aconseguir una societat més equitativa. Actua en projectes d’empoderament econòmic i personal de dones i joves amb perspectiva de gènere. També en aquest centre vam veure diverses de les activitats que duen a terme i vam poder parlar amb les seves usuàries, que ens van fer emocionar a tots plegats.

– L’Instituto Para el Desarrollo Rural de Sudamérica de La Paz (IPDRS), co-finançat per Mans Unides, que és una iniciativa de la societat civil nascuda l’any 2009 per a promoure enllaços, sinèrgies i accions de desenvolupament social de base camperola indígena a diversos països sud-americans. Aquesta entitat té iniciat des de fa un any un projecte a la regió de El Chaco bolivià dedicat a la consolidació de la gestió dels territoris que foren titulats per l’Estat bolivià a favor del sector indígena, enfortint l’accés de les famílies i les organitzacions guaranís al mercat i la seva participació en les decisions sobre el desenvolupament econòmic que els afecta.

CONCLUSIÓ

Com s’ha pogut entreveure en la breu explicació dels projectes visitats, a Bolívia, Mans Unides no sol construir escoles, centres sanitaris o pous com fa a molts països d’Àfrica, ja que d’aquest tipus d’infraestructures ja se n’ocupa l’Estat.

A Bolívia, les accions de Mans Unides van més aviat encaminades a potenciar les capacitats de les poblacions marginals com ara els nens i les dones en situacions molt difícils, els camperols indígenes exclosos dels mercats agrícoles i mal alimentats, etc. De tot això en continuaré parlant en un proper escrit, aprofundint en les històries personals d’algunes beneficiàries.

Enric Segarra Bosch