ELS DRETS DELS ANIMALS

El maltractament d’animals comprèn comportaments que causen dolor, estrès o altres patiments als animals, cobrint des de la negligència en les atencions bàsiques que requereixen fins a l’assassinat maliciós.

Algunes persones i col·lectius consideren només com a “maltractament” la crueltat intencionada i “innecessària” contra els animals, mentre que altres hi inclouen també el patiment infligit per altres raons que no accepten com a “necessàries” com, per exemple, la producció de carn, l’obtenció de pells, la seva utilització en espectacles i els experiments científics amb animals.

Moltes persones, i cada vegada més, consideren la crueltat envers els animals com un assumpte de gran importància moral i social. Amb la Declaració Universal dels Drets dels Animals es pretén ajudar a que disminueixi el nombre d’animals que són tractats cruelment, també amb la sensibilització de la població i la creació de lleis que castiguen els infractors.

Existeixen suficients estudis que demostren que els animals són autònoms, conscients d’allò que els envolta, amb la capacitat fisiològica de sentir dolor i plaer, que poden comunicar-se, posseeixen memòria i són capaços d’aprendre, entre moltes altres característiques.

Però, qui ha tingut un gos de companyia no necessita cap estudi per a saber-ho, ja que ho ha pogut comprovar una i mil vegades per si mateix.

Qualsevol que convisqui o treballi amb animals, no té cap dubte que els animals pateixen. Inclús quan no se’ls fa mal directament a ells, “senten” el dolor dels altres éssers amb els quals hi estan vinculats. Existeixen relats de pescadors i baleners que expliquen el molt que “ploren” les balenes i els dofins quan veuen que són capturats membres del seu grup. Molta gent del nostre entorn ens podria explicar situacions semblants viscudes amb els animals d’aquí.

Alguns exemples de maltractament animal podrien ser:

– Pegar-los o infligir-los qualsevol altre dany físic o psicològic.

– Abandonar els animals domèstics en qualsevol lloc.

– No facilitar-los l’alimentació necessària pel seu normal desenvolupament.

– Mantenir-los en instal·lacions molt inadequades per les seves necessitats.

– Practicar-los mutilacions, excepte les necessàries i controlades pels veterinaris.

– Donar animals com a reclam promocional per altres compres.

– Vendre’ls a laboratoris sense que s’acompleixin les garanties previstes en la normativa vigent.

– Vendre’ls a menors de 14 anys o incapacitats sense l’autorització dels seus tutors.

– Subministrar-los aliments que continguin substàncies que els puguin causar danys o sofriments innecessaris.

– Utilitzar-los en espectacles o altres activitats d’oci on poden patir física i/o psíquicament.

– Etc.

En relació amb els animals domèstics de companyia (principalment gats, gossos i ocells), cada vegada es va entenent més que són una responsabilitat i no una joguina, per la qual cosa tenim l’obligació de cuidar-los amb la deguda diligència.

Si quan ja no els volem, o no podem tenir-los, els abandonem en qualsevol lloc, aquests animals domèstics no podran proveir-se per si mateixos d’aliments, aigua i sostre, i quedaran exposats a les possibles agressions d’altres animals o persones.

Abans d’adquirir un animal domèstic ens hem d’assegurar que en podrem tenir cura i gaudir de la seva companyia durant molt de temps; si no és així, millor no tenir-ne. Si tot i les nostres bones intencions, inesperadament ens hem de desprendre d’un animal de companyia, hem d’assabentar-nos de les possibilitats que tenim en el nostre entorn i utilitzar la millor per l’animal.

A l’hora d’adquirir un animal domèstic, és una molt bona opció adoptar-lo d’una societat protectora d’animals.

En relació amb els experiments científics, cada any milions d’animals són mutilats, intoxicats, electrocutats i cremats en laboratoris. Se sol argumentar que aquests sacrificis són en nom de la ciència, però la veritat és que la majoria es produeixen en la indústria bèl·lica, cosmètica i en col·legis i universitats.

Segons hi diu a Internet, importants marques d’articles de neteja per la llar i de cosmètics estan entre les empreses que més cruelment experimenten amb animals per a provar els seus productes.

També s’utilitzen molts animals per a provar els efectes de l’armament, així com en accions militars durant les guerres.

En relació amb la protecció dels drets dels animals, és a partir del segle XVII que es comencen a fer les primeres lleis amb aquesta intenció; per exemple, a Irlanda es prohibeix arrancar la llana de les ovelles de manera cruel. D’aquesta manera es posa en marxa el moviment pels drets dels animals, on la gent proposa diverses maneres per a limitar el sofriment dels éssers animals, no humans.

Uns altres exemples més recents ho són que el 2013 a Europa es va aprovar una llei que prohibeix l’experimentació en animals amb la finalitat d’obtenir productes domèstics, i que el 2010 es van abolir les curses de toros a Catalunya gràcies a una Iniciativa Legislativa Popular promoguda per la Plataforma Prou!

Alguns comentaris sobre el maltractament animal i la violència, de Nelly Glatt F., psicoterapeuta:

“La violència s’expressa de diverses maneres relacionades entre si. El maltractament animal és un factor que predisposa a la violència social i, a la vegada, n’és una conseqüència de la mateixa: forma part de la cascada de violència que ens va abastant a tots com a individus i com a societat.

La violència és un acte intencionat que pot ser únic o repetitiu, dirigit a dominar, controlar, agredir o malmetre els altres. Gairebé sempre és exercida per les persones que tenen el poder en una relació, però també es pot exercir sobre objectes, animals o un mateix.

La crueltat és una resposta emocional d’indiferència o l’obtenció de plaer en el sofriment dels altres; ha estat considerada un disturbi psicològic. La crueltat d’alguns nens envers els animals és un signe clínic relacionat amb desordres antisocials i de conducta.

A les famílies en què hi ha violència, aquesta va dirigida normalment cap als més dèbils: ancians, dones, nens i animals de companyia. El maltractament cap als animals és tolerat per molts d’aquells que ho observen; es minimitzen les seves causes i efectes, i els pares, mestres i comunitats que no donen importància a l’abús amb els animals, estan incubant una bomba de temps.

S’ha de fer èmfasi en que la detecció, prevenció i tractament de la violència cap als animals és un acte d’humanitat en si mateix. Els animals són criatures que es troben, en relació a l’ésser humà, en un nivell d’inferioritat dintre l’escala evolutiva. Això ens fa responsables del seu benestar, ja que tenir supremacia suposa una obligació, una responsabilitat, que és la de complir com a guardià de les espècies inferiors en termes intel·lectuals.

Si realment volem combatre la violència, una part de la nostra lluita consisteix també a eradicar el maltractament a altres éssers vius.”

Cal recordar, una vegada més, que els animals són éssers tan vulnerables i sensibles com nosaltres mateixos, gairebé sempre indefensos davant el maltractament humà. No podem seguir vivint en un món on persisteix la crueltat contra els animals.

S’ha d’anar conscienciant a les persones que no s’ha de maltractar els animals sota cap circumstància, tot el contrari, se’ls ha de donar un tracte digne i respectuós. Sobretot s’ha d’educar així als infants i adolescents, ja que d’ells depèn que passi en el futur.

 “Qualsevol que estigui acostumat a menysprear la vida de qualsevol ésser vivent està en perill de menysprear també la vida humana.”

“No m’importa saber si un animal pot raonar. Sols sé que és capaç de sofrir, i per això el considero el meu pròxim.”

Albert Schweitzer, premi Nobel de la Pau 1952.

 “Estic a favor dels Drets dels Animals tant com dels Drets Humans. És l’única manera de ser un humà complet.”  Abraham Lincoln.

“Un país, una civilització, es pot jutjar per la forma en què tracta els seus animals.” Mahatma Gandhi.

“La mesura del grau d’educació d’un home és la manera com tracta els animals.”

Berthold Auerbach.

 

TEXT DE LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS DELS ANIMALS

(Aprovada per la UNESCO i per l’ONU)

 

Preàmbul de la declaració universal dels drets de l’animal:

Considerant: que tot animal té drets, que la ignorància i el rebuig d’aquests drets han conduït i segueixen conduint l’home a cometre crims contra la naturalesa i contra els animals; que el reconeixement, per part de l’espècie humana, dels drets a l’existència d’altres espècies d’animals serà la clau de la coexistència de les espècies al món; que l’espècie humana comet genocidi i existeix l’amenaça que segueixi cometent-lo; que el respecte cap als animals per part de l’home està lligat al respecte dels humans entre ells mateixos; que l’educació ha d’ensenyar, des de la infantesa, a observar, comprendre, respectar i estimar els animals… Per tot això, es proclama el següent:

Article 1.

Tots els animals neixen iguals davant la vida i tenen el mateix dret a l’existència.

Article 2.

  1. Tot animal té dret al respecte.
  2. L’ésser humà, com espècie animal, no té dret d’exterminar o explotar altres animals, ni violar aquest dret. L’ésser humà té l’obligació de posar els seus coneixements al servei dels animals.
  3. Tots els animals tenen dret a l’atenció, a ser cuidats i a la protecció per part de l’ésser humà.

Article 3.

  1. Cap animal serà sotmès a maltractaments i es prohibeixen els actes cruels envers els animals.
  2. En cas que la mort de l’animal sigui necessària, aquesta ha de ser instantània, sense dolor  i no ha de  generar angoixa.

Article 4.

  1. S’estableix el dret a la llibertat dels animals salvatges i el dret dels domèstics a viure i créixer al ritme i en les condicions pròpies de la seva espècie, i a viure en el seu medi natural, sigui terrestre, aeri o aquàtic, a reproduir-se i a poder complir el seu cicle natural de vida.
  2. Tota privació de llibertat, encara que sigui amb finalitats educatives, és contrària a aquest dret.

Article 5.

  1. Tot animal que pertanyi a una espècie que visqui tradicionalment en l’entorn humà, té dret a viure i créixer al ritme i en les condicions de vida i de llibertat que són pròpies de la seva espècie.
  2. Tota modificació d’aquest ritme o condicions que sigui imposada per l’home amb finalitats mercantils, és contrària al susdit dret.

Article 6.

  1. Tot animal que l’home hagi acollit com a company té dret que la duració de la seva vida sigui conforme a la seva longevitat natural.
  2. L’abandonament d’un animal és un acte de crueltat i degradant.

Article 7.

Tot animal de treball té dret a gaudir d’un límit en el temps i la intensitat del seu treball, a una alimentació adequada i al repòs.

Article 8.

  1. Es condemna tota experimentació científica amb animals que impliqui un patiment, tant físic com psicològic, puix que el patiment és totalment incompatible amb els drets de l’animal, ja es tracti d’experiments mèdics, científics, comercials o de qualsevol naturalesa.
  2. Han de ser utilitzades i desenvolupades tècniques alternatives a l’experimentació animal.

Article 9.

Quan un animal és criat per a l’alimentació, ha de ser nodrit, allotjat, transportat i sacrificat sense que res li produeixi ansietat o dolor.

Article 10.

  1. Cap animal ha de ser explotat per divertiment de l’ésser humà.
  2. Es prohibeixen els espectacles i exhibicions incompatibles amb la dignitat de l’animal.

Article 11.

Tot acte que provoqui la mort innecessària d’un animal és un crim contra la vida, és a dir, un biocidi.

Article 12.

  1. Tot acte que provoqui la mort d’un gran nombre d’animals salvatges és un genocidi, és a dir, un crim contra l’espècie.
  2. La contaminació i la destrucció de l’ambient natural conduiran cap al genocidi.

Article 13.

  1. Un animal mort ha de ser tractat amb respecte.
  2. Les escenes de violència en què els animals són víctimes han de ser prohibides en el cinema i la TV, a no ser que serveixin per mostrar els atemptats contra els drets dels animals.

Article 14.

  1. Els organismes de protecció i salvaguarda dels animals han de ser representats en l’àmbit governamental.
  2. Els drets de l’animal han de ser defensats per la llei com ho són els drets dels humans.

 

4.1.5.