CÀRITAS

Segons diuen des de l’ONG Càritas, la seva missió és “acollir i treballar amb les persones en situació de pobresa i necessitat perquè siguin protagonistes del seu propi alliberament, des del compromís de la comunitat cristiana. Inclou l’acció social, la sensibilització de la societat i la denúncia de les situacions d’injustícia social.”

La seva missió, doncs, és ajudar aquestes persones a sortir de la situació de patiment en la qual estan atrapades i oferir-los eines i recursos perquè se sentin més confiades i segures i puguin liderar per si mateixes el seu projecte de vida. I, per tant, a més de la tasca assistencial i de promoció de la persona pobra, fan accions de prevenció que evitin que persones que es troben en situació de risc d’exclusió social, residencial, laboral o per temes de salut, acabin en l’exclusió social.

Càritas està present a totes les ciutats i pobles de Catalunya i Espanya, i el seu principal capital no és pas l’elevat volum de recursos econòmics que maneja, sinó les persones voluntàries que desenvolupen el seu compromís des de les comunitats parroquials i els projectes especialitzats.

Durant l’any 2013, les Càritas de tota Espanya van invertir més de 291 milions d’euros en programes i accions d’acompanyament a les persones més empobrides, atenent i construint oportunitats per a 2.513.563 persones a Espanya i 2.509.772 persones als països del Sud (principalment Llatinoamèrica).

Durant el mateix any, 78.017 persones van participar com a voluntaris, més 4.171 persones com a treballadors remunerats, en els 7.194 centres amb què compta Càritas.

D’aquests 78.017 voluntaris, 11.452 són de Catalunya (la segona autonomia en nombre de voluntaris, després d’Andalusia) i dels 4.171 contractats, 375 són catalans (la tercera autonomia en nombre de contractats, després de Castella-Lleó i Andalusia).

Els voluntaris van augmentant any rere any, mentre que els contractats es mantenen.

Dels 291 milions d’euros invertits, 69 es van dedicar a acollida i assistència, 36 a ocupació, 28 a gent gran, 28 a cooperació internacional, 23 a família i infància, 21 a persones sense llar, etc.

D’aquests 291 milions d’euros, 218 (el 75%) foren aportacions privades (particulars i empreses) i 73 (el 25%) aportacions d’administracions públiques.

Els recursos captats i invertits han augmentat de 200 milions l’any 2007 (any pre-crisi) a 291 l’any 2013, que vol dir un increment del 45% malgrat la crisi. Les aportacions privades durant aquest període han augmentat un 81% (de 121 a 218 milions), mentre les públiques han disminuït un 8% (de 79 a 73 milions).

Les persones que van demanar serveis d’acollida i atenció primària a Càritas des d’Espanya l’any 2007 van ser unes 350.000, mentre que l’any 2013 foren més d’un milió.

Per a contactar amb l’ONG:

Càritas Catalunya tel. 934 126 864

Càritas Española tel. 914 441 000

(Informació treta de Càritas).

 

DADES SOBRE L’ACTUAL POBRESA SOCIAL I LES SEVES CAUSES, SEGONS CÀRITAS (2013)

Tant Càritas com totes les altres entitats dedicades a l’assistència social estan totalment desbordades, ja que no disposen de prou recursos per a satisfer les necessitats més bàsiques que se’ls hi demanen.

Càritas Espanyola, com a bona coneixedora de la situació real, a l’octubre del 2013 va presentar el VIII Informe de l’Observatori de la Realitat Social a Espanya on diu, entre altres coses (les quals no han agradat gens al govern central, ja que posa de manifest una alarmant situació de pobresa nacional que aquest no vol o no li convé reconèixer):

– Que el nostre model econòmic es caracteritza per un comportament contra cíclic de la desigualtat en la renda, que augmenta quan hi ha recessió, però que no redueix les diferències quan es registra una expansió econòmica.

– Durant els darrers anys s’ha produït un procés d’empobriment de la nostra societat, afectant especialment les persones i famílies més vulnerables: amb baixa intensitat laboral, immigrants extracomunitaris, llars monomarentals, persones sense llar.

– La pobresa severa (amb ingressos inferiors a 307 € al mes) arriba ja a 3 milions de persones (el doble dels que estaven en aquesta situació abans de la crisi).

– Assistim a l’increment de la  cronicitat, constatat en l’augment dels aturats de llarga durada (3,5 milions de persones amb més d’un any d’atur i 2 milions amb més de 2 anys), amb una especial incidència en els majors de 50 anys. Aquesta situació afecta no sols a l’economia de les persones sinó també a les relacions socials (família, amics i veïns) i a l’horitzó vial de les persones (percepció de què la situació va a pitjor, pèrdua d’esperança, etc.).

– S’incrementa la desigualtat a Espanya, amb el valor més alt de tota Europa: el 20% de la població més rica concentra 7,5 vegades més riquesa que el 20% més pobre.

– Aquesta tendència corre el risc de veure’s incrementada per:

– L’elevat nivell d’atur.

– La pèrdua de capacitat adquisitiva de la població (descens de la renda mitjana des de 2007 al voltant del 4% i augment dels preus al voltant del 10%.

– Debilitament de les polítiques socials i retallades progressives de drets que ens igualaven com a ciutadans i que acomplien una funció de redistribució de la riquesa (sanitat, educació i ajudes i prestacions socials).

– Existeixen necessitats bàsiques (alimentació, despeses relatives a l’habitatge, roba i calçat…) que no estan cobertes des del nostre model de benestar.

– Aquelles persones la situació de les quals els impedeix cobrir pels seus propis mitjans aquestes necessitats, estan obligades a recórrer a la família o a entitats socials de caràcter privat cercant ajuda.

– Assistim al risc de desbordament de la família, que segueix sent la primera estratègia de supervivència per a fer front a l’impacte de la crisi. L’empitjorament de la situació econòmica (per culpa de l’atur i a l’endeutament), l’esgotament emocional i la pèrdua de l’habitatge són els factors més crítics d’aquest desbordament de la funció protectora de la xarxa familiar.

– La desprotecció social de les persones i famílies més vulnerables, com la manca de recursos i d’ajudes per a fer front a les necessitats bàsiques i urgents, està agreujada perquè s’han restringit les condicions d’accés a drets com la sanitat, l’educació, els serveis socials i la dependència.

– Alguns canvis en les polítiques socials tenen conseqüències negatives directes sobre les persones més vulnerables:

– El canvi en el sistema de prestacions sanitàries i el grau de cobertures comporta un augment de les despeses en medicaments, situacions de desatenció sanitària, l’abandó de tractaments mèdics, por i estrès en immigrants en situació d’irregularitat.

– El canvi en el finançament del sistema educatiu comporta l’augment de la despesa en educació, l’accés restringit a beques per a estudis, la manca d’atenció a necessitats educatives especials, situacions de desigualtat.

– Respecte als serveis socials públics, es constata que els retards en la tramitació, l’enduriment dels requisits d’accés a serveis i prestacions i la reducció pressupostària (retallades) són els tres impediments d’aquest procés de desprotecció.

– Encara que els primers efectes de la crisi econòmica foren esmortits per les prestacions per atur i per l’ajuda de les famílies, l’esgotament de les ajudes econòmiques, la prolongació de les situacions d’atur, les polítiques d’ajust i les seves retallades, units a les dificultats en les famílies, han creat brou de cultiu per a la irrupció d’una segona onada d’empobriment i exclusió social amb efectes més intensos.

– D’ençà que es va iniciar la crisi, Càritas ha triplicat tant el nombre de persones ateses com els recursos econòmics que hi ha destinat.

– Pel que fa al perfil de les persones “acompanyades” per Càritas, les dones segueixen sent el rostre més visible de les situacions de pobresa i exclusió;, es registra un elevat nombre d’aturats, que han passat de ser “recents” a ser de “llarga durada”; nombroses parelles joves i amb fills s’han trobat molt afectades, com també dones soles amb familiars a càrrec seu; persones on la intensitat laboral de la seva llar és molt baixa; els ciutadans extracomunitaris.

 

2.1.4. (4)

2.1.4.

2.1.4. (2)

2.1.4. (3)

2.1.4. (1)

2.1.3.(1)