EL TELÈFON DE L’ESPERANÇA

“El Telèfon de l’Esperança de Barcelona és una ONG que des de 1969 dóna atenció telefònica a qualsevol persona que necessiti ser escoltada.

Són voluntaris formats específicament per fer aquesta tasca de forma anònima, apolítica, aconfessional i confidencial.

La seva finalitat és acompanyar i donar suport a qualsevol persona que els truqui, sigui quina sigui la problemàtica que presenti.

No jutgen, ni aconsellen ni diuen què és el que s’ha de fer. Són experts a escoltar de forma activa perquè sigui la mateixa persona qui trobi les possibles vies per afrontar la situació que està vivint.

Són “una veu amiga” que no pretén actuar com un professional, sinó parlar d’igual a igual i compartir un temps amb qui els truqui, sense presses ni altres condicionants.

Tot això ho fan les 24 hores del dia i durant tot l’any, és a dir, que se’ls pot trucar en el moment que es tingui la necessitat. És un servei permanent.

També poden facilitar altres telèfons o adreces on puguin atendre de forma més personal les circumstàncies de cadascú.

Qualsevol pot fer ús del seu servei, només cal que tingui la necessitat de parlar amb algú de tot allò que l’amoïni.

Si un se sent sol i vol parlar amb algú de forma anònima sense que hagi de donar després més raons. Si algú té necessitat d’explicar quelcom que no hagi explicat mai a ningú o si alguna cosa l’amoïna i no sap quin camí seguir o què fer. Si se sent angoixat o desanimat, que no dubti a trucar-los i conèixer el seu servei.

Problemes emocionals, sentimentals, familiars, de parella, laborals, malalties psíquiques o físiques, dependències o altres poden ser un motiu tan vàlid com qualsevol altre per necessitar una veu amiga.” (Així és com es presenta en un fulletó aquesta ONG).

El Telèfon de l’Esperança de Barcelona és autònom d’altres telèfons de l’esperança espanyols, opera tant en català com en castellà, compta amb prop de 190 voluntaris (el 75% són dones) que atenen les trucades i és gestionat per la Fundació Ajuda i Esperança, amb un pressupost anual d’uns 150.000 € (es finança a través de subvencions i aportacions particulars). El 2009 aquesta Fundació va rebre la Creu de Sant Jordi.

Pel Telèfon de l’Esperança de Barcelona l’anonimat és un fonament bàsic, tant per preservar la identitat de la persona que truca, com la del voluntari que l’atén. D’aquesta manera s’aconsegueix que la persona que truca expressi lliurement tant les seves angoixes i preocupacions com les seves idees i accions.

Pel Telèfon de l’Esperança l’aconfessionalitat és un altre fonament bàsic, com també ho és que la persona que truca se senti ben acollida sigui quin sigui el motiu de la trucada.

Els seus voluntaris ni aconsellen ni dirigeixen. La seva funció és la d’un acompanyament actiu, mitjançant l’escolta activa. Totes les persones i problemàtiques tenen cabuda a les seves línies telefòniques, amb la completa seguretat que ningú les jutjarà.

La primera notícia que es té de la creació d’un telèfon de l’esperança data del final de la segona guerra mundial a Anglaterra. Es vivien temps de caos i desesperació i el servei va sorgir com una ajuda puntual i urgent a la crisi i com a prevenció del suïcidi. Posteriorment es va ampliar i sorgiren serveis d’atenció psicològica, ètico-moral i d’orientació.

El primer Telèfon de l’Esperança creat a Espanya es va fundar a Bilbao l’any 1968. Va ser el sacerdot franciscà Jesús Biain, que en tenir notícia dels telèfons d’ajuda a altres llocs de món, va veure la necessitat de crear un servei similar a Espanya, i així va néixer “La Voz de la Esperanza”.

El mes de març de 1969 va néixer el Telèfon de l’Esperança de Barcelona, fundat pel sacerdot caputxí i psicòleg mossèn Miquel Àngel Terribas i Alamego, que el va dirigir fins a la seva sobtada mort als 53 anys, a l’octubre de 1986.

El Telèfon de l’Esperança de Barcelona, l’any 2013 va rebre 19.935 trucades (una mitjana de 55 diàries) i cada any que passa van augmentant, sobretot des de l’inici de la crisi. Tant és així que l’organització està desbordada per la manca de recursos econòmics i humans per a fer front a l’augment de la demanda.

El perfil majoritari de la persona que cerca ajuda en aquest servei és el d’una dona (el 73% dels usuaris), d’entre 31 i 70 anys, soltera o vídua (53%) i que viu a la província de Barcelona (50%).

Gran part de les persones que hi truquen es troben molt angoixades i, en alguns casos, fins i tot en un “estat límit” que cal derivar cap a un professional.

Les principals preocupacions dels usuaris estan relacionades amb les relacions entre adults, com baralles derivades de problemes econòmics, ansietat en l’entorn laboral i rebuigs socials, entre altres.

Per l’alt índex de problemes econòmics manifestats, els voluntaris que atenen les trucades també informen dels recursos públics dels quals es disposa per a poder superar la seva situació, a més de contenir-los l’angoixa.

La Mercè Tortras, voluntària del servei, va explicar a un periòdic que fa 8 anys que hi treballa entre 8 i 10 hores al mes; que ha escoltat moltes històries de tot tipus, encara que les més freqüents tenen a veure amb la soledat, la depressió, l’alcohol i les males relacions amb l’entorn; que les converses solen durar entre 20 i 30 minuts; que mai els diu el que han de fer, sols els escolta, ja que molts dels que truquen sols volen explicar a algú les seves preocupacions, sentint-se més satisfets i tranquils quan ho han fet; i que quan a algú li dius que l’entens i que et poses en el seu lloc, crees molta empatia i se sent millor… que sols el fet de compartir els seus problemes l’ajuda a relaxar-se i atenua la seva ansietat.

La Mercè era professora i quan es va jubilar va decidir fer-se voluntària del Telèfon de l’Esperança. Comenta que encara que sembli un treball dur, és molt gratificant, ja que et sents útil quan ajudes els altres.

La Neus Calleja, directora del Telèfon de l’Esperança de Barcelona, va dir que hi ha moltes persones que truquen de manera assídua perquè necessiten que algú els escolti, moltes estan soles, i el telèfon és una via d’escapament que ofereix contacte i relació. També va dir que no tothom està preparat per atendre les trucades, s’ha de tenir contenció emocional i s’ha de comprovar que les problemàtiques que s’expliquen per telèfon no afecten l’oient, per la qual cosa es realitza una selecció rigorosa i es dóna una formació específica.

La Maria Rosa Buxarrais, presidenta de la Fundació Ajuda i Esperança, també va dir que, fins i tot, els mateixos psiquiatres recomanen als seus pacients que truquin al Telèfon de l’Esperança si tenen una crisi i no poden contactar amb el seu metge.

Entre els voluntaris hi ha gent molt diversa, força jubilats i persones que estan a l’atur, però també n’hi ha que combinen feina i atenció al Telèfon, sobretot els que fan nits. Alguns fa més de 25 anys que són voluntaris.

“Cal que ens traiem el barret davant aquestes persones que, sense rebre res a canvi, dediquen un mínim de 10 hores mensuals a donar suport a persones immerses en veritables drames. Són gent molt positiva que quan parles amb ells reps una injecció d’energia vital. Sempre que hi hagi persones així, la societat tindrà garantia d’un futur millor”, afirma orgullosa la presidenta de la fundació.

 Els requisits per ser voluntari/oïdor són:

– Tenir preferentment entre 27 i 70 anys.

– Es valorarà l’experiència prèvia en voluntariat.

– Bona comprensió del català i del castellà.

– Estar vivint un moment d’estabilitat emocional.

– Disposar de 10 hores al mes per dedicar-los-hi.

– El servei es dóna des de la seu de la fundació a Barcelona,

per la qual cosa és difícil fes-se voluntari si es resideix fora.

També es pot col·laborar fent aportacions econòmiques.

El Telèfon de l’Esperança potser és una ONG diferent de les que se’ns donen a conèixer habitualment pels mitjans de comunicació, però no per això menys útil i solidària.

El web del Telèfon de l’Esperança de Barcelona és http://www.telefonoesperanza.com

El telèfon per a fer ús del servei és el 93 4144848

El telèfon per a fer-se voluntari/a és el 93 2020260

 

2.1.11.