INICIATIVES D’ECONOMIA SOCIAL

INICIATIVES SOLIDÀRIES PER CANVIAR EL MÓN

Esther Camuñas

http://www.consumer.es

Des de sensors que detecten que la persona necessita ajuda fins a apps gratuïtes per a invidents són projectes d’emprenedors socials amb creativitat i sensibilitat.

Tenir ganes de canviar el món i dur-ho a terme és possible gràcies a la iniciativa d’organitzacions socials, experts i acceleradores d’emprenedoria social. Hi ha molts projectes duts a terme per joves i emprenedors que volen oferir més seguretat a les persones grans que viuen soles, acabar amb la pobresa al món, millorar el medi ambient o desenvolupar apps que ajudin a persones sordcegues. En aquest article s’expliquen algunes idees i projectes que han donat lloc a startups amb una característica comuna: el desig de transformar el món. A més, també s’enumeren acceleradores i iniciatives que ajuden a l’engegada d’empreses socials.

Empreses que canvien el món.

Avui dia emprendre un negoci o projecte social a Espanya resulta més fàcil gràcies a l’ajuda d’empreses i organitzacions que recolzen amb assessorament i formació.

Hi ha moltes iniciatives que són impulsades gràcies a la participació en jornades com Unreasonable Lab Spain, un programa d’acceleració de startups que es va celebrar en dates recents a Madrid al costat dels experts de TeamLabs (laboratori d’aprenentatge de l’emprenedoria en equip). L’objectiu era ajudar a captar fons a les startups que resolen problemes socials o mediambientals. I és que si d’alguna cosa emmalalteixen alguns dels emprenedors és dels coneixements per aconseguir finançament. Molts estan tan centrats en els seus projectes que s’obliden de la inversió.

D’aquesta trobada han sortit algunes de les empreses espanyoles que han canviat o intenten canviar el món.

– Literates és una app que permetrà alfabetitzar i millorar les habilitats lectores entre els gairebé 800 milions de persones que no saben llegir ni escriure.

– Sensovida es diu l’empresa de teleassistència avançada que ofereix més seguretat a les persones grans que viuen soles. Gràcies a sensors col·locats a cada habitació, s’informa en temps real a la família de l’ancià a través del mòbil.

– Saraiva és una entitat de Pontevedra que gestiona residències i centres de dia per a persones grans el lema de les quals és “Aprendre a envellir”. El model que ha aplicat, housing, prové dels països nòrdics i tracta d’afavorir que l’ancià se senti com a casa seva.

– Outbarriers consisteix en una app gratuïta que millora l’autonomia de les persones cegues fent visibles comerços i altres punts d’interès mitjançant l’enviament d’informació audible al seu mòbil.

– Auara és una entitat d’aigua mineral que empra el 100% dels ingressos obtinguts amb la seva venda a portar l’aigua a les zones amb més carestia del tercer món. Aquesta empresa cuida a les persones i al medi ambient.

– Sheedo no apunta a la desaparició del paper, però aposta per alternatives més respectuoses amb l’entorn per complir amb la mateixa funció. El producte que ofereix està fet artesanalment amb fibres de cotó orgànic i, després del seu ús, es pot plantar.

– Voluntechies es mou en l’àmbit dels centres sanitaris. Aquest projecte vol ajudar en els propers tres anys a 100.000 nens hospitalitzats perquè s’evadeixin del seu ambient i el dolor a través de tallers de realitat virtual, drons i robòtica.

Productores i acceleradores per canviar el món.

Moltes entitats bancàries, universitats, empreses i organitzacions socials treballen per a potenciar l’emprenedoria en diferents àmbits, des de l’economia a l’ecologia, passant per les arts plàstiques i les humanitats digitals. Hi ha convocatòries i ajudes que afavoreixen l’empreneduria, la cultura i la recerca, encara que no totes tinguin l’objectiu de canviar el món. També hi ha acceleradores i companyies amb una perspectiva més social i que treballen donant suport.

L’objectiu en tots és generar espais més sostenibles, trobades més solidàries i productes i serveis que serveixin per fer la vida més fàcil als qui més ho necessiten. Aquests són alguns exemples:

–  CreAS dóna suport a la inversió de projectes relacionats amb el medi ambient i la societat. La seva fi és dinamitzar les relacions entre inversors i emprenedors per acompanyar als emprenedors socials i aconseguir un major volum d’inversió social.

– Momentum Project es diu la iniciativa de l’Escola de Negocis ESADE i BBVA juntament amb PwC que promou l’emprenedoria social mitjançant un programa de capacitació i suport per engegar solucions sostenibles que millorin les condicions de vida de la població més desfavorida.

– Ashoka és la xarxa més gran i internacional d’emprenedors socials que recolza el treball de més de 3.300 agents de canvi o changemakers en 90 països. En l’actualitat aquesta organització està ajudant a Espanya a 29 emprenedors després d’una rigorosa selecció de la persona i no tant del projecte; algú que vulgui resoldre una problemàtica mediambiental, de salut, d’educació, etc.

– Zinc Shower és un esdeveniment en el qual es donen cita milers de persones entorn de la creativitat, l’empreneduria, les tendències i la tecnologia. Participar en els premis que organitza el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, juntament amb altres empreses i organitzacions, incentiva el finançament de projectes innovadors que poden canviar el món.

 

QUÈ ÉS L’ECONOMIA SOCIAL O SOLIDÀRIA?

Esther Camuñas

http://www.consumer.es

Entre el sector privat i el sector públic es troben altres organitzacions i persones amb l’interès comú de fer del món un lloc millor.

L’economia social o solidària inclou a cooperatives, companyies, ONGs i als anomenats emprenedors socials, els projectes dels quals i innovacions ajuden al món de l’educació, la sanitat, la tecnologia o les finances. I és que avui dia es pot ser empresa amb ànim de lucre i tenir vocació social, com demostren algunes entitats. L’economia social té com a valor fonamental la cerca del bé social enfront del lucre i afavoreix a les persones més vulnerables. En aquest article es descriu què és l’economia social, qui conformen aquest sector, com és el perfil de l’emprenedor social i les acceleradores que impulsen l’engegada de projectes innovadors i socials.

Què és l’economia social?

S’entén per economia social el conjunt d’empreses i organitzacions la prioritat de les quals són les persones i la fi social enfront del capital. Dins de l’economia social regeixen alguns valors com la igualtat d’oportunitats, la generació d’ocupació estable i de qualitat, la inserció de persones en risc d’exclusió social i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

Des del 2011 amb l’aprovació de la Llei 5/2011 d’Economia Social es va reconèixer a aquest sector social i va servir per donar visibilitat a totes les organitzacions i el treball que aportaven a la societat. Amb la nova llei del 9 de setembre de 2015 s’ha completat el marc normatiu.

Dins de l’economia social s’inclouen cooperatives, societats laborals, mutualitats, centres especials d’ocupació, empreses d’inserció, associacions i fundacions. I també es comencen a incorporar els anomenats emprenedors socials, és a dir, creadors de solucions als problemes socials.

L’emprenedor social.

Avui dia el que es fa en un lloc del món té impacte a l’altre costat del planeta, per això cada vegada hi ha més persones inquietes amb ganes de resoldre els problemes globals. Són els emprenedors socials, que busquen solucions innovadores tractant de convèncer, a vegades, a societats senceres perquè facin nous passos.

L’emprenedor social és un visionari, però també realista. Ve amb idees que engega per solucionar problemes socials i en tot això és capaç de mobilitzar a altres persones disposades a provocar un canvi. Per a ell, la missió és el que importa i sempre perseguirà noves oportunitats per servir-la, aspirant a ser un agent de canvi en el sector social. Està en aprenentatge continu i actua sense sentir-se limitat pels recursos que posseeix. El més important de l’emprenedor social és que té un gran sentit de la responsabilitat cap a les persones a les quals atén i els resultats obtinguts.

Incubadores i acceleradores per l’empreneduria social.

També hi ha incubadores i acceleradores d’impacte que, més enllà d’oferir un espai físic, ajuden als emprenedors a engegar el seu projecte i buscar finançament amb èxit. Brinden formació, networking, intercanvi d’experiències amb altres emprenedors o mentoring, entre altres coses.

Entre les incubadores més grans està Ashoka, que des de fa 30 anys recolza el treball de 3.000 emprenedors socials en més de 70 països, entre ells Espanya. Ofereix assessoria, inspiració i programes de suport a joves d’entre 14 i 22 anys per dur a terme projectes que millorin la societat.

Altres incubadores són Hub Madrid, Social Nest a València, Eutokia a Bilbao o Ueia com a primera acceleradora d’empreses socials de base tecnològica. I, a més, acaba de néixer Impulso, una nova llançadora d’empreses socials a Soria que obre el seu termini de recepció de propostes el proper 1 d’abril.

Donant suport a emprenedors socials més joves estan altres plataformes com Youth Business Spain, Alma Natura, Anima Ventures, Ship2B, Sinnple o Alwa, que es poden conèixer a través de Red Creactiva.

Sistemes de mesurament social de les empreses.

Les polítiques estratègiques de la Unió Europea han posicionat l’empreneduria social en un lloc privilegiat. Des de 2011, la Comissió Europea fa una sèrie de recomanacions i manifestos donant suport a polítiques de desenvolupament de l’economia social en general i de forma més específica de les empreses socials.

Existeixen diversos models i maneres d’autoevaluar a les companyies que formen part de l’economia social, la motivació de la qual i aspiració va més enllà de l’afany de lucre i contribueixen al ben comú i la cooperació.

L’anomenat Balanç de l’Economia del Bé Comú inclou a empreses pioneres els valors de les quals són la confiança, la responsabilitat, l’estima, la democràcia, la solidaritat i la cooperació. Els criteris de mesurament abasten la participació, transparència i justícia social.

També existeix el Global Compact del Pacte Mundial, una llicència internacional que promou implementar 10 principis per a fomentar la responsabilitat social corporativa.

El 2014 ja es va implantar a Europa, amb seu a Amsterdam, el certificat B-Corp, que és una certificació atorgada a les companyies amb ànim de lucre però amb un propòsit d’impacte social i mediambiental. Per obtenir-ho han de complir amb criteris de transparència, de responsabilitat legal i estàndards de rendiment social i ambiental.

 

VOLUNTARIAT CORPORATIU: EMPRESES MÉS SOLIDÀRIES I ONG BENEFICIADES

Esther Camuñas

http://www.consumer.es

La companyia que col·labora amb una ONG està fent una contribució social, alhora que millora la relació amb la comunitat, amb els seus empleats i afavoreix la seva credibilitat social.

Les empreses són cada vegada més solidàries. Segons dades de l’Observatori de Voluntariat Corporatiu, el 69% de les companyies fan activitats de voluntariat corporatiu i un 33% porten entre tres i sis anys desenvolupant-les. El voluntariat corporatiu afavoreix als empleats que milloren les seves habilitats i autoestima, a l’empresa que guanya en imatge i reputació i a l’ONG que es beneficia dels recursos que l’empresa aporta i que repercuteix en la societat. L’article mostra les raons que porten a les empreses a fer voluntariat corporatiu, els beneficis i les dificultats que es troben i el paper protagonista que han adquirit amb la nova Llei de Voluntariat.

Per què una empresa participa en un programa de voluntariat?

Hi ha obligacions legals que les empreses han de complir com les normatives mediambientals, la no discriminació als seus treballadors o clients per motius de sexe, raça, ètnia, condició física, edat, orientació sexual, etc. Però a més d’aquesta línia vermella que no poden traspassar, hi ha negocis amb un major compromís social i mediambiental. La seva contribució a la solució dels problemes bàsics de la humanitat és fonamental, per aquest motiu es dona protagonisme a les companyies en els 17 Objectius del Desenvolupament Sostenible, assumint que amb l’impuls dels governs no és suficient.

Les raons que porten a les empreses a fer voluntariat corporatiu podrien resumir-se en motivacions de:

– Tipus filantropies.

– Posicionament extern (imatge de marca, fidelització de clients, increment de vendes i competitivitat).
– Reputació interna (captació i retenció del talent, millora del clima de l’organització, desenvolupament de capacitats dels empleats, orgull de pertinença i satisfacció d’una demanda dels treballadors).

Reptes, beneficis i dificultats.

La lògica amb la qual operen les organitzacions empresarials és la cerca de beneficis, encara que depèn del sector en el qual operen, de la seva grandària, el tipus de producte, la mateixa cultura, valors i principis ètics la seva forma d’actuar serà una o una altra.

El voluntariat corporatiu es situa amb múltiples fórmules en el marc de l’acció social empresarial, malgrat que no sempre és fàcil la relació entre empreses i entitats no lucratives, ja que són sectors amb cultures molt diferents i, per tant, la cooperació entre ambdues comporta riscos i beneficis.

En relació als riscos, les ONGs poden sentir-se utilitzades per les companyies o associar les seves causes amb pràctiques incongruents, afectant així de forma negativa a la seva imatge social i la seva capacitat de generar sinergies amb els moviments socials. Les corporacions també poden patir desajustaments en els seus models de gestió.

En relació als beneficis, especialment les empreses grans i de grandària mitjana han descobert que actuar amb criteris RSE aporta una sèrie d’avantatges: valor a la seva marca, els diferencia als mercats, millora la seva imatge entre els consumidors, redueix la seva càrrega fiscal mitjançant desgravaments i els aporta major rendibilitat. Per les ONGs s’amplia el seu camp d’acció voluntària, alhora que reforcen les seves activitats i l’impacte d’aquestes.

Inversió social de l’empresa.

Segons l’Informe de Forética sobre voluntariat corporatiu, existeixen diferents exemples d’inversió social que tindran el seu efecte en la societat, en els seus empleats i en els clients:

– Actuacions assistencials en les quals l’empresa fa donacions, patrocinis o préstecs de capital. En són exemples el matching gift (finançament empresarial a iniciatives solidàries promogudes per donacions dels treballadors) o les donacions d’excedents.

– Capital humà. Els empleats donen el seu temps i capacitats per a programes de voluntariat corporatiu.

– Campanyes puntuals i activitats per recaptar fons com el màrqueting amb causa o el outdoor solidari.

Aquesta inversió social de la companyia adquireix diferents fórmules de col·laboració, que varien en funció del camp d’actuació i col·lectius (medi ambient, salut, educació i formació, empleabilidad…), la capacitació del treballador, el lloc d’intervenció (local, on line, en el terreny…) i el temps de dedicació.

La nova Llei de Voluntariat dóna més protagonisme a les empreses.

En el nou projecte de Llei de Voluntariat aprovat el passat 29 de juliol, el voluntariat des de les empreses o institucions privades ha rebut més protagonisme i recull les següents millores i iniciatives:

– Les companyies podran “promoure i facilitar” mesures de reducció o adaptació de la jornada laboral, suspensions de la relació laboral amb reserva de lloc de treball o interrupcions de la prestació retribuïdes o no, quan els empleats exerceixin la feina de voluntariat.

– Els treballadors participaran de manera lliure i voluntària en accions de voluntariat corporatiu i s’establiran especialitats per fomentar i facilitar que les PIMES també promoguin i participin en programes de voluntariat.

– Els centres educatius i de recerca podran impulsar el voluntariat professional entre els seus estudiants amb l’objectiu de formar i sensibilitzar a la comunitat universitària. La iniciativa podrà partir de la mateixa universitat o bé d’entitats de voluntariat que proposin la col·laboració. La participació serà lliure i voluntària i les universitats tindran potestat per establir fórmules de reconeixement acadèmic de les accions de voluntariat realitzades pels seus estudiants, sempre que compleixin els requisits acadèmics establerts en la corresponent normativa.