MANS UNIDES

Mans Unides es defineix com una ONG espanyola de voluntaris, inclosa en l’estructura de l’Església Catòlica, que lluita contra la fam, la malnutrició, la pobresa, la malaltia, el subdesenvolupament, la falta d’instrucció, i contra les seves causes, entre altres: la injustícia, la desigualtat en el repartiment de béns i oportunitats entre les persones i els pobles, la ignorància, els prejudicis, la insolidaritat, la indiferència i la crisi dels valors humans.

Aquesta lluita es canalitza a través de dues línies de treball prioritàries: el finançament de projectes de desenvolupament als països del Sud i la sensibilització de la població espanyola.

Algunes dades de Mans Unides de l’any 2015:

– Compta amb 71 delegacions i 5.052 voluntaris, així com amb 78.665 socis i col·laboradors.

– Va recolzar a més de dos milions de persones mitjançant projectes de desenvolupament en 58 països.

– Va aprovar 595 projectes que sumats als iniciats en anys anteriors donen un total de 938 projectes a Àfrica, Àsia i Amèrica.

– El 2015 va afermar el seu treball de sensibilització de la societat espanyola per mitjà d’iniciatives pròpies i campanyes en aliança amb altres organitzacions.

– Va recaptar 45,3 milions d’euros, procedents en un 87,7% de fonts privades (39,7 M€).

– Del total recaptat, va dedicar un 85,6% (38,8 M€) a projectes de desenvolupament, un 5% (2,3 M€) a sensibilització i un 9,4% (4,2 M€) a necessitats pròpies d’administració, estructura i promoció (un dels percentatges més baixos entre totes les ONGs estatals).

Entre les iniciatives aprovades el 2015, el sector més recolzat va ser l’educatiu amb 219 projectes, seguit del de promoció social (104), salut (103), promoció de la dona (85) i agrícola (84). Això respon a un context en el qual l’educació segueix sent un dret fonamental que encara no està garantit en l’àmbit mundial, la qual cosa repercuteix negativament en el desenvolupament de les comunitats. En l’àmbit social, dibuixa un panorama en el qual el canvi climàtic afecta greument a les poblacions més vulnerables, la qual cosa fa necessari invertir en projectes alimentaris, d’aigua potable, regadiu, accés a energies renovables i construcció d’infraestructures sostenibles. I, en el camp de la salut, Mans Unides tracta de pal·liar les limitacions dels estats amb programes sanitaris i de sanejament, creació i equipament de centres de salut i hospitals, promoció de la salut comunitària i prevenció de malalties com el VIH/SIDA i la malària.

A aquestes línies d’actuació s’afegeixen les 38 situacions d’emergència en les quals va intervenir l’Organització, a les quals es va destinar un total d’1,9 milions d’euros per atendre les necessitats més immediates de la població. També van continuar donant suport a refugiats que fugen de països en guerra, principalment de Síria, Iraq i Sudan del Sud, i que actualment són acollits a Jordània i Líban.

Propers projectes:

L’any 2016, Mans Unides inicia un Trienni de Lluita Contra la Fam (2016-2018) amb l’objectiu principal de treballar per disminuir la fam al món i reforçar el dret a l’alimentació de les persones més pobres i vulnerables del planeta.

En aquests tres anys centraran els seus esforços en aquells que pateixen inseguretat alimentària i en les causes que la provoquen, i treballaran per a:

– Que es reconegui i compleixi, localment i internacionalment, el dret a l’alimentació.

– Realitzar projectes cada vegada més sostenibles que facilitin l’accés als recursos, als mitjans de producció i als mercats.

– Denunciar les injustícies en els fòrums internacionals i proposar polítiques socials i econòmiques basades en el bé comú.

– Mostrar a la societat espanyola com la nostra manera de viure i consumir està impedint el ple desenvolupament del dret a l’alimentació per a tots.

Aquest treball contempla dues parts fonamentals:

1a. La identificació de les causes i els problemes que provoquen la fam al món. Una qüestió complexa que abordaran des de l’anàlisi de tres àmbits principals:

– El mal ús dels recursos alimentaris i energètics.

– Un sistema econòmic internacional on preval el benefici i exclou els febles.

– Uns estils de vida i consum que augmenten la vulnerabilitat i l’exclusió.

2a. Delineació de tres camins que volen recórrer per solucionar el problema de la fam, que passen per:

– Acompanyar els més pobres i reforçar el dret a l’alimentació dels petits productors.

– Contribuir al canvi cap a uns sistemes alimentaris més justos.

– Educar per a una vida solidària i sostenible amb valors basats en la dignitat humana.

El lema triat per a l’any 2016 els dóna el motiu principal de la seva Campanya 57: la paraula SEMBRA representa el principi de l’alimentació i l’activitat prioritària de molts dels socis locals i de les comunitats a les quals acompanyen en els seus projectes, que són també un sector fonamental de l’economia i la vida social.

Què es proposa Mans Unides aquest any 2016?:

– Sembrar recursos: terra, aigua i llavors. Al món 2.500 milions de persones depenen de l’agricultura: petits agricultors, pastors, pescadors i comunitats que viuen en entorns naturals generen més de la meitat de la producció agrícola mundial. I ells són els més vulnerables als desastres naturals i a les crisis humanitàries.

L’escassetat d’aigua o la seva contaminació no permeten créixer les llavors; la sobreexplotació dels recursos degrada gairebé irreversiblement els ecosistemes; l’especulació amb els aliments, especialment dels cereals i les llavors i la desprotecció jurídica, ha provocat que poderoses corporacions acaparin zones de cultiu en molts països desplaçant als que no tenen més mitjà que la terra per sobreviure.

Per tot això, per avançar en el dret a l’alimentació, és necessari que a escala mundial:

– Es faciliti l’accés a la terra dels petits agricultors.

– Es redueixi el consum d’energies contaminants a tot el món.

– S’estableixin polítiques exigents per impedir la impunitat de les activitats que aboquen sense control contaminants a l’aigua i a l’atmosfera.

– Sembrar capacitats: a través de la transferència de coneixements, la capacitació de petits agricultors, l’accés a recursos materials i financers i la participació política i social que eviti un sistema alimentari mundial, basat en una agricultura intensiva a gran escala.

– Sembrar responsabilitat i cooperació entre els Estats perquè defensin els drets humans, especialment els referents al dret a l’alimentació, i adoptin mesures concretes, legislatives, administratives, econòmiques, financeres, educatives o socials que assegurin els nivells mínims essencials perquè les persones estiguin protegides contra la fam. Així mateix, es treballarà perquè s’apliquin polítiques que millorin la capacitat de la població per alimentar-se per si mateixa o subministrant aliments en casos excepcionals. Aquesta cooperació ha d’impedir la utilització dels aliments i els acords comercials com a mecanisme de pressió política.

– Sembrar solidaritat: sense el compromís solidari de tots no es pot acabar amb la fam. Per tant, la solidaritat ha de comprendre’s en l’ús i govern que fem sobre els recursos que tenim a la nostra disposició.

Acabar amb la fam exigeix un enfocament integrat que inclogui:

– Inversions públiques i privades per millorar la productivitat dels petits agricultors.

– Un millor accés als consumibles, la terra, els serveis, les tecnologies i els mercats.

– Facilitar mesures per al foment del desenvolupament rural.

– La protecció social pels més vulnerables, inclòs el reforç de la seva resiliència davant els conflictes i els desastres naturals.

– Programes específics de nutrició per fer front a les manques que poden tenir les mares i els nens menors de cinc anys.

Però el problema de la fam al món no és solament un problema tècnic sinó que requereix una ètica fundada en el reconeixement del valor de cada persona i els drets que d’ella se’n deriven. Qualsevol política econòmica que vulgui impulsar un desenvolupament just ha de posar al centre a la persona i servir al bé comú.

Acabar amb la fam és un pas essencial en la construcció d’un món cada vegada més just. Però si volem una societat en pau, lliure i justa, es requereix un diàleg creatiu, sense imposar solucions, sinó buscant-les junts, amb recursos i amb el compromís de tots en la seva consecució. Solament serà possible, si impulsem el compromís personal: tots tenim l’obligació d’actuar per acabar amb la fam.

Les xifres de la fam:

Si tenim en compte tots els factors que intervenen en la seguretat alimentària, entendrem que per “mesurar la fam” no podem atendre solament a indicadors del tipus “falta de pes” o a la “disponibilitat d’alguna classe d’aliments nutritius”. Hem de tenir en compte un conjunt d’indicadors que transmeten una imatge més completa i detallada dels problemes de seguretat alimentària i nutrició imperants en un país.

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) estima que el 2015 la fam crònica afectava uns 800 milions de persones al món.

La majoria de la població que pateix gana viu en regions en desenvolupament. Encara que s’han registrat alguns avanços des de 1990, una mica més d’una persona de cada nou, és a dir, un 12,9% de la població d’aquestes regions segueix patint subalimentació crònica. En general, els països en desenvolupament han avançat considerablement en la millora de la seguretat alimentària i la nutrició, però aquests avanços han estat desiguals. Encara hi ha dues regions en les quals ha augmentat considerablement el nombre de persones que passen gana: Àfrica subsahariana i Àsia occidental.

Les raons d’aquestes xifres solen tenir a veure amb la falta d’accés als aliments, sobretot a l’Àfrica subsahariana, on gairebé una de cada quatre persones passa gana. En aquesta regió, les taxes de pobresa s’han mantingut altes i la infraestructura rural segueix sent limitada i, amb freqüència, s’ha deteriorat.

Una altra causa de la falta d’accés als aliments és la inestabilitat dels preus dels aliments, sobretot a les regions que depenen dels mercats internacionals d’aliments per obtenir subministraments nacionals, i són especialment vulnerables a causa d’una base de recursos naturals limitada o fràgil. Aquestes condicions són particularment significatives a la regió del Pròxim Orient, Àfrica septentrional i el Carib. En general, l’accés als mercats tal vegada sigui el problema més difícil de solucionar, doncs els petits productors tenen molt difícil competir amb la gran indústria alimentària (producció, processament i distribució a gran escala).

“La fam és una vergonya per a la humanitat; és la declaració més gran de menyspreu per l’ésser humà que pot donar-se” (Soledad Suárez, expresidenta de Mans Unides).

(Informació treta íntegrament de la web manosunidas.org)

cartell-campanya-mans-unides-2016

2.1.5. (5)

2.1.5. (6)

2.1.5. (7)

2.1.5. (4)

2.1.5. (1)