POEMES PER LA PAU

Antologia de Matilmartínez.
La majoria de poemes estan extrets de Poesia infantil i juvenil:
http://bibliopoemes.blogspot.com/
Viu la poesia: http://www.viulapoesia.com/

PAU
Els canons, de neu.
Les pistoles, d’aigua.
Els soldadets, de plom.
Que totes les batalles,
que les guerres i les pors,
siguin a partir d’ara
caducats malsons.
Els canons, de neu.
Les pistoles, d’aigua.
Els soldadets, de plom.
Isabel Barriel

PAU
És fràgil el mot,
dúctil el concepte.
Ha de dominar el món:
és el gran repte.
S’enfila pels núvols
i dibuixa coloms
amb branques d’oliveres
entre plomes al vol.
Equilibri de forces,
balanceig i raons.
Raons solemnes
o raonables qüestions?
Pau a la Terra
sota la llum del Sol.
I dia a dia gaudir de l’estrena
del més fràgil mot.
Isabel Barriel

SI EL MÓN FOS…
Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
que porta mals;
n’esborraria grandeses
de mèrit fals…
Però és escrit amb tinta
de mal color:
del dolor brut de la guerra
i del dolor.
Qui voldrà escriure un nou món més just i net?
Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valentes, lletra per lletra,
des del nostre raconer…
Joana Raspall

LA FESTA DE LA PAU
Si tingués la màgia d’un mag,
de les bales faria flors,
dels fusells, trombons i fagots
i dels trons, poemes d’amor.
Si tingués la màgia d’un mag,
de la gana faria blat,
dels canons, prismàtics gegants
i dels tancs, camions de gelats.
Si tingués la màgia d’un mag,
dels soldats en faria clowns,
dels tinents, ocells de paper,
ballarines o castellers.
Si tingués la màgia d’un mag,
de les mines faria daus,
de les bombes, jocs malabars
i dels corbs, coloms de la pau.
Cançó de Dàmaris Gelabert

GENERAL, EL TEU TANC
General, el teu tanc és un vehicle poderós,
pot abatre un bosc i masegar cent homes.
Però té un defecte:
necessita un conductor.
General, el teu bombarder és potent,
vola més que la tempesta i aguanta més que un elefant.
Però té un defecte:
necessita un mecànic.
General, l’home és molt útil,
pot volar i pot matar.
Però té un defecte:
pot pensar.
Bertolt Brecht

CARTILLA MILITAR ALEMANYA
ELS SUPERIORS DIUEN:
anem cap a la glòria.
Els inferiors diuen:
anem cap a la tomba.
QUAN ARRIBA EL MOMENT DE DESFILAR,
molts no saben
que l’enemic és el qui camina
al davant.
Que la veu que els mana
és la veu de l’enemic,
i que els qui parlen de l’enemic
són, ells mateixos, l’enemic.
Bertolt Brecht (Traduït de l’alemany per Feliu Formosa)

SOBRE LA PAU (a Ernesto Guevara)
De vegades la pau
no és més que por:
por de tu, por de mi,
por dels homes que no volem la nit.
De vegades la pau
no és més que por.
De vegades la pau
fa gust de mort.
Dels morts per sempre,
dels que són només silenci.
De vegades la pau fa gust de mort.
De vegades la pau
és com un desert
sense veus ni arbres,
com un buit immens on moren els homes.
De vegades la pau
és un desert.
De vegades la pau
tanca les boques
i lliga les mans,
només et deixa les cames per fugir.
De vegades la pau.
De vegades la pau
no és més que això:
una buida paraula
per a no dir res.
De vegades la pau.
De vegades la pau
fa molt més mal;
de vegades la pau
fa molt més mal.
De vegades la pau.
Raimon

NO US ATUREU
No us atureu,
un cop hàgiu forjat relles de les vostres espases.
No us atureu! Seguiu forjant i feu-ne
eines de música.
Qui vulgui encara fer la guerra
abans haurà de tornar a fer el camí
de convertir-les en eines de camp.
Amikhai Jehuda
(Traduït de l’hebreu per Arnau Pons)  

 Antonio Machado:
“La guerra es el crimen estúpido por excelencia,
el único que no puede alcanzar
el perdón de Dios ni de los hombres”.
“La guerra está contra la cultura,
pues destruye todos los valores espirituales.”
“¡Señor! La guerra es mala y bárbara;
la guerra odiada por las madres, las almas entigrece;
mientras la guerra pasa, ¿quién sembrará la tierra?
¿Quién sembrará la espiga que junto amarillece?”

Miguel de Cervantes:
“No hay en la tierra, a mi parecer,
contento que se iguale
a alcanzar la libertad perdida.”
“Un poco de luz y no más sangre.”
“La libertad, Sancho,
es uno de los más preciosos dones
que a los hombres dieron los Cielos;
con ella no pueden igualarse
los tesoros que encierra la tierra,
ni el mar encubre;
por la Libertad, así como por la Honra,
se puede y se debe aventurar la vida.”

Federico García Lorca:
“Mariana, ¿qué es el hombre sin libertad?
¿Sin esa luz armoniosa y fija que se siente por dentro?
¿Cómo podría quererte no siendo libre, dime?”
“Los poetas seremos viejos y solitarios.
Bajo el olivo añoso cantaremos la Paz”.
“Dirá: paz, paz, paz,
entre el tirite de cuchillos y melones de dinamita;
dirá: amor, amor, amor,
hasta que se pongan de plata los labios.”

Rafael Alberti:
“¡Paz, paz, paz! Paz luminosa.
Una vida de armonía
sobre una tierra dichosa.”
“Paz sin fin, paz verdadera.
Paz que al alba se levante
y a la noche no se muera.”

Miguel Hernández:
“La guerra es como una hoguera
donde los locos se abrasan”.
“Tristes guerras si no amor la empresa.
Tristes, tristes. Tristes armas si no son palabras.
Tristes, tristes.”
“A lo lejos tú, sintiendo en tus brazos mi prisión
en tus brazos donde late la libertad de los dos.
Libre soy. Siénteme libre.
Sólo por amor.”