EL COOPERATIVISME

Una cooperativa és una associació autònoma de persones que s’han unit de manera voluntària per a satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú, mitjançant una empresa de propietat conjunta i gestió democràtica. Per tant, poques modalitats empresarials poden ser tan solidàries com les cooperatives.

Les cooperatives estan basades en els valors de l’autoajuda, l’autoresponsabilitat, la democràcia, la igualtat, l’equitat i la solidaritat. En la tradició dels seus fundadors, els socis cooperativistes fan seus els valors ètics de l’honestedat, la transparència, la responsabilitat i la vocació social.

Els principis cooperatius són pautes mitjançant les quals les cooperatives posen en pràctica els seus valors.  Foren adoptats per l’Aliança Cooperativa Internacional l’any 1995 i són 7:

  1. Adhesió voluntària.

Les cooperatives són organitzacions voluntàries: són les sòcies i els socis els qui prenen la decisió de formar-ne part. La cooperativa està oberta a totes les persones que poden aportar-hi el seu treball o usar-ne els serveis  i que estan disposades a acceptar les responsabilitats de ser socis, sense discriminació de sexe, raça, opció política o religió.

  1. Gestió democràtica per part dels socis.

Les cooperatives són organitzacions gestionades democràticament pels seus socis i sòcies, que participen activament en la fixació de les polítiques d’actuació i en la presa de decisions. La participació suposa el dret i el deure de ser escollit per als càrrecs socials de la cooperativa. La distribució de vots no es basa en el capital, sinó que cada soci té un vot.

  1. Participació econòmica dels socis.

Per formar part d’una cooperativa cal aportar un capital, que es fixa als estatuts; la llei no fixa cap quantitat mínima. Els socis gestionen el capital de manera democràtica. La distribució dels excedents es fa retribuint de manera principal la participació en l’activitat cooperativitzada, el treball, no la participació en el capital.

  1. Autonomia i independència.

Les cooperatives són organitzacions autònomes, gestionades pels seus socis que han de mantenir la llibertat de controlar el seu propi destí.

  1. Educació, formació i informació.

Les cooperatives proporcionen educació i formació als socis i sòcies i als treballadors perquè puguin contribuir al desenvolupament de les mateixes d’una manera eficaç. També informen el gran públic (entorn), especialment els joves i els líders d’opinió, de la naturalesa i beneficis de la cooperació.

  1. Cooperació entre cooperatives.

Les cooperatives serveixen als seus socis i sòcies d’una manera eficaç i enforteixen el moviment cooperatiu treballant conjuntament mitjançant estructures locals, nacionals, regionals i internacionals.

  1. Interès per la comunitat.

Les decisions que pren la cooperativa han de ser responsables amb l’entorn en què està situada i promoure la participació en el desenvolupament de la comunitat.

Els socis de les cooperatives participen activament en les decisions tècniques i productives que configuren la manera com es realitza el treball que cal dur a terme. També prenen les decisions estratègiques de l’empresa, assumint conjuntament els riscos econòmics i socials que en comporta la titularitat. Aquesta participació requereix un alt nivell de motivació de les persones que en formen part.

Les cooperatives aporten un valor afegit al sistema econòmic: creen ocupació estable i de qualitat, i permeten als ciutadans tenir una influència directa en els assumptes del mercat que els afecten.

Segons dades de la Unió Europea, les cooperatives aporten prop del 7% del PIB. A l’Estat Espanyol els ocupats a les cooperatives representen el 4,58% del mercat laboral. A Catalunya es tenen registrades 11.084 cooperatives, que ocupen més de 40.000 persones treballadores i més d’un milió de persones associades (socis de consum o de treball, per exemple).

Tipus de cooperatives:

Cooperatives de primer grau: formades per persones que tenen uns interessos comuns i que s’agrupen per realitzar-los de manera consensuada. En funció de la seva activitat, poden ser:

– Agràries.

– Marítimes, fluvials i lacustres (relacionades amb els llacs).

– Assegurances.

– Consumidors i usuaris.

– Crèdit.

– Ensenyament.

– Habitatges.

– Sanitàries.

– Serveis.

– Treball associat.

– Mixtes.

Cooperatives de segon grau: integrades per un mínim de dues persones jurídiques, una de les quals, almenys, ha de ser una cooperativa.

Segons diu la Sònia Flotats en la seva web soniaflotats.com, les cooperatives són el futur del model empresarial i, segurament, social…

El sistema capitalista actual es basa en l’ànim de lucre; és a dir, l’important és obtenir beneficis, diners, sense tenir en compte massa més: ni el que produïm, ni com ho produïm ni a costa de què ho produïm, ni tan sols per què ho produïm. Aquest sistema, dut a l’extrem, ens ha portat a la situació econòmica i social actual.

A l’altre extrem trobem les ONGs, organitzacions sense ànim de lucre que cerquen un bé comú i en les quals obtenir recursos econòmics és senzillament un mitjà per fer aquest bé. El problema de les ONGs és que en la majoria de casos aquests recursos els han d’aconseguir demanant a canvi de “res”. Un “res” molt relatiu, és cert, però difícil de tangibilitzar… Aquest model sembla que tampoc és sostenible, ja que, tal com estem veient, la dependència de tercers el fa poc efectiu.

El cooperativisme es troba a mig camí d’un i altre model i sembla ser una alternativa molt interessant.

Un exemple claríssim d’aquest model és la cooperativa La Fageda. Aquesta va néixer per una necessitat: la d’aconseguir que persones amb discapacitat mental puguin treballar. I per aconseguir-ho es crea un model de negoci al voltant, que primer comença amb un viver de plantes i, adaptant-se al mercat i a les necessitats d’aquestes persones, s’acaba convertint en el que avui dia coneixem, una empresa de làctics increïblement bons. És a dir, el negoci és el de menys, l’important és la finalitat. Actualment La Fageda està complint el seu objectiu principal i a més està generant recursos (beneficis) per poder dur a terme altres tasques de caràcter més assistencial amb persones amb discapacitat.

Un cas semblant ho és la cooperativa L’Olivera, de Vallbona de les Monges, de la qual se n’ha parlat al primer volum de La Solidaritat… un bon remei! Però, per altra banda, recentment ha fet fallida la històrica i molt gran cooperativa basca Fagor, possiblement per no adaptar-se a la nova situació econòmica espanyola de crisi.

I és que si tal com es diu, el problema del nostre sistema és que hem convertit el mitjà (el creixement econòmic) en la finalitat; el cooperativisme ens permet donar la volta a la truita i assolir un bé comú a través de la generació de recursos.

És per tot això que les cooperatives podrien ser el futur del model empresarial i social, així com la porta d’entrada a la Teoria del Bé Comú formulada per l’escriptor i economista austríac Christian Felber.

El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, va dir el 2012: “Les cooperatives són un recordatori per la comunitat internacional de que és possible perseguir tant la viabilitat econòmica com la responsabilitat social”.

 

3.1.7.

 

 

EL COOPERATIVISME A CATALUNYA

L’origen del cooperativisme cal situar-lo a l’Anglaterra del començament del segle XIX, en plena revolució industrial i en paral·lel amb altres moviments obrers i de transformació social com l’anarquisme, el socialisme, el marxisme i el sindicalisme. Per la seva banda, Catalunya va ser precursora del moviment cooperatiu a l’estat espanyol. Això és degut al fet que es tractava d’una zona amb una forta implantació industrial i que foren els obrers industrials, agrupats en centres de producció, els primers interessats a trobar solucions als seus problemes. Posteriorment, el moviment s’estengué a l’Estat espanyol, principalment a València, Andalusia, Euskadi i Galícia.

A mitjans de segle XIX, els moviments obrers es troben molt arrelats a la realitat catalana, per bé que estava prohibit qualsevol tipus de moviment col·lectiu. Tanmateix, es posen en marxa les primeres associacions d’obrers amb la finalitat d’obtenir ajut de tipus mutualista. Aquestes organitzacions funcionen com a cooperatives, si bé la idea del cooperativisme no era coneguda encara. El 1840 trobem formes mixtes de sindicat obrer, mutualitat i cooperativa de producció o de consum que neixen com a arma de resistència activa de la classe treballadora.

El 1868 la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona, de recent constitució, organitzà un congrés en què apostà pel cooperativisme com a fórmula pel desenvolupament econòmic, acceptant així els principis de la cooperació. El 1902, el moviment cooperatiu català es dona a conèixer internacionalment quan es participa al congrés de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) de Manchester. L’esforç i tenacitat fa que el 1920, Catalunya, a través de la Federació de Cooperatives Catalanes, ingressi a l’ACI com a membre de ple dret. El 1929 ho fa la Federación Nacional de Cooperativas de España.

El 1942, l’ACI dóna de baixa les dues organitzacions com a conseqüència de la nova llei del règim de Franco per a les cooperatives. Aquesta llei oblidava els principis cooperatius, eradicava l’autonomia cooperativa i establia tot tipus d’intervencions administratives discrecionals. La nova llei estatal franquista de cooperatives reflecteix una clara subordinació de la cooperativa a la Central Nacional Sindicalista, sindicat de la Falange Espanyola. La dictadura de Franco és un cop molt fort pel cooperativisme català. Mentre que el 1935 s’estima l’existència de 300 cooperatives de producció i treball, el 1942 en trobem 65.

Fins a arribar el segle XX, a Catalunya trobem cooperatives tant de consum com de producció, però també  destaca aleshores per tenir alguna cooperativa d’habitatge, d’ensenyament, de pescadors, de serveis, d’electricitat, de transports, però sobretot per tenir una cooperativa sanitària, “Quinta de Salut l’Aliança”, la més gran d’Europa i que fou un exemple seguit per la resta de països.

També destaquen les cooperatives agrícoles, promocionades per la Unió de Rabassaires, que englobaven les activitats de viticultura, floricultura, avícola, lletera, ramadera… Les cooperatives agràries es trobaven en quasi totes les poblacions de Catalunya i controlaven la majoria del tràfic econòmic.

Per últim, destaca la “Fusió cooperativa per a la matança del porc”. Es tractava d’una cooperativa de segon grau constituïda a Barcelona el 1910 i integrada per diverses cooperatives de consum; l’objectiu era fixar millors preus i lluitar per la qualitat dels aliments,  i també la defensa de la salut i la higiene dels cooperativistes. Per això, disposaven d’un laboratori per analitzar la qualitat i descobrir sofisticacions aplicables a l’alimentació.

Aquest auge minvà quan, durant el franquisme, les cooperatives creades foren dissoltes en considerar-se marxistes i “roges”. Per això molts dirigents de cooperatives decidiren exiliar-se.

És a partir de la segona meitat dels anys 60 quan comença un cert despertar en la creació de noves cooperatives i la reanimació d’algunes que havien quedat inoperants. A diferència de les antigues i clàssiques cooperatives de consum, els associats de les quals procedien bàsicament de la classe obrera, els socis d’aquestes noves entitats abasten a tots els estaments socials. A més, el concepte o idea del cooperativisme es va estenent a tota la societat, ja que s’amplia considerablement l’àmbit d’actuació d’aquestes organitzacions en adaptar-se a les noves necessitats que van sorgint. Les noves normatives en matèria de cooperatives trenquen el constrenyiment en què havien estat sotmeses, reconeixent aquestes entitats com autèntiques empreses i declarant explícitament que qualsevol activitat legal podrà desenvolupar-se per una cooperativa.

En aquest moment reprenen importància les cooperatives de serveis com a formes d’organització col·lectiva d’indústries i professionals independents. Prenen un paper important les cooperatives d’ensenyament com a clara alternativa innovadora que utilitza metodologies progressistes desvinculades de la situació política i religiosa. Les cooperatives d’habitatge són les principals precursores de llars per a les classes socials amb dificultats per adquirir un habitatge digne i les cooperatives agràries reprenen l’activitat principalment a Tarragona i Lleida.

En els darrers 30 anys ha anat evolucionant el concepte que es tenia del cooperativisme, particularment en el nostre país. Anteriorment es partia de la idea que aquestes organitzacions no eren pròpiament “societats” sinó meres “associacions” i en cap cas s’havien de considerar com a “empreses”.

S’havia oblidat la raó de ser del cooperativisme, com a alternativa que escapa del capitalisme sense arribar a enfrontar-s’hi. El cooperativisme neix perquè el treballador no sigui explotat pel capitalista, sinó que sigui responsable i beneficiari del seu esforç, creant nova riquesa, associant-se per assolir els objectius, per tal de remunerar el treball i no el capital. Així s’ha entès el cooperativisme a tot el món.

A partir de 1980, la Generalitat de Catalunya assumeix plenes competències en matèria de cooperatives; situació que permet que durant els anys següents neixin les federacions de cooperatives i la Confederació de Cooperatives de Catalunya, organitzacions que fan possible entre 1982 i 1985 la creació de més de 4.000 cooperatives.

En aquest moment, a Catalunya torna a calar aquesta manera de viure i entendre el cooperativisme, ja que es reconeixen les possibilitats que ofereixen les cooperatives de formar grans empreses que poden abastar multitud d’activitats i que transcendeixen l’àmbit territorial, no només local sinó nacional. S’adeqüen als nous temps donant pas, per exemple, a les cooperatives d’iniciativa social que es basen en la inserció social de col·lectius desfavorits a partir de l’autoocupació.

Actualment, les cooperatives són reconegudes com a empreses,  i no per això han perdut en absolut la seva finalitat social ni el seu aspecte formatiu, estan prenent un gran impuls, tant en el nostre país com a la resta del món. Malgrat que han variat les formes de gestió, i ara estan en mans de persones professionals molt qualificades, els seus valors, el seu ideari i la voluntat dels seus associats segueixen essent els mateixos que els impulsats pels pioners de la Rochdale el 1844.

 

(Resum de elfuturescooperatiu.coop)

 

3.1.8. (1)

3.1.8. (2)

3.1.8. (3)