Edith Sánchez  https://lamenteesmaravillosa.com/

El 18 de novembre de 1998 el món va quedar atònit enfront d’una notícia que venia de Jonestown, a Guyana: més de 900 persones s’havien suïcidat alhora. Totes elles eren membres d’una secta religiosa anomenada “El Temple del Poble”, que aquest mateix dia va assassinar a altres cinc persones, entre les quals hi havia un congressista dels Estats Units. Va ser Jim Jones, el carismàtic líder del grup, qui va portar als seus seguidors fins a aquesta tragèdia.

La secta es va originar a Indiana, als Estats Units. Durant diversos anys Jim Jones va captivar milers de seguidors als quals va portar fins a Guyana, assegurant que allí construirien un veritable paradís a la terra. El que van trobar els fidels del grup va ser una forma de vida severa, on el sacrifici i el càstig eren el pa de cada dia. Tots vivien pràcticament en la misèria, al mateix temps que eren sotmesos a jornades de dotze hores de treball i aterrits amb la idea que hi havia una conspiració per a atacar-los. Finalment, quan la secta va començar a ser qüestionada i vigilada, Jones va obligar als membres de la seva secta, inclosos els nens, a suïcidar-se prenent cianur. Ell es va disparar al cap i d’aquesta manera va posar fi a un capítol aterridor de la història.

L’església Davidiana.

Desafortunadament, el cas del Temple del Poble no és l’únic. David Koresh va liderar una facció de la secta coneguda com a “Davidianos del Setè Dia”, i els va conduir a la tragèdia. Com en el cas de Jones, aquest líder va convèncer els seus adeptes perquè establissin una comunitat a part i va inculcar la idea que tenia comunicació directa amb Déu i que la humanitat estava pròxima a desaparèixer.

Els fidels es van congregar en un ranxo, conegut com a “Muntanya Carmelo”, a Waco, Texas. Allí es van sotmetre a una forta disciplina que incloïa treballs i càstigs, com en el cas del “Temple del Poble”. Els rumors sobre violacions a menors d’edat i tràfic d’armes van començar a circular i el govern estatal va mostrar interès pel que allí hi passava.

El 2 de febrer de 1993 els agents de l’Estat van fer una batuda en aquell lloc. Va començar un combat que va produir 9 morts el primer dia. Així es va iniciar un setge al ranxo, que va durar 51 dies i va concloure el 19 d’abril amb un incendi que va posar fi a la vida de més de 80 persones, la majoria d’ells pertanyents a la secta. Les versions sobre el que va passar no són clares. Alguns asseguren que el líder, David Korsesh, va ordenar un suïcidi massiu. Uns altres pensen que va ser la policia la que va originar la conflagració.

Què hi ha darrere del fanatisme?

De vegades el fanatisme religiós no arriba a aquests extrems de mort massiva, però sí que inclou pràctiques summament perilloses per als qui les duen a terme. Autoflagelacions, agressius dejunis o rituals d’expiació són més freqüents del que es pot pensar. I no es donen solament en aquestes petites sectes, sinó que arriben també a membres de les grans religions. Tampoc són infreqüents les figures de líders que “parlen amb Déu”, o que són objecte de revelacions sobre la destinació de la humanitat.

En general, el fanatisme és una resposta a la inseguretat i la por de les persones. Es presenta com una “taula de salvació” i propaga conviccions absolutes i inqüestionables enfront de la realitat. Els fanàtics solen ser persones hermètiques, normalment víctimes en el seu passat d’abusos o grans frustracions. La religió es presenta llavors com un espai on ja no hi ha incertesa i tot sembla tenir sentit.

L’amenaça juga un paper fonamental. Tots aquests grups ideològics reiteren constantment l’existència d’un gran perill latent. El món “serà castigat”, o els fidels seran víctimes de persecució. És així com aconsegueixen que la por els mantingui prop del seu líder, que també es presenta com a salvador. I gràcies al temor accepten ser objecte de pràctiques abusives.