ELS VALORS

Què són els Valors?

Els valors són aquells principis, virtuts o qualitats que caracteritzen a una persona, una acció o un objecte que es consideren típicament positius o de gran importància per un grup social.
Els valors són aquelles qualitats que es destaquen en cada individu i que, al seu torn, l’impulsen a actuar d’una manera o altra perquè formen part de les seves creences, determinen les seves conductes i expressen els seus interessos i sentiments.
En aquest sentit, els valors defineixen els pensaments de les persones i la manera com desitgen viure i compartir les seves experiències amb els que els envolten.

Tot i això, també existeix una sèrie de valors que són compartits per la societat i que estableixen els comportaments i actituds de les persones en general, amb l’objectiu d’aconseguir el benestar col·lectiu.
Per tant, els valors es poden classificar per la seva importància segons les prioritats de cada persona o de la societat.
Entre els valors més importants, destaquen els valors humans (1) perquè tenen més gran reconeixement i repercussió en els diferents grups socials. Aquests valors es relacionen amb l’ètica, el respecte, la tolerància, la bondat, la pau, la solidaritat, l’amistat, l’honestedat, l’amor, la justícia, la llibertat, l’honradesa, entre altres.
Per exemple, la llibertat és un valor humà que posseïm totes les persones per a prendre les nostres decisions i poder expressar els nostres sentiments i opinions.
Ara bé, quan es tracta d’aquells valors que estan aplicats a un grup de persones en els quals es tenen en compte les cultures i les característiques socials, llavors es fa referència als valors socials (2) i als valors culturals (3).
Així mateix, en contextos més específics també es determinen altres grups de valors importants com els valors familiars (4), els valors religiosos (5), entre altres.
D’altra banda, l’axiologia és la branca de la filosofia que té com a objecte d’estudi els valors i els judicis de valor.

Valors ètics i valors morals

Els termes ètica i moral tracten, entre altres temes, el concepte dels valors. Encara que en molts casos es parla indistintament de valors ètics i valors morals, aquests termes no tenen el mateix significat.
Els valors ètics (6) són aquelles pautes de comportament que busquen regular la conducta de les persones, tenen un caràcter universal i s’adquireixen durant el desenvolupament individual de cada persona.
Per altra banda, els valors morals (7) són aquells transmesos per la societat, de generació en generació que, en alguns casos, poden estar determinats per una doctrina religiosa. A més, els valors morals es poden modificar al llarg del temps.

Escala de valors

Existeixen un gran nombre de valors, tant generals com específics, l’ordre d’importància dels quals varia en cada individu o grup social.
Per exemple, en un grup d’amics existeix un conjunt de valors compartits com l’amistat i el respecte, no obstant això, cada integrant té una sèrie de valors personals diferent.
Per tant, quan es fa esment a una escala de valors, això indica que existeix un sistema de valors jerarquitzat en el qual es prioritzen uns valors per sobre d’uns altres quan existeix un conflicte.
Així mateix, els valors que es consideren més importants són aquells que engloben un significat més ampli o complex. Per exemple, el valor de l’amor conté el valor de l’amistat.
D’aquí que aquests valors exerceixen com a font de motivació i condicionen la presa de decisions i les accions de l’ésser humà.

“Valores”. En: Significados.com. Disponible en: https://www.significados.com/valores/

ELS 10 VALORS MÉS IMPORTANTS EN LA SOCIETAT I ELS SEUS SIGNIFICATS

Els valors són importants per a una convivència social harmoniosa. Sense els valors com a referència enfront de la nostra manera d’actuar individual i cap als altres, les relacions humanes s’afebleixen perquè no alberguen criteris comuns per a la vida en societat.
Els valors són característiques positives de gran importància que ens ajuden a ser millors individualment i socialment. Es poden enumerar molts valors claus per a la construcció d’una millor societat, però sempre s’ha de tenir en compte que tots es troben entrelligats.

Els 10 valors més importants en la societat i els seus significats són:

1. Respecte

El respecte és la capacitat de reconèixer, apreciar i valorar els altres tenint en compte que tots som vàlids. El respecte és un valor que requereix reciprocitat, la qual cosa implica drets i deures per a totes dues parts.
El respecte requereix aprendre a escoltar els altres cuidant totes les formes de vida diferents. És un valor important per a la societat, ja que genera suport i solidaritat en el grup social.
Veure 10 imatges per a entendre el concepte de respecte (8).

2. Amor

 

L’amor és un dels valors fonamentals de la societat perquè ens empeny a vetllar per la felicitat de l’altre. Les relacions socials es basen en els fonaments d’afectivitat en les relacions interpersonals que es mantenen en forma d’amistat.
L’amor és un valor que indueix el benestar en els altres, ja que ens esforcem per agradar i estimar a tots els individus que formen la nostra societat.
Veure Amor (9).

3. Llibertat

 

La llibertat és un valor que ens ajuda a realitzar-nos com a persones. La llibertat individual s’emmarca dins del que és social. Aquesta dinàmica està íntimament relacionada amb el respecte i la responsabilitat.
Si una societat no té la llibertat com un dels valors més importants, aquesta es torna repressiva i dictatorial limitant la realització personal i social.
Veure Llibertat (10).

4. Justícia

La justícia és un valor important perquè busca l’equilibri entre el bé propi i el de la societat. La justícia dona a cada ciutadà el que li correspon per a suplir les seves necessitats bàsiques perquè pugui aportar a la societat. La justícia implica conjugar la llibertat individual, la igualtat i la interdependència de cada membre d’una comunitat.
Veure Justícia (11).

5. Tolerància

La tolerància és el valor que concedeix dignitat, llibertat i diversitat en una societat, assumint que tots som diferents. La tolerància significa que abracem opinions, estils de vida i creences diferents de les nostres per a relacionar-nos com a éssers humans.
Veure Tolerància (12).

6. Equitat

L’equitat és tractar a tots per igual, independentment de la seva classe social, raça, sexe o religió. L’equitat és un valor fonamental per a reforçar el respecte a les característiques particulars de cada individu i donar un sentit més profund a la justícia com a dret fonamental.
Veure Equitat (13).

7. Pau

La pau és un valor que busca formes superiors de convivència. És un ideal que evita l’hostilitat i la violència que generen conflictes innecessaris. La pau és la base per a l’harmonia amb si mateix i amb els altres per a tenir una vida serena i tranquil·la agraint l’existència.
Veure Pau (14).

8. Honestedat

L’honestedat és un valor social que genera accions de benefici comú i es reflecteix en la congruència entre el que es pensa i el que es fa.
L’honestedat propícia un ambient de confiança si existeix la sinceritat per a un i per als altres. La seguretat i credibilitat que l’honestedat genera ajuda a la construcció d’una societat que valora la veritat, sense enganys ni paranys.
Veure Honestedat (15).

9. Responsabilitat

La responsabilitat significa assumir les conseqüències dels nostres actes i complir amb els nostres compromisos i obligacions davant els altres.
La responsabilitat com a valor ens fa conscients sobre les implicacions, els abastos i els aspectes crítics que comporten les nostres accions i decisions tornant al ciutadà més madur i més ètic.
Veure Responsabilitat i el seu veritable significat en imatges (16).

10. Lleialtat

 

La lleialtat és un valor que es relaciona amb la formació de caràcter. La lleialtat és la fidelitat que es té en les accions i comportaments individuals i socials per a ser amos de la voluntat pròpia.
La lleialtat impulsa a la consecució d’objectius que caracteritza a un emprenedor, per exemple. Una persona lleial conserva les amistats i relacions pels valors que transmet sense conformar-se amb els plaers passatgers.
Veure Lleialtat (17).

Chen, Caterina (28/06/2019). “Los 10 valores más importantes en la sociedad y sus significados”. En: Significados.com. Disponible en: https://www.significados.com/los-10-valores-mas-importantes-en-la-sociedad-y-sus-significados/

MÉS VALORS

Segons Ajuda en Acció https://ayudaenaccion.org també són importants els següents valors:

Bondat

La bondat és un dels valors humans més generals del nostre ésser. Pot traduir-se en centenars i centenars de milers d’accions segons cada context, però sempre recull el desig de fer el bé, tenir bones intencions amb la resta de les persones, ser amable o ajudar en la mesura de les nostres possibilitats.

Sinceritat

Com a virtut, la sinceritat es tradueix en viure i relacionar-se sense intencions ocultes a través dels nostres actes o paraules. Es tracta d’un dels valors morals per antonomàsia, perquè ser sincer amb un mateix ens porta sempre a ser sincer amb els altres.

Empatia

Així mateix, l’empatia està molt relacionada amb la sinceritat. Qui busca la bondat, la felicitat o la sinceritat amb un mateix, entén que qualsevol ésser humà també viu en la cerca constant d’un mateix. Per això, l’empatia, que ens ajuda a posar-nos en la situació dels nostres semblants, també ens ajuda a entendre’ls, secundar-los i ajudar-los quan és necessari, que és el mateix que nosaltres desitgem, o no?

Paciència

Contrària a l’aquí i a l’ara, la paciència ens ensenya a lluitar per allò que desitgem, a tolerar una incomoditat o una preocupació i a comprendre que hi ha dies bons i dies dolents, però pocs problemes sense solució.

Gratitud

Podíem haver triat altres valors, com l’amistat, però a Ajuda en Acció sabem que la gratitud és, gairebé sempre, la recompensa més gran per al que dona i el gran gest de qui rep. És tan simple i tan complexa en si mateixa com agrair a les persones que ens han ajudat o secundat.

Perdó

A diferència de la gratitud, el perdó no sols ens apodera com a persones, sinó que ens permet mostrar el camí correcte a aquell individu que ha obrat malament amb nosaltres i potser amb tercers; amb el perdó desistim del càstig o la venjança enfront d’una persona que es va comportar injustament amb nosaltres.

Humilitat

La humilitat es basa en el fet que ningú ho sap tot. Com a éssers humans, ens movem entre els nostres propis límits i febleses; una persona humil sap que junts som més, i, per això, es preocupa pel bé de tots els que l’envolten.

Solidaritat

Com ONG preocupada per principis com l’esforç col·lectiu, la transparència institucional i la dignitat de totes les persones, a Ajuda en Acció creiem que la solidaritat és un dels grans valors humans del nostre temps.
La solidaritat és el sentiment i el principi que ens permet ajudar a qualsevol ésser humà en qualsevol moment, especialment, en situacions de desemparament, i creiem que recull molts dels valors humans sobre els quals hem pogut parlar en aquest article, com la bondat, l’amor, la humilitat o l’empatia. Perquè creiem que aprendre sobre ells és una bona manera de créixer com a persones, i ajudar al fet que uns altres puguin educar-se en valors és la millor manera de construir un món millor.

(1) QUÈ SÓN VALORS HUMANS?

Es coneix com a valors humans al conjunt de virtuts que posseeix una persona o organització, que determinen el comportament i interacció amb altres individus i l’espai.
Els valors humans abasten totes aquelles accions que es consideren com a correctes, per la qual cosa també estan relacionats amb els valors morals, que són aquells que regulen la conducta dels individus.
Així mateix, els valors morals es corresponen amb els valors ètics i els valors socials que, en conjunt, constitueixen les regles establertes per a aconseguir una convivència saludable en la societat.
En aquest sentit, els valors humans són aquells que estableixen i regulen les accions de les persones, sobrepassen qualsevol barrera cultural i la seva finalitat és que les virtuts de l’ésser humà es destaquin per generar el benestar general i individual.
Ara bé, entre els valors humans més destacats es poden esmentar els següents: l’honestedat, la responsabilitat, el respecte, la tolerància, l’agraïment, l’amor, la solidaritat, la llibertat, entre altres.
Quan es posen en pràctica els valors humans es generen bones accions que repercuteixen de manera positiva en la societat, poden transcendir en el temps i incentivar els individus a donar major rellevància al que realment és important.
D’altra banda, cal ressaltar que existeixen un conjunt de valors humans que també formen part dels valors universals. Això es deu al fet que són comuns en diferents cultures, per exemple: el respecte, la responsabilitat, l’honradesa, la solidaritat, la veritat, l’honor o la pau.
Tot i això, s’ha d’esmentar que en contraposició existeixen valors humans vistos com a relatius, ja que no es consideren comuns en totes les societats o no són permanents en el temps.
Els valors humans són importants per la seva contribució a millorar la societat i aportar dignitat a la persona.
Lamentablement, en l’actualitat existeix una crisi i pèrdua de valors humans que afecta la humanitat de manera negativa a causa de la forma egoïsta, odiosa, cruel i violenta que s’observa entre les relacions socials. Per exemple: els joves que no respecten a la gent gran, la delinqüència, la prostitució, entre altres.
D’acord amb l’anterior, són essencials els bons exemples en la societat a través de l’ús dels valors humans a fi d’aconseguir una convivència pacífica i suportable entre els individus.

Característiques dels valors humans

A continuació, es determinen les característiques que posseeixen els valors humans:
• Jerarquia: hi ha valors que són considerats superiors i altres inferiors, encara que això no els resti importància en les seves pràctiques diàries. En aquest sentit, s’aprecia una escala de valors en la qual prevalen uns valors per sobre d’uns altres quan existeix un conflicte.
• Polaritat: els valors es presenten en sentit positiu, però, també poden comportar un contravalor.
• Dinamisme: els valors es transformen a mesura que passa el temps, per tant, donen sentit a la vida de l’ésser humà i a la societat.
• Integralitat: cada valor és una abstracció íntegra en si mateix.

“Valores humanos”. En: Significados.com. Disponible en: https://www.significados.com/valores-humanos/

 

(2) QUÈ SÓN VALORS SOCIALS?

Els valors socials són un conjunt de valors reconeguts com a part del comportament social que s’espera de les persones que formen part d’una comunitat.
Els valors socials són una classificació dels valors en general, entenent que són una representació de les qualitats i les virtuts que posseeixen i representen a una persona, fet o objecte.
També, es pot dir que els valors socials pretenen aconseguir i mantenir l’equilibri en les conductes dels individus. Tot i això, a vegades els valors poden generar contravalors a partir de la seva interpretació.
Per exemple, quan en un grup d’amics es practica el valor del respecte, se sap que entre ells no es generaran insults o maltractaments més enllà dels desacords per una raó o altra. Això és possible gràcies al fet que s’anteposa l’amistat a qualsevol malentès o discussió.
La importància dels valors socials radica en el fet que enforteixen les relacions humanes, per la qual cosa es reconeix la necessitat de posar en pràctica el respecte, l’amistat, la justícia, la llibertat, l’amor, l’honestedat, la tolerància i altres valors, amb la finalitat de procurar un millor futur.
És important ressaltar que els valors socials poden ajustar-se o reorganitzar-se al llarg del temps, i a mesura que les necessitats de la societat i dels individus es modifiquen.
Per tant, no existeix un ordre estricte de quins són els valors socials més importants. En l’actualitat, pot ser el respecte, però en un futur pot ser la llibertat.
D’aquí que els valors socials es considerin com a transcendentals, ja que intervenen en la forma d’actuar individual o social de les persones a fi d’aconseguir millors condicions de vida.
Cap valor social actua de manera independent perquè, en conjunt, formen una cadena de valors que, en repetir-se una vegada i una altra, forgen resultats positius.

Exemples de valors socials

Existeixen diversos valors que es poden considerar com a valors socials. No obstant això, és important exposar quins són els principals valors socials i els seus exemples.

Respecte

El respecte és un valor summament benvolgut per les persones. És important, abans que res, respectar-se a un mateix i respectar els altres. És una manera de reconèixer que tots els individus som importants més enllà de les diferències que existeixin entre nosaltres.
Per exemple, escoltar amb atenció l’opinió d’un company, encara que no comparteixi les mateixes idees, és sinònim de respecte.

Justícia

Posar en pràctica la justícia pot resultar una tasca difícil, sobretot perquè es tracta de respectar i resguardar, de manera equilibrada, els drets i els deures dels individus en la societat.
Per exemple, quan una persona estafa a una altra a través de la venda d’un vehicle amb problemes mecànics ocults, aquesta ha de ser penalitzada segons el que s’estableix en la llei per haver ocasionat danys i haver enganyat al comprador.

Amor

Estimar-se com a individu i estimar els qui ens envolten és un valor que genera felicitat i confort. Estimar és respectar i acceptar els altres com són, reconèixer la seva llibertat de pensament i acció. També implica donar suport sense demanar res a canvi.
Per exemple, és amor quan acceptem un amic tal com és i més enllà de les diferències que puguin existir entre tots dos, perquè no el jutgem, al contrari, l’ajudem a superar-se i ser cada dia millor.

Llibertat

La llibertat es refereix a ser lliures d’expressar els nostres sentiments, de ser la persona que desitgem però sense fer mal als que ens envolten. Llibertat de ser i fer allò que és desitjat. Tot i això, en actuar de manera incorrecta, la llei pot limitar la llibertat d’un individu.
Per exemple, les persones són lliures d’entrar a una botiga i veure l’exposició d’objectes, els quals poden tocar i comparar amb uns altres, però no són lliures de prendre el que volen sense pagar el seu valor monetari. En cas de fer-ho, estaríem cometent un delicte i incomplint la llei, la pena de la qual pot privar-nos de llibertat.

Tolerància

La tolerància es refereix a acceptar que tots som éssers únics amb fortaleses i febleses. Per tant, les diferències sempre existiran i l’important és reconèixer-les i saber respectar-les.
Per exemple, les opinions sobre els resultats d’un partit de futbol poden ser molt diferents per als espectadors. Tot i això, la persona tolerant sap escoltar i compartir la seva opinió sense generar discussions ni sobreposar la seva paraula davant els altres.

Morales, Adriana (14/11/2019). “Valores sociales”. En: Significados.com. Disponible en: https://www.significados.com/valores-sociales/

 

(3) QUÈ SÓN VALORS CULTURALS?

Els valors culturals són aquells que representen un conjunt de creences, llengües, costums, tradicions i relacions que identifiquen a una societat o grup de persones.
El patrimoni cultural d’una societat, comunitat o ètnia està recopilat en els valors culturals, per això, són diferents i exclusius en cada grup social.
Així mateix, els valors culturals possibiliten establir la identitat cultural de les persones, els seus hàbits, actituds i característiques socials.
Per aquesta raó, els valors culturals es poden diferenciar entre les diverses comunitats, més enllà que existeixi una sèrie de valors humans i socials compartits.
En aquest cas preval la importància dels béns materials i immaterials que conformen els valors culturals. Per exemple, respectar un símbol nacional, demostrar admiració a un personatge il·lustre de la història, la cura dels parcs nacionals, el respecte a les ètnies indígenes, entre altres.
Els valors culturals permeten que les persones s’identifiquin amb un grup social, generin sentit de pertinença i arrelament als costums que els van ser ensenyats al llarg de la seva vida.

Valors i cultura

És important recordar que els valors són les qualitats, característiques i principis que es consideren positius perquè les persones posin en pràctica i demostrin el millor de la seva manera de ser.
D’altra banda, el significat de cultura engloba tots aquells coneixements, creences, tradicions, gastronomies, expressions artístiques, literàries i hàbits que identifiquen un grup de persones que pertanyen a una regió o país.
En unificar tots dos significats, s’obté el terme “valors culturals”, que exposa l’ampli sentit de pertinença que els individus senten cap als seus costums, qualitats i forma de vida.
Els valors culturals fomenten l’arrelament que els individus posseeixen pels seus costums i tradicions. Formen part d’un llegat que es transmet d’una generació a una altra amb el pas del temps.
Tot i això, els valors culturals poden canviar de connotació o importància a partir dels canvis socials i culturals que es vagin succeint. Per això, són abstractes i canviants en el temps.

Importància dels valors culturals

La importància dels valors culturals radica a generar en les persones major caràcter d’integritat i responsabilitat, així com de sentit de pertinença a les seves arrels i cultura.
Quan les persones fomenten aquests valors en els altres integrants d’una societat, estan obrint les portes a l’enteniment i acceptació de les diferències respecte a altres persones.
La tolerància, el respecte, la igualtat, la llibertat de culte, entre altres, són alguns exemples dels valors culturals que es practiquen.

Exemples de valors culturals

Existeixen molts exemples de valors culturals. Tot i això, se n’anomenen alguns amb la finalitat d’exposar millor la seva importància i proximitat amb les activitats diàries.
Tradicions
Les tradicions formen part fonamental dels valors culturals, per això mantenir les seves pràctiques heretades és un exemple de valor i respecte als orígens propis de cada persona.
Religió
Existeix una àmplia diversitat d’expressions d’espiritualitat i pràctiques rituals o de fe que han estat esteses arreu del món, i que identifiquen les persones amb un grup social en particular. S’ha de respectar la religió que practiquen els qui ens envolten.
Justícia
Les societats han de comptar amb una sèrie de normatives i reglaments que estableixin els actes que es consideren ètics i correctes davant aquells que no ho són. Tots els ciutadans posseeixen els mateixos drets i deures davant la llei. La justícia és un valor que respon a la necessitat de mantenir i propiciar l’ordre social.
Salutació amb petó
Moltes societats tenen per tradició cultural incloure un, dos o més petons en saludar i acomiadar a les persones. És un acte que indica afecte, estimació i amistat. Tot i això, no és considerat valor cultural en moltes altres societats.
Generositat
La generositat és un valor cultural que s’ha transmès a través del temps, permet que les persones es donin l’oportunitat d’ajudar els altres i de tractar d’entendre les seves situacions. És un acte de donar suport sense esperar res a canvi i implica respecte i solidaritat.
Puntualitat
La puntualitat és un sinònim de respecte i de responsabilitat. En moltes societats ser impuntual està mal vist, és considerat una falta de respecte i serietat davant un compromís.
Identitat nacional
La identitat nacional té a veure amb el sentit de pertinença que sent i conrea un individu cap a un lloc i una societat. Així mateix, es refereix a la possibilitat de tenir una nacionalitat i un conjunt de costums compartits.

Morales, Adriana (21/05/2019). “Valores culturales”. En: Significados.com. Disponible en: https://www.significados.com/valores-culturales/

 

(4) QUÈ SÓN VALORS FAMILIARS?

Els valors familiars són el conjunt de creences, principis, costums, relacions respectuoses i demostracions d’afecte que es transmeten per mitjà de les generacions.
La família és la base de tota societat. Els primers valors morals, personals i socials s’aprenen a la llar a través dels ensenyaments que els pares transmeten als seus fills i que al seu torn van ser ensenyats pels seus avis, germans, oncles i altres familiars o éssers estimats.
Els valors familiars enforteixen els llaços d’unió, respecte i confiança.
Cuidar un de l’altre, respectar a les persones grans, col·laborar amb les labors de la llar, ser bondadosos i honestos, fa que les persones actuïn com a bons ciutadans en cadascun dels grups socials dels quals formen part.
Per exemple, a l’escola durant les activitats esportives i culturals, o en la comunitat on viuen, són espais on es reflecteixen i es posen en pràctica els valors familiars.
En termes generals s’entén que els valors familiars són tots aquells que es consideren acceptables davant la societat.
Tot i això, en alguns casos i per diverses raons, existeixen famílies els valors de les quals són negatius o mals exemples.
Per exemple, en les famílies que impera la banalitat, l’egocentrisme o el sentit de superioritat, estan ensenyant i transmetent valors que conviden a les persones a actuar de manera incorrecta en la societat.
És important que les famílies tinguin ben definits els valors sobre els quals es basen, ja que, a la vegada, aquests seran transmesos als seus descendents.
Tenir valors consistents forma part de la construcció de la família, de la seva unitat i la confiança entre tots els seus integrants.

Els valors familiars més importants

Existeix una llarga llista de valors que es posen en pràctica i es transmeten de generació en generació en cada família. Tot i això, n’hi ha uns que destaquen per la seva importància i necessitat en la societat.

Respecte
El respecte és un valor que es troba en tots els espais en els quals es desembolupa l’individu. És important respectar-se a si mateix com a persona perquè els altres ens respectin.
Així mateix, s’ha de respectar i valorar les opinions i sentiments dels integrants de la família.
Pertinença
Es refereix al sentit de pertinença, el fet que tots els integrants d’una família s’han de sentir i reconèixer com a part important d’aquesta. La pertinença també indica unitat i respecte.
Perdó
El perdó és un valor molt important. Les persones som éssers individuals que manegem de maneres diferents els nostres sentiments. Alguns perdonen més ràpid que uns altres.
És un valor que s’ha de posar en pràctica per difícil que resulti. Per exemple, perdonar a un germà per haver danyat algun objecte personal sense intenció.
Compromís
És un valor que s’ha d’ensenyar des de primerenca edat. El compromís significa responsabilitat. Les persones que assumeixen compromisos donen la seva paraula que sí que compliran amb allò promès i amb els seus deures. Per exemple, el compromís d’educar els fills a casa, donar-los amor i bons exemples.
Gratitud
Es refereix al reconeixement de com d’important és una persona, sentiment o esforç. És una manera d’agrair el que un altre pot fer per nosaltres. Fer una abraçada com a gest d’agraïment a un germà, pare o mare quan ens ajuden a realitzar alguna cosa és un exemple de gratitud.
Paciència
La paciència és la voluntat de canalitzar la impulsivitat de resposta en aquells moments menys agradables i de gran molèstia o nerviosisme. La calma i la paciència ajuden a centrar els pensaments abans d’actuar o parlar.
Per exemple, enmig d’una situació de molèstia, abans de respondre de manera impulsiva, és recomanable analitzar el que succeeix i buscar la millor solució.
Tradicions
Les tradicions familiars són les que diferencien unes famílies de les altres. Cada família és particular i té els seus propis codis. Les tradicions formen part d’aquest compartir i permeten guardar els millors records familiars compartint moments únics com un aniversari, un nadal, entre altres.
Comunicació
La comunicació forma part del respecte i de dir les coses a temps i de manera educada. Evitar mals entesos i buscar les millors solucions als problemes. La comunicació ha de ser constant, clara i respectuosa.
Autoestima
L’autoestima és la visió que cada persona té de si mateixa. És important que les persones s’acceptin com són i es valorin pel que són.
Això forma part de la construcció d’una personalitat forta i de les capacitats de reconèixer quines són les fortaleses i febleses que té cada individu.
En els nuclis familiars és on es desenvolupa i fomenta l’autoestima des de primerenca edat.
Humilitat
És important que en les llars es faci èmfasis en el fet que totes les persones som iguals, és a dir, ningú val més o menys que un altre.
Una actitud de vida humil permetrà que les persones es valorin més a si mateixes i als altres reconeixent les fortaleses i febleses de cadascú.

“Valores familiares”. En: Significados.com. Disponible en: https://www.significados.com/valores-familiares/

(5) QUÈ SÓN VALORS RELIGIOSOS?

Els valors religiosos són aquells que representen els principis i les conductes adoptades per les persones segons la religió o dogma que professen.
Són valors que apareixen descrits en llibres religiosos o textos sagrats, i que han estat transmesos a través de la història de l’home d’una generació a una altra. No són valors imposats per la societat.
Els valors religiosos s’assemblen als valors ètics i a tots aquells que es consideren socialment correctes, com el respecte i l’honestedat, que són ensenyats en la llar, l’escola i la societat en general.
Els valors religiosos són particulars perquè procuren que les persones modifiquin les seves conductes davant sentiments de rancúnia, maldat, enveja, egoisme o altres sentiments negatius que no donen suport a la conciliació, la bondat, l’amor i el respecte.
És a dir, són valors que inciten als individus i a la societat en general a actuar de manera correcta, sense fer o provocar danys al proïsme.
Els que prediquen una religió parteixen de l’origen de l’home i de les bones actituds que uneixen els éssers humans, a fi d’actuar correctament des de l’ensenyament de la fe i dels impulsos que dicten la raó i el cor.
També cal destacar que no és necessari practicar una fe de manera fanàtica perquè una persona practiqui uns certs valors religiosos, ja que, molts individus posseeixen un conjunt de valors sustentables sobre els quals actuen i porten una vida espiritual de bé.
Per això, la importància dels valors religiosos radica en com se sent internament cada individu i en com tracta al proïsme.
Així mateix, és important reconèixer que existeixen altres creences que, fins i tot, determinen part de la cultura de molts individus.
Per tant, els valors religiosos no sols intervenen en les nostres conductes, sinó que també s’encarreguen de transmetre els nostres orígens i estil de vida a les generacions futures.

Valors religiosos més importants

Existeix una llarga llista de valors religiosos que es poden anomenar. Tot i això, es presenten a continuació aquells valors que es consideren fonamentals en qualsevol fe i creença, ja que són presents en tots aquells que practiquen una religió.
Amor
L’amor és un valor que es transmet a través d’accions i sentiments desinteressats cap a algú.
És un valor que crea vincles i llaços emocionals importants. Estimar la família, els amics, els animals, entre altres. També implica la cura i culte per l’amor propi.
Caritat
La caritat és una virtut molt important, es refereix a estimar a Déu sobre qualsevol cosa. És un valor que convida a fer el bé i ser fraternal. És un valor que genera pau, misericòrdia, amor i generositat. Les persones caritatives presten el seu suport cada vegada que algú necessita ajuda per a superar alguna dificultat o problema.
Misericòrdia
La misericòrdia es refereix a la disposició que tenen les persones per a compadir-se de la situació d’un altre davant el sofriment o la pena. Les persones misericordioses són les que presten ajuda i conviden a la reconciliació i al perdó.
Obediència
Es refereix a la capacitat i actitud que cada individu posseeix per a acatar amb respecte i responsabilitat la voluntat d’altres persones que, en general, posseeixen el comandament o control sobre alguna cosa.
Per exemple, obeir als pares quan prenen una decisió respecte a un tema familiar.
Compassió
La compassió és la capacitat que tenen les persones per a connectar-les amb el que l’altre individu està experimentant. És l’impuls d’actuar i prestar ajuda davant les necessitats dels altres.
Bondat
És l’actitud de respondre i actuar fent el bé. Les persones bondadoses procuren aconseguir el benestar per al proïsme a través de bones accions a fi d’alleugerir dolors, tristeses o penes. Els bondadosos ajuden els altres sense esperar res a canvi.

“Valores religiosos”. En: Significados.com. Disponible en: https://www.significats.com/valors-religiosos/

 

(6) QUÈ SÓN VALORS ÈTICS?

Els valors ètics són guies de comportament que regulen la conducta d’un individu. En primer lloc, l’ètica és la branca de la filosofia que estudia el que és moral i realitza una anàlisi del sistema moral per a ser aplicat en l’àmbit individual i social.
Entre els valors ètics més rellevants es poden esmentar: justícia, llibertat, respecte, responsabilitat, integritat, lleialtat, honestedat, equitat, entre altres.
Els valors ètics s’adquireixen durant el desenvolupament individual de cada ésser humà amb l’experiència en l’entorn familiar, social, escolar i, fins i tot, a través dels mitjans de comunicació.
Els valors ètics demostren la personalitat de l’individu, una imatge positiva o negativa, a conseqüència de la seva conducta. Així mateix, es poden apreciar les conviccions, els sentiments i els interessos que la persona posseeix.
Per exemple, l’individu que lluita per la justícia i la llibertat, valors considerats com a positius, són el reflex d’una persona justa. Però, en el cas contrari, s’observa un ésser humà apàtic davant aquests valors i que dona cert suport a les injustícies.
Per tant, els valors ètics permeten regular la conducta de l’individu per a aconseguir el benestar col·lectiu i una convivència harmoniosa i pacífica en la societat.

Valors ètics relatius

Els valors ètics poden ser relatius en virtut del punt de vista que posseeixi cada individu.
Per exemple, per a una persona és sinònim de responsabilitat arribar puntual al seu lloc de treball. Tot i això, per a un altre aquesta situació no és considerada com una cosa rellevant, per la qual cosa pot arribar amb retard al seu lloc de treball i no sentir-se irresponsable.
Per tant, s’ha d’esmentar que són moltes les persones que no comparteixen opinions ni respecten els diferents punts de vista d’uns altres. És a dir, una cosa que per a alguns és una actitud ètica o positiva, necessàriament, no ho és per a uns altres.

Valors ètics absoluts

Els valors ètics també poden ser absoluts en virtut del que és considerat com un hàbit o costum practicat per tota la societat. No són subjectius i el seu sentit roman invariable més enllà de les experiències personals o col·lectives.
És a dir, en termes generals i més enllà de les diferències culturals existents entre les persones, tots som capaços de reconèixer què és la solidaritat o el respecte, així com d’identificar aquells actes considerats com a bons o dolents.
Per exemple, tots els individus saben o reconeixen què és la cordialitat més enllà que la posin en pràctica o no amb els qui estan al seu voltant.

Judici ètic

D’altra banda, cal esmentar que l’ésser humà viu en un constant judici ètic, la qual cosa es refereix a raonar i determinar quina acció, conducta o actitud és la més encertada en un moment determinat, en funció de les normes i valors imposats per la societat.
Quan l’individu es troba enfront d’un judici ètic és important comprendre el problema ètic, buscar la millor solució que no perjudiqui altres individus i reflexionar perquè va ser la millor solució davant d’aquesta situació.

(7) Valors ètics i morals

Els valors ètics també inclouen els valors morals que són aquells que permeten diferenciar el que és bo del que és dolent, i el just i injust d’una situació o circumstància determinada.
El judici moral és l’acte mental que permet a l’individu determinar la seva actitud respecte al que és correcte i incorrecte.

Valors ètics i humans

Els valors humans són les propietats, les qualitats o les característiques que posseeix un individu. Així mateix, aquests valors són universals i dinàmics, es comparteixen en totes les cultures, i determinen les pautes i les normes d’una conducta coherent, per això es relacionen amb els valors ètics.

“Valores éticos”. En: Significados.com. Disponible en: https://www.significados.com/valores-eticos/

 

(8) 10 IMATGES I EXEMPLES PER A ENTENDRE EL CONCEPTE DE RESPECTE

Les persones respectuoses destaquen per la seva actitud i manera d’actuar. El respecte és un dels valors més importants que existeix en diverses cultures perquè permet la interacció social, així com acceptar les diferències i necessitats dels que ens envolten.
El respecte ha de ser un acte recíproc entre els individus i una postura de tolerància. Escoltar i compartir idees, sentiments o acords, és una manera d’apreciar, acatar i considerar a l’altra persona o entorn.

Respecte a un mateix

Perquè els altres ens respectin com a persones, primer hem de respectar-nos a nosaltres mateixos com a individus, i acceptar i respectar les nostres creences, diferències i valors sota els quals actuem cada dia en l’entorn que ens envolta.

Respecte al proïsme

La diversitat de pensament i de cultures no ha de ser una barrera entre els individus, tots hem de respectar-nos i comprendre que tenim drets i deures que ens identifiquen com a ciutadans per igual.

Respecte a la família

La família és una de les organitzacions més importants de tota societat perquè compleix amb la funció d’ensenyar i fonamentar els valors humans.
Per tant, s’ha de respectar a tots els integrants de la família, escoltar amb atenció els consells dels grans, ser agraïts i atents amb cadascun dels nostres pares, avis, germans, oncles i altres familiars.

Respecte a la natura

 

Els éssers vius (humans, animals, plantes) formem una cadena en la qual totes les parts es troben engranades perquè existeixi la vida al planeta Terra.
En conseqüència, els éssers humans hem d’actuar i fer un ús sostenible dels recursos naturals a fi de disminuir els efectes negatius dels nostres actes a la resta dels éssers vius, dels quals depenem per a sobreviure.

Respecte a la vida

Totes les persones hem de respectar i cuidar les diferents formes de vida tant humana com natural que existeixen. Atemptar o posar en perill la vida d’altres éssers és un acte greu de manca de respecte.

Respecte a la gent gran

Les persones més grans han de ser tractades amb respecte i amabilitat, és un gest d’educació, i fins i tot d’afecte, cap a aquestes persones que en moltes ocasions necessiten ajuda o companyia.

Respecte als nens

 

Les persones adultes han de resguardar la cura i educació dels més petits de la casa. La infància és una etapa de l’ésser humà que ha de ser respectada en cada nen, forma part del creixement personal i fonamenta les bases de la persona que serà en l’etapa adulta.

Respecte a la diversitat

 

S’ha de fonamentar entre les persones el respecte a la diversitat de pensament, d’opinions, de creences religioses, d’orientacions polítiques, entre moltes altres accions que ens diferencien com a individus i societats sense deixar de respectar o devaluar als altres.

Respecte a la llibertat

Totes les persones tenen el dret d’actuar i expressar lliurement els seus sentiments i opinions, sempre que es respectin els que els envolten i l’entorn on es troben.

Respecte polític

En cada país existeixen nombroses organitzacions polítiques que es diferencien les unes de les altres pels seus fonaments ètics, morals i polítics. És a dir, existeixen diverses orientacions polítiques entre els ciutadans, les quals s’han de respectar més enllà que entre les persones no es comparteixin postures ni opinions.

“10 imágenes y ejemplos para entender el concepto de respeto”. En: Significados.com. Disponible en: https://www.significados.com/10-imagenes-y-ejemplos-para-entender-el-concepto-de-respeto/

 

(9) QUÈ ÉS L’AMOR?

L’amor és un sentiment d’afecte universal que es té cap a una persona, animal o cosa.
Amor també fa referència a un sentiment d’atracció emocional i sexual que es té cap a una persona amb la qual es desitja tenir una relació o convivència sota el mateix sostre.
L’amor és expressat a través d’accions, missatges d’amor, declaracions d’amor i poemes d’amor.
L’amor és representat simbòlicament a través d’un cor o la figura de Cupido amb arc i fletxa. Per exemple, un cor travessat per la fletxa de Cupido simbolitza l’amor romàntic; en canvi, un cor trencat representa el desamor.
El terme amor pot tenir, a més, altres significats, depenent de la manera en que sigui emprat. És, entre altres, la cura i grat amb el qual es realitza una cosa, per exemple: “Jo organitzo la teva festa amb molt d’amor”.
La paraula amor és també emprada com a adjectiu quan s’indica que una persona és encantadora, agradable o simpàtica: “la Rosa és un amor de persona”.

Amor com a valor
L’amor és un dels valors més importants. És la força que ens impulsa per a fer les coses bé, per això és considerat un valor que té molt clara la diferència entre el bé i el mal.
L’amor és un sentiment moral, perquè ens indueix a actuar bé en la nostra vida i amb les persones que estimem. A més, ens porta a tenir una vida plena de pau, tranquil·litat i alegria, i, en conseqüència, de benestar amb nosaltres mateixos.

Amor platònic
L’amor platònic és conegut popularment com aquell amor impossible o no correspost, que perdura com un ideal o fantasia. Tot això és deu al fet que Plató sostenia que l’amor estava basat en la virtut, que era perfecte i no existia en el món real, per tant era ideal i inassolible.

Amor veritable
Es diu amor veritable al sentiment d’afecte i compromís genuí que una persona sent per una altra. És un concepte idealitzat de l’amor, molt propi del romanticisme, segons el qual hi ha un amor pur i total al qual tots aspirem arribar amb la nostra parella, que és l’amor veritable.

Amor a primera vista
Es parla de l’amor a primera vista com un enamorament que ocorre de manera immediata entre dues persones. Això passa perquè les persones identifiquen en l’altre a la parella idealitzada, és a dir, un conjunt d’estereotips que associem amb el company ideal de vida.
Molts opinen que l’amor a primera vista és un mite, que només hi ha una atracció momentània, però que l’amor com a tal es construeix solament amb els anys.

Amor clandestí
Es designa com amor clandestí aquell en què dues persones, per diferents raons o circumstàncies, tenen prohibit estar juntes. Tot i això, s’obstinen a viure la seva relació d’amagat. Un exemple d’amor clandestí va ser el de Romeu i Julieta, les famílies enemistades dels quals els impedien estar junts.

Amor a distància
L’amor a distància és aquell que existeix entre dues persones que, encara que mantenen una relació de parella, circumstancialment estan vivint en llocs diferents. És un tipus de relació que sempre ha existit, però que s’ha tornat bastant comuna en aquests temps, gràcies a l’evolució de les telecomunicacions.

Amor incondicional
Com a amor incondicional es denomina aquell en què la persona realitza un lliurament total sense esperar res a canvi. Exemples d’amor incondicional ho són, per als religiosos, l’amor cap a Déu, però també podem referir l’amor d’un pare o d’una mare cap a un fill. Són formes d’amor que són considerades úniques i especials.

Amor filial
Es parla d’amor filial en referència a aquell que existeix de fills a pares. És una forma d’amor en la qual existeix jerarquia per part del pare basada en autoritat, respecte i protecció. El fill estima el seu pare, però entén que ha d’obeir-lo, perquè és la persona que l’educa i el protegeix.

Amor fraternal
L’amor fraternal és aquell que professem cap als germans, però que és extensiu cap a aquells que no són germans de sang, però als que sentim com a tals. És una relació on priva la igualtat i l’amor recíproc. És una de les formes d’amor més importants en la vida, perquè una vegada que els nostres pares no hi siguin, les persones més pròximes que tindrem seran els germans.

Amor propi
Es parla d’amor propi en referència a l’acceptació, el respecte, les percepcions, el valor, els pensaments positius i les consideracions que tenim cap a nosaltres mateixos. És un sentiment que hem de ser capaços de reconèixer i que els que ens envolten han de poder apreciar.

Dia de l’Amor i l’Amistat
El Dia de l’Amor i l’Amistat, també conegut com a Sant Valentí, se celebra el 14 de febrer. És una data en la qual les persones demostren l’amor a la seva parella o expressen el seu afecte cap als seus amics. S’organitzen sopars, sortides romàntiques, viatges o festes per a celebrar-ho.

Amor a Déu
L’amor a Déu és una actitud en la qual la ment, el cor i l’ànima estan alineats amb el fi de que els nostres actes compleixin la voluntat de Déu. És a dir, el nostre esperit i accions reflecteixen aquest amor que sentim per Déu, el proïsme i per nosaltres.
L’amor a Déu també implica una postura de reflexió i compromís sincera que es pot demostrar a través de l’oració, la comunió i la confessió dels nostres pecats.

“Amor”. En: Significados.com. Disponible en: https://www.significados.com/amor/

(10) QUÈ ÉS LA LLIBERTAT?

Llibertat és la facultat o capacitat de l’ésser humà d’actuar segons els seus valors, criteris, raó i voluntat.
Llibertat és també l’estat o la condició en què es troba un individu que no està en condició de presoner, coaccionat o sotmès al que li ordeni una altra persona.
Així mateix, s’utilitza la paraula llibertat per a referir-se a la facultat que tenen els ciutadans d’un país per a actuar o no segons la seva voluntat i el que s’estableix en la llei.
D’altra banda, el significat de llibertat també es relaciona amb els termes “confiança” i “franquesa”, especialment en la seva forma plural significa agosarada familiaritat.
Llibertat pot indicar també una falta d’obligació. No obstant això, cal destacar que la llibertat no es refereix a fer allò que ens agradi de manera inconscient i egoista, sinó a fer el que cal pel benestar propi i comú.

El valor de la llibertat

La llibertat és un valor ampli que es troba entre els valors socials, humans, religiosos i democràtics. D’aquí que la llibertat com a valor formi part de diverses àrees d’estudi i anàlisi com la filosofia, la religió, l’ètica o la moral, entre altres.
Tan important és donar suport, assegurar i limitar la llibertat de cada individu, que per això forma part dels drets humans que són inalienables, i el dret del qual es veu limitat quan afecta la llibertat de l’altre.
Sentir-se lliure forma part de la naturalesa humana, més enllà que no existeixi una llibertat absoluta, ja que les persones es veuen condicionades per les seves pròpies capacitats i l’entorn.
La llibertat com a valor s’ha d’exercir, des de la individualitat de cada persona, amb respecte i responsabilitat moral. La llibertat no es tracta de dur a terme qualsevol acció sense importar les seves conseqüències en l’entorn. La llibertat es refereix a saber fer ús de les habilitats que cadascú posseeixi.
Malgrat que es tracta d’una de les característiques i drets fonamentals de l’ésser humà, la llibertat en molts casos es veu condicionada per factors externs que impedeixen la realització de la persona.

Llibertat d’expressió

La llibertat d’expressió és un dret fonamental de l’ésser humà consistent en la capacitat de difusió lliure de la informació i idees per diferents mitjans.
En alguns casos, la llibertat d’expressió es veu condicionada per determinats factors com la prohibició per a difondre un cert tipus de continguts en determinats contextos.
Per exemple, existeix una sèrie de continguts difosos per diverses cadenes de televisió que formen part del conegut “horari infantil”. En molts països està prohibida durant la presentació d’aquesta programació l’apologia de la violència o la incitació a l’odi, la qual cosa, fins i tot, està penalitzada per la llei.
No obstant això, en diferents països aquest dret no existeix i la difusió de determinada informació o opinió està fortament controlada i, a vegades, castigada per llei, especialment als països no democràtics.
La llibertat d’expressió forma part de la Declaració Universal dels Drets Humans, en l’article 19. La llibertat de premsa o llibertat d’impremta és una forma de llibertat d’expressió.

Llibertat de culte

La llibertat de culte o llibertat religiosa es refereix a la capacitat i criteri que posseeix cada individu per a triar i ser part o no d’una pràctica religiosa, fins i tot, de ser incrèdul sense que sigui vist com una falta de respecte o crim.
La llibertat de culte també està establerta en la Declaració dels Drets Humans, en el seu article 18. Tot i això, a cada país existeix una legislació en la qual s’estableix de quina manera es permet o limita la seva expressió.

“Libertad”. En: Significados.com. Disponible en: https://www.significados.com/libertad/

 

(11) QUÈ ÉS LA JUSTÍCIA?

La justícia és un conjunt de valors essencials sobre els quals ha de basar-se una societat i l’Estat. Aquests valors són el respecte, l’equitat, la igualtat i la llibertat.
En un sentit formal, la justícia és el conjunt de normes codificades que l’Estat, a través dels organismes competents, dicta, fa complir i sanciona quan no són respectades, suprimint l’acció o inacció que va generar l’afectació del bé comú.

Tipus de justícia

Existeixen quatre enfocaments o maneres d’aplicar la justícia:

Justícia distributiva

Es basa en la distribució equitativa de la riquesa o recursos, de tal manera que tots els ciutadans es vegin beneficiats.
Es tracta d’una manera d’administrar la justícia que prové del pensament aristotèlic i l’aplicació del qual ha resultat controvertida a la pràctica, atès que no hi ha unanimitat sobre els criteris que s’han de considerar perquè aquesta distribució sigui de profit per a tots els involucrats.
Per a alguns autors, ha de privar l’equitat (que cada persona obtingui la riquesa que mereix segons el seu esforç). En altres casos, preval el concepte d’igualtat (totes les persones han d’obtenir la mateixa quantitat), mentre que altres autors creuen que la riquesa ha de distribuir-se en major quantia en els casos de major necessitat.

Justícia restaurativa

Aquest tipus de justícia es concentra en el benestar de la víctima més que en el càstig del culpable. En aquest sentit, el que es busca és reparar de manera material o simbòlica el mal causat.
Segons aquest enfocament, víctima i culpable han d’involucrar-se en la cerca de justícia. Per a això, el culpable ha d’entendre i reconèixer el mal que ha causat.
Un exemple de justícia restaurativa són els Programes de Reconciliació Víctima i Ofensor (Victim-Offender Reconciliation Programs), establerts en comunitats dels Estats Units i el Canadà en els quals les parts involucrades es reuneixen, parlen sobre allò succeït i la manera com els va afectar, i acorden la manera de restaurar el mal causat.

Justícia processal

Aquest tipus de justícia estableix normes i regles que han de ser respectades per totes les persones per igual, i estableix sancions de diversa índole en cas que els ciutadans incorrin en falta.
Per a exercir aquest tipus de justícia és necessari tenir un criteri imparcial, mentre que per a ser processat per ella es requereix la representació d’un expert en la matèria, és a dir, un advocat.
L’administració de la justícia processal es duu a terme en els tribunals i en els organismes creats per l’Estat amb aquesta finalitat.

Justícia retributiva

La justícia retributiva estableix que cada persona ha de ser tractada de la mateixa manera amb què tracta els  altres, per tant, en incórrer en una falta ha de ser castigada. El que s’espera d’aquesta mena de justícia és que l’efecte retroactiu persuadeixi a altres persones d’incórrer en delictes.
Un exemple de justícia retributiva serien les violacions als drets humans, en els quals si bé no sempre els perpetradors reben el càstig de manera immediata, eventualment són castigats per la justícia local o per organismes internacionals.

Justícia social

El terme “justícia social” no té un origen clar, però se sap que va començar a implementar-se en el segle XVIII a Europa per a referir-se a les normes que havien de complir-se a fi de mantenir l’ordre social.
En aquest sentit, part de les obligacions d’un monarca eren disposar quines serien les lleis o regles que permetessin la convivència i les seves respectives sancions en cas de ser violentades.
Tot i això, el terme va adquirir noves connotacions a finals del segle XIX amb el sorgiment de la Revolució Industrial, el consegüent capitalisme i les noves dinàmiques econòmiques i socials. Aleshores, el moviment socialista britànic s’encarregaria d’adoptar el concepte per a proposar una repartició equilibrada dels béns dins d’una societat, la qual cosa recorda a la visió aristotèlica de la justícia distributiva.
El 1919, en acabar la Primera Guerra Mundial, l’Organització Mundial del Treball va incorporar aquesta noció en el primer article de la seva constitució, expressant que només és possible la pau permanent si està basada en la justícia social.
El 1931, l’Església Catòlica esmenta per primera vegada el terme en la seva Doctrina Social, utilitzada pel Papa Pius XI, qui va expressar que la justícia social havia de ser aplicada de tal manera que reduís la bretxa entre els acabalats i els més pobres.
D’altra banda, l’any 2007 l’Organització de les Nacions Unides va proclamar el dia 20 de febrer de cada any com a Dia Mundial de la Justícia Social.

Justícia com a valor

La justícia com a valor és el principi moral de cada individu que decideix viure donant a cadascú el que li correspon o pertany. La justícia forma part dels valors socials, morals i democràtics, d’aquí deriva la seva importància.
La justícia és una virtut que tots els individus han de posar en pràctica de manera coherent i en la cerca tant del bé propi com de la societat.
El que s’espera és que cada individu respecti les normes socials establertes i contribueixi al manteniment d’un entorn harmònic. I davant una situació d’injustícia, l’ideal és que cada persona actuï amb rectitud i imparcialitat.
Per a aconseguir això, és necessari que la justícia sigui un valor inculcat per la família, reforçat per les institucions educatives, respectat i emparat per l’Estat i les seves institucions i dut a la pràctica per la societat.

Justícia divina

La justícia divina és aquella que és aplicada per Déu, en funció del compliment d’unes certes normes o doctrines. En el Cristianisme, aquestes regles estan recollides en Els deu manaments, una mena de decàleg en el qual es dicten les pautes de comportament que han de seguir els éssers humans per a portar una convivència harmoniosa.
L’incompliment dels manaments, des del punt de vista cristià, comporta una sanció o càstig diví, mentre que el seu compliment fa merèixer la salvació i l’empara de Déu.
La màxima expressió de la justícia divina és el Judici Final, que fa referència a l’esdeveniment en el qual tots els éssers humans seran jutjats pels actes que han comès a la Terra, i des d’on seran enviats a patir càstig etern o seran rebuts en el regne celestial, segons hagi estat el seu comportament.
Per la seva part, en l’Hinduisme la justícia divina està associada al concepte del karma, una llei que és executada en cada ésser humà segons les seves accions. És una mena de justícia retributiva en la qual cada acció té una conseqüència, per la qual cosa l’ideal és procurar obrar bé segons els principis d’aquesta doctrina religiosa, per a evitar que les conseqüències siguin negatives i afectin la vida present o futura, representada en el concepte de la reencarnació.

Justícia en la filosofia

Al llarg de la història, molts filòsofs s’han ocupat de definir el concepte de justícia. Ja des de l’Antiga Grècia, Plató deia que l’individu havia de sortir de la foscor, de la caverna del desconeixement, ja que la persona es fa justa en la mateixa mesura en què posseeix coneixement.
En aquest sentit, l’individu que tingui major coneixement pot ser més just, la qual cosa tradueix la idea que els governants han de tenir amplis coneixements per a saber governar i per a realment fer justícia.
El filòsof Aristòtil definia justícia com donar a cada ciutadà el que li correspon segons les seves necessitats i aportacions en la societat, d’on va partir el principi de la justícia distributiva.
Mentre que per al filòsof il·lustrat Immanuel Kant la justícia d’un Estat ha de vetllar per tres principis fonamentals: la llibertat dels individus, la igualtat entre ells i la independència de cada membre d’una comunitat.
Per la seva part, Hans Kelsen, jurista i filòsof austríac de gran rellevància en el segle XX, indicava que la justícia és un dret natural que preval sobre el dret positiu, ja que si va en contra dels drets fonamentals de l’ésser humà no es pot parlar de justícia.
La justícia és representada amb una figura de dona que porta els ulls embenats, una balança en una mà i una espasa en l’altra.
Els ulls embenats destaquen que la justícia no mira a les persones i és igual per a tots. La balança figura el judici que determinarà posant a cada costat de la balança els arguments i proves presentats. L’espasa expressa que la justícia castigarà amb mà dura als culpables.

“Justicia”. En: Significados.com. Disponible en: https://www.significados.com/justicia/

(12) QUÈ ÉS LA TOLERÀNCIA?

Tolerància es refereix a l’acció i efecte de tolerar. Com a tal, la tolerància es basa en el respecte cap a l’altre o el que és diferent del propi, i pot manifestar-se com un acte d’indulgència davant alguna cosa que no es vol o no es pot impedir, o com el fet de suportar o aguantar a algú o alguna cosa.
La paraula prové del llatí tolerantĭa, que significa “qualitat de qui pot aguantar, suportar o acceptar”.
La tolerància és un valor moral que implica el respecte íntegre cap a l’altre, cap a les seves idees, pràctiques o creences, independentment que xoquin o siguin diferents de les nostres.
En aquest sentit, la tolerància és també el reconeixement de les diferències inherents a la naturalesa humana, a la diversitat de les cultures, les religions o les maneres de ser o d’actuar.
Per això, la tolerància és una actitud fonamental per a la vida en societat. Una persona tolerant pot acceptar opinions o comportaments diferents dels establerts pel seu entorn social o pels seus principis morals. Aquest tipus de tolerància es diu tolerància social.
Per part seva, la tolerància cap als qui professen de manera pública creences o religions diferents de la nostra, o a l’establerta oficialment, es coneix com a tolerància de culte, i està estipulada com a tal per la llei.
El 16 de novembre va ser instituït per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) com el Dia Internacional de la Tolerància. Aquesta és una de les moltes mesures de l’ONU en la lluita contra la intolerància i la no acceptació de la diversitat cultural.

Tolerància zero

L’expressió ‘tolerància zero’ s’utilitza per a definir el grau de tolerància a una determinada llei, procediment o regla, amb la finalitat d’evitar l’acceptació de qualsevol conducta que pogués desviar-se del que s’estableix anteriorment. Per exemple, “tolerància zero per als conductors beguts”.

“Tolerancia”. En: Significados.com. Disponible en: https://www.significados.com/tolerancia/

 

(13) QUÈ ÉS L’EQUITAT?

Es coneix com a equitat a la justícia social per oposició a la lletra del dret positiu. La paraula equitat prové del llatí “equitas”.
Com a tal, l’equitat es caracteritza per l’ús de la imparcialitat per a reconèixer el dret de cadascú, utilitzant l’equivalència per a ser iguals. D’altra banda, l’equitat adapta la regla per a un cas concret amb la finalitat de fer-lo més just.
Grècia és considerada el bressol de la justícia i de l’equitat, ja que no excloïa la llei escrita, només la feia més democràtica, i també va tenir un paper important en el dret romà.
En comptabilitat, l’equitat és un principi fonamental que ha de ser present pel professional al moment d’elaborar estats financers, ja que els mateixos han de representar equitativament els interessos de les parts, sense existir una parcialitat per alguna d’elles.
Finalment, l’equitat és sinònim d’igualtat, equanimitat, justícia, rectitud, equilibri.

Equitat en Dret

L’equitat és una forma justa de l’aplicació del Dret, perquè la norma s’adapta a una situació en la qual està subjecta als criteris d’igualtat i justícia. L’equitat no sols interpreta la llei, sinó que impedeix que l’aplicació de la llei pugui, en alguns casos, perjudicar algunes persones, ja que qualsevol interpretació de la justícia ha d’adreçar-se per allò que sigui just, en la mesura que sigui possible, i complementa la llei omplint els buits trobats en ella.
L’ús de l’equitat ha d’estar preparat d’acord amb el contingut literal de la norma, tenint en compte la moral social vigent, el sistema polític de l’Estat i els principis generals del Dret. L’equitat, en definitiva, completa el que la justícia no aconsegueix, fent que l’aplicació de les lleis no es faci massa rígida, perquè podria perjudicar alguns casos específics en els quals la llei no hi arriba.

Equitat de gènere

Una de les grans lluites que combat cada dia l’home és l’abolició de la discriminació de tots els sexes. Per tant, la tasca fonamental de l’equitat de gènere és oferir a totes les persones, independentment del seu gènere, les mateixes oportunitats i tractaments per a garantir l’accés als seus drets, així com l’ús dels béns i serveis de la comunitat.
D’altra banda, és fonamental impulsar l’equitat de gènere en diferents àmbits, com en l’educació, treball, política, entre altres, amb l’objectiu de donar un tracte just a homes i dones, amb iguals oportunitats de treball, i accessibilitat a l’educació i salut, entre altres.

Equitat social

L’equitat social, com a tal, és l’aplicació dels drets i obligacions de manera justa i equitativa a les persones, independentment de la classe social a la qual pertanyin. Per exemple: oferir educació als individus, sense distinció de sexe, classe social o religió, entre altres.
L’equitat social no pretén eliminar les diferències existents, sinó valorar-les i oferir un tracte equivalent per a superar les desigualtats socials existents en la societat.

Equitat com a valor

L’equitat com a valor humà busca implementar justícia i igualtat d’oportunitats entre homes i dones, respectant les característiques particulars per a donar-li a cadascun el que li correspon o mereix. Per exemple: una mare li donarà més atenció al seu fill petit pel fet que necessita més dedicació que el fill gran.
L’equitat busca establir o instituir una societat justa. Tal com diu Aristòtil, “l’equitat és la Justícia aplicada al cas concret. Moltes vegades la rigorosa aplicació d’una norma als casos que regula pot produir efectes secundaris”.

Dret Romà

L’equitat va tenir un paper fonamental en el desenvolupament del Dret Romà, que es caracteritzava pel formalisme, l’oralitat i la rigidesa, aplicant la igualtat aritmètica en lloc de l’equitat.
El Dret Romà no s’estenia a tots els que vivien en l’imperi, creant una massa d’exclosos que no podien acudir a la justícia. No obstant això, amb la invasió de Grècia pels romans, va haver-hi una sincretització entre les dues cultures, i amb això, a més de la introducció d’una llei escrita, la filosofia grega va influir en el trencament de la rigidesa de la llei, a través del principi d’equitat.

Iniquitat

La iniquitat és una greu injustícia, o pecat. El terme s’utilitza generalment per a designar la transgressió de la Llei, la falta de justícia, la desigualtat en el tracte de les persones.
També es pot veure la paraula a la Bíblia en diversos passatges, i altres religions, així com el Cristianisme, usen el terme.

“Equidad”. En: Significados.com. Disponible en: https://www.significados.com/equidad/

 

(14) QUÈ ÉS LA PAU?

Pau, del llatí pax, és l’absència de guerra o d’hostilitats quan es refereix a un país, però també es refereix a acords de cessament de guerra. Avui en dia també s’usa el terme “pau política” per a referir-se al cessament de guerres polítiques a favor dels ciutadans.
En un pla personal, la pau és un estat d’esperit serè on un pot estar en harmonia amb si mateix i amb els altres. En moltes religions i filosofies orientals aquest estat és anomenat “pau interior” i és aconseguit gràcies a esforços de meditació i autoconeixement, és a dir, aconseguint un equilibri espiritual i mental generalment representat per la flor de lotus.
La pau per a l’Església Catòlica és l’estat que s’aconsegueix quan se segueix la paraula de Déu.
En un pla físic, quan es diu que hi ha pau en algun lloc, es vol dir que hi ha tranquil·litat i silenci en aquest moment i lloc.
Viure en pau es diu per a referir-se al desig d’absència de conflictes en la vida. Quan s’usa “en pau” després d’una acció com morir en pau, menjar en pau, estar en pau, significa estar en assossec i tranquil com el poema “En pau” d’Amado Nervo que està “en pau” agraint la seva existència.
El Dia internacional de la Pau és celebrat el 21 de Setembre per la UNESCO.

“Paz”. En: Significados.com. Disponible en: https://www.significados.com/paz/

(15) QUÈ ÉS L’HONESTEDAT?

Com a honestedat es designa la qualitat d’honest. Com a tal, fa referència a un conjunt d’atributs personals, com la decència, el pudor, la dignitat, la sinceritat, la justícia, la rectitud i l’honradesa en la manera de ser i d’actuar. La paraula prové del llatí honestĭtas, honestitātis.
L’honestedat és un valor moral fonamental per a establir relacions interpersonals basades en la confiança, la sinceritat i el respecte mutu.
Una persona que actua amb honestedat ho fa sempre recolzada en valors com la veritat i la justícia, i no anteposa a aquests les seves pròpies necessitats o interessos. En aquest sentit, és una persona aferrada a un codi de conducta caracteritzat per la rectitud, la integritat i l’honradesa.
L’honestedat veritable impregna tots els aspectes de la vida d’una persona: es manifesta socialment, però també en l’entorn íntim de l’individu i en la seva vida interior. Això vol dir que l’honestedat és tant exterior com interior, per la qual cosa ha de ser un comportament coherent, on les accions de l’individu siguin conseqüents amb el que pensa, diu i predica.
En una persona honesta, fins i tot els actes més petits estan regits per l’honestedat. Informant al venedor que s’ha equivocat a favor nostre amb el canvi, retornant a l’ancià el bitllet que li acaba de caure sense adonar-se’n, complint amb les nostres obligacions encara que ningú ens gratifiqui per això, vigilar les nostres paraules en la mesura en què aquestes puguin ferir o afectar tercers, guardar discreció davant allò que li dona mèrits, ser prudents en el maneig dels nostres recursos tant econòmics com personals, assumir la responsabilitat dels nostres errors, rectificar i corregir quan sigui necessari, ser lleials i transparents en les nostres relacions amb els altres; tot això no és sinó una breu enumeració del llarg catàleg d’accions on podem manifestar activament la nostra honestedat.
En aquest sentit, un individu socialment honest es manté fidel als principis del bon obrar en tots els actes que constitueixen la seva interacció amb els altres: en el treball, en el trànsit, en la seva comunitat, en els seus estudis, davant l’Estat; així mateix ho farà en la seva vida més íntima, en les seves relacions afectives, d’amistat i familiars; i igualment en la seva vida interior, és a dir, en aquells aspectes de la seva vida que no està obligat a compartir amb els altres, com els seus sentiments, les seves idees, els seus gustos i interessos. Un individu honest, en definitiva, és abans que res honest amb si i, per tant, no es trairà a si mateix.

“Honestidad”. En: Significados.com. Disponible en: https://www.significados.com/honestidad/

(16) LA RESPONSABILITAT I EL SEU VERITABLE SIGNIFICAT EN IMATGES

La responsabilitat és un valor fonamental en les nostres vides. És present en les nostres accions de cada dia. Per a aconseguir el que ens proposem, per a tenir una òptima relació amb els altres i per a ser uns bons ciutadans és necessari que siguem responsables.
La responsabilitat es manifesta de moltes formes: en assumir els nostres deures, en ser conseqüents amb els nostres compromisos, en prendre decisions i en complir amb les nostres obligacions. Per això, a continuació t’expliquem quin és el veritable significat de la responsabilitat.

Responsabilitat és deure

La responsabilitat està associada al deure. Els deures són les obligacions que adquirim amb nosaltres mateixos o amb els altres. Per això, quan assumim un deure, ser responsables és ser conseqüents amb els nostres actes i honrar-ho.
Per a un pare, és un deure donar cura i protecció al seu fill; per a un polític, és respondre davant les necessitats de la gent; per a un estudiant, el seu deure serà complir amb les tasques i obligacions que l’ajudaran en el seu procés d’aprenentatge.

Responsabilitat és compromís

La responsabilitat implica també comprometre’ns de manera sincera amb allò que hem ofert, promès o proposat a una altra o altres persones. El compromís és una forma positiva d’assumir les obligacions, perquè no sempre aquestes són agradables. El compromís, per tant, garanteix que actuarem amb responsabilitat i complirem la nostra paraula.
Som responsables quan honrem els nostres compromisos. En el treball, amb el lliurament d’un projecte, en la vida personal, amb la nostra parella, o en la política, quan recolzem una causa justa.

Responsabilitat és prudència

La responsabilitat requereix prudència. No som responsables si actuem impulsivament, sense reflexionar, si a l’hora de prendre una decisió no la meditem detingudament. Per això, la responsabilitat també ha d’estar en l’arrel de totes les nostres accions i decisions.
Així, la responsabilitat és prudència quan evitem situacions arriscades o desagradables, quan som conscients de les conseqüències i seqüeles de les nostres accions i decisions i actuem de la manera més assenyada possible.

Responsabilitat és compliment

 

La responsabilitat també significa complir amb els nostres deures i obligacions. No és només una qüestió d’actitud, prudència o compromís, la responsabilitat també es tradueix a donar-li compliment a allò que ens ha estat demanat o assignat.
Per això, som responsables quan fem la tasca de l’escola, quan concretem aquell projecte que ens havia estat assignat en el treball, o quan honrem un deute econòmic pagant-lo. El compliment d’una responsabilitat és una font positiva de satisfacció.

Responsabilitat és maduresa

 

La responsabilitat és també un senyal de maduresa. Mentre creixem, anem assumint més i més responsabilitats en la nostra vida. Primer a casa, quan ajudem els nostres pares en les feines domèstiques, després a l’escola, quan complim amb les nostres tasques, i més endavant en el treball, quan el tirem endavant amb èxit.
D’aquí que, quan arribem a l’edat madura, siguem capaços d’assumir grans responsabilitats, com la realització d’un treball important, la conducció d’una empresa i, fins i tot, el govern d’un país.

Responsabilitat és ètica

 

En la base de la responsabilitat està l’ètica. L’ètica implica assumir un comportament responsable, davant els altres i davant nosaltres mateixos, en funció dels nostres deures i obligacions.
L’ètica, en aquest sentit, significa fer allò correcte, és a dir, actuar i prendre decisions en funció d’un conjunt de principis que ens ajuden a distingir el que està bé i el que està malament. Per això, diem que la responsabilitat comença en l’ètica, perquè ser responsables és sempre fer allò correcte.

“Responsabilidad y su verdadero significado en imágenes”. En: Significados.com. Disponible en: https://www.significados.com/responsabilidad-y-su-verdadero-significado-en-imagenes

 

(17) QUÈ ÉS LLEIALTAT?

Es coneix com a lleialtat al car persona, cosa o animal lleial. El terme de lleialtat expressa un sentiment de respecte i fidelitat cap a una persona, compromís, comunitat, organitzacions, principis morals, entre altres.àcter d’una
El terme lleialtat prové del llatí “legalis” que significa “respecte a la llei”.
El terme lleial és un adjectiu usat per a identificar un individu fidel sobre la base de les seves accions o comportament. És per això que una persona lleial és aquella que es caracteritza per ser dedicada i complidora. Tampoc ho és qui, malgrat les circumstàncies siguin adverses, defensa allò en el que es creu, com per exemple un projecte.
Lleialtat és sinònim de noblesa, rectitud, honradesa, honestedat, entre altres valors morals i ètics que permeten desenvolupar fortes relacions socials i/o d’amistat on es crea un vincle de confiança molt sòlid, i automàticament es genera respecte en els individus.
Tot i això, l’oposat de lleialtat és traïció, és la falta que comet una persona en virtut de l’incompliment de la seva paraula o infidelitat. La falta de lleialtat descriu a una persona que enganya els seus companys, familiars, i exposa la seva pròpia honorabilitat.
La lleialtat és una característica que no sols és present entre els individus, sinó també entre animals, especialment els gossos, gats i cavalls. Tot això, en gratitud cap a l’afecte i protecció que els éssers humans li brinden.
El terme de lleialtat pot situar-se en diferents contextos com ara el treball, relacions d’amistat, d’amor, entre altres, però la lleialtat no ha de ser confosa amb patriotisme, ja que no totes les persones lleials són patriòtiques, pel fet que patriotisme és amor a la pàtria mentre que la lleialtat a la pàtria és un sentiment que molts països han de despertar als ciutadans.

Lleialtat com a valor

Lleialtat com a valor és una virtut que es desenvolupa en la nostra consciència, en el compromís de defensar i de ser fidels a allò en què creiem i en qui creiem. La lleialtat és una virtut que consisteix en l’obediència de les normes de fidelitat, honor, gratitud i respecte per alguna cosa o per algú, sigui cap a una persona, animal, govern o comunitat, entre altres.
En referència a aquest punt, alguns filòsofs sostenen que un individu pot ser lleial a un conjunt de coses, en canvi, uns altres sostenen que únicament s’és lleial a una altra persona, ja que aquest terme concerneix exclusivament a les relacions interpersonals.
Tot i això, en una amistat no és suficient únicament el valor de la lleialtat, sinó que també hi ha de ser present la sinceritat, el respecte, l’honradesa, l’amor, entre altres valors.

Lleialtat i fidelitat

En primer lloc, la lleialtat i la fidelitat són dos valors necessaris per a les relacions sòlides. Tot i això, tots dos termes no són vistos com a sinònims, ja que alguns autors indiquen que la fidelitat forma part de la lleialtat.
La lleialtat és un valor que consisteix en el respecte, obediència, cura i defensa d’allò en què es creu i en qui es creu, sigui una causa, projecte, o persona. Per la seva part, la fidelitat és el poder o virtut de donar compliment a les promeses, malgrat el canvi d’idees, conviccions o contextos. Com a tal, la fidelitat és la capacitat de no enganyar, i no trair a les altres persones del seu entorn, per la qual cosa no incompleix la seva paraula donada.

“Lealtad”. En: Significados.com. Disponible en: https://www.significados.com/lealtad/