DILEMES ÈTICS – Soraya Hernández – Revista Valors – https://valors.org
En el servei d’un petit hospital només hi ha un equip per atendre aturades cardíaques.
La possibilitat de dos atacs de cor alhora sembla remota, però una nit dos pacients el
pateixen i l’equip mèdic ha d’escollir entre tots dos. Com s’ho faran?
Es presenta avui un dilema dur que ens farà reflexionar sobre la utilització dels recursos, quan aquests són limitats. En aquest sentit, està relacionat amb l’actual problema dels medicaments per a l’hepatitis C, o com va succeir amb les primeres màquines per a la diàlisi. Qui pot accedir-hi? Només les persones amb recursos econòmics? Quins criteris s’han de tenir en compte per decidir atendre a un o a un altre pacient?
En Jordi i en Miquel ocupen habitacions contigües en un petit hospital. En Jordi té 33 anys, és discapacitat psíquic i fa 25 anys que es troba institucionalitzat amb poc contacte amb la seva família. És mínimament autònom, fa diverses activitats i té cura de la pròpia higiene. Però una malaltia a 26 anys el va deixar incontinent i amb problemes de mobilitat. Es troba a l’hospital per una infecció greu respiratòria.
El Miquel té 50 anys, està casat, té fills, és advocat i es troba plenament integrat a la seva comunitat, on fa de voluntari a l’església. Ara es troba ingressat també per una infecció respiratòria. Una nit, el Jordi pateix una aturada cardíaca i al cap de pocs minuts en Miquel també. El servei on es troben té un equip humà i tecnològic per atendre aquest tipus de problema i per culpa de la urgència ha d’actuar amb molta rapidesa i escollir a qui dels dos atenen primer mentre arriben els reforços d’un altre servei. A qui dels dos hauria d’atendre primer l’equip? Quins criteris s’han de tenir en compte per prendre aquesta decisió?
Ens trobem amb un cas complicat, que no té unes línies clares d’actuació amb les quals guiar-se com ens ha passat fins ara. No hi ha unes lleis o uns protocols que diguin qui té preferència. L’equip mèdic de guàrdia només té la informació personal sobre els pacients que els pot aportar en aquell mateix moment l’equip d’infermeria, però, de fet, rebre aquesta informació podria fer que l’equip no fos objectiu. I no hi ha temps per acudir al Comitè d’Ètica Assistencial, tan necessari en casos com aquest. Llavors, què poden fer els sanitaris davant aquesta decisió que cal prendre amb pocs segons?
Si tenen en compte només criteris mèdics, tots dos necessiten l’equip d’atenció urgent i la decisió ha de basar-se en altres aspectes. L’equip pot escoltar les històries personals de tots dos pacients i prendre la decisió en funció de qui pot aprofitar més la seva vida si rep l’assistència sanitària urgent. Aquesta decisió faria que atenguessin primer en Miquel, per no ser discapacitat, tenir família, una feina… Ara bé, en aquest cas, es podria pensar que hi ha una discriminació cap en Jordi. Si decideixen atendre en Jordi, podrien sentir que estan allargant la vida d’una persona que tard o d’hora patirà més problemes de salut. Però no poden saber si això també li succeiria a en Miquel.
Només aquesta vegada explicaré el desenllaç del cas. L’equip va decidir atendre en Jordi perquè, al cap i a la fi, va ser el primer a tenir l’atac. En Miquel va morir. En Jordi es va recuperar i fins i tot amb rehabilitació va recuperar algunes de les activitats bàsiques de la vida diària. La família d’en Miquel va denunciar l’hospital creient que el seu familiar tenia “més dret a viure”. Què en penseu? Què hauríeu fet en aquest cas? Si cap dels pacients hagués estat discapacitat, hauria estat més fàcil o més difícil decidir?