Amb només 19 mesos Helen Keller va quedar sorda i cega. La seva discapacitat i com això va incidir en la seva relació amb el món va ser la base per a convertir-se en una activista per les llibertats civils, cofundant el 1920 la Unió Estatunidenca per les Llibertats Civils (ACLU en anglès). A més, va ser una lluitadora pels drets de cecs i muts.
Nascuda el 1880, fins als 7 anys Helen no es podia comunicar amb la seva família. Una malaltia quan tenia un any li havia pres la vista i l’oïda. Si bé Helen tenia 60 signes casolans, tractar de comunicar-se amb ella es va convertir en un gran problema que només va tenir solució amb l’arribada d’Anne Sullivan, qui seria la seva eterna mestra i companya.
Anne, també una discapacitada visual, amb gran paciència, va començar a ensenyar a Helen a comunicar-se per mitjà de l’enunciat de paraules a la seva mà. Amb el temps i l’ensenyament de la realitat, Helen va poder aconseguir ser part de converses quan li lletrejaven les paraules en les seves palmes. Després va aprendre a llegir usant braille i a entendre la parla mitjançant el tacte dels llavis, per la percepció del moviment i la vibració.
Si bé la seva educació secundària va ser en un institut per a cecs, la seva veritable meta era aconseguir educació universitària. Gràcies a l’amistat i admiració del seu amic Mark Twain, va aconseguir ser finançada per a estudiar el 1900 al Radcliffe College, d’on es va graduar quatre anys més tard amb els màxims honors i així es converteix en la primera persona sordcega del món a aconseguir un títol de grau.
A causa de les seves lectures en la seva època universitària (i al fet que Anne Sullivan es va casar amb el socialista John Macy), Helen es va afiliar el 1905 al Partit Socialista, la qual cosa va ser molt mal vista per la societat i ridiculitzada per la premsa. No obstant això Helen va seguir vinculada amb la política cofundant el 1918 la Unió Estatunidenca per les Llibertats Civils, que fins avui defensen i preserven els drets individuals de cada persona, garantits per la Constitució i les lleis dels Estats Units.
El 1924 va canviar els seus viatges polítics per a dedicar-se a treballar amb persones cegues a la Fundació Americana per a Cecs, on també assumeix un paper activista. La nomenen el 1932 vicepresidenta del Real Institut per a Cecs del Regne Unit.
La mort d’Anne Sullivan el 1936 la deixa molt deprimida, una por que anys enrere havia escrit: “ofereixo una súplica tremolosa al Senyor, perquè si ella se’n va, quedaré realment cega i sorda”. Malgrat el difícil moment, al costat de Polly Thomson, l’ajudant d’Anne Sullivan, va aconseguir reintegrar-se al seu treball i va començar a recaptar fons durant 10 anys, en 35 països, per a la Fundació Americana de Cecs. El seu llegat com a exemple de persona va ser reconegut amb la Medalla Presidencial de la Llibertat atorgada el 1964 pel llavors president Lyndon Johnson.
Helen continua sent un exemple únic en la superació de dificultats; el seu llibre autobiogràfic continua sent obligatori en el programa de moltes escoles dels Estats Units i és un hit de vendes literàries a escala mundial traduït a 50 idiomes.
També s’han produït diverses pel·lícules sobre la seva història, la primera “El milagro de Ana Sullivan” de 1962.
Font: https://mujeresbacanas.com/
Helen Keller, el mundo en tus manos.
Anne Sullivan explica y demuestra como enseñó a Helen Keller a hablar. El video fue producido en 1928.
lasolidaritatunbonremei.com 