Eduard Vinyamata – Revista Valors    https://valors.org/

La Conflictologia o Resolució de Conflictes es fonamenta en els valors de l’anomenada No Violència, corrent filosòfic, pragmàtic i vivencial que té com a referents a en Gandhi, Tolstoi i molts altres, a més de les expressions col·lectives dels jainistes, budistes, quàquers, a més d’altres. Contraris a la violència en qualsevol de les seves formes expressives: violència física, psicològica, estructural, verbal, judicial, política, econòmica o filosòfica exercida contra un mateix o contra l’entorn social i natural.

Si la violència es pot definir com tot allò que pugui significar provocar un mal com la limitació de la llibertat, l’engany, atemptar a la dignitat, produir un mal físic o psicològic, la No-Violència seria exactament el contrari, és a dir, procurar pel Bé en qualsevol de les seves expressions. La No-Violència es fonamenta en el respecte radical a la vida i la seva integritat i, a més de ser un valor essencial és, conseqüentment, una forma de comportament.

Un altre valor de la Conflictologia consisteix en una visió i una pràctica realista i pragmàtica. Els conflictes violents són fets greus que afecten la vida de les persones i de les societats: guerres, assetjament, crueltat, mobbing, enganys… de manera important. No es tracta de descriure la violència únicament, òbviament cal també trobar solucions pragmàtiques sense el recurs a la violència.

Els mètodes de resolució de conflictes es fonamenten en el coneixement pluridisciplinari sobre la violència, el crim, la guerra i el conflicte i l’actuació resolutiva, sense cap mena de violència, se centren en les causes i els orígens dels conflictes. Causes psicològiques, històriques, econòmiques, estructurals, dèficits educatius o comunicatius. Les seves aplicacions són en tots els àmbits, fins i tot també en els conflictes armats. Els seus resultats són molt més barats, ràpids, definitius i respectuosos amb els Drets Humans i la dignitat de les persones respecte als mètodes violents tradicionals.

La disciplina de Resolució de Conflictes trenca amb la lògica establerta convençuda que és l’ús de la força la que contribueix a solucionar els conflictes. La realitat ens demostra tot el contrari: crim, guerra, conflictes arreu, que mai troba solució sinó, com a màxim, els ajorna a un cost molt elevat en vides, patiments de tota mena i despeses multimilionàries.

Sense el fonament ètic i filosòfic no podem entendre la Conflictologia ni, per tant, podem establir mètodes i tècniques d’intervenció. Sovint els professionals de la Mediació obvien les aportacions de la Conflictologia i pretenen aplicar tècniques per solucionar casos de conflictes familiars o interpersonal. La Mediació va ser creada dins de les comunitats quàqueres, sense que cap llei la determinés, deixant als valors el principal element per resoldre conflictes. Avui la Mediació és una simple tècnica, sovint mercantilitzada, que encareix i allarga els processos de solució dels conflictes en què intervé com va succeir abans amb l’anomenat Arbitratge.

La Conflictologia significa un canvi radical dels valors establerts com són la justificació de la violència, el guany o una lògica lineal que menysprea les causes i se centra en els símptomes sobre els quals actuar sense més. A vegades l’antropologia o la filosofia ens mostra que les causes dels conflictes són, justament, una concepció determinada que prefigura una cosmovisió en la qual l’ésser humà és al centre de tot o és el baró el que defineix aquest ésser humà i la resta de formes de vida, la femella, els animals i el medi ambient són “coses” al servei i a l’abast de l’home baró. I aquesta qüestió justifica tota mena de barbaritats.

Durant la conquesta americana per part dels espanyols, per exemple, només era depositari de l’ànima el baró, el que facilitava tractar com a simples objectes a dones, negres i nadius que per definició no tenien ànima. Aquesta idea ha evolucionat una mica, encara que continuem pensant que la natura ens pertany i, per tant, no dubtem en fer ús de la mateixa encara que l’abús ens perjudiqui la salut i l’economia, per exemple.