EL FACTOR D I ELS 9 TRETS QUE DEFINEIXEN LA MALDAT HUMANA

Valeria Sabater  https://lamenteesmaravillosa.com/

La maldat humana existeix i es caracteritza per buscar en tot moment el propi benefici. Ara, aquesta personalitat pot identificar-se i mesurar-se gràcies als nou trets del conegut com a factor D.

Aparentment, l’ésser humà està orientat biològicament cap a la sociabilitat, l’empatia i la cura dels seus. Només així ens permetem sobreviure com a grup i avançar com a espècie. No obstant això, si hi ha alguna cosa que sabem és que la maldat humana existeix i de fet, ara fins i tot coneixem aquest origen comú que l’explica i que els científics han categoritzat com a factor D.

El mal té molts rostres. Philip Zimbardo, psicòleg social i antic president de l’Associació Americana de Psicologia (APA) assenyala que en aquest comportament hi ha una mica més que el simple desig de degradar, humiliar, controlar i causar mal als nostres propis semblants.

En la història, per exemple, tenim sens dubte a personatges tan foscos com Ted Bundy o Andréi Chikatilo, a assassins en massa com ho van ser Hitler o Stalin i també a aquells que, com Charles Manson, van ser perpetradors del mal, personatges que van impulsar uns altres a cometre violents crims.

Ara bé, la maldat és sibil·lina, silenciosa i sovint no tan cridanera com les dramàtiques històries que ens van deixar aquests noms ja mítics en la literatura dels fets criminals. Perquè si hi ha alguna cosa que tots sabem és que el mal s’aprecia també en certes figures més pròximes: en directius d’empresa, en les esferes polítiques, en aquests pares o aquestes mares que maltracten els seus fills i fins i tot en aquests nens que assetgen, humilien i agredeixen els seus companys de classe.

Tenim clar, malgrat això, que poden existir diversos condicionants capaços d’intervenir en aquestes dinàmiques agressives. No obstant això, els neuròlegs, psiquiatres i psicòlegs s’han preguntat sempre si no pot existir un eix comú que expliqui bona part d’aquests comportaments.

Sembla que sí. De fet, fa només unes setmanes científics de la Universitat d’Ulm i la Universitat de Koblenz-Landau, a Copenhaguen, van publicar un interessant estudi on introduir en la literatura especialitzada un terme del qual sens dubte sentirem parlar (si no ho hem fet ja): el factor D. Aquest concepte recolliria i descriuria tots aquests comportaments del nucli més fosc de la personalitat humana.

“Qui amb monstres lluita cuidi de convertir-se al mateix temps en monstre. Quan mires molt temps a un abisme, l’abisme també mira dins teu”. Friedrich Wilhelm Nietzsche.

De Charles Spearman a la teoria de la maldat humana.

Fa més de 100 anys que el psicòleg Charles Spearman va fer un avanç essencial en la comprensió de la intel·ligència humana. Així, i segons aquest enfocament conegut com la teoria bifactorial, cadascun de nosaltres disposem del que es coneix com a factor G, entès com aquesta intel·ligència general que recull el conjunt de les nostres habilitats cognitives.

No importa quina prova se’ns apliqui o quin exercici duguem a terme, aquest constructe és l’essència bàsica del comportament intel·ligent en qualsevol situació per particular que sigui. Ara bé, partint d’aquesta mateixa idea, el psicòleg cognitiu Morten Moshagen de la Universitat d’Ulm, va decidir juntament amb els seus col·legues, anar una mica més enllà.

Van decidir esbrinar si en el camp de la maldat humana, igual que ocorre amb la intel·ligència, hi ha també un factor general present en cadascun de nosaltres. Un factor on hi hagi persones que puntuïn més alt i altres més baix. Així, després de realitzar un detallat i conscienciós estudi amb una àmplia mostra de 2500 persones, els resultats van ser significatius. Sembla existir, efectivament, un component general al qual van anomenar factor D, conformat pel que van denominar com 9 trets foscos. Aquests són els que només puntuen més alt en persones amb comportament malvat i agressiu.

El factor D i la maldat humana.

El factor D defineix la tendència psicològica a situar els propis interessos, desitjos o motivacions personals per sobre de qualsevol altre aspecte, siguin persones o qualsevol altre tipus de circumstància. Així mateix, engloba tot aquest ampli espectre de comportaments que integren la maldat humana.

Cal assenyalar que, a més de l’estudi dut a terme per l’equip de psicòlegs abans assenyalat de les universitats de Copenhaguen, es van dur a terme quatre anàlisis més per a recolzar o no la fiabilitat i validesa de factor D. En tots ells va quedar demostrada la seva utilitat a l’hora de mesurar el grau de foscor en cadascun de nosaltres.

Al nostre abast tenim per tant un altre recurs per a mesurar la maldat humana que es pot complementar també amb l’escala de Michael Stone, aquesta coneguda eina on mesurar els 22 graus del mal en el comportament de les persones. Vegem, no obstant això, aquests 9 factors que determinen el factor D.

Els 9 trets foscos del factor D.

Egoisme. Entès com la preocupació excessiva pels propis interessos.

El maquiavel·lisme. Defineix a la persona amb comportaments de manipulació, fredor emocional i mentalitat estratègica a la recerca d’interessos propis.

Absència d’ètica i sentit moral.

Narcisisme. Fa referència a l’admiració excessiva per la mateixa persona i cerca continuada del propi benefici.

Dret psicològic. Fa referència a la convicció per la qual una persona se sent mereixedora de més drets i concessions que els altres.

Psicopatia. Dèficit afectiu, baixa empatia, insensibilitat, tendència a la mentida, impulsivitat.

Sadisme. Comportaments on no es dubta a infligir dolor als altres mitjançant qualsevol mena d’agressió, sigui física o psicològica. Aquests actes, a més, els genera plaer i sensació de domini.

Interès social i material. Cerca constant de guanys, ja siguin reforços socials, objectes materials, reconeixement, èxit…

Malvolença. Preferència per fer el mal, ja sigui mitjançant l’agressió, l’abús, el robatori, la humiliació…

Ingo Zettler, coautor d’aquesta recerca, assenyala que el factor D pot entendre’s com aquesta personalitat fosca on queden integrats gran part d’aquests trets. Així, el fet que més caracteritza a la maldat humana és que només cerca en tot moment el propi benefici sense tenir en compte els drets dels altres.

Les persones caracteritzades per aquest factor, troben a més justificació en els seus propis actes. Com veiem, totes aquestes idees deixen de banda les possibles explicacions neurobiològiques i socials que poden determinar aquests actes. Per tant, es tractaria d’una valuosa eina psicològica per a identificar i mesurar la maldat.

No obstant això i per acabar, val la pena recordar aquí una cita de Fyodor Dostoevsky: res és més fàcil que identificar la figura del malvat, però res és més difícil que arribar a entendre’l.