Rigoberta Menchú Tum és activista dels drets humans de Guatemala. Va néixer l’any 1958 en una nombrosa família camperola de l’ètnia indígena maia-quiché. Després d’haver passat una dura infància i joventut, enmig de la lluita contra la guerrilla, la pobresa i la repressió, ha pogut donar solidesa al seu discurs i ser reconeguda mundialment pel seu activisme pels drets indígenes.

Rigoberta Menchú és autora de molts llibres, entre ells “Em dic Rigoberta Menchú i així em va néixer la consciència”, en ell explica la seva experiència de vida en les aldees indígenes, els problemes entre les comunitats i la forma com ha pogut tirar endavant i arribar on és avui, sent una de les principals portaveus d’aquesta realitat local. “Els nens havien de ser com la gent adulta -explica- mai havien tingut contacte amb joguines de plàstic, però sí que jugaven amb la naturalesa, amb els animals, amb els arbres. Era una cultura diferent, de profund respecte per la terra”.

Amb la repressió de les classes dominants guatemalenques, les famílies indígenes van començar a unir-se per reivindicar els seus drets, i ja de jove la Rigoberta va començar a relacionar-se amb la lluita en pro del seu poble, objectiu que més tard li va costar la persecució i l’exili. Rigoberta explica que l’extrema discriminació ha portat els pobles indígenes a amagar a poc a poc la seva identitat, ja que el règim tractava de treure´ls tot allò relacionat amb la cultura i la religió pròpies de les aldees. En aquesta època es va dedicar a aprendre el castellà i altres idiomes indígenes per poder treballar com una baula que unís els pobles que tenien una cultura en comú i que, a causa de la seva independència, estaven destinats a desaparèixer sota la forta repressió que estaven suportant. Més endavant van començar a patir persecucions, tortures i la mort de molts indígenes en places públiques, com en el cas del seu germà gran.

Davant aquesta situació, la Rigoberta va decidir no revelar-se contra la guerrilla, com molts dels seus germans, sinó començar una campanya pacífica de denúncia del règim guatemalenc i de la violació dels drets humans que havia viscut ella mateixa, la seva família i moltes comunitats indígenes. Per escapar de la repressió, es va exiliar, i l’any 1988 va tornar a Guatemala, amb la protecció internacional de les Nacions Unides, i va seguir el seu treball de denúncia contra les injustícies.

El 1992 la labor de Rigoberta Menchú va ser reconeguda amb el Premi Nobel de la Pau. La seva posició li va permetre actuar com a mediadora en el procés de pau entre el Govern i la guerrilla iniciat en els anys següents. Rigoberta creu que la població de Guatemala encara viu amb la por de que torni la repressió, el militarisme i la dictadura, i que els principals problemes als que s’enfronta avui el seu país són l’analfabetisme, la pobresa i la fam. “S’han idealitzat molt els acords de pau, però (…) la pau ha de consistir també en tenir menjar, treball i oportunitats”, comenta en una entrevista.

Així i tot, afirma que també hi ha assoliments positius des d’aquella època, com per exemple, que l’espiritualitat maia ja no es practica en secret, els idiomes maies són oficials, s’ha rescatat l’ús del calendari maia (com a guia de futur), i que, per tant, la seva història també comença a ser oficial. També considera que l’ambient d’avui és més lliure per als joves, la qual cosa els genera més possibilitats de tenir consciència i aprenentatge.

Recentment, la Rigoberta ha estat una de les fundadores del partit polític Wianq, format fonamentalment per persones d’origen maia, i que treballa per defensar els interessos de les poblacions indígenes a Guatemala. Aquest fet li ha generat moltes crítiques, ja que la política està relacionada amb la corrupció en molts països del món, i a Guatemala no és diferent. Tot i així, creu que el més important és que hi hagi una representació d’aquests pobles en el sistema de govern actual, doncs ja és inviable viure aïllats. Per a Rigoberta, “un líder no és el que s’autoanomena, és el que sap escoltar a la gent”, i “el més important és que siguem capaços de crear autoestima en la gent i generar una població més sana, més harmoniosa, que comenci a buscar l’harmonia en lloc de la victimització”. Per això els seus esforços són en pro de buscar la qualitat humana, més enllà dels càrrecs o llocs.

També ha creat la Fundació Rigoberta Menchú Tum arran de rebre el seu Premi Nobel, que es dedica fonamentalment a realitzar accions d’educació i iniciatives d’auto desenvolupament, amb l’objectiu de defensar els drets humans i contribuir a la construcció d’una ètica de pau mundial. El codi d’ètica per a una era de pau de la fundació és:

“No hi ha pau sense justícia, no hi ha justícia sense equitat, no hi ha equitat sense desenvolupament, no hi ha desenvolupament sense democràcia, no hi ha democràcia sense respecte a la identitat i dignitat de les cultures i els pobles”.

Rigoberta Menchú és un personatge important de lluita i reivindicació pacífica, que ens pot servir com a exemple per a temps difícils com el que estem vivint actualment. El seu reconeixement internacional l’ha portat a rebre nombrosos premis i reconeixements, però també a fer la volta al món amb un missatge de pau, igualtat i justícia.

Lucia Prade – revistaesfinge.com