La guerra és l’enfrontament entre països o entre altres organitzacions armades, amb l’ús de violència i d’armes.

Encara que des de sempre hi ha hagut enfrontaments entre col·lectius humans, la guerra oficialment considerada com a tal, amb la participació d’exèrcits i amb objectius complexos del saqueig que motiva la incursió en concret, comença amb l’aparició dels primers imperis orientals, que ja utilitzen cavalleria i armament elaborat.

La guerra ha estat molts cops la causa de la mort de milers d’éssers humans, de l’aparició de moltes malalties, d’epidèmies com la pesta, de fam generalitzada i d’altres mals. Quan la guerra es fa en contra de les lleis internacionals, hom parla de crim de guerra.

Al llarg de la història, hi ha hagut guerres pel control dels recursos naturals (1), per raons religioses (2) o culturals (3), per mantenir o canviar equilibris de poder (4), per qüestions territorials (5), per tal de dirimir disputes econòmiques (6) o polítiques (7) o altres causes (8). Normalment, les raons que porten a la guerra entre dos estats són complexes, però generalment té una influència important el factor econòmic. (Estret de Viquipèdia)

Exemples contemporanis de causes de guerres…

1. Pels recursos naturals: Nigèria pel seu petroli i la República Democràtica del Congo per les seves explotacions naturals de diamants, or, urani i coltan, són un clar exemple dels moviments internacionals que poden sorgir entorn d’aquest tipus de conflictes.
2. Religioses: Enfrontaments religiosos per tractar de sotmetre, reivindicar o imposar una determinada religió. Casos com el d’Uganda, Birmània i l’anomenat Estat Islàmic, són els que perduren ara com ara per motius religiosos.
3. Culturals: Una guerra cultural es produeix per maneres de pensar molt contraposades entre un bàndol i un altre, com ho podien ser les dels països de l’OTAN amb els del Bloc Soviètic durant l’anomenada Guerra Freda, o les dels bàndols de la guerra del Vietnam.
4. Pel poder: A Algèria, encara existeix una lluita armada entre diversos grups i l’Exèrcit, independentment dels resultats electorals, des de 1992.
5. Territorials: com ara la curta guerra de Les Malvines entre el Regne Unit i Argentina.
6. Econòmiques: Com el cas de la República Democràtica del Congo, on els rebels que van iniciar el conflicte es van veure recolzats per tropes d’Uganda i Ruanda, i encara dura.
7. Polítiques: Aixecament armat de l’oposició, que a través de la violència persegueix la manera d’enderrocar el Govern. Clars exemples d’aquesta causa de conflicte són l’ofensiva Kurda a Turquia, altercats a Tailàndia i la lluita constant del partit comunista de Filipines per apoderar-se del poder.
8. Nacionalismes, etc., etc.

Tot i així, la majoria de guerres s’han iniciat per més d’una causa, com la d’Irak i, més recentment, la de Síria.

Les guerres constitueixen el principal problema del món actual i es caracteritzen per ser un conflicte sociopolític entre dos bàndols contraposats, els objectius dels quals poden ser el controlar, dominar o posseir recursos de la part contrària. D’aquesta forma, existeix una submissió i, en alguns casos, una gran destrucció de l’enemic.

Les guerres de Síria, Iemen, Sudan del Sud i R. Centreafricana són solament algunes de les conteses que sacsegen el món en ple segle XXI. A això s’hi sumen altres focus de tensions incessants, com Afganistan, Pakistan, Nigèria, R. D. del Congo, Somàlia, Iraq i Ucraïna, entre altres.

Des del punt de vista militar, en la guerra l’objectiu és la victòria sobre l’enemic. Per això, cal establir una superioritat tecnològica (armament) i humana, que obligui al contrari a la rendició o a proposar un armistici.

La pràctica totalitat de guerres causen un gran nombre de víctimes, no només entre els combatents, sinó també entre la població civil. A més, les guerres donen lloc també a greus violacions dels drets humans. Tot i que s’han establert convenis internacionals per limitar la mortaldat causada en les guerres, i garantir un tracte digne als presoners, a la pràctica, molt sovint aquestes convencions s’ignoren.

El Marquès d’Olivart (de Les Borges Blanques) va dir: “La guerra és el litigi entre les nacions que defensen els seus drets, en el qual és el jutge la força i serveix de sentència la victòria”.

Funk-Bretano i Alberto Sorel van escriure: “La guerra és un acte polític pel qual diversos Estats no podent conciliar el que creuen que són els seus deures, els seus drets o els seus interessos, recorren a la força armada perquè aquesta decideixi quin d’entre ells, sent més forta, podrà per raó de la força, imposar la seva voluntat als altres”.

L’“addicció” a les guerres no és part de la naturalesa dels humans, segons els antropòlegs finlandesos Douglas Fry i Patrik Soderberg. Però aquesta conclusió no coincideix amb la de Sigmund Freud que diu que l’agressivitat és un instint dels humans.

Altres teories sobre la proliferació de les guerres són les següents:

• Les teories econòmiques, que són l’explicació més popular del perquè la humanitat sempre està en guerra. Per més diferents que siguin, els seus autors -des de Plató fins als politòlegs contemporanis- coincideixen que una guerra, en primer lloc, és un intent d’apoderar-se dels mercats i recursos naturals d’altres països.
• La guerra és una manera de distreure a la gent dels problemes interns com, per exemple, una crisi econòmica. En aquests moments solen arribar al poder personalitats amb una voluntat molt ferma i ambicions enormes, com Napoleó o Hitler, ja que el poble sol considerar-los com a personatges capaços de resoldre els seus problemes.
• Etc.

També es pot dir que una guerra és lícita des d’un punt de vista moral. En aquest cas cal distingir si es garanteixen les condicions requerides.

Des d’un punt de vista filosòfic s’entén que la guerra no és necessàriament il·lícita. Existeix el dret d’autodefensa o de legítima defensa contra l’enemic exterior quan ataca injustament a un poble. Si es nega aquest dret de legítima defensa, s’enforteix la posició de l’agressor i es posa en perill la pau dels pobles. Tanmateix, perquè una guerra pugui tenir una licitud ètica, hi ha una sèrie de condicionants. Que existeixi:

• Una injustícia real, veritable i de gravetat.
• Una inviabilitat de defensar-se per via pacífica.
• Una perspectiva i esperança d’èxit final.
• Que es pugui evitar un perjudici a tercers innocents.

La defensa del bé públic preval sobre qualsevol dret de l’agressor i fins i tot sobre els riscos que puguin tenir els mateixos súbdits agredits. Però es considera il·lícita la matança injusta.

També es considera que el moviment a favor de la pau es fa creditor del més alt reconeixement. Aquest moviment és difusor d’un esperit pacifista, d’un enteniment i comprensió entre els pobles. El seu fi ètic i moral és aconseguir la pau i els acords sense vessament de sang.

Segons el Llibre Guinness dels Rècords els següents conflictes estan cadascun en un extrem:

• La guerra més breu que es coneix és la que es va declarar entre Gran Bretanya i Zanzíbar (posteriorment s’uniria amb Tanganica per formar l’actual Tanzània), el 27 d’agost de 1896. Segons els registres, va durar només 38 minuts.
• La guerra més llarga hauria estat la Guerra dels Cent Anys que va durar 116 anys. Un altre conflicte bèl·lic també de llarga durada va ser les Croades, una sèrie de batalles que durà prop de 200 anys. No obstant això, la Guerra de Arauco, una sèrie interrompuda de batalles, va durar uns 300 anys, amb llargs períodes de treva. Si es considera com una guerra contínua, la guerra de la Reconquesta a la península Ibèrica és, de molt, la més llarga de la història amb gairebé 800 anys, si no considerem els freqüents tractats de pau, aliances i batalles esporàdiques molt localitzades. Eren les típiques guerres de tipus feudal, que van ocasionar la proliferació de castells defensius, els quals li van donar el nom al regne de Castella, encara que també van proliferar a la resta de la península.
• La guerra més sagnant pel nombre de morts va ser, amb molt, la Segona Guerra Mundial amb més de 50 milions de morts per una causa o altra. No obstant això, la Guerra de la Triple Aliança ho seria en relació a l’anihilació d’una població nacional organitzada (la població paraguaiana), descendint els habitants de Paraguai d’1.400.000 a 220.000; quedant només uns 30.000 homes en edat reproductiva.
• Novament la Segona Guerra Mundial ostenta el rècord de ser la més costosa econòmicament.
• La guerra civil més sagnant, entesa com la que va produir major nombre de morts, es va produir a la Xina de la dinastia Qing i és coneguda com a  Rebel·lió Taiping (Gran Pau traduït del xinès). Es va lliurar entre la citada dinastia Qing i tropes del govern Manxú, també xinès, des de 1851 a 1864 on els càlculs més ajustats indiquen que les morts van poder oscil·lar entre els 20 i els 30 milions de  persones, inclosos 100.000 assassinats per les forces governamentals en el saqueig de Nanquín, entre el 19 i el 21 de juliol de 1864.
• Les guerres que més continents, territori i països van abastar a tot el món van ser la Primera i la Segona Guerra Mundial. No obstant això, al llarg de la història va haver-hi diversos conflictes que van abastar gran quantitat de territori i països de tot el món.

(Seleccionat de diverses webs)