Cristina González

https://www.enfemenino.com/

Solament té 28 anys, però ja és tota una icona a Kenya, el seu país natal. Des de petita ha lluitat per evitar casos de matrimoni forçat i mutilació genital femenina entre les nenes de la seva comunitat. I ara rep múltiples reconeixements i afalacs per la seva labor, però la Josephine té molt clar el que vol realment: recursos econòmics per poder mantenir la fundació que ella mateixa va crear per ajudar a altres nenes.

Aquesta jove keniana va néixer a la regió de Samburu, al nord de Kenya, dins de la tribu nòmada que porta el mateix nom. Dins d’aquesta ètnia, com passa en altres, també hi ha tradicions arcaiques com la pràctica de l’ablació o el matrimoni infantil. D’això se’n va adonar Josephine Kulea quan tenia tan sols nou anys: va veure que les nenes de la seva comunitat estaven deixant d’anar a l’escola, ja que els seus pares les havien obligat a casar-se amb homes molt més grans que elles a canvi de terres o bestiar.

Per sort per la Josephine, la seva mare es va negar al fet que el pes d’aquestes tradicions arruïnessin la seva infància: va lluitar per salvar a la seva filla de diferents matrimonis i va treballar perquè pogués continuar amb els seus estudis. “A la meva mare la van obligar a abandonar l’escola i a convertir-se en la tercera esposa del meu pare. Ella també va lluitar perquè les nenes de la seva comunitat poguessin continuar amb els seus estudis. Jo he seguit els seus passos”, explica la jove en una entrevista per News Deeply.

La Josephine va poder continuar amb els seus estudis quan era petita, però explica que durant anys van venir a la seva casa diferents homes per acordar un matrimoni. “Els meus oncles volien casar-me perquè el meu pare va morir quan jo era jove. Tots els homes que venien a demanar-m’ho rondaven els 45 – 50 anys, i jo en tenia 12, 13, 14… La meva mare va lluitar per mi”, comenta. Un dia, quan la Josephine tenia 10 anys, es va assabentar que el seu oncle anava a casar a una de les seves cosines més joves (tenia 7 anys) amb un home gran. El dia de les noces a la nena li van practicar l’ablació. Quan se’n van assabentar, la Josephine i la seva mare van denunciar el que havia passat; van arrestar al seu oncle i elles van anar a rescatar a la petita.

Això va suposar un abans i un després per a la vida de la Josephine, ja que encara que la van amenaçar de mort per haver denunciat al seu oncle, des d’aquest moment la jove també va començar a rebre trucades d’altres dones demanant la seva ajuda. Durant els anys següents la Josephine va estudiar infermeria i va exercir la professió al seu poble. “Vaig continuar ajudant a altres noies a escapar del matrimoni. Utilitzava part del meu salari per a pagar els llibres i el material que necessitaven per poder tornar al col·legi”, explica.

LA FUNDACIÓ SAMBURU GIRLS

L’any 2012, la Josephine va crear Samburu Girls Foundation, una organització que ha anat creixent a poc a poc amb els diners que ella mateixa hi ha invertit i el d’altres donacions. Es tracta d’un centre al qual poden acudir aquelles nenes que fugen de la seva llar, del matrimoni forçat i de les seves pròpies famílies, les quals moltes vegades les rebutgen. Ara estan treballant per construir una escola dins de l’organització. “Hem acollit a unes mil nenes. Quan les rescatem, els oferim tot el suport possible perquè normalment les seves pròpies famílies les rebutgen. De vegades triguen fins a un any a tornar a admetre a aquestes noies en la seva comunitat. Nosaltres parlem amb els seus pares i intentem conscienciar-los”.

La Josephine explica que les famílies no sempre es deixen convèncer: “De vegades ens menteixen i després ens assabentem que han tornat a intentar casar a les seves filles. Per això els diem a les noies que poden tornar a la fundació sempre que ho necessitin. Elles es converteixen en els nostres ulls al poble: els demanem que ens avisin si coneixen més casos de nenes que estiguin en una situació similar” (les seves germanes, les seves cosines, les seves veïnes).

És difícil batallar contres les tradicions tan arrelades a les quals s’enfronta la seva organització: el matrimoni infantil, la mutilació genital femenina… I encara que la Josephine ha rebut múltiples reconeixements, entre ells el de Persona de l’Any de l’ONU, la jove afirma que el que realment necessiten són recursos per a salvar a més nenes. “Hi ha esperança: quan les nenes es reincorporen al col·legi sé que el seu futur serà diferent”, afirma.