Pere Casaldàliga Pla és un bisbe català nascut a Balsareny l’any 1928 i que va morir a Batatais (Brasil) el 2020, resident a l’Amazones del Brasil, que aplicava la “teologia de l’alliberació” i que es va convertir en l’abanderat dels menys afavorits d’allí, essent per aquesta raó molt incòmode per l’església catòlica oficial i els terratinents brasilers.

Quan el Pere va arribar a Sao Félix do Araguaia el 1968, els jornalers agrícoles hi treballaven en règim de semi esclavitud i la injustícia era tolerada pels estaments oficials.

A causa de la seva gran dedicació envers els més desfavorits i a les constants denúncies que feia dels que se n’aprofitaven, va ser amenaçat de mort moltes vegades per part dels terratinents, va ser jutjat cinc vegades per la dictadura militar que governava aleshores amb la intenció d’expulsar-lo del país, i va rebre moltes pressions per part de la jerarquia catòlica perquè deixés les coses tal com estaven. Fins i tot van assassinar per error un col·laborador seu, torturar diversos sacerdots de la seva diòcesi, saquejar casa seva, insultar-lo públicament, etc.

L’any 1997 va rebre el premi per la Pau, de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya, i el 2006 va ser el primer català distingit amb el Premi Internacional Catalunya. Al març del 2014, per TV3 es va emetre una mini sèrie sobre la seva feina al Brasil.

Una vegada jubilat, malalt de Parkinson, i que vivia com sempre amb una gran humilitat, la seva situació era molt diferent, públicament ja ningú s’atrevia a criticar-lo i era i és un referent indiscutible, fins i tot per l’actual Papa Francesc.

La seva vida és una gran lliçó de solidaritat.

Algunes frases del Pere Casaldàliga per a pensar-hi:

LA SOLIDARITAT I EL COMPROMÍS:

– La solidaritat és el gran sagrament comú a totes les religions, que es basa en el fet de reconèixer la comuna identitat radical humana.

– La solidaritat no s’ha de donar només en el moment de les victòries, s’ha de donar sobretot en el moment del sofriment i de les decepcions.

– Si veus infelicitat, és difícil sentir-te plenament feliç, però si mires de ser solidari i senzill, hi ha una mena de felicitat de fons que es manté.

– Allò que em fa és el que dono, no pas el que tinc. Com més dono més tinc perquè sóc més. Com més tinc i menys dono, tinc menys, perquè sóc menys.

– No podem anunciar que tots som germans i prescindir de si els germans tenen pa o no tenen pa. No podem anunciar que tota la Humanitat és una, no podem anunciar que tots els pobles són germans quan hi ha pobles que fan invasions i bloquegen els altres.

– Per què no puc ser jo un català sincer, obert, ferm, feliç amb la meva identitat, i ser solidari amb el món? Respectar totes les altres identitats. El que passa és que, així com ha costat tant, i encara costarà, de defensar els drets de les persones, estem encara a l’abecé pel que fa al dret dels pobles. I els pobles grans han imposat les seves identitats i han negat les identitats petites.

L’ESGLÉSIA I LA FE:

– L’Església és part de la meva vida i si la punxo una miqueta és perquè avanci una mica més ràpid. Si no fem la revolució els de dintre, qui la farà?

– Tots som imatges personals de Déu. Però Déu ha fet també imatges col·lectives. Cada poble, cada cultura són imatges col·lectives de Déu. Per això hem de defensar i respectar aquests pobles que, per egoisme de pobles considerats superiors, han passat a ser pobles proscrits.

– Em sembla que és molt més important tenir l’última sensibilitat que no pas tenir l’última paraula. Aquest posar-se en la pell de l’altre i compartir-ne el sofriment i l’amor és seguir una de les actituds més característiques de Jesús.

– El contrari de la fe no és el dubte, és la por.

– Només hi haurà pau al món si hi ha pau entre les religions.

LA TEOLOGIA DE L’ALLIBERAMENT:

– He optat per la Teologia de l’Alliberament perquè em sembla la teologia més cristiana, sobretot avui, i més al Tercer Món o al Quart Món vostre.

– Jo predico la Teologia de l’Alliberament perquè predico l’Evangeli des de l’Amèrica Llatina, predico l’opció dels pobres.

– Hi ha hagut moltes teologies…, i el que no passa és l’Evangeli, no passa la humanitat, no passa el Déu dels pobres. Aquesta ha estat la teologia més significada amb la sang dels màrtirs, la que ha aixecat l’esperança dels sud-americans, la que ha fet possible que l’Església optés pels pobres.

– Jesús es va posicionar contra els privilegis, contra la prepotència del temple, el latifundi i l’imperi.

– Cada vegada crec més en l’equip, en la comunitat, en la co-responsabilitat, en la col·legialitat de l’Església.

– L’Església ha de ser llevat, ferment, llavor…

LA VIDA I LA MORT:

– Cal aprendre de la vida quan arriba el capvespre.

– Em sembla que la vellesa és una mena de sagrament. Tot i que es perd l’oïda, hi sents més, perquè escoltes la vida, no pas els sorolls…

– Només és capaç de donar la mort aquell que és capaç d’anar donant la vida i donar-la amb sentit.

– Cada dia ben viscut fa una vida.

LA JUSTÍCIA I LA LLIBERTAT:

– On no hi ha llibertat no hi pot haver justícia.

– No tinguem por de la llibertat. No tinguem por de les revolucions veritablement populars.

– No tinguem por de la història que camina; perquè la porta l’Esperit d’aquell que fa noves totes les coses.

– La llibertat és una paraula que hauríem d’escriure a totes les fulles, a totes les ales dels ocells… Tots els infants s’haurien de dir Llibertat.

– Una esclavitud no en justifica una altra. Si hem superat esclavituds antigues, no n’inventem de modernes.

LA POBRESA I EL CAPITALISME:

– La pobresa de la sobrietat compartida és l’únic futur possible per a la humanitat, pensant socialment i ecològicament. El present, per dissort, encara és “oficialment” el capitalisme, el consumisme, una mena de suïcidi estructural.

– El pobre dolent té un avantatge: el de ser pobre. El ric dolent, dos inconvenients.

– No és que existeixi un món desenvolupat i un món subdesenvolupat; tenim només un sol món mal desenvolupat.

– El capitalisme és pecat. El capitalisme per definició és lucre acumulat, és privilegi del capital, és exclusió de la majoria.

– L’economia ha d’estar al servei de la política, la política al servei de l’ètica i l’ètica al servei de la vida. La utopia ens obliga a anar trencant esquemes.

DE TOT:

– Som co-responsables no sols de la pròpia vida personal i de la vida dels altres, sinó també de les aigües, de la terra, de la fauna, de la flora i de l’univers.

– La terra, és quelcom sagrat. Ho és per als pobles indígenes, que la veuen com el gran temple de Déu.

– Cal continuar sent orelles, ulls, cor i boca. Comuniquem vida, esperança. Siguem comunicació.

– L’educació serveix per fer persones capaces de relacionar-se, respectuoses i solidàries.

– ¿Què li diu el Tercer Món al Primer Món? – Si no fóssiu el que sou, podríem ser el que som!

– La revolució l’hem de començar dins el cor.

– Si no hi ha causes grans, la vida no té sentit.

– Busquem mites perquè necessitem referències vives, estimulants. Sempre és més fort el testimoni que la paraula.

– En l’amor, la fe i la revolució, no és possible la neutralitat.

– Només estimo el proïsme en la mesura que surto -lliure, obert, solidari- a trobar-lo, acostant-m’hi, acostant-lo a mi.

– La tasca més essencial de la humanitat és la tasca d’humanitzar-se. Humanitzar la humanitat és la missió de tots, de totes.

– La solució sempre, en tot cas, és l’esperança. Una esperança, però, que es posi a fer feina, que sàpiga viure el dia a dia, que miri de fer amb d’altres el treball de la justícia i de l’alliberament.