DILEMES ÈTICS – Soraya Hernández – Revista Valors – https://valors.org

La Mariona té nou anys i ara fa uns mesos que els seus pares biològics l’han reclamat.
Ella no vol separar-se dels que considera els seus veritables pares, però la jutge l’obliga
a fer-ho. Com afectarà aquesta decisió a la Mariona?

Revisem un cas fictici que ens farà pensar en altres de reals que han aparegut en els darrers temps en els mitjans de comunicació. Aquesta història demanarà que reflexionem sobre el benestar dels menors en contraposició als drets dels pares biològics. Es pot demanar a un menor que porta tota la seva vida amb una família que la canviï quan els pares biològics ja estan preparats per ser-ho?

La Mariona va ser acollida per la Joana i el Manel quan va néixer. La seva mare biològica patia una malaltia mental i es va decidir que no era capaç de cuidar d’ella, per la qual cosa l’acolliment es va fer de tipus pre-adoptiu. La nena té ara 9 anys i el seu pare, havent tornat del Marroc, demana la seva custòdia. En aquest
moment, la jutge que porta el cas decideix canviar l’estatus legal a acolliment simple. Alhora fa iniciar visites de la nena als pares biològics. La Mariona diu que no vol estar amb ells. Comença a patir terrors nocturns, enuresi i atacs d’ansietat els dies abans de la visita. Els pares biològics gairebé no parlen castellà, la casa on viuen no presenta unes condicions òptimes d’higiene i han expressat que la nena per a ser feliç el que necessita és estar amb ells, cuidar-se de la mare i ocupar-se de la casa. La jutge té clar que s’ha de fer prevaldre el vincle biològic davant les preferències d’un menor no madur i proposa cursos d’habilitats parentals, de castellà…

Ells fan un gran esforç i hi assisteixen amb regularitat, el pare troba feina i la mare es pren la medicació. Però la nena segueix sense acceptar el canvi, no volent deixar la seva família, la seva casa i l’entorn. La jutge es planteja continuar ajudant els pares i obligar la nena. És ètic que ho faci? Què hauria de prevaldre, el dret dels pares o el benestar del menor? Els pares acollidors s’han guanyat algun tipus de dret durant
aquests nou anys?

Per tal de deixar clar el cas, s’ha de dir que l’acolliment pre-adoptiu implica l’inici d’un procés d’adopció, fet que fa trencar amb la família biològica per considerar que la relació és irrecuperable.
En tornar a l’acolliment simple es posa en marxa el procés de possible tornada al domicili, amb les visites periòdiques per facilitar la creació de vincle. En ambdós casos, fins que es resolgui la situació, la tutela legal és de l’organisme corresponent. En el cas de Catalunya, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.

Llavors, quines opcions té la jutge davant aquest supòsit? D’una banda, es podria valorar que després de 9 anys i degut a les reaccions de la nena, aquesta està integrada a la seva família i fer-la tornar amb els pares biològics li pot ocasionar greus problemes. També podria intentar continuar donant suport als pares biològics i potenciar l’apropament de la menor, però sense obligar-la, sense tenir com a fi la tornada amb ells. Una altra opció seria obligar la nena a tornar amb ells, però permetent els contacte amb els pares acollidors. Finalment, hi ha la possibilitat de tallar tota mena de relació amb els pares acollidors.

Quina d’aquestes opcions seria la més adient per a la nena? I, per als pares biològics? Pensaríeu de manera diferent si els pares biològics fossin catalans i no del Marroc? Quins criteris s’haurien de tenir en compte per prendre aquest tipus de decisió? El torn, ara, el teniu vosaltres.