Escrit de la Gna. Victoria Braquehais per a lasolidaritatunbonremei.com
El meu amic Enric Segarra m’ha demanat compartir amb vosaltres el que significa “solidaritat”. És d’aquestes paraules tan grans que poden significar tot i res, que poden estar plenes de contingut fins al punt d’impulsar una vida sencera, o que poden ser usades en discursos totalment buits de significat.
Ngovayang és una petita missió, una vall entre muntanyes, al sud de Camerun. Aquí convivim els pigmeus Bagyeli –uns 3.000 en el món, tots viuen aquí-, diferents poblacions bantús –principalment Ngumba, Fang i Basa–, dos missioners Oblats –un de la RD del Congo i un altre de Nigèria–, un diaca camerunès i quatre germanes de la Puresa de Maria –dues germanes congoleses i dues germanes espanyoles.
Per a mi, la solidaritat està estretament lligada a l’amistat. És veure en l’altre –com diu Stephan Zweig en la seva genial novel·la– els ulls del germà etern. Veure en l’altre a una persona com jo, ni més ni menys, amb el mateix dret a viure una vida digna, a estudiar, a curar-se quan està malalt, a gaudir d’aigua potable… a somiar, a tenir una feina, a participar en la construcció de la societat, a formar una família, a desplaçar-se on vol, a tornar a la terra amb dignitat… a ser, simplement, un ésser humà.
La solidaritat és una forma d’amistat. I l’amistat és acceptar els altres tal com són, en la dignitat del que són, pel que són en si mateixos. És estimar en cada ésser humà a tota l’espècie humana, però estimant a cadascun en particular.
La solidaritat, en aquesta petita vall, està feta de coses petites: netejar junts el col·legi per a preparar demà la vinguda dels nens, compartir junts un àpat o una fruita del camp, aprendre a dialogar en una llengua nova perquè expressa la visió del món d’una altra persona, el seu pensar i sentir… està teixida de noms i rostres concrets. Alguns d’aquests rostres són els dels nens de CM2 (6è de Primària) que després de més de dos mesos fora de les aules per la Covid19, tornen per a preparar els exàmens de fi de curs. Amb ells us deixo…
lasolidaritatunbonremei.com 
(Comentari anònim rebut a la pàgina “Qui som” i que trasllado a aquest tema per estar-hi vinculat).
Molt bona iniciativa Enric. És en petits testimonis de les vivències viscudes que podem fer créixer i escampar aquesta actitud per anar facilitant el seu creixement dins la nostra societat. Reconèixer en l’altre que es creua en el meu camí la dignitat que reivindico per a mi com a persones que som.
La reflexió de la Victòria Braquehais que heu publicat m’ha interpel·lat, ja que l’any 1966 vaig arribar a Ngovayang per iniciar, recolzada per Agermanament i Medicus Mundi, la transformació d’un petit dispensari en hospital per aquella regió de la selva del Camerun. I la Victòria parla del que es fa allà actualment. Molts anys de solidaritat de diferents actors! Endavant!
M'agradaM'agrada