LES RECLUSES DEL FOC

DILEMES ÈTICS Soraya Hernández – Revista Valors – https://valors.org

A Califòrnia, entre el 50 i el 80% dels bombers que treballen controlant un incendi són recluses del sistema penitenciari que guanyen entre 1 i 2 dòlars l’hora. És ètic i just per a la societat que posin en perill les seves vides per aquest sou?

Un dels debats que es porten a terme amb interès a la nostra societat és el relacionat amb el servei a la comunitat que poden o haurien de fer aquelles persones que es troben preses per haver comès un delicte, ja sigui per refer el vincle de confiança com per contribuir a les despeses que es generen per la seva retenció en una presó. Amb aquest cas, totalment real, aprofitarem per deliberar sobre els dilemes ètics que es poden derivar de la situació que es descriu així com tindrem oportunitat de reflexionar sobre el
paper de la dona reclusa a la comunitat, les implicacions dels programes de reinserció i les possibles similituds o semblances entre diferents països.

La Shawna ha mort durant un incendi a Malibú quan ella mateixa i altres dones recluses com ella intentaven apagar-lo. El terra es va enfonsar sota els seus peus. La seva mare ha rebut la notícia quan quedaven sis setmanes per la sortida de la Shawna, en presó feia uns tres anys per robatori i possessió de drogues. Ha tingut una cerimònia oficial dels bombers, la mare ha rebut la bandera americana tal com es mereix qualsevol altre bomber. Però aquest ritual no li treu el patiment d’haver perdut la seva filla.

Com ella, altres dones de les presons de Califòrnia poden treballar per menys d’un dòlar l’hora, sou que és augmentat fins a uns dos dòlars si entren en un dels equips contra-incendis creats pel sistema penitenciari. Per poder entrar en el programa han de passar un examen d’aptitud física i rebre un entrenament de tres setmanes, impartit per professionals, en lloc de la formació de tres anys que rebria qualsevol altre bomber de l’estat. Les recluses entren llavors a viure en uns centres especials des d’on tenen accés quasi directe a les diferents zones del terreny on normalment els incendis es donen amb més freqüència. Allà es respira més llibertat que a la presó i disposen de més serveis, com ara biblioteca. Quan es declara un foc les dones marxen en equips, es donen suport les unes a les altres i afronten el perill i la por, treballant durant hores i hores sense descans. La majoria expressa una gran sensació de benestar quan algun veí els agraeix haver-los salvat la vida, però posant en risc la seva per la manca de formació i supervisió.

Quins són, doncs, els interrogants ètics que posa sobre la taula aquest cas?
D’una banda, cal pensar en si el treball de les persones que ja compleixen una pena de privació de llibertat és ètic dins d’una societat moderna, si es proposa com una contraprestació cap a la comunitat o com un programa de reinserció a aquesta. Si es valora com positiu, també cal reflexionar sobre el tipus de feina que es portarà a terme, si ha de ser remunerada i controlada, sobretot si es corren riscos i existeix un perill real, com en el cas de les recluses de Califòrnia.

Què en penseu del cas exposat? Penseu que es tracta d’un programa de reinserció o d’un tipus d’aprofitament del propi sistema? Creieu que és important que els presos siguin útils d’alguna manera per la societat? I, si és així, com fer una bona regulació? I, anant una mica més enllà, què en pensaríeu de compartir espai de treball amb persones que encara es troben a presó? Seria possible en el nostre context social i cultural? Ara és el vostre torn!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.