S’anomena “desenvolupament sostenible” aquell que és capaç de satisfer les necessitats actuals sense comprometre els recursos i possibilitats de les futures generacions. Intuïtivament, una activitat sostenible és aquella que es pot mantenir. Per exemple, tallar arbres d’un bosc assegurant la repoblació és una activitat sostenible. Per contra, consumir petroli no és sostenible, ja que no es pot restituir a la natura.

Avui en dia, una bona part de les activitats humanes no són sostenibles a mig i llarg termini tal com estan plantejades, el que pot portar unes greus conseqüències pel nostre planeta i els seus habitants, raó per la qual ha adquirit tanta importància el terme “sostenibilitat”, molt lligat amb “la solidaritat” envers les generacions futures.

A continuació es parla de la sostenibilitat quotidiana, domèstica, familiar… utilitzant els textos del llibre “Tu en el món teu” de l’Obra Social Caixa Terrassa.

ELS ALIMENTS

Ets el que menges! Aquesta expressió es sol utilitzar per subratllar l’estreta relació entre alimentació i salut. Saps, però, que el que poses a la taula també té repercussions en la salut del planeta?

La humanitat dedica més del 25% de les terres emergides a la producció alimentària, la major part destinades a satisfer les dietes amb alt contingut en carn que caracteritzen avui als països rics i que són les que més recursos planetaris demanen.

La sobrealimentació del primer món contrasta amb la fam que encara avui pateixen més de 800 milions  d’éssers humans. A més, el patró alimentari actual ens fa dependents de molts productes químics: antibiòtics, plaguicides, fertilitzants, conservants d’aliments, etc. Per evitar-ne les conseqüències negatives sobre la salut, cal triar productes lliures de components residuals nocius. També és aconsellable inclinar-se pels productes frescos, base de la dieta mediterrània, així com per aquells produïts localment.

Escollir productes vegetals és estalviar recursos naturals i energètics, ja que per obtenir-los se’n necessiten menys que per aconseguir productes animals.

La carn és el segment alimentari que gasta més recursos planetaris. Per exemple, un camp de 1.000 m2 pot produir per a aconseguir 4.500 kg de patates, o bé 500 kg de farina, o bé 200 kg de carn de pollastre, o bé 100 kg de  carn de porc. De fet, el 95% de la producció mundial de soja i el 44% de la de cereals es dediquen a alimentar bestiar. Les dietes del Primer Món, amb alt contingut de carn, necessiten cada cop més i més territori per a produir els 85 kg que consumim de mitjana per persona cada any.

També es consumeix molta més aigua per a produir 1 kg de carn que de farina o patates. Per exemple, per a obtenir 1 kg de carn de vedella fan falta més de 12.000 litres d’aigua, per a 1 kg de carn de porc 4.800 litres, per a 1 kg de carn de pollastre 3.500 kg, per a 1 kg de farina 800 litres i per a 1 kg de patates 400 litres.

Si un dia tota la població del món mengés tanta carn com nosaltres, no hi hauria suficients terres ni aigua per aconseguir-ho. És aconsellable, doncs, moderar el consum de carn.

EL COMERÇ

El comerç és, en essència, comprar per tornar a vendre. Gràcies a la cadena comercial, els productes arriben a tothom i de tot arreu.

Els  nous hàbits de consum, l’aparició de noves fórmules comercials o el canvi d’ús del temps dedicat a comprar han determinat que coexisteixin molts tipus de comerços: de proximitat, especialitzats, supermercats, centres comercials… Tanmateix, es pot apreciar fàcilment una tendència: la substitució progressiva del comerç tradicional per la compra setmanal en grans superfícies.

Els avantatges d’aquesta mena d’establiments són diversos, sobretot més amplitud d’horaris i més varietat de productes en un mateix espai. Però els costos també són importants: d’una banda, ambientals, perquè aquest tipus de comerç exigeix desplaçaments, normalment en cotxe, cap als afores de les ciutats on es troben les grans superfícies i, de l’altra, comunitaris, ja que minven la funció social bàsica de la xarxa econòmica local.

El mercat, la botiga, la fleca o el petit bar del barri són de vegades punts neuràlgics de la vida social i cultural de les comunitats, que cohesionen la vida als barris i estan íntimament vinculats a l’espai local que vertebren.

Els aliments més frescos solen ser produïts prop del consumidor i els aliments elaborats normalment vénen de més lluny. Però no sempre és així, podem trobar al supermercat unes pomes que són de la nostra zona i unes altres que han vingut des de Xile, havent recorregut més de 10.000 km, amb les corresponents despeses energètiques pel seu trasllat i conservació, i l’afectació mediambiental que això implica.

LA GLOBALITZACIÓ

Saps quina distància han recorregut les coses que consumeixes? Quins productes químics se’ls han aplicat? En quines condicions treballen els qui les han produïdes? Les tendències actuals de comerç internacional i consum, cada vegada més globalitzades, fan que la distància entre el qui conrea o produeix i el qui consumeix sigui enorme. Per tant, de vegades és difícil obtenir tota la informació sobre el que consumim.

Però la dificultat, malauradament, no ens eximeix de la responsabilitat, ja que segons els productes que adquirim fomentem unes formes de producció i comercialització o unes altres. Les nostres opcions com a consumidors tenen conseqüències en l’estat del medi, en les condicions de vida dels productors, en el benestar dels animals dedicats a la producció industrial d’aliments o en la perpetuació de determinades disfuncions socials causades per un mal procés de globalització.

El principal instrument informatiu de què disposem per poder exercir aquesta responsabilitat social són les etiquetes dels productes. L’etiqueta ens explica les característiques del producte i el seu recorregut.

En el cas dels productes procedents de països menys desenvolupats, una de les garanties més fiables és escollir, sempre que resulti possible, els que ens arriben mitjançant processos de l’anomenat “comerç just”.

Gràcies al comerç just s’evita l’explotació d’infants, es garanteix l’equitat de gènere i es retribueix adequadament els productors. I també s’assegura un bon manteniment ambiental.

La mal entesa globalització econòmica ha agreujat la vulneració dels drets humans i laborals de milers de persones d’arreu del món. La competència entre països per atreure inversors ha creat les maquiles, zones franques on les empreses es poden instal·lar sense pagar pràcticament impostos i on s’ofereix mà d’obra molt barata. El resultat són milers de persones, sobretot dones, que pateixen unes condicions sociolaborals que no respecten ni tan sols els drets humans bàsics. Tenir-ho en compte.

Algú paga pel baix preu de la roba barata. En l’economia globalitzada actual, el sector del tèxtil viu una cursa frenètica per reduir costos. Això sol comportar un empitjorament de les condicions laborals dels treballadors dels països en vies de desenvolupament, on s’ha traslladat la major part de la producció de les grans multinacionals de la moda.

Els nens, en molts llocs del món, són mà d’obra barata. Arreu del món, milions d’infants són forçats a treballar, posant en perill la seva salut física i mental i el seu desenvolupament. Dels més de 240 milions de nens explotats, tres quartes parts treballen en entorns de risc, com la mineria o la manipulació de substàncies perilloses.

(Textos del llibre “Tu en el món teu” de l’Obra Social Caixa Terrassa).