El 1999, un grup d’estudiants de Kansas que realitzaven un estudi sobre l’Holocaust jueu es van topar per casualitat amb el nom d’una dona polonesa i una dada al costat del mateix: Irena Sendler, que així es deia, havia salvat ni més ni menys que 2500 nens del gueto de Varsòvia durant l’ocupació nazi. Sortia a la llum, més de mig segle després, la imatge d’una velleta a la qual molts d’aquells nens, ara convertits en adults, van reconèixer en els mitjans de comunicació. La història d’Irena Sendler va ser la història d’una dona valenta i amb uns valors purs. Al marge d’ideals polítics i religiosos, Irena es va jugar la vida per salvar a éssers innocents d’una mort segura.

Irena Sendler va néixer el 15 de febrer de 1910 a Otwock, Varsòvia, en el si d’una família catòlica. Des de molt petita, Irena va conviure amb la solidaritat, l’amor i el respecte als altres. Aquests valors els va aprendre del seu pare, Stanisław Krzyżanowski, un metge que va morir quan ella només tenia set anys en contagiar-se del tifus que sofrien els seus pacients i als qui molts dels seus col·legues no havien volgut atendre per por de contagiar-se.

Irena va decidir dedicar la seva vida als altres i es va fer infermera. El 1939, quan Alemanya envaïa Polònia, Irena, que estava al Departament de Benestar Social de Varsòvia, treballava dur als menjadors comunitaris de la ciutat.

Un any després, la situació es va tornar encara més complicada amb la creació del gueto de Varsòvia. Tot i que Irena s’havia educat en la fe catòlica, igual que el seu pare, va tenir sempre simpatia pels jueus als quals no va dubtar a ajudar, malgrat el perill que allò podia comportar per a la seva pròpia vida.

Irena es va unir llavors al Consell per a l’Ajuda de Jueus, conegut com a Zegota, com a membre del cos sanitari per encarregar-se de pal·liar els casos de malalties contagioses. Davant l’amenaça d’una epidèmia de tifus, els nazis van ser permissius amb les persones que entraven al gueto per intentar frenar la malaltia.

A més d’ajudar altres infermeres no jueves a introduir-se en el gueto, Irena aviat es va adonar que aquell espai controlat i vigilat només podia oferir un futur fosc per als seus habitants. Així que va decidir buscar la manera de treure del gueto almenys els més petits. Era una decisió terrible per a les mares que havien de desprendre’s dels seus fills, però en moltes ocasions era l’única manera de salvar les seves vides. Molts dels seus pares acabarien morint en els camps de concentració als quals els jueus del gueto de Varsòvia van ser traslladats.

La manera més senzilla de treure els nens del gueto era mitjançant les ambulàncies que traslladaven als més greus als hospitals de fora de l’espai controlat. Però aviat va haver de buscar altres mètodes per fer-ho. Des de col·locar-los dins de bosses d’escombraries fins en taüts, qualsevol idea era benvinguda.

Dels 2500 nens als quals va poder salvar d’una mort segura, Elzbieta Ficowska va ser un dels casos més coneguts. En aquell terrible 1942, era solament un nadó d’escassos mesos quan li va ser administrat un narcòtic i el van col·locar en una caixa amb forats que van posar amagada en un carregament de maons. Els seus pares van morir en el gueto i la petita Elzbieta va ser criada per Stanislawa Bussoldowa, una coneguda d’Irena. Una cullera de plata amb la data del seu naixement i el seu sobrenom gravats, Elzunia, va ser el petit objecte que va mantenir a Elzbieta unida a les seves arrels. I és que Irena sempre va voler que els nens als quals va salvar no perdessin mai els seus orígens i la seva veritable identitat. Per això va portar un exhaustiu registre que va enterrar al jardí d’una veïna per si ella moria.

El 20 d’octubre de 1943 les coses es van complicar per Jolanta, nom en clau d’Irena, que va ser detinguda per la Gestapo. A la presó de Pawiak va ser sotmesa a terribles tortures amb les quals els nazis no van aconseguir fer-li dir on estaven els nens als quals havia estat ajudant a escapar del gueto.

Condemnada a mort, Irena va poder escapar de la presó gràcies a un soldat que la va ajudar i el del qual va ser apuntat a llista d’executats. Fins a la fi de la guerra, va continuar amb la seva labor sota un nom fals.

Una vegada acabada la guerra, Irena va desenterrar les llistes amb els noms dels nens i les va lliurar al Comitè de Salvament dels jueus supervivents.

Irena Sendler es va casar i va tenir tres fills i també va tenir problemes amb el règim socialista que es va instaurar a Polònia.

Després de dècades de vida anònima, quan la seva fotografia va ser publicada als mitjans van ser molts els homes i dones que van reconèixer en aquella dona a la infermera que va salvar les seves vides durant l’ocupació nazi de Polònia.

L’Ordre de l’Àguila Blanca de Polònia, títol de Justa entre les Nacions d’organització Yad Vashem de Jerusalem o la seva candidatura al Premi Nobel de la Pau van ser alguns dels reconeixements a una dona que mai va pensar que la seva labor humanitària descoberta molts anys després aixequés tanta revolada.

Irena Sendler va morir a Varsòvia, el 12 de maig de 2008. Tenia 98 anys.

mujeresenlahistoria.com