En la guerra civil espanyola, com en totes les guerres, cal destacar que no es pot parlar només de víctimes “franquistes” o víctimes “republicanes”, ja que varen morir o patir moltes persones amb qualsevol pretext, des de les idees que poguessin tenir fins a ser sospitosos de connivència amb l’enemic o senzillament per enveja o revenja.

– Més de 500.000 morts (algun historiador diu uns 800.000), entre els soldats que van morir lluitant al front, els civils que ho van fer en els bombardeigs i altres accions bèl·liques, els que van patir les repressions durant la guerra i la postguerra, i els que ho van fer a causa d’epidèmies, fam, etc.

– Un gran exili de republicans, uns 400.000, bona part dels quals van passar a França a través dels Pirineus catalans, on van ser internats en camps de concentració. Uns quants van tornar uns anys després de la guerra, uns altres al morir Franco, però una gran part es va quedar a França (on alguns van morir lluitant en la Segona Guerra Mundial o en els camps de concentració nazis) i a altres països, com ara Mèxic i Argentina. Entre els refugiats hi havia les elits literàries, artístiques i científiques d’Espanya.

– Uns 300.000 presos polítics, sobretot en acabar la guerra.

– Moltes conseqüències econòmiques, amb un PIB que no es va recuperar fins a la dècada dels anys 50, destrucció de bona part del teixit industrial, retornant a una economia bàsicament agrària, enderrocament d’uns 200.000 habitatges, així com de gran part de les infraestructures del país, augment del deute extern i pèrdua de les reserves d’or del Banc d’Espanya, autarquia i intervenció estatal, limitació de les inversions estrangeres i les importacions, estraperlo o mercat negre, cartilles de racionament pels aliments, etc.

– Pèrdua dels drets adquirits (en implantar-se una dictadura que acumulà tot el poder) pels partits polítics (prohibits), pels treballadors (sense sindicats lliures), per les religions no catòliques, per les autonomies (Catalunya va perdre totes les seves institucions polítiques i culturals, essent prohibit l’ús públic de la llengua catalana), per la llibertat d’expressió, etc.

– Recuperació de l’hegemonia econòmica i social per part de l’oligarquia terratinent, industrial i financera, així com de l’església catòlica.

– Conseqüències morals amb un gran patiment per a bona part de la població a causa de la guerra, la repressió i la misèria de la llarga postguerra. El règim de Franco mai va transigir ni mica, ni va cercar la reconciliació dels espanyols, recordant-los sempre que ells havien guanyat la guerra i, per tant, tenien tots els drets.

– Grans repercussions internacionals durant la guerra, ja que el bàndol insurgent de Franco va ser des del primer moment ajudat militarment i ideològicament pels governs feixistes d’Alemanya (Hitler) i d’Itàlia (Mussolini), i el govern de la República el mateix per part de l’URSS. La desigual ajuda exterior rebuda pels dos bàndols va ser un dels factors de que guanyessin els nacionals.

L’actitud dels països democràtics davant la guerra civil espanyola, sobretot del Regne Unit i de França, es va veure afectada per una il·lusòria cerca de “no confrontació” amb Hitler, per tal d’evitar una guerra més general. I això és el que va passar en acabar-se la guerra espanyola i amb unes conseqüències molt pitjors que si hi haguessin intervingut.

Pel que fa a la política exterior, la guerra civil va suposar l’aïllament d’Espanya de la resta del món, no permetent-li l’entrada a l’ONU fins a l’any 1955 i a la Comunitat Econòmica Europea i a l’OTAN fins assolida la democràcia.

– Etc.