Recordes haver vist alguna vegada la fotografia que hi ha a continuació? Doncs la nena que corre despullada es diu KIM PHUC, va néixer al Vietnam l’any 1963 i és coneguda com ”la nena del napalm”.

El 8 de juny de 1972, durant la guerra de Vietnam, un avió nord-americà va llançar una bomba de napalm a la població de Trang Bang. Allí es trobava Kim Phuc amb la seva família.

La nena, de 9 anys, va resultar-ne greument cremada i corria amb altres nens fora de la població traient-se les restes de la seva roba en flames. També la seva àvia corria amb ella portant un nét destrossat pel combustible napalm.

En aquell moment, el fotògraf Nick Ut va fer la fotografia i tot seguit va portar la Phuc a l’hospital, juntament amb altres nens, on va romandre durant 14 mesos i va ser sotmesa posteriorment a 17 operacions d’empelts de pell.

Kim Phuc ha descrit la seva experiència de la següent forma: “el napalm és el dolor més terrible que es pugui imaginar… l’aigua bull a 100 graus, el napalm genera temperatures de 800 a 1.200 graus”.
La foto del fotoperiodista de 21 anys Nick Ut de Associated Press, guardonada amb el premi Pulitzer del 1973, va fer la volta al món i la seva influència va ser tanta que alguns historiadors han considerat que la imatge va ajudar a frenar la guerra del Vietnam malgrat que, quan va ser presa, la retirada de les tropes nord-americanes estava ja molt avançada.

Quan va tornar a casa, Phuc esperava ser “una nena normal” i estudiar la carrera de medicina. Deu anys més tard va aconseguir entrar a la facultat de medicina a Saigon, però els agents del govern vietnamita es van assabentar que era la nena de la foto i van anar a buscar-la per treballar amb ells i utilitzar-la com a símbol nacional de la guerra.

Es va veure obligada a deixar l’escola i a tornar a la seva província d’origen, on se la feia participar en trobades amb periodistes estrangers. Les visites eren vigilades i controlades. Se li indicava què havia de declarar. Somreia i interpretava el seu paper, però el descontentament començava a consumir-la. “Volia escapar d’aquesta imatge”, va dir. “Vaig ser cremada pel napalm, vaig ser una víctima de la guerra… però vaig créixer i em vaig tornar un altre tipus de víctima”.

Durant anys, les seqüeles físiques i mentals van afectar moltíssim a Phuc. Però el 1982 es va convertir al cristianisme, la qual cosa la va empènyer a seguir endavant i aprendre a perdonar.

El 1986, Phuc va obtenir la llicència per viatjar a estudiar a la Universitat de l’Havana on va començar els seus estudis d’anglès i espanyol. Allí va conèixer a un company vietnamita, Bui Huy Toan, amb qui més tard es va casar i va tenir dos fills. Al traslladar-se a fer la passejada a Moscou, el 1992, quan l’avió va fer escala a Ontario, Canadà, la parella va decidir quedar-se allí inesperadament, tan sols “confiant en Déu” i va sol·licitar asil polític,  el qual li va ser concedit. Phuc va obtenir la ciutadania canadenca i es va fer membre de l’església Faith Way Baptist Church.

Després d’haver evitat parlar públicament sobre l’incident al Vietnam, el 1996 va ser convidada a participar en una cerimònia del Dia dels Veterans als Estats Units, i ella hi va assistir expressant el seu perdó als soldats que havien participat en la guerra. Llavors va tenir una trobada amb un dels implicats, a qui obertament va perdonar i juntament amb el qual va plorar.

En 1997, Phuc va crear la Fundació Kim Phuc, que té com a missió ajudar als nens víctimes de la guerra i a defensar l’educació com la millor eina de futur, i aquest mateix any va ser nomenada ambaixadora de bona voluntat de la UNESCO.

Kim Phuc té contacte freqüent amb el fotògraf Nick Ut, amb qui comparteix una amistat.

Kim Phuc és una lliçó més del dolor causat per la guerra però també de supervivència, superació i perdó.

Segons Leila Zerrougui, representant especial de l’ONU per als nens en els conflictes armats, es creu que hi ha 230 milions de nens i nenes que, en aquest mateix any del 2015, viuen en països i àrees afectats per conflictes armats.

(Extret de diverses fonts de Google).

ALGUNES FRASES ATRIBUÏDES A KIM PHUC:

“Solament quan vaig trobar la fe en mi mateixa, es va atenuar el dolor de les nafres del meu cor, vaig anar deixant que el sentiment de perdó creixés en el meu cor fins que va començar a embargar-me una immensa pau interior. Això no va ocórrer de la nit al dia, perquè no hi ha res més difícil que arribar a estimar als teus enemics. En comptes de reaccionar d’una manera “normal”, és a dir amb odi i desig de venjança, vaig optar per la comprensió, que per cert no s’aconsegueix en un dia”.

“He viscut la guerra i sé quan inapreciable és la pau. He sofert el meu dolor i sé el que val l’amor quan un desitja guarir-se. He experimentat odi i sé quina és la força del perdó. Avui, com que estic viva i visc sense odi ni ànim de venjança, puc dir als que em van causar el meu sofriment: us dono el meu perdó!”.

“Quan vaig llegir per primera vegada les paraules de Jesús “estima als teus enemics”, no sabia com fer-ho. Sóc humana, tinc molt dolor, moltes cicatrius i he estat víctima molt temps. Vaig creure que seria impossible. Vaig haver de resar molt i no va ser fàcil, però al final ho vaig aconseguir”.

“Jo he optat per la reconciliació i la meva vida s’ha transformat. He deixat de ser una víctima”.

“El perdó és més poderós que qualsevol altra arma del món”.