19/06/202119/06/2021 Enric Segarra Bosch

BONDADÓS vs. RELIGIÓS

– Què vol dir ser “bona persona” o “bondadós”?

Que és una persona plena de bondat.

“La bondat és una virtut pròpia dels éssers humans; es caracteritza per la compassió que senten les persones pels seus semblants i també pels animals, actuant sempre en benefici d’ells sense cap mena d’interès personal, simplement pel fet de fer sentir al pròxim segur, feliç i estimat.” conceptodefinicion.de

Ser una persona bondadosa:

https://abcblogs.abc.es/puentes-palabras/otros-temas/ser-una-persona-bondadosa.html

La importancia de ser bondadoso: bueno para los demás, muy bueno para ti:

https://blogs.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/empecemos-por-los-principios/2013-11-26/la-importancia-de-ser-bondadoso-bueno-para-los-demas-muy-bueno-para-ti_58696/

La bondad tiene poder para hacernos felices:

https://www.granadadigital.es/la-bondad-tiene-poder-para-hacernos-felices/

– Què vol dir “ser religiós”?

Que professa una religió i practica les seves normes i preceptes.

“S’entén per religió a un conjunt de creences, comportaments i valors culturals, ètics i socials, a través dels quals un col·lectiu humà comparteix una visió del món i de l’existència, i es vincula amb una idea del sagrat, el transcendent, és a dir, li donen sentit i valor a l’experiència de viure.” concepto.de

“Una religió és una doctrina, les bases de la qual són la creença i lloança cap a éssers divins i superiors coneguts com a déus, als quals se’ls responsabilitza de la creació del món des del punt de vista teològic. Una religió lliura els seus coneixements als qui tenen fe en ells, perquè aquests la defensin i adoctrinin els altres. Les religions són moltes i estan fortament associades als costums culturals de cada regió; en general, els creients d’una religió veuen amb reprovació el que els fervents d’una altra fan.” conceptodefinicion.de

¿Ser religiosos nos ayuda a vivir mejor?:

https://www.elmundo.es/vida-sana/mente/2018/04/02/5abbac0846163fad1f8b461f.html

– Per a ser “bondadós” s’ha de ser “religiós”?

La bondat sense per què

José Arregi (Doctor en Teologia, ex sacerdot) www.religiondigital.org

No, la bondat no necessita cap “per què”, cap argument que la justifiqui.
Respecta, compadeix, comparteix, cuida. Fes-ho pel teu bé i pel bé de tots els éssers. Però no ho facis perquè estigui escrit o manat, sinó perquè és el teu ser i surt de les teves entranyes. Fes-ho i seràs més feliç, però no ho facis per a ser feliç.

Si vols ser bo per no anar a l’infern o per anar al cel, per evitar censures o per obtenir aplaudiments, tal vegada arribaràs a viure tranquil, sense por fundada a l’infern, o amb esperança raonable del cel, però no aconseguiràs la pau veritable, més enllà del temor i l’esperança. Clar que el temor i l’esperança ens mouen a tots, i per això mateix no som millors del que som. Però podem ser-ho.

Si vols ser bo perquè així t’ho van ensenyar, no et bastarà. Van fer molt bé els que així et van ensenyar, però la teva bondat última no depèn del fet que t’ho ensenyessin. Clar que no podríem ser bons si ningú ens eduqués, però no ho serem perquè ens hagin educat. L’ensenyament és una condició de la bondat, no és la seva raó de ser.

Sento sovint homes d’Església que el món d’avui és tan dolent (amb tant de matrimoni homosexual i tant de divorci i tanta permissivitat per l’avortament i l’eutanàsia) perquè ha deixat de creure en Déu. Però potser el món d’avui és pitjor que el d’ahir, quan reis i cabdills cristians es feien la guerra o organitzaven croades o sostenien la Inquisició o conquistaven terres o explotaven esclaus o sostenien dictadures en nom de Déu i de la veritable religió?

Potser entre els qui no creuen en el “déu” que imaginem i prediquem hi ha menys respecte, solidaritat i tendresa, o hi ha més injustícia, cobdícia, orgull, frau i violència de tot gènere que entre els qui diuen creure en Déu? El passat i el present demostren que no. I la paràbola del bon samarità i altres ensenyaments de Jesús també ensenyen que no. Jesús va posar a un “pagà” com a model de bondat. I li va dir al creient: “Veu i fes tu el mateix que el pagà de Samaria”.

No hi ha més bondat on hi ha més fe en Déu. Més aviat, on hi ha bondat, allí hi ha veritable fe en Déu, sigui religiosa o no. Però què dic quan dic Déu? Dic la Mirada i la Tendresa, el Misteri suprem de bondat creadora i feliç, i no depèn de cap religió, per revelada que digui ser. Paraula de Jesús. Allí on hi ha bondat feliç i lliure, allí està Déu, alè i consol que mou per dins el cor de quant és. I tot gemega buscant aquesta presència i aquesta bondat més enllà de tota forma. Més enllà de tota creença, de tota religió, de tot nom de “déu”.

Mencio (s. IV aC), segon gran savi xinès després de Confuci, no creia en el que la majoria de la gent entén encara per “Déu”, però creia profundament que la bondat és la veritable naturalesa de tot ésser humà. On diu “naturalesa”, posa “possibilitat” o “vocació”. I ho il·lustrava amb un exemple: qualsevol que vegi un nen caure a un pou, corre a salvar-lo, i no ho fa per vergonya o per interès, sinó per impuls interior. El gen egoista cerca la seva forma última en la bondat. Mira a Jesús: veia a la multitud famolenca o al leprós menyspreat, i se li commovien les entranyes.

Cap raó, per religiosa que sigui, ha impedit cap crim. Cap argument, per diví que sigui, és l’origen de la bondat. “La rosa és sense “perquè”. Floreix perquè floreix”, va escriure Àngelus Silesius, poeta místic cristià. Així és la bondat. Potser necessitem raons perquè ens agradi Mozart o un petó? Si cerques fora raons per a ser bo, cerques l’aigua fora de la font.

En les teves entranyes portes la font, i és la mateixa en tots els éssers. Sí, hauràs d’aprendre el camí a la font, a la teva pròpia font que és la de tots, però quan arribis n’hi haurà prou que deixis brollar, sense una altra raó. Deixa simplement que brolli. Deixa que t’inspiri. Deixa que et porti a ser el que veritablement ets, o pots ser.