El Jordi Cabau va treballar a la construcció fins a la primavera del 2013, quan es va quedar sense feina amb 46 anys. Com que era autònom, no tenia dret a cap subvenció.

A la seva dona, Raquel Pérez,  també se li havia acabat recentment la feina que tenia en una cafeteria d’una estació d’esquí d’Andorra, amb 31 anys. Per treballar a Andorra, tampoc va tenir  dret a cap subvenció.

Aquestes circumstàncies que els van enxampar de sobte, van coincidir amb l’embaràs de la Raquel.

Com que no disposaven d’ingressos, van decidir anar a viure amb el pare de la Raquel, a Sant Vicenç de Castellet. Però allí hi vivien com podien quatre persones més. Sis boques que procuraven alimentar-se amb la pensió del pare de la Raquel i una renda mínima d’inserció del consogre d’aquest. Tota la família cercava alguna solució a aquella situació però no en trobaven cap.

A la Raquel se li va complicar l’embaràs i la van haver d’ingressar en un hospital.

Allí la seva sort els va començar a canviar. Els treballadors socials de l’hospital els van parlar de la Fundació Rosa Oriol de Manresa, i de les seves cases d’acollida, on s’hi van traslladar fins que la Raquel va tenir el seu fill Asier.

Poc després, un empresari de Manresa va llegir la seva història en un diari local i es va posar en contacte amb ells.

L’empresari, que va demanar mantenir-se en l’anonimat, els va donar una fleca en desús amb un habitatge adossat, així com els primers materials per arrencar el negoci, intercedint perquè rebessin dels futurs proveïdors uns tractes especials.

Abans d’acabar-se el 2013 la fleca ja estava en marxa amb el nom de Santa Clara, a Manresa, i actualment està funcionant prou bé, segons em van confirmar per telèfon a finals de juny del 2014.

Diu una dita que els nens solen arribar al món amb un pa davall del braç. Asier Cabau Pérez és un nadó de Manresa que no ha arribat al món amb un pa, sinó amb una fleca sencera.

Sembla un conte de Nadal, però no ho és. Aquesta és una història tan nadalenca com real, trista inicialment però amb un final feliç: una parella amb molts problemes, víctima de la crisi actual, troba la normalitat gràcies a la bondat d’una altra persona.

(Aquest escrit és un resum d’un article d’Ivanna Vallespín a El País del 5-1-2014).  https://elpais.com