Després d’una sèrie d’onades de calor i d’incendis forestals que es van produir a Suècia l’any 2018, una noia de només 15 anys va decidir deixar d’anar a l’escola.

Durant dies es va manifestar davant el Parlament suec demanant al govern que complís, pel que fa a les emissions de CO2, amb l’Acord de París sobre el canvi climàtic. Després de les eleccions generals sueques (el 9 de setembre de 2018), va continuar amb la vaga escolar però faltant a classe només els divendres.

Aquesta noia s’ha sumat, des d’aleshores, a moltes altres protestes, dins i fora del país. La seva crida a la vaga escolar va aconseguir captar l’atenció mundial i compta amb seguidors a altres països.

Es diu Greta Thunberg. És una adolescent sueca que ha esdevingut un símbol de l’activisme contra l’escalfament global fent vaga d’escola els divendres per protestar davant del Parlament suec. Degut al seu activisme, va tenir l’oportunitat de fer un discurs colpidor davant els negociadors de la cimera sobre el canvi climàtic COP24 de Katowice (Polònia) el 14 de desembre de 2018. Aquesta cimera, com gairebé totes, ha aconseguit uns pactes molt poc ambiciosos, en línia amb el que va passar a l’Acord de París. Aquest és l’emotiu discurs que hi va fer:

“Em dic Greta Thunberg. Tinc 15 anys i sóc de Suècia. Parlo en nom de Climate Justice Now. Molta gent diu que Suècia és només un país petit, i no importa el que fem. Però he après que mai s’és massa petit per marcar la diferència. I si alguns nens poden ocupar titulars a tot el món pel fet de no anar a l’escola, imaginin el que podríem fer tots junts si realment volguéssim.

Però per fer això, hem de parlar amb claredat, per molt incòmode que sigui. Només parleu d’un creixement econòmic verd etern (creixement econòmic sostenible) perquè teniu massa por de ser impopulars. Només parleu de seguir endavant amb les mateixes males idees que ens han portat a aquest desastre, fins i tot quan l’única cosa sensata a fer és estirar el fre d’emergència. No sou prou madurs per dir-ho clarament. Fins i tot aquesta càrrega se’ns deixa als nens. Però no m’importa ser impopular. Em preocupa la justícia climàtica i el planeta viu.

La nostra civilització està sent sacrificada perquè un nombre molt reduït de persones continuïn guanyant enormes quantitats de diners. La nostra biosfera s’està sacrificant perquè els habitants rics de països com el meu puguin viure en el luxe. Els sofriments de molts paguen pels luxes d’uns pocs.

L’any 2078 celebraré el meu 75 aniversari. Si tinc fills, potser passaran aquest dia amb mi. Potser em preguntaran sobre vosaltres. Potser preguntaran per què no vau fer res mentre encara hi havia temps per actuar. Vosaltres dieu que estimeu els vostres fills per damunt de tot, però els esteu robant el seu futur davant dels seus ulls.

Fins que comencem a centrar-nos en el que cal fer, més que en el que és políticament possible, no hi ha esperança. No podem resoldre una crisi sense tractar-la com una crisi. Hem de mantenir els combustibles fòssils soterrats, i ens hem de centrar en l’equitat. I si les solucions dins del sistema són tan difícils de trobar, potser hauríem de canviar el sistema.

No hem vingut a suplicar als líders mundials que es preocupin. Ens heu ignorat en el passat i ens tornareu a ignorar. Ens hem quedat sense excuses i ens quedem sense temps. Hem vingut aquí per fer-vos saber que el canvi arriba, tant si us agrada com si no. El poder real pertany a la gent.

Gràcies.”

Gran part del que es va parlar a la cimera, malgrat que hi participaven autoritats de fins a 200 països, ha passat sense fer gaire soroll. La cimera no ha aconseguit captar l’atenció d’altres edicions anteriors, excepte per un petit discurs: el de la jove sueca de 15 anys Greta Thunberg, que s’ha convertit en la imatge de la lluita contra el canvi climàtic de les noves generacions.