PROMOUEN “100 ACCIONS SOLIDÀRIES” DE LES QUALS POT PARTICIPAR TOTA LA COMUNITAT
“Sortir a la pista”
Donar sang, ajudar a algú que està al carrer i té fred, sumar-se per conscienciar sobre els riscos vials, assistir en una inundació o treballar per impulsar una llei són algunes de les “100 accions solidàries” que el titular de la Red Solidaria proposa a través d’una publicació que es presenta en la Fira del Llibre.
En el llibre “Avui em comprometo, 100 accions solidàries”, Carr i Yanina Kinigsberg descriuen què fer davant diferents situacions que es presenten en la vida quotidiana i davant nombroses temàtiques relacionades amb necessitats i preocupacions.
“Aquestes idees són producte de 35 anys de la meva vida de treball social, són idees que donen voltes per aquí i que un va prenent i els va donant forma, en vam fer moltes, altres estan a mig fer, moltes són perquè algú les faci o les van fer uns altres, però són projectes i accions que tractem de rescatar”, va assegurar Juan Carr en diàleg amb Télam.
Amb una forta èmfasi posada en l’acció, a “sortir a la pista”, el titular de la Red Solidaria va destacar que “mentre seguim discutint algunes coses, sortim a fer accions solidàries”.
Com estendre una mà quan n’hi ha una altre que l’està necessitant, o com fer-ho quan un vol ajudar en alguna cosa, són les preguntes disparadores per desenvolupar una sèrie d’accions.
“Tantes vegades et pregunten què puc fer, com puc participar, com puc canviar una mica de la realitat, per això busquem donar idees enfront d’aquestes preguntes que ens fa la gent tot el temps”, va dir el titular de la Red, qui va explicar que “per això el llibre és d’accions”.
Carr planteja accions enfront de temàtiques com “l’art lligat a la cultura solidària; l’expressió en totes les seves formes; les escombraries i els reciclats; el medi ambient; els animals; el món dels hospitals; la bretxa digital; la cultura de la pau; els nois, adolescents i adults perduts; els pobles originaris”.
Va esmentar també situacions molt dispars com el fet de donar sang, donar medul·la òssia, com ajudar a les persones en situació de carrer, “ajuntar flassades i fer rondes a la nit perquè no tinguin fred”, fomentar el gust per la lectura i “deixar en algun lloc un llibre que et va agradar perquè algú el llegeixi”.
Una altra de les temàtiques de la publicació és la seguretat vial i com avançar en la conscienciació enfront d’aquest risc, per la qual cosa es destaca que les Nacions Unides van declarar la dècada 2011-2020 com a “Decenni d’Acció per a la Seguretat Vial”, tots podem sumar-nos a aquesta iniciativa.
En aquest sentit, ressalten la consigna “si manejo (condueixo) no atiendo” i descriuen la situació a l’Argentina, on “cada dia es produeix una mort en un accident de trànsit per usar el mòbil al conduir. Grava en el teu telèfon aquest missatge: “en aquest moment no et puc atendre perquè estic conduint, crida’m més tard”. Incentiva a uns altres a gravar missatges similars.
Les diferents accions solidàries plantejades per Carr estan dirigides “a gent d’1 a 110 anys, però bàsicament als quals estan començant, als quals volen fer alguna cosa, i també succeeix que potser no voleu donar sang però voleu ajudar a salvar una espècie”, va dir en remarcar la diversitat d’interessos de la gent i la diversitat d’accions, des de les més senzilles fins a altres més complexes i compromeses.
Va dir que “cada temàtica es desenvolupa, es donen exemples, accions que s’hagin realitzat i totes les preguntes que hi ha al voltant d’això” i va exemplificar amb “l’horta comunitària” a l’assegurar que “al nostre país hi ha més de 620.000 hortes, llavors diem “que important seria que n’hi hagués una més” i descrivim on i com fer-ne una.
Una altra acció és “com moure un projecte de llei, per exemple el de la llicència per paternitat, com empènyer, com organitzar-te amb la teva comunitat per portar un projecte de llei”.
Carr va esmentar algunes dades que surten al llibre: “El 2013, 3.200.000 persones van col·laborar en l’última gran inundació; 2.250.000 usuaris d’Internet van defensar la foto d’una noia d’un any i mig perduda i va aparèixer; 450.000 persones van donar sang”.
Va afegir també que “110.000 voluntaris van participar de les campanyes per un sostre per protegir a famílies postergades, 18.000 lectors van donar llibres a biblioteques escolars i populars, 900 familiars van donar òrgans d’un ser estimat que van perdre, 35 argentins van donar medul·la òssia i un senyor es va disfressar de Pare Noel blau per conscienciar sobre l’autisme”.
En aquest marc, va assenyalar que “facis el que facis, pensis com pensis sobre la realitat, siguis de dreta o d’esquerra, del River o de Boca, es pot ajudar”.
FORMES DE DONAR CREATIVES, SENZILLES I QUE DEIXEN PETJADA
Per sort, la crisi també va lligada a bons exemples de creativitat i solidaritat. Des de Somos Triodos, hem volgut destacar quatre formes de donar innovadores o ja conegudes, però totes a l’abast de la gran majoria. Ja s’ha sumat a alguna d’elles?
Cafès pendents.
És possible que en els seus trajectes quotidians es trobi amb aquest distintiu a l’entrar en una cafeteria. Significa que en l’establiment, a més de poder prendre la seva pròpia consumició, també pot deixar un cafè pendent. És a dir, abonar un extra per a una persona sense recursos.
Aquesta iniciativa que “convida a realitzar una acció solidària, sense finalitats de lucre i basada en la confiança”, s’està estenent a Espanya i també a altres països. La idea va néixer fa tres segles a Nàpols. Quan les persones volien celebrar alguna cosa acostumaven a deixar unes monedes en la barra del bar perquè unes altres poguessin utilitzar-les en el mateix lloc.
El jove barceloní Gonzalo Sapiña ha recollit aquesta original proposta amb l’objectiu “d’impulsar una idea solidària per veure com la gent realitza actes generosos, senzills i de baix cost”. En moltes cafeteries adherides compten amb un excés de cafès pagats, la qual cosa demostra el seu èxit i la generositat de les persones davant gestos tan senzills.
Restaurants contra la gana.
Com en el cas de les cafeteries, també alguns restaurants ens permeten pensar en els altres al mateix temps que gaudim. En els establiments adherits a Restaurants Contra la Gana, una iniciativa d’Acció Contra la Fam que celebra aquest any la seva quarta edició, els clients poden optar per un plat o un menú solidari.
“Per cada client que triï aquest plat o menú el restaurant donarà una quantitat que anirà destinada a comprar els tractaments que salven la vida de nens i nenes amenaçats per la desnutrició infantil i les seves famílies als països més pobres del món”, expliquen des de l’ONG. Després de comptar amb més de 500 restaurants participants el 2012, aquest any els locals tenen de termini fins al 31 de juliol per unir-se a la iniciativa, que permetrà als seus clients menjar mentre contribueixen a pal·liar la gana, del 15 de setembre al 15 de novembre.
Micromecenatge amb recompensa social.
El micromecenatge o crowdfunding s’ha convertit en una mica més que un fenomen nou. A manera d’exemple, Inocente, una producció realitzada gràcies a microdonacions, ha rebut l’Òscar 2013 al millor curtmetratge documental. En l’àmbit mundial, es calcula que aquesta modalitat que reuneix suport econòmic ciutadà per fer realitat projectes culturals i d’altres tipologies va moure 2.700 milions de dòlars l’any passat.
Les iniciatives de micromecenatge, popularitzades a Espanya per plataformes com a Goteo o Verkami, posen en contacte a promotors de projectes i persones interessades en ells. Aquestes últimes donen suport a, per exemple, la producció d’una obra musical i, a canvi, poden gaudir del resultat. Però, en molts projectes, les aportacions faciliten simplement una “tornada col·lectiva”, com ho anuncien a Goteo, posant a l’abast del públic en general una aplicació de mòbil amb valor social o una iniciativa solidària.
És també el propòsit que es marca el projecte Hazloposible-microdonaciones, que permet destinar petites quantitats a diferents iniciatives d’ONGs col·laboradores.
Compartir l’interès.
“És important comprendre millor el paper que tenen els diners en la nostra societat i també el que podrien tenir, la seva força positiva”, explica Joan Antoni Melé, sotsdirector general de Triodos Bank, que parla de 3 tipus de diners. Els dos primers són els diners del consum i l’estalvi, amb els quals podem incentivar una economia més humana intentant cobrir les nostres necessitats quotidianes amb opcions de consum i estalvi responsable.
El tercer tipus seria els diners de donació, al que “generalment es pren menys de debò, però que té una gran capacitat transformadora en l’àmbit personal i social”. Per promoure la donació de forma senzilla, Triodos Bank ha estat pioner a oferir als seus clients la possibilitat de destinar una part o tots els interessos dels seus comptes o dipòsits a una de les 23 organitzacions que col·laboren amb el banc. Entre elles se citen algunes de les principals entitats socials d’Espanya.
El 2012, Fundación Triodos va lliurar més de 110.000 euros en interessos donats pels clients. Uns fons que es canalitzen de forma íntegra a les organitzacions sense ànim de lucre destinatàries, sent possible rebre un certificat de donació per al corresponent desgravament a la declaració de la renda. Fundación Triodos, que està entre les entitats a les quals els clients poden donar interessos, promou també directament iniciatives valuoses dins dels sectors social, mediambiental i cultural.
Donar el més valuós.
No podem deixar de destacar la donació més valuosa, la que a vegades suposa donar la vida a persones properes o que no coneixem. Espanya és líder internacional en donació d’òrgans, amb 35 donants per milió d’habitants. Però, com subratllen des de l’Organització Nacional de Trasplantaments, “hi ha milers de persones que per seguir vivint o millorar la seva qualitat de vida necessiten d’un trasplantament”. A la web de l’organització podem informar-nos sobre què cal fer per convertir-se en donant d’òrgans.
“Sense sang, tot i els millors especialistes, no podria haver-hi intervencions quirúrgiques, ni trasplantaments”, destacava per la seva banda Martín Manceñido, president de la Federació Espanyola de Donants de Sang, el passat 14 de juny, Dia Mundial del Donant de Sang. Una cosa tan senzilla com realitzar una donació de sang, si és possible de forma periòdica, ens pot beneficiar a tots de forma decisiva alguna vegada en la nostra vida.
Si ja s’ha sumat a alguna d’aquestes iniciatives de donació, potser vol compartir la seva experiència amb els altres lectors. O coneix altres accions solidàries que destaquen per la seva originalitat o rellevància?
COMPARTIR HABITATGE AMB UNA PERSONA AMB SÍNDROME DE DOWN
Azucena García
El programa Viviendas Compartidas complementa la formació universitària amb la promoció d’una vida independent.
La setmana passada Luigi Fantinelli va viatjar a Murcia per conèixer la seva nova casa. El curs vinent continuarà en aquesta ciutat la seva carrera de Magisteri Infantil i residirà en un pis amb un altre estudiant. Això serà possible gràcies a una iniciativa liderada per la Fundación Síndrome de Down de la Región de Murcia (FUNDOWN). El programa impulsa la convivència entre persones amb discapacitat intel·lectual i estudiants sense discapacitat per afavorir la vida independent i autònoma dels primers.
Luigi Fantinelli és un jove italià amb síndrome de Down. Ha complert 22 anys i estudia Magisteri Infantil. Els seus mèrits acadèmics i el seu afany de superació l’han ajudat a obtenir una beca Erasmus per a estudiar el curs vinent a la Universidad de Murcia. És un cas excepcional. Fins ara, Fantinelli és el primer alumne amb síndrome de Down que arriba a Espanya amb una d’aquestes beques.
Durant el temps que romangui a Murcia comptarà amb el suport de Nuria Illán, la seva tutora Erasmus i coordinadora de l’àrea d’habitatges compartits de Fundown. Ella ha estat l’artífex d’aquesta experiència, gràcies a la seva col·laboració amb Nicola Cuomo, catedràtic de Pedagogia de la universitat de Bolonya i tutor de Fantinelli a Itàlia. “Va creure que era oportú que el Luigi vingués a Murcia, no només perquè el seu idioma és similar al nostre, sinó perquè aquí es donava un fet rellevant”, explica.
La Universidad de Murcia i Fundown impulsen, a través d’un conveni de col·laboració, el programa Viviendas Compartidas. La iniciativa aposta per la convivència entre estudiants amb discapacitat intel·lectual i alumnes voluntaris sense discapacitat. “Aquesta oportunitat permet complementar la formació universitària amb la promoció d’una vida independent i autònoma”, assegura Illán. “És un fet històric pel qual hem hagut de lluitar molt”, afegeix.
Com participar en el programa.
El projecte es va engegar al començament d’aquest curs. Fundown i la Universidad van signar un conveni de col·laboració que regula l’estada en pisos dels estudiants universitaris. Ells són els qui exerceixen de mediadors amb les persones discapacitades. Realitzen un període de formació a les denominades Escuelas de Vida, on “se’ls trasllada la filosofia de vida independent i se’ls ensenya a resoldre els conflictes que poden sorgir durant la convivència”.
Els estudiants voluntaris reben un habitatge i manutenció gratuïtes, a més del reconeixement de crèdits acadèmics. Per la seva banda, els joves amb discapacitat intel·lectual reben suport en les seves tasques quotidianes “amb l’objectiu de que al final de la seva estada estiguin preparats per viure de forma autònoma”, expliquen des de Down Espanya.
En l’actualitat, la fundació disposa d’un total de sis habitatges a disposició d’aquest programa, però al febrer de l’any vinent espera inaugurar el Centro de Promoción de la Autonomia Personal (CEPAP). L’edifici comptarà amb la infraestructura necessària per formar en autonomia a 50 joves amb discapacitat i fins a una dotzena d’habitatges.
“Apostem per la convivència entre joves de la fundació i estudiants universitaris que reben una beca per usar l’habitatge a canvi del seu temps i de servir com a model per a les persones amb discapacitat”, assenyala Illán. Durant el temps que dura la convivència, els estudiants voluntaris ajuden a les persones amb síndrome de Down a desenvolupar la seva autonomia.
Companys de pis.
L’ocupació dels habitatges no és fixa. De vegades conviuen dues persones i, altres vegades, els companys de pis són tres. L’important és “perdre la por” als estudiants voluntaris, que actuen de mediadors. En general, hi ha un mediador per habitatge o dos, “segons les característiques de les persones, el grau de formació i el nivell de coneixement sobre discapacitat que exigeix la situació”, assenyala Illán.
Aquesta experiència s’estén durant l’any acadèmic. Els estudiants es preparen des de gener i es comprometen a romandre en l’habitatge per un curs acadèmic. En casos excepcionals, prenen part al programa durant un màxim de quatre o cinc anys consecutius.
CREA LA TEVA PRÒPIA INICIATIVA SOLIDÀRIA
Global Humanitària
https://www.globalhumanitaria.org
Si ets una persona activa i solidària, pots organitzar un partit entre amics, un mercat ambulant, una activitat a les festes del teu barri, un concert, un sopar o una festa d’aniversari i destinar el recaptat a un projecte de cooperació. Si tens una idea solidària, explica’ns-la: t’ajudarem a engegar-la donant-te el suport i la informació que necessitis. Envia el teu e-mail a iniciativasolidaria@globalhumanitaria.org o truca’ns al 900 20 13 20.
Casal solidari, la iniciativa d’una escola de Pineda de Mar.
Míriam i els alumnes de l’escola Minudic, de Pineda de Mar (Barcelona) van tenir una gran idea, durant el casal de l’estiu passat van apadrinar a l’Ángela, una nena de 6 anys de Santa Rosa de Lima, a Bolívia. A més, van organitzar un mercat ambulant amb manualitats fetes per ells mateixos. “Amb el recaptat adquirim una taula i cadires per l’habitatge precari de l’Ángela, i una cistella bàsica d’aliments”. L’Ángela i els seus germans utilitzen la taula per fer deures i serveix a tota la família a l’hora de menjar.
Gràcies a aquesta iniciativa, l’escola de l’Ángela va rebre material didàctic. “L’aula és petita i incòmoda”, explica la Patricia, mestra de l’escola de l’Ángela. Amb els materials donats “podré explicar millor les lletres, els nombres, el rellotge… i els nens juguen mentre aprenen”, afegeix. Ja veus que amb una mica es pot fer molt.
“Són un grup de nens i nenes de 3 a 12 anys i la veritat és que acabem sent una família”, explica Míriam Díaz, directora del centre. Primer apadrinem a l’Ángela, una nena boliviana de 5 anys a través de Global Humanitària. Va ser molt fàcil i enriquidor, ens enviem vídeos per poder conèixer-nos. Un dia, els i les Minudics ens van sorprendre demanant-nos muntar un mercat ambulant solidari per recaptar fons per a l’Ángela”.
“Els Minudics s’hi van avocar al 100%. Van crear i van fer els treballs manuals: punts de llibre, davantals, trepitja-papers, polseres, collarets, elements de decoració… i també, entre tots van vendre els bitllets per poder participar en el sorteig d’un lot de productes estètics que ens van cedir. Va ser espectacular la seva implicació!
S’han sentit molt feliços i reconfortats. Van poder veure com el seu esforç va servir per millorar la vida de l’Ángela, de la seva família i de la comunitat escolar. Quan rebem el vídeo i les fotos del moment del lliurament del que s’havia comprat amb la recaptació del mercat, ens saltaven les llàgrimes de l’emoció.
L’Ángela viu amb la seva família a Santa Rosa de Lima. Amb el recaptat el nostre equip va adquirir una taula, cadires i una cistella bàsica d’aliments. Gràcies a aquesta iniciativa també vam poder comprar material pedagògic per a l’escola de l’Ángela”.
2º mercat solidari.
“Quan vam veure els vídeos van sorgir moltes preguntes relacionades amb la seva vida”, continua la Míriam. “Vivim en entorns molt diferents i molts nens desconeixen aquesta part de la realitat. Després d’un any des de l’inici d’aquest projecte podem dir que l’Ángela és una Minudic més. Els nens la tenen sempre molt present. Tan present que aquest estiu han tornat a demanar dur a terme el 2n Mercat Solidari.
“La nostra nova iniciativa és tornar a fer-ho possible. Ja estem fent unes manualitats espectaculars i aquest any, per al sorteig, tenim més de 20 comerços que s’han adherit a col·laborar amb el nostre projecte mitjançant donacions”, afegeix la Míriam.
“Aquests nens han pogut viure en primera persona que una iniciativa solidària és viable, és possible i que el resultat arriba allí on ha d’arribar. Ells són el futur”.
lasolidaritatunbonremei.com 