Un valor és el fet propi de l’ésser humà, que fa que tinguem determinades actituds vers la vida i ens comportem d’una manera concreta. Un valor constitueix el motor i la guia de la nostra conducta i és un filtre per a les nostres percepcions i concepcions del món. L’educació en valors és un repte per a tothom. Maria Rosa Buxarrais https://www.mariarosabuxarrais.com
Valorem i som valorats. Valorem les accions dels altres, valorem les persones del nostre entorn i valorem els objectes que ens envolten; simultàniament, els altres valoren les nostres accions i valoren la nostra persona. Els humans no sabem viure sense valorar; no tenim una actitud indiferent i passiva davant la realitat, sinó que la sentim com a bella o lletja, com a bona o dolenta, com a agradable o penosa, com a noble o vil.
Atribuïm un valor a una acció quan afirmem que és bona, atribuïm un valor a una persona quan diem que és bella, atribuïm un valor a un objecte quan afirmem que és útil. Però les qualitats bona, bella i útil aplicades a una acció (per exemple, ajudar un amic), a una persona o a un objecte (les meves esportives) no són visibles com ho són les accions o les persones, ni es poden tocar com es poden tocar els objectes.
Un valor és, doncs, una qualitat, una propietat o un tret que, atribuït a accions, persones o objectes, justifica una actitud positiva i preferencial vers ells. http://xtec.gencat.cat
El valor d’una cosa és el conjunt de qualitats que la fan estimable. Segons l’escola que els agrupi, els valors es poden dividir en absoluts o relatius, essent els absoluts universals i els relatius els que depenen de cada persona o comunitat. En ètica hom diu que suposen un imperatiu d’acció, és a dir, obliguen a actuar d’una manera determinada segons es tinguin uns valors o uns altres. El valor és, doncs, el nucli de tota moral. Cada persona té uns valors determinats, i també en té uns cada cultura.
Alguns dels valors tradicionals són: amor, honestedat, justícia, llibertat, respecte, responsabilitat, tolerància social, solidaritat… https://ca.wikipedia.org
El concepte “valuós”, allò que val la pena, vol dir coses diferents per a les persones. Hi ha qui pensa que el més important és tenir moltes coses, altres pensen que és tenir amistats de veritat, i també, hi ha qui creu que és tenir un estatus social, és a dir, un nom, etc. Els valors, allò que és important per cadascú, es van formant gràcies a les experiències personals i socials.
Els valors influeixen en les decisions quotidianes encara que moltes vegades no se n’és conscient d’aquesta influència. Els valors marquen l’estil de vida de cadascú. Cada persona, sense proposar-s’ho, es va construint una escala o jerarquia de valors condicionada per l’educació rebuda i per la societat on viu.
Valor: És un objectiu que ens proposem en l’educació i que parteix de la idea que ajuda a ser més persona. És la convicció raonada de què alguna cosa és bona o dolenta per arribar a ser més humans.
Actitud: És una disposició que s’ha de despertar en les persones per adquirir i assimilar un valor.
Norma: És l’explicitació a nivell col·lectiu d’un valor.
Conflicte de valors: Qualsevol societat sota la influència de la història ha acceptat i interioritzat de forma diferent uns valors propis i alguns d’altres cultures.
Abans, l’escola educava segons els valors que marcaven la religió i l’estat, que eren també els que dominaven en la societat. Per això, generalment, no hi havia conflicte. Quan aquests valors no han estat lliurement interioritzats per la majoria, no han tingut sentit o han estat rebutjats. El consens que podia existir abans era artificial, estava basat en la imposició i fonamentat en una obediència institucionalitzada en l’àmbit social, familiar i escolar.
Ara es diu que hi ha una crisi de valors i de creences, i potser tot això és positiu per tornar a repensar quins valors tenim o volem. https://www.educacionsinfronteras.org
Educar els hàbits i fomentar una bona educació en valors, serveix per alguna cosa? Sens dubte que sí, ja que els hàbits participen en el creixement personal. Des de l’àmbit educatiu i familiar hi ha una preocupació pel valor de l’educació i per educar en valors. Els pares hem de recordar que som els professors més importants en la vida dels nostres fills. Tenim el privilegi i la responsabilitat de compartir les nostres experiències de vida amb ells.
El paper educatiu de l’escola és indiscutible, però l’educació integral no s’aconsegueix pel fet d’anar a un bon col·legi. És cert que l’aprenentatge dels coneixements és una parcel·la de l’educació que els pares deleguem als mestres. Però som responsables del desenvolupament adequat d’actituds, valors i hàbits dels nostres fills, cosa que els permetrà realitzar amb encert el viatge de la vida. Rosa Agulló i Gasull.