FRANCESC TORRALBA, EN EL LLIBRE “NO HI HA PARAULES (Assumir la mort d’un fill)” DIU:

(arallibres)

D’entre totes les arts, la que, a criteri meu, té una potència infinita per comunicar i per suscitar emocions de tot tipus, des de la tristesa fins a l’eufòria, passant per la nostàlgia o l’angoixa, és la música. Diem que hi ha paraules que curen i n’hi ha que fereixen. Doncs, amb la música, aquesta diferència és encara més pronunciada.

Durant aquest temps dur, la música ha estat un fenomen clau. M’ha acompanyat en molts moments de solitud, i també en actes litúrgics i commemoratius. M’ha fet emocionar, però també m’ha fet vibrar i, a voltes, m’ha contagiat una embranzida plena d’entusiasme.

Determinades peces musicals tenen l’habilitat de fer-nos connectar amb el sofriment més profund de l’ànima, amb allò que queda sedimentat al fons del pou i que només la música sap remoure i fer brollar a la superfície. Toca tecles molt secretes. És capaç de desvetllar emocions adormides, de moure els cors, de situar-nos en posició de combat, però també d’apaivagar els ànims. És dialèctica i paradoxal. Té una especial potència per despertar records, per fer-nos viatjar en el temps, especialment al passat, per transportar-nos en esperit cap a episodis viscuts en companyia de la persona absent.

Causa la impressió viva d’un Infinit llunyà, inabastable. És la màxima filosofia, transmet sentiments amb molta abstracció i vaguetat; té un gran poder il·luminador i posa en moviment totes les facultats de l’esperit. No explica el misteri de les coses, perquè no concreta les seves expressions.

És el mitjà més adequat per l’harmonia i la felicitat, però també pel caos i la desgràcia. Té la capacitat d’igualar i temperar les passions humanes, i al contrari, d’excitar-les i envigorir-les. Es barreja amb tots els nostres afectes i els desvetlla.

La música lliga amb totes les situacions de la vida, alegres o tristes, fins a la mort. És com un fruit no necessari, però que serveix per donar goig. Ens ajuda a suportar el treball i la vida penosa. Fins i tot hi ha una secreta relació entre els tons i els efectes de la persona.

Per tot això, és la més subtil de les arts i la més profunda, perquè travessa l’escorça dels fenòmens i va a fons, més enllà del que veiem i toquem. Ens fa transcendir i ens envia cap a un món que ens és, alhora, estrany i familiar.

Durant el procés de dol, és la més subtil de les arts i la més profunda, perquè travessa l’escorça dels fenòmens i va a fons, més enllà del que veiem i toquem. Ens fa transcendir i ens envia cap a un món que ens és, alhora, estrany i familiar.

Durant el procés de dol, escoltar música ens permet deixar-nos anar, desfer-nos de les màscares i de les convencions, dels encarcaraments socials, i alliberar la pena que portem a dins. Activa el plor i, en aquest sentit, causa tant un plaer espiritual com sensorial.