Mare dels seus fills, esposa del seu marit, primera dama del seu país i defensora dels drets humans a tot el món, Eleanor Roosevelt va ser una gran dona que va treballar tota la seva vida pels altres. No en va, Harry Truman la va nomenar “Primera dama del món”.

La nena “avieta”
Anna Eleanor Roosevelt va néixer l’11 d’octubre de 1884 a la ciutat de Nova York. Era filla d’Elliott Roosevelt i Anna Hall Roosevelt, qui anomenava a la seva filla afectuosament “avieta” per les seves maneres d’actuar una miqueta antiquades. Eleanor era neboda de qui seria president dels Estats Units a l’inici del segle XX, Theodore Roosevelt. Anna tenia dos germans petits i un germanastre nascut d’una relació extramatrimonial del seu pare amb una serventa.

Malgrat haver nascut en una família adinerada i de l’alta societat estatunidenca, Eleanor no va tenir una infància feliç. Quan era una nena de 8 anys va veure morir a la seva mare de diftèria, malaltia que també s’emportaria a un dels seus germans; dos anys més tard desapareixia el seu pare després d’haver estat ingressat en un sanatori pels seus greus problemes amb l’alcohol. En aquells dies Eleanor ja s’havia traslladat a viure amb la seva àvia materna encara que aviat va marxar a Londres on va acabar els seus estudis. A l’altre costat de l’Atlàntic, Eleanor va aconseguir bandejar els seus sentiments d’inferioritat gràcies en part a Marie Souvestre, una educadora de l’acadèmia privada en la qual va ingressar, i que va saber inculcar a l’Eleanor grans dosis d’autoestima… (Segueix a l’enllaç, en castellà)

https://www.mujeresenlahistoria.com/2011/10/en-favor-de-los-demas-eleanor-roosevelt.html