TENIA UN DEUTE

Tomàs, de vuitanta anys, estava cavant al jardí posterior de casa seva. Un veí que el va veure cavar, ple de curiositat, li va preguntar:
-Què estàs fent, Tomàs?
-Plantaré cocoters -va contestar l’octogenari.
-Esperes arribar a menjar els cocos que donin aquests arbres? -va dir amb sorna el seu veí.
-Probablement no -va ser la seva resposta-, però durant tota la meva vida he menjat cocos d’arbres que no havia plantat. I això hauria estat impossible si altres persones no haguessin fet abans el que estic fent ara. Només estic pagant el deute que tinc contret amb ells.

Del llibre APLÍCATE EL CUENTO de Jaume Soler i M. Mercè Conangla – Amat Editorial

 

NOMÉS ESTIC DE VISITA  Anthony de Mello

Durant el segle passat, un turista dels Estats Units va visitar el famós rabí polonès Afees Hayyim. El turista va quedar summament sorprès en veure que la llar del rabí era una senzillíssima estança plena de llibres. El seu únic mobiliari era una taula i un banc.
-Senyor rabí, on estan els seus mobles? -va inquirir el turista.
-On estan els seus? -va preguntar al seu torn Afees.
-Els meus? Jo només estic de visita en aquest lloc.
-Doncs jo, també! -va dir el rabí.

Del llibre APLÍCATE EL CUENTO de Jaume Soler i M. Mercè Conangla – Amat Editorial

 

UN JARDÍ DE ROSES

El poeta Coleridge va rebre un dia la visita d’un admirador. Conten que en el transcurs de la conversa, va sorgir el tema de la infantesa i l’educació:
-Crec -va afirmar amb rotunditat el visitant- que ha de deixar-se als nens total llibertat perquè pensin i actuïn des que són molt petits i que puguin prendre les seves pròpies decisions sense que nosaltres intervinguem. Només així podran desenvolupar al màxim tota la seva potencialitat.
-Vingui a veure el meu jardí de roses -li va dir Coleridge- acompanyant el seu admirador fins al jardí.
En veure’l, el visitant va exclamar:
-Però això no és un jardí… això és un pati ple de mala herba!
-Solia estar ple de roses -va dir el poeta-, però enguany vaig decidir deixar les plantes del meu jardí en total llibertat de créixer a plaer sense atendre-les. I aquest és el resultat.

Del llibre APLÍCATE EL CUENTO de Jaume Soler i M. Mercè Conangla – Amat Editorial

 

POBRE O RIC, TENIR O SER?

Hi havia un home molt ric i un home molt pobre. Cadascú tenia un fill.
Un dia el ric va pujar el seu fill a una muntanya:
-Mira -li va dir-. Tot això d’aquí a baix un dia serà teu.
Un altre dia va pujar el pobre i li va dir al seu fill:
-Mira.

Del llibre APLÍCATE EL CUENTO de Jaume Soler i M. Mercè Conangla – Amat Editorial

 

LLAGOSTES HUMANES  Dr. Orrison Swett Marden

Una llagosta quan queda en una part seca de la superfície de les roques, no té l’instint ni l’energia suficient per a tornar a la mar, sinó que espera que la mar vingui cap a ella.
Si la mar no arriba, la llagosta es queda on està i mor, encara que el més petit esforç li hagués permès aconseguir les ones, potser a menys d’un metre de distància.

Del llibre APLÍCATE EL CUENTO de Jaume Soler i M. Mercè Conangla – Amat Editorial

 

BUIDA O PLENA?

L’Alexandra caminava amb el seu pare quan aquest, de sobte, es va detenir en una corba del camí. Després d’un breu silenci li va preguntar:
-A més del cant dels ocells, què sents, Alexandra?
La nena va parar esment aguditzant les seves oïdes. Després d’uns segons va respondre:
-Papa, estic sentint el soroll d’una carreta que s’acosta.
-Molt bé -va respondre el pare-. Tens raó, s’està acostant una carreta buida.
L’Alexandra, sorpresa, va preguntar al seu pare:
-Com saps que és una carreta buida si encara no l’has vist?
Llavors el pare va respondre:
-És molt fàcil saber quan una carreta està buida, pel soroll que fa. Com més buida està la carreta, més soroll fa.
L’Alexandra es va convertir en adulta i sempre que veia una persona interrompent una conversa i parlant massa de si mateixa de manera inoportuna o violenta o presumint del que posseïa, tenia la impressió de sentir la veu del seu pare dient-li:
-Com més buida està la carreta, més gran és el soroll que fa!

Del llibre APLÍCATE EL CUENTO de Jaume Soler i M. Mercè Conangla – Amat Editorial

 

LA MATEIXA TASCA?

Tres paletes estaven fent la mateixa tasca, quan un home que des de feia estona els observava, es va acostar a ells.
L’home li va preguntar al primer paleta:
-Què està fent vostè?
Al que el paleta li va respondre:
-Potser no ho veu? Estic apilant maons!
I va continuar amb el seu treball, després de fer un gest molest, pel fet que considerava que l’home li havia fet una pregunta ximple i de resposta òbvia.
L’home va repetir la mateixa pregunta al segon paleta. La resposta no es va fer esperar:
-No veu que estic aixecant una paret?
L’home, perseverant, va tornar a formular la pregunta al tercer paleta, el qual va respondre al particular interrogatori amb un ampli somriure i ple d’orgull, dient:
-Estic construint l’hospital infantil del poble!

Del llibre APLÍCATE EL CUENTO de Jaume Soler i M. Mercè Conangla – Amat Editorial

 

ÉS PART DEL REGAL

Una nena a l’Àfrica, li va donar a la seva mestra un regal d’aniversari. Era un bell caragol.
-On el vas trobar? -va preguntar la mestra.
La nena li va dir que aquests caragols es troben solament en una platja llunyana. La mestra es va commoure profundament perquè sabia que la nena havia caminat molts quilòmetres per a buscar el caragol.
-No havies d’anar tan lluny només per a buscar-me un regal -va comentar.
La nena va somriure i va contestar:
-Mestra, la llarga caminada també és part del regal.

Del llibre APLÍCATE EL CUENTO de Jaume Soler i M. Mercè Conangla – Amat Editorial