La donació d’òrgans és un gest altruista, considerat com l’acte més gran de bondat entre els éssers humans.
En l’actualitat hi ha milers de persones que per a continuar vivint o millorar la seva qualitat de vida necessiten un trasplantament.
La realitat és que les llistes d’espera per a rebre òrgans i teixits continuaran augmentant si no s’aconsegueix augmentar el nombre de donacions. L’única manera de resoldre aquest problema és ser donant d’òrgans i animar a uns altres, els nostres coneguts, a que també ho siguin; com més donants hi hagi, més gran serà el nombre de vides que podran salvar-se.
Qui pot ser donant?
Pot ser donant d’òrgans tota persona que en vida decideixi que, a la seva mort, els seus òrgans serveixin per a salvar o millorar la vida d’uns altres. No obstant això, ha de saber que malgrat el nostre desig de ser donant d’òrgans, no tots podrem ser-ho, ja que per a això, serà necessari que la defunció esdevingui en una Unitat de Vigilància intensiva d’un hospital. És en aquestes unitats on és possible realitzar la preservació dels òrgans i les proves necessàries per a realitzar una correcta valoració de cada potencial donant.
Serà l’equip mèdic qui, una vegada fetes totes les proves necessàries, dictamini si el mort pot ser donant i de quins òrgans.
Quins òrgans es poden donar?
Els òrgans que es poden donar són els ronyons, el fetge, el cor, el pàncrees, l’estómac, l’intestí i els pulmons.
A més, d’una donació també es poden obtenir teixits, igualment molt necessaris, com ara os, les còrnies i les vàlvules cardíaques.
Es pot triar quins òrgans donar?
Donada l’escassetat d’òrgans per a trasplantament, de cada donació, s’intenta aconseguir l’aprofitament més gran possible. El més habitual és que la donació sigui completa, no obstant això, si es desitja no donar algun òrgan i/o teixit, n’hi ha prou amb haver-ho expressat en vida als familiars. Ells comunicaran la seva voluntat després de la defunció.
Consentiment familiar i donació.
Segons la Llei de Trasplantaments, a Espanya tots som considerats donants si en vida no hem expressat el contrari. No obstant això, aquesta expressió pot haver estat formulada de diferents maneres, la qual cosa obliga al fet que es pregunti a familiars o afins sobre la voluntat del mort respecte a la donació. En la pràctica sempre es respecta la decisió de la família, ja que s’assumeix que aquests no contradirien els desitjos del seu ser estimat. La signatura de la família per a procedir a la donació, és el que denominem consentiment familiar.
Donació de viu.
La donació de viu és possible si es compleixen les condicions i requisits establerts per la Llei. El donant ha de ser major d’edat i gaudir de bona salut física i mental. La Llei inclou els passos a seguir per a tots els implicats: professionals mèdics i personal judicial, i donant i receptor; per a garantir els drets de totes dues parts, la llibertat en les decisions, voluntarietat, gratuïtat i altruisme. Atès que cada cas té les seves pròpies particularitats, les recomanacions són consultar tots els dubtes a l’equip mèdic responsable del malalt.
Més informació a ORGANIZACIÓN NACIONAL DE TRASPLANTES (ONT) :
http://www.ont.es/Paginas/Home.aspx
També informació a:
https://web.gencat.cat/ca/situacions-de-vida/salut/donar-organs-o-teixits/index.html
Altres enllaços d’interès:
LES 7 VIDES DE LA LAIA
Un conte per divulgar la donació d’òrgans i teixits, adaptat per a infants des de P5 fins a 3r de primària.
MIL TRASPLANTES, MIL HISTORIAS
Campaña del Hospital Clínic para concienciar sobre la donación de riñón de donante vivo. El contenido principal de la campaña consiste en ocho piezas audiovisuales de entre 3 y 4 minutos en las que donante y receptor conversan abiertamente sobre su experiencia, junto con el profesional que los trató.
MI HIJO VIVE EN LA RISA DE OTRO NIÑO
Relato de dos padres que en el momento más doloroso de sus vidas, la muerte de un hijo, donan sus órganos.
lasolidaritatunbonremei.com 