PROPOSTES SOLIDÀRIES PER APROFITAR L’ESTIU
Azucena García
Algunes ONG organitzen activitats específiques de voluntariat, atenció a grups desfavorits i projectes de cooperació.
Aprofitar les vacances per participar en una activitat de voluntariat o projecte solidari és una realitat a la qual cada vegada s’apunten més persones. Les dates estiuenques són propícies per a aquest tipus de tasques, ja que es disposa de més temps lliure. Persones emprades i joves estudiants són els dos grups que en major mesura s’animen a col·laborar amb una ONG en l’època estival, encara que també hi ha qui, tenint amb prou feines uns dies lliures, decideix invertir-los a viatjar a països del Sud per prendre part en projectes de cooperació al desenvolupament o similars.
Planejar-ho amb temps.
Col·laborar amb una ONG és molt més que realitzar una labor altruista durant el temps lliure. Ha de ser una decisió meditada. L’important és donar ajuda en el lloc i forma en què es requereix i, per això, algunes organitzacions desenvolupen programes específics de voluntariat a l’estiu per atendre les necessitats concretes d’aquesta temporada.
Hi ha diverses alternatives: projectes de cooperació al desenvolupament, atenció a persones sense llar, acompanyament en colònies a persones discapacitades, atenció de malalts de VIH/sida… És preferible informar-se i reflexionar sobre les diferents possibilitats per decidir amb antelació l’opció preferida. “A més, les inscripcions es tanquen al final del primer trimestre escolar”, apunta des de PROYDE Ángel Díaz.
En altres ocasions, les places són limitades. Alguns programes exigeixen una previsió major per saber per endavant a quantes persones es podrà atendre. Per aquest motiu algunes demandes de voluntariat queden sense atendre quan es presenten a última hora.
Formació prèvia.
Malgrat que tota ajuda és poca, algunes organitzacions demanen més que disposició i bona voluntat. L’atenció a determinats col·lectius o la participació en projectes concrets requereixen una formació específica perquè l’ajuda sigui de qualitat. “Per això és necessari prendre’s les coses amb temps, ja que hem de formar als voluntaris i voluntàries, que es coneguin entre ells i que programin bé el seu treball en el Sud”, explica Ángel Díaz.
Segons l’ONG amb la qual es vulgui col·laborar, cal començar les gestions a principis d’any. En el cas de Proyde, dedicada a la promoció i el desenvolupament de les persones i les comunitats als països del Tercer Món, a l’estiu s’organitzen grups de cooperants que prenen part en els projectes que es recolzen la resta de l’any, per la qual cosa la sol·licitud ha de presentar-se durant els primers mesos.
L’entitat no promou projectes concrets, sinó que rep peticions des del Sud, les estudia i les recolza si ho creu convenient. Els mateixos beneficiaris proposen els projectes que els interessen i sol·liciten ajuda, “així que per a l’estiu, assenyala Díaz, ens solen arribar peticions per participar en: construcció d’escoles i centres professionals, alfabetització d’adults, cursos per a professorat, classes de suport, formació social, suport a tasques de la població local i promoció de la dona, entre altres”.
S’aprèn a formular projectes, identificar problemes, objectius i resultats, establir hipòtesis i realitzar seguiments.
A l’Assemblea de Cooperació Per la Pau organitzen cursos de cooperació sobre el terreny que es componen d’una part teòrica i una part pràctica. S’aprèn a formular projectes, identificar problemes, objectius i resultats, establir hipòtesis i realitzar el seguiment dels programes. La finalitat és “mostrar sobre el terreny l’impacte dels projectes de cooperació al desenvolupament” que s’executen en països com la República Dominicana, Guatemala, El Salvador, Guinea Bissau, Hondures, Senegal, Tunísia, el Marroc, Palestina i Israel i aquest any per primera vegada a Mauritània.
Finalment, cal tenir en compte que en els projectes que es realitzen en altres continents, com a l’Àfrica, pot ser necessari dominar algun idioma. “En la part d’Àfrica amb la qual solem treballar es parla francès i això és un inconvenient a l’hora de trobar voluntaris. A Àsia es parla anglès i, segons per a quines tasques, es precisa un nivell mitjà o alt”, precisa Ángel Díaz.
Objectius.
Els projectes de voluntariat a l’estiu es plantegen amb un objectiu principal: que els voluntaris estiguin prop de les persones i les comunitats que necessiten la seva ajuda. Gràcies a aquestes activitats, coneixen i conviuen amb altres realitats que estan aquí tot l’any, encara que de vegades semblin invisibles. Quan es participa en programes de cooperació al desenvolupament, és important, a més, crear una xarxa de solidaritat Nord-Sud basada en el coneixement: “Poder dir: jo vaig estar allí i els conec”. De fet, la proximitat que s’aconsegueix amb aquestes activitats permet que algunes persones mantinguin el contacte amb l’ONG durant la resta de l’any. Altres vegades s’aconsegueix que la participació dels qui ja col·laboraven amb l’entitat sigui més activa i compromesa.
Voluntariat amb grups desfavorits.
Persones sense llar, discapacitades o malaltes són les que requereixen una atenció major. Per aquest motiu, a l’estiu es pot treballar amb elles en labors de voluntariat. Càritas de Salamanca organitza projectes socials per atendre a persones sense llar i malalts de sida. Les tasques exigeixen un compromís “intens”, al que l’any passat es van apuntar 56 voluntaris.
Els voluntaris conviuen als mateixos centres en els quals exerceixen la seva labor. Ho fan en grups d’entre vuit i deu persones cada quinzena de juliol, agost i setembre. Arriben des de diferents punts d’Espanya i del món per sumar-se a un intercanvi d’experiències molt enriquidor. El voluntariat es concentra en períodes de 15 dies, per la qual cosa totes les emocions es viuen de manera més intensa en compartir lloc de treball, oci i descans.
No obstant això, per al coordinador del Centro de Acogida Padre Damián de persones sense llar, Toño Villalón, el més important és que les persones “descobreixin realitats que, en principi, poden ser desconegudes per a elles però estan presents a la seva ciutat”. Es busca que aquestes persones es comprometin, especialment, aquelles que durant la resta de l’any no poden fer-ho per diferents motius.
En la seva opinió, prendre part en aquests projectes és la manera en què les persones “mostren el seu interès per com funciona el món i aporten el seu petit gra de sorra per intentar canviar-ho”.
Les tasques en les quals col·laboren els voluntaris són:
- Atenció a malalts de sida. Ajuda als residents menys autònoms en tasques d’higiene, mobilitat i alimentació, a més d’ajudar en les labors domèstiques de la llar, visites a l’hospital i organització del temps lliure.
- Persones sense llar. Col·laboració en tasques domèstiques, manteniment del centre i ocupació del temps lliure dels residents.
Colònies amb persones discapacitades.
Les colònies i campaments amb persones discapacitades són una opció que repeteix cada any. Aspace Bizkaia organitza aquesta activitat amb adults amb paràlisi cerebral. El treball dels voluntaris consisteix a acompanyar-los en les excursions, organitzar jocs o ajudar-los en la piscina. Es tracta, en definitiva, de “buscar la normalització” durant les vacances. Aquest any les colònies tindran lloc al juliol i la primera quinzena d’agost i, encara que en principi, “gairebé està cobert el contingent necessari de voluntaris”, l’entitat reconeix que aquests són importants al llarg de tot l’any.
A Navarra, ANFAS organitza programes d’estiu perquè les persones amb discapacitat intel·lectual puguin gaudir d’un període de vacances i les seves famílies comptin amb un temps de respir i descans. Aquest any s’ofereixen places per a un total de 330 persones, per la qual cosa l’entitat calcula que seran necessaris 180 voluntaris.
Els programes es destinen a nens, joves i persones majors. Els mateixos voluntaris trien a quin grup atendre, sempre que quedin places lliures. El responsable del programa, Mikel Larramendi, explica que un dels requisits que han de complir els voluntaris és ser majors d’edat. Així mateix, una vegada seleccionats, han de realitzar un curs de formació, de 13 hores de durada, “que els permet realitzar les seves tasques amb seguretat”.
Els voluntaris arriben des de diferents punts del país i fins i tot des de l’estranger, sempre que dominin l’idioma espanyol. “No obstant això, valorem sobretot l’aspecte humà i la maduresa personal de cadascun”, afegeix Larramendi.
D’altra banda, ANFAS organitza també campaments urbans al juliol i agost a Pamplona, Tudela i Baztán, i gestiona un alberg de pelegrins en Estella, al camí de Sant Jaume, atès per persones amb discapacitat intel·lectual, supervisades per monitors sense discapacitat.
Viatges.
Els viatges solidaris són una proposta que cada any guanya més pes. Fins i tot ja li han sortit alternatives. AIPC Pandora organitza un programa de microprojectes de cooperació: viatges en grup a un país en desenvolupament on els voluntaris duen a terme projectes que formen part d’uns altres més ambiciosos i que es desenvolupen durant la resta de l’any.
Els microprojectes de cooperació es desenvolupen els diferents països on AIPC Pandora té socis. Formen part d’un cicle complet que inclou la preparació abans del viatge, desenvolupament del treball sobre el terreny i seguiment posterior.
Al Marroc tindrà lloc al juliol una campanya mediambiental en les Cascades de Ouzoud, a 150 quilòmetres al nord de Marrakech. En aquesta zona, el turisme ha afavorit l’increment de les escombraries que es generen cada dia, per la qual cosa el projecte pretén, entre altres coses, desenvolupar i engegar una campanya de sensibilització mediambiental. “Aquesta activitat, juntament amb la rehabilitació d’una escola local, el descobriment del mitjà i la seva biodiversitat i l’intercanvi i comunicació amb les persones locals, donen sentit al projecte”, assenyala l’entitat.
El programa de Guatemala, a l’agost, es desenvoluparà al Centro de Recursos Educativos de l’àrea Chortí, en el municipi de Jocotán, una de les àrees geogràfiques amb els índexs més alts de pobresa i desnutrició del país. El projecte abasta un programa d’alfabetització i post-alfabetització a nens i joves, així com visites a diverses comunitats guatemalenques per donar suport a, entre altres coses, el desenvolupament local.
Per la seva banda, el programa a Argentina (agost i setembre) preveu voluntariat en matèria d’educació en les Escuelitas de Salta, que atenen als fills de treballadors del camp, en la seva majoria, analfabets. “Les escoles rurals tenen com a missió, a més d’educar, compensar les manques que aquests nois puguin patir en les seves llars, tant d’alimentació, com de salut, socials i educatives”, indiquen des d’AIPC.
Temps lliure solidari.
Des d’Andalusia, APY Solidaridad en Acción impulsa el Programa Internacional Tiempo Libre Solidario, que pretén donar a conèixer la labor de l’organització sobre el terreny, “acostant la situació de les zones econòmicament menys desenvolupades als voluntaris”.
El programa es desenvolupa entre juliol i agost, amb una durada total d’unes tres setmanes. Abans d’iniciar el viatge és obligatori realitzar un breu curs de cooperació internacional perquè, “amb l’ajuda d’un manual de cooperació i un pla del país”, el voluntariat disposi d’un coneixement bàsic sobre el treball de cooperació en general i les característiques específiques de la destinació triada.
Els projectes es duran a terme al Perú, El Salvador i el Marroc. A El Salvador el pla de treball compta amb dues activitats principals: coneixement d’organitzacions i institucions locals i desenvolupament de treball sociocomunitari i intercanvi i convivència amb la població local. Els voluntaris s’integraran en les tasques programades per a aquest moment (segons els seus perfils), que estaran encaminades al suport productiu i organitzatiu, amb especial atenció al món agrícola i avícola, així com a la participació en tallers de capacitació en continguts socials.
NADAL SOLIDARI EN PAÏSOS EN DESENVOLUPAMENT
Esther Camuñas
Un viatge solidari és una oportunitat d’acostar-se a una altra cultura però no és una forma de canviar el món.
Els viatges solidaris al Nadal són una possibilitat pels qui desitgen dedicar les seves vacances de finalització d’any coneixent la labor d’algunes ONGs. S’emmarquen dins de l’anomenat turisme solidari i sostenible que implica viatjar amb respecte a les persones i l’entorn i saber que part del viatge serà per a conèixer el país a través de la seva gent, dels seus costums i formes de vida. És una manera d’obrir la mirada a altres cultures i a la realitat social que viuen els qui han nascut en països del Sud, però no és una manera de canviar el món. En aquest article s’explica què és un viatge solidari i es desmitifica la idealització que comporta el fet de viatjar a un país en desenvolupament. Es donen unes pistes i consells sobre la preparació del viatge i les opcions d’ONGs o agències amb les quals contractar-ho.
Canviar el món en fer un viatge solidari?
Una de les principals premisses abans de viatjar amb una ONG és reconèixer que no és cap gesta anar a un país en desenvolupament i compartir el temps amb els qui més ho necessiten. És un gest encomiable donar suport a un projecte local amb la realització d’un viatge solidari, però és important fer-se aquesta pregunta: per a qui l’estic fent? D’inici, pot ser que un es respongui que és pels altres i perquè els desitja ajudar, però si es va més enllà, un descobreix que hi ha ganes de viure aquesta nova experiència, de sentir-se útil, de fer alguna cosa diferent, d’explicar-ho a amics i familiars, etc.
L’opció de passar el Nadal al costat de persones amb més necessitats és una experiència única que fins i tot pot arribar a canviar la vida de qui ho fa. No obstant això, pensar que ho farà als qui viuen allí és una fantasia que convé rebutjar des del començament.
És un temps breu, que dura entre 10 i 30 dies, per la qual cosa no és possible ajudar massa però sí observar i escoltar als qui viuen allí. De vegades es destorba més que s’ajuda i pot ser que aquesta sensació incomodi al viatger. En aquest cas, convé no oblidar que els importants són ells i que li estan obrint les portes de la seva llar.
Preparatius abans del viatge solidari.
Si es decideix viatjar aquest Nadal, és el moment d’anar-se preparant i decidint entre totes les opcions. La preparació inclou:
– Obrir la mirada i conscienciar-se del tipus de viatge que es farà. El més difícil és no jutjar els seus costums i manera de vida, sense fer comentaris i tractar de modificar-la. Pot ser que hi hagi coses que no s’entenguin però és recomanable respectar la cultura i l’entorn que es visita i anar a poc a poc adaptant-se al lloc i les seves tradicions. Si es busca alguna cosa similar al que es coneix al nostre país o altres llocs del Nord, pot ser que el viatge decebi i fins i tot que acabi disgustant.
– Buscar l’ONG o agència amb la qual viatjar. Aquesta elecció dependrà de factors com la destinació, la motivació que desperta el projecte en si, les activitats plantejades durant el trajecte o voluntariat, el temps d’estada, el cost del desplaçament o el grup amb el qual es viatja, entre altres.
– Estalviar diners si no es disposa d’ells. Els viatges solidaris tenen un cost que oscil·la entre els 500 i els 1.000 euros, als quals se suma l’import del bitllet. El preu varia en funció de la destinació, els dies i les activitats incloses. Aquesta quantitat serveix per fer front al cost de l’allotjament, l’assegurança del viatge i les gestions administratives. A vegades, es demana a més una quantitat (al voltant dels 100 o 150 euros) que va directament al projecte que es visita.
– Documentar-se i informar-se sobre el país i llocs que es visitaran. Conèixer per endavant com ha estat la història del país, la situació política en la qual es troba, índexs de pobresa, recursos amb els quals compten, etc. ajuda a entendre la realitat de les persones amb les quals es conviurà. Probablement és part de les activitats que organitzen les entitats, però no està de més anar-se encuriosint per aquesta cultura.
– Passaport i cartilla de vacunació al dia. Tenir al dia la documentació requerida per viatjar i no esperar a l’últim moment per renovar el passaport, obtenir el visat o anar a l’ambaixada que correspongui. Encara que l’agència o ONG en general s’ocupa d’això, és convenient informar-se i saber les vacunes que cal posar-se abans de viatjar. A través del Ministeri de Sanitat es pot consultar la situació sanitària per països i els centres de vacunació internacional als quals anar.
Amb qui puc viatjar?
Es pot viatjar amb una ONG o alguna agència de viatges especialitzada que compleixin els criteris de solidaritat i responsabilitat. Aquestes són solament algunes propostes, però n’existeixen moltes més, així que deixar-se portar per la intuïció o recomanacions és un bon criteri.
- Tumaini. És una plataforma que gestiona viatges solidaris, voluntariat i pràctiques internacionals. Aquest Nadal es pot viatjar amb ells a Bolívia i conèixer el centre de custòdia d’animals salvatges; a Kenya i col·laborar al centre formatiu per a nenes; o a Indonèsia per veure com protegeixen la vida silvestre i el seu hàbitat.
- Viento Norte-Sur. És un punt d’informació juvenil de la regió de Murcia que organitza viatges de cap d’any al desert marroquí o trekking per l’Atles.
- Afrikable és una ONG que prepara viatges a Kenya i vacances amb voluntaris per mostrar la realitat de les dones d’aquest país i participar en els seus projectes de comerç just, educació i logística.
- Sodepaz proposa viatges de turisme solidari i brigades de treball voluntari des de fa 18 anys com una manera de sensibilitzar als participants.
- AIPC Pandora és una ONG que cada estiu i Nadal dona la possibilitat de gaudir de la companyia de les persones que viuen a Tanzània, Índia i Marroc, entre altres països. Es pot viatjar de forma individual i/o en família aprenent, descobrint la realitat cultural, social, econòmica i política del país i oferint col·laboració als projectes.
- Tarannà Solidaris organitza viatges sostenibles en grup, a mida, amb bicicleta o de voluntariat en els diferents continents.
lasolidaritatunbonremei.com 