PÍNDOLES ANTICONCEPTIVES

DILEMES ÈTICS Soraya Hernández – Revista Valors – https://valors.org

Diuen els diaris que a Rotterdam es vol desenvolupar una llei que obligui a prendre mètodes anticonceptius a les mares amb problemes psicològics o declarades incompetents. No néixer seria un tipus de protecció infantil?

Compartim aquest mes una notícia apareguda als mitjans de comunicació que ens recorda els casos d’esterilitzacions forçoses i que ens demanarà preguntar-nos si l’Estat ha de tenir dret sobre el cos de les dones quan es tracta de protegir una possible descendència. Es pot obligar una mare a no tornar a ser-ho si les seves conductes o habilitats parentals demostren posar en risc els fills que ja té?

 

Ens expliquen els periodistes que l’Ajuntament de Rotterdam està intentant desenvolupar una llei que imposi utilitzar un mètode anticonceptiu a les mares considerades incompetents per ser-ho. El responsable de joventut del consistori ha fet públic el seu desig d’aconseguir posar en marxa aquesta norma i apel·la els jutges a començar a valorar aquells casos on dones amb addiccions i/o problemes psicològics tenen conductes de risc cap als fills o no presenten capacitats per la criança. Demana que rebin un ordre judicial
immediat i explica que aquesta mesura és un pas important de protecció infantil en famílies on està demostrada una manca d’habilitats parentals i un patiment dels menors, sigui per abandonament, negligència o abús. L’Ajuntament ha posat en marxa una prova pilot amb 160 dones en situació de risc per afrontar una nova maternitat que participaran en un programa voluntari d’anticoncepció.

 

Els altres partits representats a la ciutat han fet arribar les seves queixes a l’alcalde creient que aquesta mesura no té sentit: ningú no té dret a decidir qui pot o no tenir un fill. Què haurien de fer els polítics?
Poden decidir per les dones i controlar el seu cos? Es tracta d’una forma de protecció dels possibles futurs infants o s’està donant per fet un escenari que potser mai no té lloc i es resoldria amb recursos i educació?

 

Encara que s’hauria d’aprofundir més en aquesta notícia per conèixer exactament els elements que es tenen en compte per voler desenvolupar la llei i quins són els factors de risc tinguts en compte, la
proposta de Rotterdam ens serveix per reflexionar sobre un tema punyent: els límits de la llibertat individual i com s’han de dibuixar i fer complir aquests límits.

 

També impacta la notícia perquè ens fa afrontar el fet que hi ha mares sense capacitat suficient per cuidar i criar, d’altres que fins i tot posen en perill la vida dels seus fills i existeixen casos on els jutges han d’actuar per protegir els infants, hagin o no nascut.

 

Com s’hauria d’enfocar aquest escenari que es presenta amb una gran complexitat? Es podria tenir en compte el dret a ser mare de qualsevol dona i no permetre que la societat s’involucri en un aspecte íntim
i subtil com la maternitat. Encara que això impliqui que dones amb addiccions actives i/o problemàtiques psicosocials greus tinguin fills i després la mateixa societat s’hagi de fer càrrec d’aquests nens. També
es podria valorar si existeixen o no capacitats i actuar en conseqüència: obligant a prendre mesures anticonceptives o aplicant programes i projectes de suport, educació, seguiment i ajuda…

 

Què us sembla? Penseu que es fa aquest control sobre les capacitats de les dones per ser mares? Quins criteris s’haurien de tenir en compte a l’hora de vetllar pels futurs infants? Ja sabeu, la reflexió l’heu de fer vosaltres. És el vostre torn.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.